TV3

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

TV3 és una cadena de televisió pública de Catalunya, que pertany a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). La corporació gestiona la cadena a través de l'empresa Televisió de Catalunya (TVC), que també s'encarrega de la resta de cadenes públiques catalanes.[1]

Infotaula d'organitzacióTV3
TV3.svg

LemaSempre teva
Dades
Tipuscanal de televisió Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballTV
País d'origenCatalunya
Història
Creació10 de setembre de 1983 (1983-09-10) (39 anys)
FundadorGeneralitat de Catalunya
Activitat
ServeisDVB-C i DVB-T
Governança corporativa
Seu
Gerent/directorSigfrid Gras i Salicrú (2022–) Modifica el valor a Wikidata
Propietat deTelevisió de Catalunya
Canals germans3/24
SX3 / 33
Esport 3
TV3CAT
TV3 HD
Antics: 3XL, 300, K3, Super3
Part deTelevisió de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Altres
Terrestre
Flag of Andorra.svg TDTAndorra: Mux 42
Flag of Aragon.svg TDTBaix Cinca: Mux 59
La Llitera: Mux 58
Barbastre: Mux 59
Flag of Catalonia.svg TDTBarcelona: Mux 44
Girona: Mux 52
Lleida: Mux 58
Tarragona: Mux 59
Catalunya Nord: Mux 37
Flag of the Valencian Community (2x3).svg TDTCastelló: Mux 47
València: Mux 37
Cable
Vodafone TVCatalunya Catalunya: Canal 7
País Valencià País Valencià: Canal 9
IPTV
Movistar+Catalunya Catalunya: Canal 9
SOM televisióCanal 302

Lloc webccma.cat/tv3/
Twitter: tv3cat Instagram: tv3cat TikTok: tv3cat Modifica el valor a Wikidata

La seva primera emissió va tenir lloc el 10 de setembre de 1983, tot i que no va tenir programació regular fins al 16 de gener de 1984. Des d'aleshores ha comptat amb una programació generalista per a tots els públics, que s'ha caracteritzat per una aposta per la producció pròpia i el desenvolupament de la cultura i llengua catalanes. Actualment, TV3 és la cadena més vista de Catalunya, liderant l'audiència sis anys consecutius, des del 1997 fins al 2003, i ininterrompudament des del 2009.[2][3]

Pel que fa a la cobertura de TV3, no està delimitada exclusivament a Catalunya, sinó que s'estén a la majoria de la resta de territoris de parla catalana: el Principat d'Andorra, les illes Balears, Catalunya Nord i la Franja de Ponent. El govern espanyol impedeix la reciprocitat amb el País Valencià.[4]

Història[modifica]

Context.[modifica]

A Catalunya, durant la dècada dels 80, hi havia diverses institucions conegudes com a estructures d’estat. A més dels mossos d’esquadra, organitzats com a policia moderna, també ho eren Catalunya Ràdio i TV3, els mitjans de comunicació públics de la Generalitat. A dia d’avui, és indubtable que es poden considerar veritables «obres de govern». Van ser aixecades del no-res amb un clar objectiu: esdevenir cabdals per als ciutadans a l’hora d’informar-se o entretenir-se, tot plegat sense deixar enrere una clara voluntat per a impulsar l’ús de la llengua catalana.[5]

En aquell temps, tothom va treballar de valent i apassionadament per fer realitat aquesta cadena de televisió, que havia de suposar un canvi en el món audiovisual.

L’empresa CAST, liderada per Jaume Ferrús, ja havia anat preparant el projecte de televisió, amb continguts similars als de TVE, però l’assumpte va canviar de mans i va entrar en escena Alfons Quintà, qui va ser nomenat director general del projecte del Tercer Canal. Jaume Ferrús i Alfons Quintà van defensar amb convicció que la CCRTV havia de tenir instal·lada una xarxa pròpia d’enllaços, fet que facilitaria la seva autonomia. Si es disposava d’aquesta eina no caldria dependre de l’estatal, en mans de TVE. Aquesta decisió va ser clau perquè Televisió de Catalunya no fos residual.[6]

En efecte, el Consell Executiu de la Generalitat va aprovar el projecte de llei de creació de l’ens públic de la CCRTV i de la regulació dels serveis de radiodifusió i televisió de la Generalitat. El govern de la Generalitat va sol·licitar l’autorització per a que es pogués crear un canal de televisió, però la llei no va tramitar-se en aquella legislatura perquè el 28 d’octubre de 1982 Calvo Sotelo va dissoldre les Corts i convocà unes noves eleccions. Adolfo Suárez havia dimitit i el seu partit, la UCD, no estava en un bon moment.

