Eindhoven
|
|||||
| Localització | |||||
 |
|||||
| Municipi dels Països Baixos | |||||
 |
|||||
| Estat • Província |
Països Baixos Brabant Septentrional |
||||
| Superfície | 87,72 km² | ||||
| Població (maig 2014) • Densitat |
221.402 hab. 2.523,96 hab/km² |
||||
| Coordenades | 51° 26′ 08″ N, 05° 28′ 50″ E / 51.43556°N,5.48056°ECoord.: 51° 26′ 08″ N, 05° 28′ 50″ E / 51.43556°N,5.48056°E | ||||
| Dirigents: • Batlle: |
Rob van Gijzel (PvdA) |
||||
| Codi telefònic | 040 |
||||
| Àrea total | 88,87 km² | ||||
| - Terra | 87,72 km² | ||||
| - Aigua | 1,15 km² | ||||
| Web | |||||
Eindhoven és un municipi de la província de Brabant Septentrional, al sud dels Països Baixos. L'1 de gener del 2009 tenia 212.679 habitants repartits sobre una superfície de 88,87 km² (dels quals 1,15 km² corresponen a aigua). Limita al nord amb Oirschot, Best i Son en Breugel, a l'oest amb Eersel, a l'est amb Nuenen, Gerwen en Nederwetten i Geldrop-Mierlo, i al sud amb Veldhoven, Waalre i Heeze-Leende.
En el seu origen, va establir-se a la confluència dels rius Gender, que es va assecar després de la Segona Guerra Mundial i el Dommel.
Història[modifica | modifica el codi]
La història escrita d'Eindhoven comença en 1232, quan el duc Enric I de Brabant va atorgar drets de ciutat a Endehoven al ducat de Braba,t, llavors un petit poble en la confluència dels rius Dommel i Gender. El nom de la ciutat significa literalment "iardes finals", el que reflecteix la seva posició a l'extrem sud del Woensel. Al moment de la concessió de la carta reial, Eindhoven tenia aproximadament 170 cases envoltades per una muralla defensiva. A l'exterior del recinte emmurallat hi havia un petit castell. A la ciutat se li va concedir també el dret a organitzar un mercat setmanal, i així com el dret d'emmagatzematge que obligà els grangers de poblacions de vendre les seves collites a Eindhoven. Un altre factor important del seu emplaçament és la seva localització a la ruta comercial dels Països Baixos al Principat de Lieja. Cap a 1388, les muralles de la ciutat van ser ampliades, i entre 1413 i 1420 va ser construït un nou castell, aquesta vegada a l'interior del recinte emmurallat. El 1486 Eindhoven va ser saquejada i cremada per les tropes de Gelderland.
La reconstrucció es va acabar el 1502, amb una muralla més forta i un nou castell. No obstant això, el 1543, Eindhoven fou ocupada un altre cop: la seva obres de defensa es van abandonar a causa de l'escassesa de recursos. Un gran incendi el 1554 destruí tres quarts de les cases. Cap a 1560 van ser reconstruïdes gràcies a l'ajuda de Guillem I d'Orange-Nassau. Durant la Revolta Holandesa, Eindhoven va canviar de mans diverses vegades entre els neerlandesos i la corona de Castella, fins que finalment el 1583 va ser capturada per les tropes espanyoles i les muralles van ser destruïdes. Eindhoven no va tornar a formar part dels Països Baixos fins a 1629.
La revolució industrial del segle XIX va ser un gran impuls per a la ciutat. Es van construir canals, carreteres i ferrocarrils. Eindhoven es va connectar fluvialment al canal Zuid-Willemsvaart a través del brancal Eindhovens Kanaal el 1843, i mitjançant via fèrria a Tilburg, 's-Hertogenbosch, Venlo i Bèlgica entre 1866 i 1870. L'activitat industrial es va centrar al principi en manufactures de tabac i tèxtils. Posteriorment, la indústria va créixer espectacularment gràcies al gegant de la il·luminació i l'electrònica Philips. Aquesta companyia hi va ser fundada el 1891, i va començar la seva activitat fabricant bombetes incandescents. El ràpid creixement de la indústria a la regió i la posterior necessitat d'habitatge dels treballadors van provocar canvis radicals en l'administració, ja que encara conservava els límits de l'època medieval, a causa de l'existència dels antics fossats. En 1920, els cinc municipis suburbials de Woensel (al nord), Tongelre (est i nord-est), Stratum (sud-est), Gestel en Blaarthem (sud-oest) i Strijp (oest), els quals van sofrir canvis dràstics a causa de la falta d'habitatges, van ser incorporats a la nova municipalitat de Groot-Eindhoven (Gran Eindhoven). Posteriorment, el prefix "Groot-" va ser retirat.
A començaments del segle XX, la indústria tècnica va créixer amb la fabricació d'automòbils i camions per la companyia Van Doorne's Automobiel Fabriek (DAF); amb el subsegüent canvi cap a l'electrònica i l'enginyeria; les tradicionals indústries de tabac i tèxtils van entrar en decadència i finalment van desaparèixer als anys 1960. Els atacs aeris a gran escala durant la Segona Guerra Mundial (incloent el bombardeig aliat durant l'Operació Horta per a auxiliar als paracaigudistes a assegurar els ponts dintre i al voltant del poble) van destruir grans zones de la ciutat. La reconstrucció va deixar molt pocs elements històrics; i a la postguerra es van estudiar plans dràstics de renovació a força de gratacels, alguns dels quals van ser implementats. En aquesta època havia poca estima cap al patrimoni històric. Als anys 1960, es va construir un nou ajuntament i l'edifici precedent neogòtic (construït en 1867) va ser demolit per a donar pas a una carretera de gran capacitat que finalment no es va construir.
Nuclis de població[modifica | modifica el codi]
| Classificació | Situació geogràfica | Població per districte |
|---|---|---|
| Eindhoven és compost pels districtes |
 |
 |
Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]
- Jan de Bont, director de cinema
- Frits Philips, empresari
- Eduard (Edo) Hornemann, de 12 anys i son germà Alexander, de 9 anys, assassinats pels nazis a l'Escola del Bullenhuser Damm el 1945
Política[modifica | modifica el codi]
| Partit | 2002 | 2006 |  |
| PvdA | 9 | 14* | |
| CDA | 9 | 7 | |
| SP | 3 | 6 | |
| VVD | 6 | 6 | |
| GroenLinks | 3 | 3 | |
| Leefbaar Eindhoven | 9 | 3 | |
| Ouderen Appèl Eindhoven | 2 | 2 | |
| D66 | 3 | 1 | |
| ChristenUnie | - | 1 | |
| Stadspartij | 1 | 1 | |
| Llista Pim Fortuyn | - | 1 |
Enllaços externs[modifica | modifica el codi]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eindhoven  |
- Pàgina municipal (anglès)
|
|||||||||
|
||||||
