Vés al contingut

Partit del Treball (Països Baixos)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióPartit del Treball
(nl) Partij van de Arbeid Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtPvdA Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
Ideologiasocialdemocràcia Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticaesquerra Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicafundació Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació9 febrer 1946
FundadorKoos Vorrink, Marinus van der Goes van Naters, Willem Drees, Dolf Joekes, Willem Banning, Wim Schermerhorn, Rintje van der Brug, Joan Willems, Geert Ruygers i Gerard van Walsum Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolució o abolició1r juliol 2026
13 juny 2026 Modifica el valor a Wikidata
Reemplaçat perPaïsos Baixos Progressistes Modifica el valor a Wikidata
Localització dels arxius
Activitat
Membre dePartit dels Socialistes Europeus
Internacional Socialista (–2013)
Aliança Progressista (2014–) Modifica el valor a Wikidata
Membres39,536
Governança corporativa
Seu
PresidènciaAnne Vondeling (1969–1971)
André van der Louw (1971–1974)
Ien van den Heuvel (1974–1975)
Ien van den Heuvel (1975–1979)
Max van den Berg (1979–1986)
Stan Poppe (1986–1987)
Marjanne Sint (1987–1991)
Frits Castricum (1991–1992)
Felix Rottenberg (1992–1997)
Karin Adelmund (1997–1998)
Ruud Vreeman (1998–1999)
Marijke van Hees (1999–2000)
Mariëtte Hamer (2000–2001)
Ruud Koole (2007–2007)
Lilianne Ploumen (2007–2012)
Hans Spekman (2012–2017)
Nelleke Vedelaar (2017–2021)
Esther-Mirjam Sent (2021–2026) Modifica el valor a Wikidata
Format per
Diputats
25 / 150
Senadors
7 / 75
Eurodiputats
6 / 29
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata
Facebook: PartijvandeArbeid X: PvdA Instagram: partijvandearbeid Threads: partijvandearbeid Youtube (canal): UCn--cnrM3dhAGMJvVmAuyfA Flickr: 45328520@N02 Modifica el valor a Wikidata

El Partit del Treball (neerlandès Partij van de Arbeid, PvdA) va ser un partit polític neerlandès fundat el 9 de febrer de 1946 per la unió de tres partits: el Partit Socialdemòcrata, la Lliga Democràtica de Lliure Pensament (VBD) i la Unió Demòcrata Cristiana (CDU), social protestant. Se li van unir personalitats individuals dels resistents catòlics Christofoor i dels partits protestants Unió Cristiana Històrica i Partit Antirevolucionari.

El 13 de juny de 2026 va culminar la seva aliança històrica amb l'esquerra verda de GroenLinks, fusionant-se amb aquest per donar pas a Països Baixos Progressistes (Progressief Nederland).[1]

Història

[modifica]

Fundació

[modifica]

Els seus fundadors volien fer un partit que combinés socialisme amb liberalisme i idees religioses i humanistes, lluny del dogmatisme ideològic dels anys 30, cosa que provocà la fugida dels elements socialistes més recalcitrants a altres partits a l'esquerra. Alhora, el 1948 alguns elements procedents del VBD protagonitzaren una escissió liberal, i juntament amb el Partit de la Llibertat, formaren el Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia  (VVD).

Primers anys

[modifica]

Entre 1946 i 1958 va formar part dels governs de coalició amb el Partit Popular Catòlic (KVP), el VVD, ARP i CHU, on el primer ministre fou el socialista Willem Drees. Sota el seu lideratge el país es recuperà de la Segona Guerra Mundial, construí l'estat del benestar i Indonèsia s'independitzà. Després de la crisi de 1958 el PvdA fou substituït en el govern pel VVD i va romandre a l'oposició fins al 1965. El seu suport electoral va decaure.

