Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia
(nl) Volkspartij voor Vrijheid en Democratie  | |||||
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | VVD | ||||
| Tipus | partit polític | ||||
| Ideologia | liberalisme conservador europeisme | ||||
| Alineació política | centredreta | ||||
| Forma jurídica | vereniging (en)  | ||||
| Història | |||||
| Creació | 24 gener 1948 | ||||
| Activitat | |||||
| Membre de | Renovar Europa Partit de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa Internacional Liberal | ||||
| Membres | 22.483 (2026) | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Dilan Yeşilgöz-Zegerius | ||||
| Joventuts | Organització Juvenil Llibertat i Democràcia | ||||
| Senat dels Països Baixos (2025) | 9 / 75 | ||||
| Cambra de Representants dels Països Baixos (2025) | 22 / 150 | ||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
| Lloc web | vvd.nl | ||||
        | |||||
Ubicació geogràfica  | |||||
.svg?lang=ca){kind=logo}
El Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia (neerlandès Volkspartij voor Vrijheid en Democratie, VVD) és un partit polític neerlandès d'ideologia liberal conservador fundat el 1948. És un dels principals partits dels Països Baixos per nombre de militants i per representació parlamentària.
Història
[modifica]El VVD va ser fundat el 1948 a partir de la fusió entre el Partit de la Llibertat[1] i d'altres faccions i grups liberals independents. El VVD ha estat tradicionalment el tercer major partit polític del país, per darrere del Partit del Treball (PvdA) i la Crida Demòcrata Cristiana (CDA), formant part de diversos governs del país. No obstant això, a partir dels anys 70 va experimentar un creixement sostingut.
Poc després de les eleccions legislatives neerlandeses de 1989, el líder del partit i líder parlamentari Joris Voorhoeve va anunciar que deixava el càrrec i Frits Bolkestein va anunciar la seva candidatura per succeir-lo, sent seleccionat com a successor el 30 d'abril de 1990, i va ser fonamental en la formació de l'anomenat "gabinet violeta" de Wim Kok[2] amb el Partit Laborista (PvdA) i el D66, el primer govern holandès sense partits cristians des de 1918.[3] La coalició de govern es renovà després de les eleccions legislatives neerlandeses de 1994.[4]
A les eleccions legislatives neerlandeses de 1998, aconseguí per primera vegada la segona posició superant la Crida Demòcrata Cristiana (CDA). El juliol de 1998, Bolkestein va anunciar que deixava el càrrec i la direcció del partit es va adreçar a Hans Dijkstal per succeir-lo, qui va acceptar,[5] convertint-se en el líder del del partit i del grup parlamentari a la Cambra de Representants el 30 de juliol de 1998.
Segle XXI
[modifica]Poc després de les eleccions legislatives neerlandeses de 2002, en què el partit perdé la segona posició, Dijkstal va anunciar que deixava el càrrec de líder del partit i líder parlamentari i Gerrit Zalm va ser escollit com a successor,[6] però la incorporació de Zalm al Segon Gabinet Balkenende després de les eleccions legislatives neerlandeses de 2003 va reobrir un debat al partit, que mai ha volgut que el líder del partit estigués al govern, i el partit va escollir Jozias van Aartsen com a nou líder del partit, i els joves secretaris estatals Mark Rutte i Melanie Schultz van Haegen van treballar en reorientar el partit a liberal d'esquerres enfocant-se en el medi ambient i el transport públic, la cooperació amb Demòcrates 66 D66 i l'ala liberal del Partit del Treball (PvdA), que podria conduir a una futura fusió,[7] que D66 va rebutjar, Després de fortes discussions, la reunió general del VVD va adoptar un nou Manifest Liberal el 2005.
