La història escrita d'Eindhoven comença en 1232, quan el duc Enric I de Brabant va atorgar drets de ciutat a Endehoven al ducat de Brabant, llavors un petit poble en la confluència dels rius Dommel i Gender. El nom de la ciutat significa literalment "iardes finals", el que reflecteix la seva posició a l'extrem sud del Woensel. Al moment de la concessió de la carta reial, Eindhoven tenia aproximadament 170 cases envoltades per una muralla defensiva. A l'exterior del recinte emmurallat hi havia un petit castell. A la ciutat se li va concedir també el dret a organitzar un mercat setmanal, i així com el dret d'emmagatzematge que obligà els grangers de poblacions de vendre les seves collites a Eindhoven. Un altre factor important del seu emplaçament és la seva localització a la ruta comercial dels Països Baixos al Principat de Lieja. Cap a 1388, les muralles de la ciutat van ser ampliades, i entre 1413 i 1420 va ser construït un nou castell, aquesta vegada a l'interior del recinte emmurallat. El 1486 Eindhoven va ser saquejada i cremada per les tropes de Gelderland.
La reconstrucció es va acabar el 1502, amb una muralla més forta i un nou castell. No obstant això, el 1543, Eindhoven fou ocupada un altre cop: la seves obres de defensa es van abandonar a causa de l'escassesa de recursos. Un gran incendi el 1554 destruí tres quarts de les cases. Cap a 1560 van ser reconstruïdes gràcies a l'ajuda de Guillem I d'Orange-Nassau. Durant la Revolta Holandesa, Eindhoven va canviar de mans diverses vegades entre els neerlandesos i la corona de Castella, fins que finalment el 1583 va ser capturada per les tropes espanyoles i les muralles van ser destruïdes. Eindhoven no va tornar a formar part dels Països Baixos fins a 1629.
La revolució industrial del segle XIX va ser un gran impuls per a la ciutat. Es van construir canals, carreteres i ferrocarrils. Eindhoven es va connectar fluvialment al canal Zuid-Willemsvaart a través del brancal Eindhovens Kanaal el 1843, i mitjançant via fèrria a Tilburg, 's-Hertogenbosch, Venlo i Bèlgica entre 1866 i 1870. L'activitat industrial es va centrar al principi en manufactures de tabac i tèxtils. Posteriorment, la indústria va créixer espectacularment gràcies al gegant de la il·luminació i l'electrònica Philips. Aquesta companyia hi va ser fundada el 1891, i va començar la seva activitat fabricant bombetes incandescents. El ràpid creixement de la indústria a la regió i la posterior necessitat d'habitatge dels treballadors van provocar canvis radicals en l'administració, ja que encara conservava els límits de l'època medieval, a causa de l'existència dels antics fossats. En 1920, els cinc municipis suburbials de Woensel (al nord), Tongelre (est i nord-est), Stratum (sud-est), Gestel en Blaarthem (sud-oest) i Strijp (oest), els quals van sofrir canvis dràstics a causa de la falta d'habitatges, van ser incorporats a la nova municipalitat de Groot-Eindhoven (Gran Eindhoven). Posteriorment, el prefix "Groot-" va ser retirat.
A començaments del segle XX, la indústria tècnica va créixer amb la fabricació d'automòbils i camions per la companyia Van Doorne's Automobiel Fabriek (DAF); amb el subsegüent canvi cap a l'electrònica i l'enginyeria; les tradicionals indústries de tabac i tèxtils van entrar en decadència i finalment van desaparèixer als anys 1960. Els atacs aeris a gran escala durant la Segona Guerra Mundial (incloent el bombardeig aliat durant l'Operació Horta per a auxiliar als paracaigudistes a assegurar els ponts dintre i al voltant del poble) van destruir grans zones de la ciutat. La reconstrucció va deixar molt pocs elements històrics; i a la postguerra es van estudiar plans dràstics de renovació a força de gratacels, alguns dels quals van ser implementats. En aquesta època havia poca estima cap al patrimoni històric. Als anys 1960, es va construir un nou ajuntament i l'edifici precedent neogòtic (construït en 1867) va ser demolit per a donar pas a una carretera de gran capacitat que finalment no es va construir.
Eindhoven
.png)