1965-1989

[modifica]

El 1965 el govern de coalició KVP-ARP-VVD-CHU entrà en conflicte i cridaren novament al PvdA, però no es posaren d'acord en política financera i el govern de Jo Cals finalment va caure. Simultàniament, el partit començà a ser controlat per elements joves del sector anomenat Nova Esquerra (Jan Nagel, Andre van der Louw, Bram Peper) que pretenia reformar el PvdA, orientant-lo vers als nous moviments socials, com l'alliberament de la dona, la defensa del medi ambient i el desenvolupament del tercer món. Tanmateix, molts s'enfrontaren a la vella guàrdia del partit i el 1970 el deixaren i fundaren Socialistes Democràtics 70.

Sota el comandament de Nova Esquerra cercaren una majoria progressista al Parlament amb Demòcrates 66 i el Partit Polític dels Radicals (acord progressista, PAK) el 1971, i a les eleccions de 1972 es presentaren amb un programa progressista comú, però fou incapaç d'obtenir la majoria, i els DS '70 formaren part del govern Bisheuvel. Ni ells ni el KVP van aconseguir la majoria, de manera que van fer un govern de concentració presidit pel socialista Joop den Uyl, però les seves relacions amb van Agt eren problemàtiques, i després de caure govern convocaren les eleccions de 1977 que guanyà el PvdA, però l'enfrontament amb el KVP provocà que formessin govern la CDA i el VVD i passà a l'oposició. A les eleccions de 1981 la coalició va perdre la majoria i hagueren de col·laborar amb el PvdA i D66; den Uyl fou nomenat viceprimer ministre, però tornaren a enfrontar-se personalment amb van Agt i es convocaren les eleccions de 1982. El CDA i la VVD obtingueren la majoria i la mantingueren a les eleccions de 1986, deixant al PvdA a l'oposició. Den Uyl deixà la política i fou nomenat cap del partit Wim Kok.

Després de les eleccions de 1989 Wim Kok formà part del govern de Ruud Lubbers, i acceptà algunes reformes com la privatització d'empreses estatals i la reforma de l'estat del benestar, cosa que provocà protestes dels sindicats i conflicte intern.

Dels anys 1990 al 2020

[modifica]

A les eleccions de 1994 la coalició amb la CDA va perdre la majoria, però el PvdA fou el partit més votat i formà govern amb D66 i els neoliberals VVD (govern porpra), per primer cop des de 1918 sense democristians.[2] Va fer reformes econòmiques de caràcter progressista que li donaren molta popularitat, i fou renovat a les eleccions de 1998, i augmentà vots a costa de D66.

A les eleccions de 2002 Kok deixà la política i nou líder Ad Melkert, però es va veure sacsejat per l'arribada a la política de Pim Fortuyn, amb el seu discurs sobre immigració i integració; perdé les eleccions i passa de 45 a 23 escons. Melkert dimití, fou escollida cap del partit l'expresidenta de la cambra baixa del parlament, Jeltje van Nieuwenhoven,[3] i passaren a l'oposició.

Poc després fou escollit nou cap Wouter Bos, antic sotssecretari, i amb Jouke de Vries reorganitzen i democratitzen el partit. A les eleccions de 2003 recupera bona part dels vots i queda segon a poca distància del CDA, però nous conflictes entre Wouter i el nou cap CDA, Jan Peter Balkenende, impediren la seva participació en govern de coalició i en queda fora. A les eleccions locals de 2006 fou el partit més votat, però a les legislatives de 2006 va perdre molts vots davant el Partit Socialista i obté només 33 escons. Tot i això, forma part del govern de coalició i Wouters és nomenat ministre d'economia.

Diederik Samsom, líder del partit en 2012

El 16 de març de 2012 Diederik Samsom va ser elegit com a líder del partit,[4] i el partit va arribar als 38 escons en les eleccions legislatives neerlandeses de 2012 entrant al govern de coalició liderat per Mark Rutte del Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia (VVD), però davant d'unes enquestes que pronosticaven una caiguda molt important en el suport electoral,[5] el desembre de 2016, Samsom va ser derrotat per Lodewijk Asscher en unes eleccions a la direcció del partit.[6]