Van Aartsen va donar molta llibertat als membres del partit, sovint a costa de la unitat. Geert Wilders es va separar del partit el 2004 i en 2006 va formar el Partit per la Llibertat (PVV) com a resultat d'un conflicte al partit respecte l'adhesió de Turquia a la Unió Europea a la qual Wilders es va oposar incondicionalment.[8] Per primera vegada, una persona VVD es va separar. Just abans de les eleccions legislatives neerlandeses de 2006, Anton van Schijndel va fer el mateix, incorporant-se a Eén NL.[9] El resultat decebedor del partit a les eleccions municipals de març de 2006 va provocar la dimissió de Van Aartsen, i es va convocar un referèndum intern sobre el nou líder per a les eleccions generals del 2010, que posà Mark Rutte al capdavant del partit.[10]
Els governs de Mark Rutte
[modifica]Mark Rutte va liderar un VVD renovat que aconseguiria per primera vegada a la història guanyar les eleccions generals al 2010 i ser investit com a 50è Primer ministre dels Països Baixos, liderant una coalició amb la Crida Demòcrata Cristiana (CDA) i el polèmic suport parlamentari del partit xenòfob Partit per la Llibertat (PVV). El govern va caure el 23 d'abril de 2012 degut al fet que el CDA i el VVD no van aconseguir arribar a un acord amb el PVV per implementar noves mesures per reduir al dèficit fiscal.[11] A les eleccions del setembre de 2012, el VVD va guanyar 10 escons addicionals, sent el partit més gran de la Cambra de Representants mentre la CDA i el PVV van disminuir significativament. El VVD va negociar ràpidament un govern de coalició amb el Partit del Treball, el segon partit de la cambra, i el 5 de novembre de 2012 van jurar el càrrec davant la reina.[12] ´
A les eleccions legislatives neerlandeses de 2017, el VVD va perdre escons però va continuar sent el partit més gran,[13] i el VVD, D66, CDA i Unió Cristiana (CU) van acordar una coalició i el 26 d'octubre, el nou gabinet encapçalat per Mark Rutte es va instal·lar formalment 225 dies després de les eleccions, establint un rècord per a la formació de gabinet més llarga de la història.[14] La coalició va perdre la seva majoria a la Cambra de Representants, i el 15 de gener de 2021 el gabinet va dimitir després d'una investigació parlamentària sobre l'escàndol de les prestacions per a la cura dels nens holandesos, i va continuar dos mesos, fins les eleccions legislatives neerlandeses de 2021.[15] A les eleccions VVD i D66 van guanyar escons, amb el D66 convertint-se en el segon partit més important i el VVD mantenint la seva posició com a partit més important. El VVD, CDA, D66 i CU el 15 de desembre de 2021 van presentar un acord de coalició sota el lideratge de Mark Rutte[16] i els ministres van jurar el 10 de gener de 2022.
