12 de març
Salta a la navegació
Salta a la cerca
<< | Març 2019 | >> | ||||
dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
1r | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |
Tots els dies |
El 12 de març és el setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-dosè en els anys de traspàs. Queden 294 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments[modifica]
- Països Catalans
- 1965 - Catalunya: arran de les declaracions que féu a Le Monde el 14 de novembre de 1963, en què defensava la identitat nacional catalana, les autoritats franquistes expulsen l'abat Escarré de l'estat espanyol, el qual s'exilia a Milà.
- 2008 - València: La justícia valenciana torna a denegar a la Generalitat Valenciana el tancament d'un reemissor de TV3 al País Valencià
- Resta del món
- 1354 - Alcanyís, Baix Aragó (Terol): Pere IV d'Aragó funda la Universitat Sertoriana d'Osca.
- 1622 - Ciutat del Vaticà: Ignasi de Loiola, fundador de l'ordre dels Jesuites, és canonitzat sant per l'Església Catòlica.
- 1894 - Vicksburg, Mississipí (Estats Units): Es venen, per primera vegada, ampolles de Coca-Cola.
- 1913 - Austràlia: Canberra esdevé capital d'Austràlia.
- 1918 - Rússia: Moscou esdevé la capital de l'imperi, després que Sant Petersburg ho hagi estat durant 215 anys.
- 1930 - Índia: Mahatma Gandhi condueix la Marxa de la Sal, de prop de 300 km, per donar exemple d'insubmissió al monopoli de la sal, que s'havia atorgat el govern britànic.
- 1938 - Àustria: es produeix l'Anschluss, l'annexió d'Àustria al Tercer Reich pel règim nazi.
- 1941 - Guerra d'hivern: Finlàndia i la Unió Soviètica signen l'armistici en la guerra que els va enfrontar entre el 1939 i el 1940, pel qual la primera conserva la independència, tot i perdre l'istme de Carèlia i altres territoris septentrionals, d'on són evacuats immediatament la població.
- 1968 - L'illa Maurici s'independitza de l'Imperi Britànic.
- 1986 - Espanya: Se celebra el referèndum sobre la permanència a l'OTAN, amb victòria del sí.
- 1994 - Londres, Gran Bretanya: L'Església Anglicana ordena la primera dona sacerdot.
- 1999 - Polònia, Hongria i la República Txeca, antics membres del Pacte de Varsòvia, es converteixen en membres de l'OTAN.
- 2000 - Espanya: El Partit Popular guanya les eleccions a les corts generals per majoria absoluta.
- 2011 – Fukushima, Japó: un reactor de la central nuclear de Fukushima es fon i explota, alliberant grans quantitats de radioactivitat a l'atmosfera, després del terratrèmol del Japó.
Naixements[modifica]
- Països Catalans
- 1875, Sant Feliu de Guíxols, l'Empordà: Juli Garreta i Arboix, compositor de sardanes.
- 1889, València: Amparo Iturbi Báguena, pianista valenciana germana de José Iturbi
- 1895, Molins de Rei, Baix Llobregat: Francesc Civil i Castellví, compositor, organista, pianista i escriptor català (m. 1990).
- 1915, Gironella: Lluís Maria Saumells i Panadés, pintor, dibuixant i escultor
- 1919, València: Vicent Badia i Marín, advocat, articulista, cronista i escriptor valencià
- Resta del món
- 1825, Stolzenberg, prop de Stettin, Prússia: August Manns, director musical.
- 1890, Kíev, Ucraïna, Imperi Rus: Vàtslav Nijinski, ballarí i coreògraf rus, pare de la dansa moderna.
- 1919, Madrid (Espanya): Miguel Gila, humorista i escriptor (m. 2001).
- 1921, Torí, Regne d'Itàlia: Giovanni Agnelli, empresari italià, patriarca del grup FIAT.
- 1922, Lowell (Massachusetts), EUA: Jack Kerouac, novel·lista i poeta estatunidenc, membre de la generació beat.
- 1925, Osaka, Japó: Leo Esaki, físic japonès, Premi Nobel de Física de l'any 1973.
- 1927, Würzburg, República de Weimar: Elmar Zeitler, físic alemany que ha centrat les seves activitats científiques en l'aplicació de la microscòpia electrònica.
- 1946, Los Angeles, Califòrnia, Estats Units: Liza May Minnelli, actriu i cantant estatunidenca.
- 1953, Mitrovicë, Iugoslàvia: Avni Spahiu, diplomàtic i periodista kosovar.
- 1955: Nyamugali, Ruhengeri, Ruanda: Gaspard Musabyimana, escriptor ruandès resident a Bèlgica.
- 1956, Hattingen, Rin del Nord-Westfàlia: Jost Gippert, lingüista, investigador i professor de lingüística comparativa alemany
Necrològiques[modifica]
- Països Catalans
- 1698 - València: Vicent Guilló Barceló, pintor del barroc valencià (n. 1647).
- 2008 - monestir de Montserrat, el Bages: Cassià Maria Just i Riba, clergue catòlic català, abat de Montserrat (1966 -1989).
- Resta del món
- 1507 - Viana, Navarra: Cèsar Borja, fill del cardenal Roderic de Borja, militar, arquebisbe de València i cardenal (n. 1475). Fou l'inspirador de l'obra de Maquiavel El príncep.
- 1648 - Almazán, Espanya: Tirso de Molina, escriptor espanyol del Barroc.
- 1872 - Nanjing, Xina: Zeng Guofan, polític, militar i escriptor xinès (n. 1811).
- 1935 - Nova York, Estats Units d'Amèrica: Mihajlo Pupin, físic i químic físic serbi i americà.
- 1942 - Londres, Regne Unit: William Henry Bragg: físic i químic anglès, Premi Nobel de Física de l'any 1915 (n. 1862).
- 1945 - Bergen-Belsen, Alemanya: Anne Frank, estudiant jueva morta en un camp de concentració nazi.
- 1955 - Nova York, Estats Units d'Amèrica: Charlie Parker, saxofonista de jazz estatunidenc.
- 1985 - Filadèlfia, Estats Units d'Amèrica: Eugene Ormandy, director d'orquestra hongarès (n. 1899).
- 1991 - Estocolm (Suècia): Ragnar Granit, neurofisiòleg suec, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1967 (n. 1900).
- 2003 - Belgrad, Sèrbia i Montenegro: Zoran Djindjic, primer ministre de Sèrbia, és assassinat (n. 1952).
- 2010 - Valladolid, Espanya: Miguel Delibes, escriptor i periodista.
- 2015 - Broad Chalke, Wiltshire: Terry Pratchett, escriptor anglès.
Festes i commemoracions[modifica]
- Onomàstica: Innocenci I, papa; Maximilià de Theveste, militar màrtir (295); Teòfanes el Cronista, monjo; Lluís Orione, prevere salesià; Simeó Mamantis, monjo; Fina de San Gimignano, verge; venerable Carmen Albarracín Pascual, claretiana.
![]() |
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:12 de març. |
![]() |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 12 de març |