Vés al contingut

Moissei Guínzburg

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMoissei Iàkovlevitx Guínzburg

Fotografia de Moissei Guínzburg realitzada a la dècada de 1920. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 maig 1892 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Minsk (Belarús) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 gener 1946 Modifica el valor a Wikidata (53 anys)
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Novodévitxi Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatSoviètica
FormacióInstitut Politècnic de Riga Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballArquitectura, enginyeria civil, teoria de l'arquitectura, architectural composition (en) Tradueix i constructivisme Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Moscou Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióarquitecte, urbanista, escriptor de no-ficció, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Tècnica Estatal Bàuman Modifica el valor a Wikidata
MovimentConstructivisme Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

Moissei Iàkovlevitx Guínzburg va ser un arquitecte i urbanista rus i soviètic.

Arquitectura

[modifica]

Es va graduar a la Universitat Tècnica de Riga (1917). La seva actuació es mou entre el racionalisme arquitectònic i el constructivisme, però més propera al primer, per això va participar en els Congressos del CIAM de Le Corbusier.

Societat d'Arquitectes Contemporanis

[modifica]

El 1925 funda amb altres arquitectes la Societat d'Arquitectes Contemporanis (OSA), amb la finalitat d'abordar col·lectivament i científicament els problemes de la producció corrent d'edificis i del desenvolupament urbà.

Revista d'Arquitectura Contemporània

[modifica]

L'OSA publica, a partir de 1926, la Revista d'Arquitectura Contemporània, redactada pels germans Vesnín (Leonid, Víktor, Aleksandr i el mateix Guínzburg. Allà escriu: "...fer front a la planificació de les noves ciutats. Cal cridar l'atenció de l'opinió pública sobre aquests problemes, relacionant estretament el nostre treball amb el dels companys que defineixen les nostres relacions entre els homes i les formes de producció."[1]

Obres

[modifica]
Edifici Narkomfin

Casa col·lectiva del Narkomfín a Moscou, amb la col·laboració de l'arquitecte I. Milinis, 1929

Urbanisme

[modifica]

Desurbanisme

[modifica]

Encunya el concepte de "desurbanisme", com una planificació territorial tendent a llimar les dicotomies existents entre el camp i la ciutat.

La "Ciutat Verda"

[modifica]

Fruit dels seus treballs referent a això és el projecte de "Ciutat Verda": "Una recuperació de l'espai natural sembla tornar a proposar, encara que sigui en termes nous i aparentment nacionals, la ideologia antiurbana, un retorn a la natura com a retorn als orígens".[2] Més tard se li va encomanar la coordinació de les estructures sanitàries, turístiques i agrícoles a la Crimea meridional.[3] Cal recordar que la tuberculosi va ser una autèntica plaga la primera meitat del segle xx, encara que més ho van ser les guerres, si fem cas a l'autor de "La Muntanya Màgica".[4]

Notes i referències

[modifica]
  1. Història de l'Arquitectura Moderna, Leonardo Benévolo
  2. Ciutat russa i ciutat soviètica,Vielli Quilici,
  3. H. Blumenfeld
  4. Thomas Mann

Bibliografia

[modifica]
  • Història de l'Arquitectura Moderna, Leonardo Benévolo, Editorial Gustavo Gili, S.A., 1996 ISBN 84-252-1641-9
  • Ciutat russa i ciutat soviètica, Vieri Quilici, Editorial Gustavo Gili, S.A., 1978 ISBN 84-252-0738-X
  • Regional and City Planning in the Soviet Union, H. Blumenfeld, 1942
  • La Muntanya Màgica, Thomas Mann

Enllaços externs

[modifica]