A les eleccions legislatives neerlandeses de 2017, el PvdA va patir la derrota més gran de la història electoral neerlandesa, rebent només el 5,7% dels vots i perdent 29 dels seus 38 escons.[7] Asscher no va dimitir del seu càrrec, al·legant que la derrota va ser responsabilitat del seu predecessor. El partit va experimentar un cert renaixement el 2019, obtenint la majoria de vots a les eleccions al Parlament Europeu d'aquell any. Aquesta va ser la primera vegada que el PvdA va acabar primer en unes eleccions nacionals des del 1998. Asscher va ser escollit inicialment com a candidat principal per a les eleccions legislatives neerlandeses de 2021 del març, però es va retirar el 14 de gener de 2021 per la seva responsabilitat en un escàndol de les prestacions per a la cura dels fills quan era ministre del govern de Rutte, que també va dimitir com a Primer Ministre.[8]

Lilianne Ploumen, líder del partit de gener de 2021 a abril de 2022

Després de la dimissió de Lilianne Ploumen, Attje Kuiken va ser elegida líder del Partit Laborista pel congrés nacional laborista en 22 d'abril de 2022.[9]

[modifica]

Després de les eleccions al Senat de 2023, el 30 de maig de 2023, PvdA i Esquerra Verda (GroenLinks) van aprofundir la seva cooperació formant un grup parlamentari conjunt al Senat, convertint-se en el segon grup més gran darrere del Moviment Ciutadans-Pagesos.[10] El 17 de juliol de 2023, el PvdA i Esquerra Verda van anunciar que es presentarien a les eleccions legislatives neerlandeses de 2023 amb un programa polític comú i una llista electoral conjunta. Amb Frans Timmermans com nou líder del partit substituint Attje Kuiken i candidat principal de la coalició,[11] el grup parlamentari conjunt es va convertir en el segon més gran amb 25 escons, però no va formar part de la coalició de govern. El 12 de juny de 2025, els membres del PvdA van votar a favor d'una altra llista conjunta per a les eleccions legislatives neerlandeses de 2025, així com d'una fusió amb GroenLinks en un nou partit el 2026.[12]

Després de la publicació dels mals resultats de les enquestes a peu d'urna a les eleccions legislatives neerlandeses de 2025 Timmermans va anunciar la seva dimissió com a líder de la coalició[13] i fou rellevat per Jesse Klaver.[14] El 13 de juny de l'any següent es va formalitzar i presentar la fusió amb l'Esquerra Verda, anomenat Països Baixos Progressistes (Progressief Nederland).[1]

Resultats electorals

[modifica]

Cambra de Representants

[modifica]
Any[15] Líder Vots % Escons +/– Govern
1946 Willem Drees 1,347,940 28.31 (#2)
29 / 100
 Nou Coalició
1948 1,262,888 25.61 (#2)
27 / 100
 Disminució 2 Coalició (1948–51)
Coalició (1951–52)
1952 1,545,844 28.97 (#1)
30 / 100
 Augment 3 Coalició
1956 1,872,201 32.69 (#1)
50 / 150
 Augment 20 Coalició (1956–58)
Oposició (1958–59)
1959 Jaap Burger 1,821,285 30.36 (#2)
48 / 150
 Disminució 2 Oposició
1963 Anne Vondeling 1,753,025 28.01 (#2)
43 / 150
 Disminució 5 Oposició (1963–65)
Coalició (1965–66)
Oposició (1966–67)
1967 Joop den Uyl 1,620,447 23.55 (#2)
37 / 150
 Disminució 6 Oposició
1971 1,554,733 24.60 (#1)
39 / 150
 Augment 2 Oposició
1972 2,021,454 27.34 (#1)
43 / 150
 Augment 4 Coalició
1977 2,813,793 33.83 (#1)
53 / 150
 Augment 10 Oposició
1981 2,458,452 28.29 (#2)
44 / 150
 Disminució 9 Coalició
1982 2,503,517 30.40 (#1)
47 / 150
 Augment 3 Oposició
1986 3,051,678 33.23 (#2)
52 / 150
 Augment 5 Oposició
1989 Wim Kok 2,832,739 31.91 (#2)
49 / 150
 Disminució 3 Coalició
1994 2,153,135 23.97 (#1)
37 / 150
 Disminució 12 Coalició
1998 2,494,555 28.98 (#1)
45 / 150
 Augment 8 Coalició
2002 Ad Melkert 1,436,023 15.11 (#4)
23 / 150
 Disminució 22 Oposició
2003 Wouter Bos 2,631,363 27.26 (#2)
42 / 150
 Augment 19 Oposició
2006 2,085,077 21.19 (#2)
33 / 150
 Disminució 9 Coalició (2006–2010)
Oposició (2010)
2010 Job Cohen 1,848,805 19.63 (#2)
30 / 150
 Disminució 3 Oposició
2012 Diederik Samsom 2,340,750 24.84 (#2)
38 / 150
 Augment 8 Coalició
2017[16] Lodewijk Asscher 599,699 5.70 (#7)
9 / 150
 Disminució 29 Oposició
2021 Lilianne Ploumen 595,799 5.73 (#6)
9 / 150
 = Oposició
2023 Frans Timmermans Coalició GL-PvdA
12 / 150
 Augment 3 Oposició
2025
11 / 150
 Disminució 1 Oposició

