20 de maig
| << | Maig 2023 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | 31 | ||||
| Tots els dies | ||||||
El 20 de maig és el cent quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-unè en els anys de traspàs. Queden 225 dies per a finalitzar l'any.
Esdeveniments[modifica]
- Països Catalans
- 1893, Barcelonaː Estrena d'En Pólvora, d'Àngel Guimerà, al Teatre Novedades.[1]
- 1922, Barcelona: S'inaugura el Camp de Les Corts amb el partit FC Barcelona 2 - Saint Mirren 1.[2]
- 1923, València: S'inaugura l'Estadi de Mestalla, camp de futbol del València CF
- 1992, Londres: el Futbol Club Barcelona guanya a l'estadi de Wembley la primera copa d'Europa de futbol amb un gol de Koeman contra la Sampdoria de Gènova.
- Resta del món
- 325, Nicea (Bitínia): el concili que s'hi celebra declara que els evangelis canònics seran els de Mateu, Marc, Lluc i Joan i considera apòcrifs tots els altres, una cinquantena que s'havien escrit fins aleshores.
- 1498, Calicut (Índia): Hi arriba Vasco da Gama.
- 1570, Anvers (Flandes, actual Bèlgica): Abraham Ortelius publica el primer atles modern: Theatrum Orbis Terrarum (m. 1598).[3]
- 1802, França: Napoleó Bonaparte reintrodueix l'esclavitud a les colònies franceses, revocant-ne l'abolició instaurada durant la Revolució Francesa.
- 1884, París: Louis Pasteur presenta a l'Acadèmia de Ciències de París el resultat dels seus experiments sobre el virus de la ràbia.
- 1890, Espanya: Fermina Orduña patenta un carruatge especial per a vendre llet. És la primera dona a aconseguir-ne una a Espanya.
- 1891, West Orange, Nova Jersey, EUA): Thomas Edison hi fa la primera projecció pública del kinetoscopi.
- 1899, Londres: Pau Casals debuta a la ciutat amb el “Concert en re menor” de Lalo, interpretat al Crystal Palace.
- 1902, Cuba: després d'haver-se independitzat d'Espanya el 10 de desembre de 1898 i de restar sota administració dels Estats Units, obté definitivament la seva independència.
- 1911, Guantánamo: Fundació del Blok Nacionalista Cathalònia.
- 1927:
- Aràbia Saudita: El país assoleix la independència, establint-s'hi una monarquia absoluta oligàrquica encapçalada pel rei Fahd.
- Nova York i París: El Spirit of Saint Louis és el primer avió que creua l'oceà atlàntic en un vol directe.
- 1933: Es funda Turkish Airlines (THY).
- 1940, Govern General: arriben al camp de concentració nazi d'Auschwitz els primers 30 presoners.
- 1941: Comença la Batalla de Creta a la Segona Guerra Mundial, els paracaigudistes alemanys comencen a arribar a Creta Occidental.
- 1944, Islàndia: els islandesos voten en un referèndum de quatre dies de durada, finalitzar la unió amb Dinamarca i establir una república. El 97% dels vots són a favor de finalitzar la Unió, i el 95% a favor de la nova constitució republicana.
- 1954, la Xina Nacionalista: Chiang Kai-shek esdevé el president del país.[4]
- 2002, Timor Oriental: es converteix en el primer país nascut al segle xxi.[5]
- 2006: Al Festival Internacional de Cinema de Canes s'estrena la pel·lícula Shortbus.
- 2012, República Dominicana: Danilo Medina (Partit de l’Alliberament Dominicà) guanya les eleccions presidencials amb el 51% dels vots.
Naixements[modifica]
- Països Catalans
- 1862 - Barcelona: Lluïsa Denís i Reverter, autora teatral, compositora i pintora catalana, esposa de l'artista Santiago Rusiñol (m. 1946).[6]
- 1922 - Reus, Baix Camp: Gabriel Ferrater i Soler, poeta, crític, traductor i lingüista català (m. 1972).[7]
- 1929 - Mataró: Montserrat Julió i Nonell, actriu, directora teatral i escriptora catalana (m. 2017).[8]
- 1951 - Barcelonaː Elisabet Abeyà Lafontana, novel·lista i traductora catalana.[9]
- 1975 - Vilanova i la Geltrú (Garraf): Isaac Gàlvez López, ciclista català (m. 2006).
- 1986 - Barcelonaː Maria Rodés, compositora i cantant catalana.[10]
- Resta del món
- 1470 - Venècia: Pietro Bembo, cardenal, humanista, filòleg, escriptor, poeta, traductor i erudit italià (m. 1547).[11]
- 1537 - Acquapendente, Laci: Hieronymus Fabricius: pioner en l'anatomia i la cirurgia, considerat "pare de l'embriologia" (m. 1619).[12]
- 1609 - Jiangsu (Xina): Wu Weiye (xinès tradicional: 吳 偉業; xinès simplificat: 吴 伟业; pinyin: Wú Wěiyè) ( 1609-1671) polític i poeta xinès (m. 1671).
