Minsk

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

Minsk
	Мінск (be); Менск (be)
Bandera	Escut d'armes
	;
Himne	Anthem of Minsk (en) (24 octubre 2001)
Localització
	53° 54′ 08″ N, 27° 33′ 43″ E / 53.902246°N,27.561837°E
Estat	Bielorússia
Enclavament a	província de Minsk
Capital de	Bielorússia
Població humana
Total	1.995.471 (2023)
• Densitat	4.872,95 hab./km²
Idioma oficial	bielorús ; rus
Geografia
Superfície	409,5 km²
Banyat per	Nyamiha River (en) , Svislach River (en) , Loshytsa (en) , Sliepnia (en) , Cna river (en) , Myška (en) , Traścianka (en) , Piarespa (en) i Dražnia (en)
Altitud	280 m
Limita amb	província de Minsk
Dades històriques
Fundador	Menesk (en)
Esdeveniment clau	Drets de Magdeburg ; Bombing of Minsk in World War II (en) ; German occupation of Minsk during World War II (en)
Organització política
Òrgan executiu	Minsk City Executive Committee (en)
Òrgan legislatiu	Conseil municipal de Minsk (fr)
• Chairman of the Minsk City Executive Committee (en)	Uladzimir Kukharau (en) (2020–)
Identificador descriptiu
Codi postal	220001–220141
Fus horari	UTC+03:00 ; Eastern European Time
Prefix telefònic	817
ISO 3166-2	BY-HM
Altres
Lloc web	minsk.gov.by

La Plaça de la Victòria, al centre de Minsk

Minsk o Miensk (en bielorús: Менск, Мінск; en rus, Минск, Minsk) és la capital i ciutat més gran de Bielorússia. Està situada al centre del país i és travessada pels rius Nyamiha i Sviloch. És la seu administrativa de la Comunitat d'Estats Independents (CEI).

Minsk s'estén en una àrea de 509 km² en la qual, segons estimacions de l'any 2015, habiten un total de 2.995.000 persones.^[1] Com a capital de l'estat, Minsk té un estatus administratiu especial dins de Bielorússia i és, a més, la capital de la província de Minsk i del districte homònim.

Les primeres referències històriques de la ciutat daten del segle xi (1067), quan fou nominada com a ciutat provincial en el principat de Polotsk. El 1242, Minsk es va convertir en part del Gran Ducat de Lituània i va rebre el títol de ciutat el 1499. Des de 1569 va ser la capital del voivodat de Minsk, a la República de les Dues Nacions o Mancomunitat de Polònia-Lituània. El 1793 va ser una de les regions annexionades per l'Imperi Rus a conseqüència de la Segona partició de Polònia. Entre 1919 i 1991, després de la Revolució russa, Minsk va ser la capital de la República Socialista Soviètica de Bielorússia i posteriorment, el 1991, de Bielorússia, després de la dissolució de la Unió Soviètica.

Història[modifica]

La llegenda diu que un gegant anomenat Menesk o Mincz tenia un molí a la vora d'un riu proper a la ciutat. Solia fer pa per a alimentar els seus guerrers. El nom "Minsk" ve més probablement del riu Menka (a uns 20 quilòmetres del centre actual de la ciutat). La llegenda que deriva el nom "Minsk" de la paraula мена (minyià, "barata" en català) no està aprovada per la tradició toponòmica.

Al segle x, el príncep Rahvalod (Ragnvald en antic nòrdic), d'origen viking, governava un principat anomenat Polotsk que incloïa Minsk. La primera menció documentada de Minsk és del 1067, quan una sagnant batalla entre els principats de Polotsk i Kíev tingué lloc a la vora del Niamiha.

El 1655 Minsk va ser conquerida pel tsar Alexei I de Rússia, però aviat va ser recuperada per Jan II Kasimir de Polònia. Després de la segona partició de Polònia va ser annexionada per Rússia el 1793.

Sota el domini rus al segle xix la ciutat creixé i esdevingué un important punt ferroviari. El 1897, la ciutat tenia 91.494 habitants, dels quals un terç eren jueus.

El 1919 i de nou el 1920, la ciutat va estar controlada per la Segona República Polonesa durant la guerra poloneso-soviètica. Més tard va ser ocupada per la Rússia soviètica sota els termes de la pau de Riga, i esdevingué la capital de l'RSS de Bielorússia, una de les repúbliques constituents de l'URSS.

L'àrea de Minsk esdevingué un centre del moviment partisà soviètic darrere les línies enemigues durant la Gran Guerra Patriòtica, i per tant Minsk va rebre el títol comunista de Ciutat Heroïna el 1974. Durant la guerra, la ciutat va ser gairebé destruïda i només quedaren alguns edificis històrics. Moltes de les esglésies van ser destruïdes durant la Segona Guerra Mundial i en els anys següents, dinamitades per les autoritats comunistes, i només en queden algunes, com la Kalvaryja catòlica.

La primera secció del metro de Minsk es va inaugurar el 1984 i ara la xarxa consisteix en dues línies. Ambdues tenen extensions que estan essent construïdes. A més, Minsk posseeix extenses xarxes d'autobusos i tramvies.

La ciutat cresqué tan ràpidament després de la Segona Guerra Mundial que alguns pobles propers es convertiren en microraions, districtes d'alta densitat de població en apartaments. Després del desastre de Txernòbil, alguns dels habitants de les zones afectades es mudaren a Minsk. Malgrat que la ciutat està envoltada per una via d'automòbils, hi ha alguns microraions més enllà de l'anell. El bosc Kurapaty es troba als afores, al lloc on entre el 1937 i el 1941 desenes de milers de bielorussos foren executats pels comunistes.

Geografia[modifica]

Clima[modifica]

Minsk té un clima continental humit (Köppen Dfb), per la seva ubicació entre la forta influència de l'aire humit de l'oceà Atlàntic i l'aire sec de la massa continental euroasiàtica. El seu clima és inestable i tendeix a canviar amb freqüència. La temperatura mitjana de gener és -4,5 °C, mentre que al juliol és 18,5 °C. La temperatura més baixa registrada va ser de -40 °C el 17 de gener de 1940, i la més càlida es va registrar el 29 de juliol de 1936 i va ser de 35 °C. Això dóna lloc a freqüents boires a la tardor i primavera. Minsk rep una precipitació anual de 690 mil·límetres, de les quals una tercera part és en el període de fred (com neu i pluja) i dos terços a l'època de calor. Al llarg de l'any, bufen vents de l'oest i nord-oest portant aire fresc i humit de l'Atlàntic.

Economia[modifica]

Minsk està molt industrialitzada i produeix tractors, transmissions, camions, tèxtils, gelats, frigorífics, televisors, aparells de ràdio, bicicletes i molts altres béns de consum. Nogensmenys, la taxa d'atur és bastant alta.

Transports[modifica]

Aeroports[modifica]

Minsk té dos aeroports. Minsk-1 es troba just al sud del centre de la ciutat i rep majoritàriament vols domèstics. En el futur podria ser reconvertit en un districte residencial. L'altre aeroport, a 42 km a l'est de la ciutat, és Minsk-2. És un aeroport internacional que està essent modernitzat amb vols a Àustria, Xipre, França, Alemanya, Irlanda, Israel, Itàlia, Polònia, Turquia, el Regne Unit i altres països, operats per l'aerolínia nacional Belavia i l'alemanya Lufthansa. L'estació ferroviària central de Minsk va ser recentment modernitzada.