Senat

[modifica]
Any Vots % Escons +/–
1946
14 / 50
 Nou
1948
14 / 50
 =
1951
14 / 50
 =
1952
14 / 50
 =
1955
14 / 50
 =
Jun 1956
15 / 75
 Augment 1
Oct 1956
22 / 75
 Augment 7
1960
23 / 75
 Augment 1
1963
25 / 75
 Augment 2
1966
22 / 75
 Disminució 3
1969
20 / 75
 Disminució 2
1971
18 / 75
 Disminució 2
1974
21 / 75
 Augment 3
1977
25 / 75
 Augment 4
1980
26 / 75
 Augment 1
1981
28 / 75
 Augment 2
1983
17 / 75
 Disminució 11
1986
17 / 75
 =
1987
26 / 75
 Augment 9
1991
16 / 75
 Disminució 10
1995
14 / 75
 Disminució 2
1999 30.976 19.7
15 / 75
 Augment 1
2003 40,613[17] 25.12[17]
19 / 75
 Augment 4
2007 31,032[17] 19.03[17]
14 / 75
 Disminució 5
2011 30.078[17] 18.76[17]
14 / 75
 =
2015 17,651[17] 11.05[17]
8 / 75
 Disminució 6
2019 14,921[17] 8.62[17]
6 / 75
 Disminució 2
2023 15,862 8.86
7 / 75
 Augment 1

Parlament Europeu

[modifica]
Paul Tang, líder al Parlament Europeu des del 2014
Any Vots % Escons +/– Notes
1979 1,722,240 30.39 (#2)
9 / 25
 Nou [18]
1984 1,785,165 33.70 (#1)
9 / 25
 = [19]
1989 1,609,626 30.70 (#2)
8 / 25
 Disminució 1 [20]
1994 945,869 22.88 (#2)
8 / 31
 = [21]
1999 712,929 20.11 (#2)
6 / 31
 Disminució 2 [22]
2004 1,124,549 23.60 (#2)
7 / 27
 Augment 1 [23]
2009 548,691 12.05 (#3)
3 / 25
 Disminució 4
3 / 26
 = [24]
2014 446,763 9.40 (#6)
3 / 26
 = [25]
2019 1,045,274 19.01 (#1)
6 / 26
 Augment 3
6 / 29
 = [26]
2024 Coalició GL-PvdA
4 / 31
 Disminució 2

