Eleccions legislatives neerlandeses de 1959
| Eleccions legislatives neerlandeses de 1959 | ||||
|---|---|---|---|---|
| 150 escons a la Tweede Kamer | ||||
| 12 de març de 1959 | ||||
| 1a candidatura | 2a candidatura | 3a candidatura | ||
 |
 |
 | ||
| Cap de llista | Carl Romme | Jaap Burger | Pieter Oud | |
| Candidatura | KVP | PvdA | VVD | |
| Escons aconseguits | 49 | 48 | 19 | |
| Vots | 1.895.914 | 1.821.285 | 732.658 | |
| Percentatge | 31,6% | 30,4% | 12,2% | |
| 4a candidatura | 5a candidatura | |||
 |
 |
|||
| Cap de llista | Jelle Zijlstra | Hendrik Willem Tilanus | ||
| Candidatura | ARP | CHU | ||
| Escons aconseguits | 14 | 12 | ||
| Vots | 563.091 | 486.429 | ||
| Percentatge | 9,4% | 8,1% | ||
Primer Ministre dels Països Baixos en funcions | ||||
‹ 1956  1963 › | ||||
Les eleccions legislatives neerlandeses de 1959 se celebraren el 12 de març de 1959,[1] per a renovar els 150 membres de la Tweede Kamer. Es formà un govern de coalició entre el Partit Popular Catòlic, el Partit Antirevolucionari i la Unió Cristiana Històrica presidit per Jan de Quay.
Resultats
[modifica]| ← Eleccions legislatives neerlandeses, 1959 → | |||||
| Partit | Vots | % | Escons | ||
|---|---|---|---|---|---|
| Partit Popular Catòlic (KVP) | 1.895.914 | 31,6 | 49 | ||
| Partit del Treball (PvdA) | 1.821.285 | 30,4 | 48 | ||
| Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia (VVD) | 732.658 | 12,2 | 19 | ||
| Partit Antirevolucionari (ARP) | 563.091 | 9,4 | 14 | ||
| Unió Cristiana Històrica (CHU) | 486.429 | 8,1 | 12 | ||
| Partit Comunista dels Països Baixos (KPN) | 144.542 | 2,4 | 3 | ||
| Partit Polític Reformat (SGP) | 129.678 | 2,2 | 3 | ||
| Partit Socialista Pacifista (PSP) | 110.499 | 1,8 | 2 | ||
| Unió Política Reformada (GPV) | 39.972 | 0,7 | - | ||
| Total | 6.143.409 | 95,6 | 150 | ||
Referències
[modifica]- ↑ Dieter Nohlen & Philip Stöver (2010) Elections in Europe: A data handbook, p1396 ISBN 978-3-8329-5609-7