El 7 de juliol de 2023, Rutte va anunciar la dimissió del seu govern després que la seva coalició no es va posar d'acord sobre com gestionar l'augment de la migració i es van convocar eleccions per al 22 de novembre,[17] que va guanyar el populista de dretes Partit per la Llibertat (PVV), liderat per Geert Wilders, va guanyar 37 escons, convertint-se per primera vegada en la principal força política.[18] Amb la renúncia de Rutte, Dilan Yeşilgöz-Zegerius va anunciar la seva candidatura per convertir-se en la propera líder del VVD i el 14 d'agost es va convertir oficialment en el líder del VVD.[19]
Govern de Dick Schoof
[modifica]El 2 de juliol de 2024 l'independent Dick Schoof aconseguí ser nomenat primer ministre amb un govern de coalició del PVV amb el Partit per la Llibertat (PVV), el centrista Nou Contracte Social (NSC) i el Moviment Ciutadans-Pagesos (BBB).[20] El PVV finalment va abandonar el govern el 3 de juny per les disputes sobre la posició del govern sobre l'asil i el primer ministre Dick Schoof va anunciar la seva dimissió i la convocatòria d'unes noves eleccions.[21]
Al govern de Rob Jetten
[modifica]En 9 de gener de 2026 en una roda de premsa conjunta, els líders de Demòcrates 66 (D66), Crida Demòcrata Cristiana (CDA) i el VVD van anunciar que tirarien endavant les negociacions per formar un govern en minoria sense altres socis, un cop D66 va rebutjar JA21 per les seves posicions sobre el clima, la immigració i Europa.[22] El govern de coalició liderat per Rob Jetten fou presentat el 23 de febrer.[23]
Logotip
[modifica]| 1948–1966 | 1966–1992 | 1992–2005 | 2005–2009 | 2009–2020 | 2020–present |
|---|---|---|---|---|---|
.svg){kind=logo} |
.svg){kind=logo} |
.svg){kind=logo} |
.svg){kind=logo} |
.svg){kind=logo} |
.svg){kind=logo} |
Resultats electorals
[modifica]Cambra de Representants
[modifica]| Any | Lider | Vots | % | Escons | +/– | Govern |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1948 | Pieter Oud | 391,908 | 7.9 (#5) | 8 / 100 |
Nou | Coalició |
| 1952 | 470,820 | 8.8 (#5) | 9 / 100 |
 1 |
Oposició | |
| 1956 | 502,325 | 8.7 (#4) | 13 / 150 |
4 |
Oposició | |
| 1959 | 732,658 | 12.2 (#3) | 19 / 150 |
6 |
Coalició | |
| 1963 | Edzo Toxopeus | 643,839 | 10.2 (#3) | 16 / 150 |
 3 |
Coalició |
| 1967 | 738,202 | 10.7 (#3) | 17 / 150 |
1 |
Coalició | |
| 1971 | Molly Geertsema | 653,092 | 10.3 (#3) | 16 / 150 |
1 |
Coalició |
| 1972 | Hans Wiegel | 1,068,375 | 14.4 (#3) | 22 / 150 |
6 |
Oposició |
| 1977 | 1,492,689 | 17.0 (#3) | 28 / 150 |
6 |
Coalició | |
| 1981 | 1,504,293 | 17.3 (#3) | 26 / 150 |
2 |
Oposició | |
| 1982 | Ed Nijpels | 1,897,986 | 23.1 (#3) | 36 / 150 |
10 |
Coalició |
| 1986 | 1,595,377 | 17.4 (#3) | 27 / 150 |
9 |
Coalició | |
| 1989 | Joris Voorhoeve | 1,295,402 | 14.6 (#3) | 22 / 150 |
5 |
Oposició |
| 1994 | Frits Bolkestein | 1,792,401 | 20.0 (#3) | 31 / 150 |
9 |
Coalició |
| 1998 | 2,124,971 | 24.7 (#2) | 38 / 150 |
7 |
Coalició | |
| 2002 | Hans Dijkstal | 1,466,722 | 15.4 (#3) | 24 / 150 |
14 |
Coalició |
| 2003 | Gerrit Zalm | 1,728,707 | 17.9 (#3) | 28 / 150 |
4 |
Coalició |
| 2006 | Mark Rutte | 1,443,312 | 14.7 (#4) | 22 / 150 |
6 |
Oposició |
| 2010 | 1,929,575 | 20.5 (#1) | 31 / 150 |
9 |
Coalició | |
| 2012 | 2,504,948 | 26.6 (#1) | 41 / 150 |
10 |