- 1799 - Tours, Turena, França: Honoré de Balzac, novel·lista francès (m. 1850).[13]
- 1806 - Pantonville, Londres, Anglaterra, Regne Unit: John Stuart Mill, filòsof anglès (m. 1873).[14]
- 1822 - París: Frédéric Passy, economista i polític, que promogué el pacifisme, Premi Nobel de la Pau el 1901 (m. 1912).[15]
- 1860 - Munic, Alemanya: Eduard Buchner,químic alemany, Premi Nobel de Química de 1907 (m. 1917).[16]
- 1881 - Kanbo: Joseph Apeztegi, jugador de pilota basca.
- 1882 - Kalundborg, Dinamarca: Sigrid Undset, escriptora noruega, Premi Nobel de Literatura el 1928 (m. 1949).[17]
- 1901 - Watergrafsmeer, Països Baixos: Max Euwe, escaquista, campió mundial del 1935 al 1937 (m. 1981).[18]
- 1908 - Indiana, Pennsilvània, Estats Units: James Stewart, actor de cinema estatunidenc.
- 1911 - Kapelleː Anna M. G. Schmidt, escriptora neerlandesa, considerada una de les més grans escriptores del seu país (m. 1995).[19]
- 1915 - Kibbutz Degania, prop del llac de Tiberíades, Imperi Otomà: Moshe Dayan, militar israelià.(m. 1981)[5]
- 1918 - Wilkes-Barre, Pennsilvània (EUA): Edward Bok Lewis, biòleg i genetista nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1995 (m. 2004).[20]
- 1921 - Eppendorf (Hamburg): Wolfgang Borchert, escriptor i pacifista (m. 1947).[21]
- 1939 - Baracaldo: María Luisa Ozaita, pianista, clavecinista, musicòloga, directora i compositora basca (m. 2017).[22]
- 1944 - Yorkshire, Anglaterra, Regne Unit: Joe Cocker, cantant anglès (m. 2014).[23]
- 1946 - El Centro, Califòrnia (EUA): Cher, actriu, cantant, compositora i artista estatunidenca.
- 1981 - Móstoles, Espanya: Iker Casillas, porter espanyol.
Necrològiques[modifica]
- Països Catalans
- 1751, Roma, Estats Pontificis: Domènec Terradellas, compositor d'òpera catalano-italià [24]
- 1973, Madrid: Joaquim Bau i Nolla, primer comte de Bau, fou un advocat, comerciant i polític català [25]
- 2006, València: Josefina Salvador Segarra, violinista i pedagoga valenciana [26]
- Resta del món
- 1277, Ciutat del Vaticà, Estats Pontificis: Pedro Rebuli Giuliani, papa que regnà amb el nom de Joan XXI [27]
- 1471, Londres, Anglaterra: Enric VI, rei d'Anglaterra [28]
- 1506, Valladolid, Regne de Castella: Cristòfor Colom, navegant i descobridor occidental d'Amèrica.
- 1622, Constantinoble, Imperi Otomà: Osman II, soldà de Turquia i emperador otomà.
- 1896, Frankfurt, Hessen, Alemanya: Clara Schumann, compositora austríaca i una de les principals pianistes del romanticisme.[29]
- 1940, Övralid, Suècia: Verner von Heidenstam, escriptor suec, Premi Nobel de Literatura de l'any 1916 [30]
- 1942, Nova York, EUA: Hector Guimard, arquitecte i decorador, principal de l'Art Nouveau a França [31]
- 1943, Melbourneː Dora Lush, microbiòloga australiana [32]
- 1947, Messelhausen, Baden-Württemberg, RFA: Philipp Lenard, físic alemany, Premi Nobel de Física de 1905 [33]
- 1958, Moscou: Varvara Stepànova, artista russa, puntal del constructivista pictòric soviètic (n. 1894).[34]
- 1974, Pretòriaː Leontine Sagan, actriu i directora austríaca [35]
- 1975, Cornualla (Gran Bretanya): Barbara Hepworth, escultora britànica [36]
- 1986, Comtat de Chester, Pennsilvàniaː Helen B. Taussig, cardiòloga estatunidenca, fundadora de la cardiologia pediàtrica [37]
- 1989, Blockley, Anglaterra: John Hicks, economista guardonat amb el Premi Nobel d'Economia el 1972 [38]
- 2000, París, França: Jean-Pierre Rampal, flautista francès [39]
- 2009, Tolosa de Llenguadoc: Pierre Gamarra, poeta i novel·lista occità en llengua francesa.
