Constructivisme (art)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Cartell constructivista de Maiakowski

El constructivisme va ser un moviment artístic i arquitectònic que va sorgir a Rússia el 1914 i es va fer especialment present després de la Revolució d'Octubre del 1917. No pretenia ser un estil artístic sinó l'expressió d'una convicció política (el marxisme). Defensava un art al servei de la revolució i del poble. Reivindicava l'eliminació de la distinció entre les arts i buscava una estètica que fos el reflex de l'època de la mecanització. La pintura i l'escultura esdevenen una mateixa construcció i no una representació, fent servir els materials i els procediments propis de l'arquitectura. Accepta tota mena de nous materials i tècniques industrials. Emfasitza la relació amb el formalisme lingüístic i literari. És un terme d'ús freqüent avui en l'art modern, i es fa servir per separar l'art pur de l'art fet servir com a instrument per a propòsits socials. El terme construction art (art de construcció) va ser utilitzat per primera vegada de manera despectiva per Kasimir Malèvitx per a descriure el treball d'Alexander Rodchenko el 1917.

Història[modifica | modifica el codi]

Inicis[modifica | modifica el codi]

El constructivisme apareix per primera vegada com a terme positiu en el Manifest realista de Naum Gabo, el 1920. Alexei Gan va utilitzar la paraula com a títol del seu llibre Constructivisme, imprès el 1922.

La base d'ensenyament per al nou moviment va ser posada pel Comissariat del Poble per a l'Educació (o Narkompros) del govern bolxevic, a càrrec del ministeri de Cultura i Educació dirigit per Anatoli Lunacharski, que va suprimir la vella acadèmia de Petrograd de Belles Arts i l'Escola de Moscou de Pintura, Escultura i Arquitectura el 1918.

L'oficina artística del Comissariat va funcionar durant la Guerra Civil russa principalment dirigida per futuristes, i va publicar el diari Art de la Comuna. El centre del constructivisme a Moscou residia en VKhUTEMAS: l'escola per a l'art i el disseny, establerta el 1919. Gabo va assenyalar, més endavant, que l'ensenyament en l'escola va ser orientat més envers la discussió política i ideològica que cap a la creació artística.

Tatlin, art constructiu i productivisme[modifica | modifica el codi]

L'obra canònica del constructivisme va ser la proposta de Vladimir Tatlin per al Monument a la III Internacional (1919), que combinava una estètica de màquina amb components dinàmics que celebraven la tecnologia, com els reflectors i les pantalles de projecció. Gabo va criticar públicament el disseny de Tatlin dient: O es creen cases i ponts funcionals o el pur art per l'art, però no ambdós.

Aquest fet va portar a una divisió important dins del grup de Moscou el 1920, quan el Manifest realista de Gabo i Antoine Pevsner va afirmar l'existència d'un nucli espiritual per al moviment. Això s'oposava a la versió del constructivisme adaptable i utilitària que sostenien Tatlin i Rodchenko. L'obra de Tatlin va ser immediatament lloada per artistes d'Alemanya com una revolució en l'art: una foto del 1920 mostra George Grosz i John Heartfield sostenint una pancarta dient L'art és mort - Llarga vida a l'art de la màquina de Tatlin, i els dissenys per a la torre es van publicar a la revista de Bruno Taut Fruhlicht.

Art al servei de la revolució[modifica | modifica el codi]

Així com van estar envoltats en treballs de disseny industrial, els constructivistes van treballar en festivals públics i dissenys de cartells de carrer per al govern de la revolució bolxevic. Potser el més famós d'aquests es va donar a Vítsiebsk, on el grup UNOVIS de Malèvitx va pintar plaques d'anuncis i edificis. El més conegut n'era el poster de Lissitzky: Colpeja els blancs amb la falç roja (1919).

Inspirats per la declaració de Vladimir Maiakovsky "els carrers els nostres pinzells, les places les nostres paletes", artistes i dissenyadors van participar en la vida pública durant la Guerra Civil. Una instància determinant en va ser el festival proposat per al congrés del Komintern el 1921 per Alexander Feixin i Liubov Popova. En resum, alguns dels constructivistes van estar fortament embolicats en la Finestra ROSTA, una campanya d'informació pública bolxevic al voltant dels anys 20. Alguns dels més famosos d'aquesta campanya van ser el pintor i poeta Vladimir Maiakovsky i Vladimir Lebedev.

Artistes associats al constructivisme[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Constructivisme (art) Modifica l'enllaç a Wikidata