Coalició | |
| 2017 | 2,238,351 | 21.3 (#1) | 33 / 150 |
8 |
Coalició | |
| 2021 | 2,276,514 | 21.9 (#1) | 34 / 150 |
1 |
Coalició | |
| 2023 | Dilan Yeşilgöz-Zegerius | 1,574,504 | 15.22 (#3) | 24 / 150 |
10 |
Coalició |
| 2025 | 1,503,946 | 14.2 (#3) | 22 / 150 |
2 |
Coalició | |
Senat
[modifica]| Any | Vots | Pes | % | Escons | +/– |
|---|---|---|---|---|---|
| 1948 | 3 / 50 |
Nou | |||
| 1951 | 4 / 50 |
1 | |||
| 1952 | 4 / 50 |
= | |||
| 1955 | 4 / 50 |
= | |||
| Abr 1956 | 4 / 75 |
= | |||
| Oct 1956 | 7 / 75 |
3 | |||
| 1960 | 8 / 75 |
1 | |||
| 1963 | 7 / 75 |
1 | |||
| 1966 | 8 / 75 |
1 | |||
| 1969 | 8 / 75 |
= | |||
| 1971 | 8 / 75 |
= | |||
| 1974 | 12 / 75 |
4 | |||
| 1977 | 15 / 75 |
3 | |||
| 1980 | 13 / 75 |
2 | |||
| 1981 | 12 / 75 |
1 | |||
| 1983 | 17 / 75 |
5 | |||
| 1986 | 16 / 75 |
1 | |||
| 1987 | 12 / 75 |
4 | |||
| 1991 | 12 / 75 |
= | |||
| 1995 | 23 / 75 |
11 | |||
| 1999 | 39,809 | 25,3 (#2) | 19 / 75 |
4 | |
| 2003 | 31,026 | 19,2 (#3) | 15 / 75 |
4 | |
| 2007 | 31,360 | 19,2 (#2) | 14 / 75 |
1 | |
| 2011 | 111 | 34,590 | 20.83 (#1) | 16 / 75 |
2 |
| 2015 | 90 | 28,523 | 16.87 (#1) | 13 / 75 |
3 |
| 2019 | 78 | 26,157 | 15.11 (#2) | 12 / 75 |
1 |
| 2023 | 67 | 22,194 | 12.40 (#2) | 10 / 75 |
2 |
Parlament Europeu
[modifica]| Any | Vots | % | Escons | +/– | Notes |
|---|---|---|---|---|---|
| 1979 | 914,787 | 16.14 (#3) | 4 / 25 |
Nou | [24] |
| 1984 | 1,002,685 | 18.93 (#3) | 5 / 25 |
1 |
[25] |
| 1989 | 714.745 | 13,63 (#3) | 3 / 25 |
2 |
[26] |
| 1994 | 740.443 | 17,91 (#3) | 6 / 31 |
3 |
[27] |
| 1999 | 698,050 | 19.69 (#3) | 6 / 31 |
= | [28] |
| 2004 | 629.198 | 13,20 (#3) | 4 / 27 |
2 |
[29] |
| 2009 | 518.643 | 11,39 (#4) | 3 / 25 |
1 | |
3 / 26 |
= | [30] | |||
| 2014 | 571.176 | 12,02 (#4) | 3 / 26 |
= | [31] |
| 2019 | 805,100 | 14.64 (#2) | 4 / 26 |
1 | |
5 / 29 |
1 |
[32] | |||
| 2024 | 706,447 | 11.35 (#3) | 4 / 31 |
1 |
Referències
[modifica]- ↑ «Partij van de Vrijheid (PvdV)» (en neerlandès). [Consulta: 22 novembre 2023].
- ↑ «VVD stalwart and EU commissioner Frits Bolkestein dies at 91» (en anglès). Dutch News, 18-02-2025. [Consulta: 3 desembre 2025].
- ↑ Barrois, Mark. «De paarse kabinetten Kok I en Kok II (1994-2002)» (en neerlandès), 26-10-2021. [Consulta: 28 novembre 2025].
- ↑ Barrois, Mark. «De paarse kabinetten Kok I en Kok II (1994-2002)» (en neerlandès), 26-10-2021. [Consulta: 28 novembre 2025].
- ↑ «Lijsttrekkers VVD» (en neerlandès). Parlement. [Consulta: 31 agost 2025].
- ↑ «Dutch parties to discuss coalition» (en anglès). BBC, 16-05-2002. [Consulta: 31 agost 2025].
- ↑ «Rutte rules the VVD or is it D66?» (en anglès). Dutch News, 26-02-2019. [Consulta: 12 febrer 2025].
- ↑ Planas Bou, Carles. «Geert Wilders, l'home que vol expulsar l'islam d'Europa». El Periódico, 14-03-2017. [Consulta: 12 febrer 2025].
- ↑ «[Eén NL presenteert kandidatenlijst, ex-VVD'er Van Schijndel op 7 een_nl_presenteert_kandidatenlijst_ex]» (en neerlandès). De Nederlandse Grondwet, 20-09-2006. [Consulta: 12 febrer 2025].