- 2017: Jean E. Sammet, científica informàtica estatunidenca que desenvolupà els llenguatges FORMAC i COBOL [40]
- 2019, Zuric, Suïssa: Niki Lauda, pilot de fórmula 1 i empresari austríac, tres cops campió del món, el 1975, el 1977 i el 1984.[41]
Festes i commemoracions[modifica]
- Festa local de Premià de Mar, a la comarca del Maresme
Santoral[modifica]
Església Catòlica[modifica]
- Sants al Martirologi romà (2011): Bernadí de Siena, franciscà; Baldiri de Nimes, màrtir; Lídia de Tiatira; Tal·leleu, Alexandre i Asteri d'Eges, màrtirs; Àurea d'Òstia, màrtir; Lucífer de Càller, bisbe; Hilari de Tolosa, bisbe; Anastasi de Brescia, bisbe; Austregisil de Bourges, bisbe; Teodor de Pavia, bisbe; Coloma de Rieti, verge; Protasi Chong Kuk-bo, màrtir; Arcangelo Tadini, rector.
- Beats: Guiu de Gherardesca, eremita; Hendrine Stenmanns, verge i fundadora de les Serventes de l'Esperit Sant; Luigi Talamoni fundador de les Misericordines de Sant Gerard.
- Sants Boi de Zamora, o Boal, sant llegendari; Marcel i Codrat màrtirs; Etelbert d'Ànglia, rei.
- Servent de Déu Cristòfor Colom.
- Venerats a l'Orde de la Mercè: beats Arnau Serra i companys màrtirs de Tunis.
Església Copta[modifica]
- 25 Baixans: sants Col·lut d'Ansena; Ibrahim El-Gohari, monjo.
Referències[modifica]
- ↑ Bacardit, Ramon. «Àngel Guimerà». Institut del Teatre. Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. [Consulta: 1r abril 2022].
- ↑ «Camp de les Corts | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 març 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Abraham Ortels ou Hortels en latin Ortelius» (en francès). [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ Spence, Jonathan D.,. The search for modern China. First Norton Paperback edition. ISBN 0-393-30780-8.
- ↑ 5,0 5,1 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Lluïsa Denís i Reverter | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 febrer 2020].
- ↑ «Gabriel Ferrater i Soler | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ «Montserrat Julió i Nonell | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 febrer 2020].
- ↑ 20 de maig al Qui és Qui de les Lletres Catalanes
- ↑ «Maria Rodés» (en castellà). MYM: Mujeres y música, 15-02-2017. [Consulta: 20 març 2021].
- ↑ «BEMBO, Pietro in "Dizionario Biografico"» (en italià). Arxivat de l'original el 2019-04-13. [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ «Acquapendènte, Girolamo Fabrici d' nell'Enciclopedia Treccani» (en italià). [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Honoré de Balzac» (en francès). [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ «John Stuart Mill | Biography, Philosophy, Books, & Facts» (en anglès). [Consulta: 20 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Peace Prize 1901» (en anglès americà). [Consulta: 11 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1907» (en anglès americà). [Consulta: 11 maig 2020].
- ↑ «Sigrid Undset». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Max Euwe | Dutch chess player» (en anglès). [Consulta: 20 maig 2020].
- ↑ Linders, Joke. «Schmidt, Anna Maria Geertruida (1911-1995)» (en neerlandès). Digitaal Vrouwenlexicon van Nederland, 12-06-2017. [Consulta: 22 febrer 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1995» (en anglès americà). [Consulta: 11 maig 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Wolfgang Borchert» (en francès). [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ «María Luisa Ozaita». [Consulta: 20 octubre 2010].
- ↑ «Joe Cocker | British singer» (en anglès). [Consulta: 20 maig 2020].
- ↑ «Terradellas, Domingo Miguel Bernabé nell'Enciclopedia Treccani» (en italià). [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ «Joaquim Bau i Nolla | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 maig 2020].
- ↑ «Josefina Salvador i Segarra». Find A Grave. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «GIOVANNI XXI, papa in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ «Henry VI | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 20 maig 2020].
- ↑ «Clara Schumann». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 22 febrer 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Literature 1916» (en anglès americà). [Consulta: 11 maig 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Hector Germain Guimard» (en francès). [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ Rasmussen, Carolyn. Lush, Dora Mary (1910-1943). Canberra: National Centre of Biography, Australian National University.
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1905» (en anglès americà). [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ «Varvara Fyodorovna Stepanova» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 8 novembre 2022].
- ↑ «Leontine Sagan» (en alemany). Fembio Frauen-Biographieforschung eV. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Barbara Hepworth». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 22 febrer 2020].
- ↑ «Helen Brooke Taussig» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 1r abril 2021].
- ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1972» (en anglès americà). [Consulta: 11 maig 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Jean-Pierre Rampal» (en francès). [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ «Muere Jean Sammet, pionera de los lenguajes de programación» (en castellà). El Mundo, 05-06-2017. [Consulta: 7 desembre 2019].
- ↑ «Niki Lauda | Facts, Biography, & Crash» (en anglès). [Consulta: 20 maig 2020].