Referències

[modifica]
  1. 1 2 «Nieuwe naam GroenLinks-PvdA bekend: Progressief Nederland, kortweg Pro» (en neerlandès), 26-03-2026. [Consulta: 13 juny 2026].
  2. ↑ Barrois, Mark. «De paarse kabinetten Kok I en Kok II (1994-2002)» (en neerlandès), 26 octubre 2021. [Consulta: 28 novembre 2025].
  3. ↑ «Dutch parties to discuss coalition» (en anglès). BBC, 16 maig 2002. [Consulta: 31 agost 2025].
  4. ↑ Spekman, Hans. «Party Chairman». Arxivat de l'original el 2012-03-16. [Consulta: 16 març 2012].
  5. ↑ «Labour leader Diederik Samsom under fire after low polls» (en anglès). Dutch News, 8 març 2016. [Consulta: 2 gener 2026].
  6. ↑ «Asscher becomes new leader of PvdA Labour party» (en anglès). Dutch News, 9 desembre 2016. [Consulta: 2 gener 2026].
  7. ↑ «PvdA in geen enkele gemeente de grootste». , 16 març 2017.
  8. ↑ Henley, Jon. «Dutch government resigns over child benefits scandal» (en anglès). The Guardian, 15 gener 2021. [Consulta: 2 gener 2026].
  9. ↑ «Attje Kuiken will lead PvdA, not just "mind the store"» (en anglès). NL Times, 22 abril 2022. [Consulta: 3 octubre 2025].
  10. ↑ «Grote stap voor PvdA, GroenLinks: verder samen in Eerste Kamer» (en neerlandès). Nederlandse Omroep Stichting, 11 juny 2022. [Consulta: 26 març 2023].
  11. ↑ «Frans Timmermans nu officieel lijsttrekker PvdA/GL» (en neerlandès). De Telegraaf, 22 agost 2023. [Consulta: 3 octubre 2025].
  12. ↑ «De leden hebben besloten: PvdA en GroenLinks gaan volgend jaar fuseren» (en Netherlands Dutch). NOS, 12 juny 2025. [Consulta: 12 juny 2025].
  13. ↑ «Timmermans stapt op als partijleider GroenLinks-PvdA» (en neerlandès). NOS, 29 octubre 2025. [Consulta: 1 novembre 2025].
  14. ↑ «Fractie GroenLinks-PvdA kiest Jesse Klaver als politiek leider» (en neerlandès). NOS. [Consulta: 3 desembre 2025].
  15. ↑ "Verkiezingsuitslagen Tweede Kamer 1918 – heden Arxivat 18 juliol 2011, a Wayback Machine." (in Dutch), Kiesraad. Retrieved 24 March 2017.
  16. ↑ "«Uitslag van de verkiezing van de leden van de Tweede Kamer van 15 maart 2017» (en neerlandès). Kiesraad, 2017. Arxivat de l'original el 2017-03-22. [Consulta: 24 març 2017].
  17. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 "Verkiezingsuitslagen Eerste Kamer 1918 – heden Arxivat 4 març 2016, a Wayback Machine." (in Dutch), Kiesraad. Retrieved 24 March 2017.
  18. ↑ «Kiesraad: Europees Parlement 7 juni 1979» (en Netherlands Dutch). Kiesraad.
  19. ↑ «Kiesraad: Europees Parlement 14 juni 1984» (en Netherlands Dutch). Kiesraad.
  20. ↑ «Kiesraad: Europees Parlement 15 juni 1989» (en Netherlands Dutch). Kiesraad.
  21. ↑ «Kiesraad: Europees Parlement 9 juni 1994» (en Netherlands Dutch). Kiesraad.
  22. ↑ «Kiesraad: Europees Parlement 10 juni 1999» (en Netherlands Dutch). Kiesraad.
  23. ↑ «Kiesraad: Europees Parlement 10 juni 2004» (en Netherlands Dutch). Kiesraad.
  24. ↑ «Kiesraad: Europees Parlement 4 juni 2009» (en Netherlands Dutch). Kiesraad.
  25. ↑ «Kiesraad: Europees Parlement 22 mei 2014» (en Netherlands Dutch). Kiesraad.
  26. ↑ «Kiesraad: Europees Parlement 23 mei 2019» (en Netherlands Dutch). Kiesraad, 4 juny 2019.

Enllaços externs

[modifica]
  • Partij van de Arbeid (neerlandès)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Partit del Treball
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Partit_del_Treball_(Països_Baixos)&oldid=38402456»