- ↑ «El primer ministro holandés, rumbo a un nuevo choque económico con la UE» (en castellà). Swiss Info, 16-07-2020. [Consulta: 14 març 2025].
- ↑ Andrew Rettman. «Opposition parties rescue Dutch budget plan» (en anglès). Brussels: EU Observer, 27-04-2012. [Consulta: 25 maig 2024].
- ↑ «Dutch queen swears in new centrist government under Prime Minister Mark Rutte» (en anglès). Fox News, 05-11-2014. [Consulta: 26 maig 2024].
- ↑ Khan, Mehreen «Dutch election: everything you need to know as tricky coalition talks loom». , 16-03-2017.
- ↑ «Dutch government sworn in after record talks» (en anglès). In Focus, 26-10-2017. [Consulta: 27 maig 2024].
- ↑ Amaro, Silvia. «Dutch government resigns after childcare benefits scandal» (en anglès), 15-01-2021. [Consulta: 29 maig 2024].
- ↑ «Rutte forma Govern i posa fi al bloqueig als Països Baixos». Diari de Girona, 16-12-2021. [Consulta: 31 maig 2024].
- ↑ «DPG Media Privacy Gate». [Consulta: 19 febrer 2024].
- ↑ Henley, Jon; Sauer, Pjotr; Boztas, Senay «Far-right party set to win most seats in Dutch elections, exit polls show» (en anglès). The Guardian, 22-11-2023. ISSN: 0261-3077.
- ↑ «Yesilgöz-Zegerius confirmed as VVD leader» (en anglès). ALDE, 27-09-2023. [Consulta: 1r juny 2024].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Els Països Baixos constitueixen el seu primer govern liderat per l'extrema dreta, que controlarà la cartera de migració». Regió 7, 02-07-2024. [Consulta: 27 octubre 2024].
- ↑ Hanne Cokelaere, Ali Walker and Pieter Haeck. «Dutch government collapses after Geert Wilders’ far-right party quits» (en anglès). Politico, 03-06-2025. [Consulta: 4 juny 2025].
- ↑ Hartog, Eva. «Netherlands on course for minority coalition government» (en anglès). Politico, 09-01-2026. [Consulta: 10 gener 2026].
- ↑ Hartog, Eva. «Rob Jetten» (en anglès). Politico, 23-02-2026. [Consulta: 23 febrer 2026].
- ↑ «Kiesraad: Europees Parlement 7 juni 1979» (en neerlandès). Kiesraad [Consulta: 19 juny 2019].
- ↑ «Kiesraad: Europees Parlement 14 juni 1984» (en neerlandès). Kiesraad [Consulta: 19 juny 2019].
- ↑ «Kiesraad: Europees Parlement 15 juni 1989» (en neerlandès). Kiesraad [Consulta: 19 juny 2019].
- ↑ «Kiesraad: Europees Parlement 9 juni 1994» (en neerlandès). Kiesraad [Consulta: 19 juny 2019].
- ↑ «Kiesraad: Europees Parlement 10 juni 1999» (en neerlandès). Kiesraad [Consulta: 19 juny 2019].
- ↑ «Kiesraad: Europees Parlement 10 juni 2004» (en neerlandès). Kiesraad [Consulta: 19 juny 2019].
- ↑ «Kiesraad: Europees Parlement 4 juni 2009» (en neerlandès). Kiesraad [Consulta: 19 juny 2019].
- ↑ «Kiesraad: Europees Parlement 22 mei 2014» (en neerlandès). Kiesraad [Consulta: 19 juny 2019].
- ↑ «Kiesraad: Europees Parlement 23 mei 2019» (en neerlandès). Kiesraad, 04-06-2019 [Consulta: 19 juny 2019].
| Partits representats a la Cambra de Representants (150) |   | |
|---|---|---|
| Partits representats al Senat (75) | ||
| Partits representats al Parlament Europeu (31) | ||
| Partits sense representació parlamentària | ||
| Partits històrics desapareguts |
| |