D’altra banda, el director de RTVE José M. Calviño va «recomanar» que la nova televisió catalana es concebés com a «antropològica», dedicant-se únicament a les notícies d’abast autonòmic. TVE, com que disposava de més bagatge, ja parlaria de temes nacionals, procurant deixar TV3 en un segon pla.

El mes de gener de 1983 les capacitats tècniques havien millorat i el conjunt de repetidors s’estenia per tota Catalunya. Evidentment, va comportar un augment de l’audiència, que va sentir TV3 com a una televisió més propera.

No obstant, fins aleshores només hi havia sintonitzats dos canals als televisors: el «primer» i el «segon». Així, la creació d'un tercer canal havia d'acabar amb el monopoli televisiu present en aquell moment. Televisió Espanyola concentrava l’audiència de l’època, però el panorama comunicatiu català va canviar gràcies a la feina d'un petit grup de professionals, que havia començat a dissenyar el que seria la televisió de Catalunya.[7]

El català ja es podia sentir a través de Ràdio 4 i pel circuit català de Televisió Espanyola. Però TV3 seria el primer mitjà audiovisual amb la programació íntegrament en català, que va arrencar, de forma experimental, el 10 de setembre de 1983.

Televisió de Catalunya tractava d’oferir una alternativa al monopoli que havia ostentat durant gairebé trenta anys TVE, a més de dur a terme un procés de normalització lingüística, convertint-se en una eina importantíssima per a la comunicació de la societat en català. En relació a TV3 el periodista Salvador Alsius, afirma el següent:

« Tenia unes característiques irrepetibles que eren fruit de les circumstàncies polítiques, culturals, socials, lingüístiques i tecnològiques de l’època. »
— Salvador Alsius, Llibre Com TV3 no hi ha(via) res

Mentrestant, a TVE es podien veure els telediarios, diverses pel·lícules, sèries, obres de teatre o concursos mentre que l’UHF –nomenclatura popular el segon canal– la programació es completava amb cinema d’art i assaig o documentals sobre el món animal. Ambdós pertanyien a l'ens públic Radiotelevisión Espanyola, la corporació que incloïa els mitjans públics estatals.[8]

D’altra banda, Televisió Espanyola després d’haver ocupat durant més de vint anys els estudis de Miramar, es va traslladar a Sant Cugat del Vallès el juny de 1983.

Expectatives generades.[modifica]

Contràriament a les voluntats de Calviño, l’emissió inaugural de TV3 va generar, en la majoria de casos, una expectació notable entre la població, que frisava per veure una nova proposta audiovisual i de garanties que ampliés la oferta televisiva del moment. També convé ressaltar l’esperança dels espectadors per la creació d’un canal que s’expressés i pensés en la llengua catalana. Però no tothom va tenir l’oportunitat de veure-la ja que els repetidors no abastaven la grandiositat del territori. Només es podia gaudir de TV3 a l’àrea metropolitana de Barcelona, que és on ja s’hi havien instal·lat els repetidors. I es va haver de recalcar que aquella programació era de caràcter experimental, que la regularitat arribaria amb l’entrada d’any.[9]

En l’altra cara de la moneda s’hi situen els impediments lingüístics d’una part de la població i les incògnites sobre la influència política que podria arribar a tenir. Alguns sectors vaticinaven que TV3 seria un televisió folklòrica, amb sardanes i tradicions populars. Tal i com demostra Alsius, l’enfocament no era del tot precís:

« TV3 es presentava com una televisió moderna alhora que oferia productes que podien atreure l’atenció de sectors molt amplis de públic. »
— Salvador Alsius, Llibre Com TV3 no hi ha(via) res

A mesura que passava el temps, l’expectació per a la creació de la nova televisió catalana anava en augment. El dia de la inauguració, fins i tot, es van instal·lar pantalles gegants al carrer per a que aquells qui no disposaven dels mitjans suficients per a seguir-la. Aproximadament, uns quatre milions d’espectadors van tenir la possibilitat d’accedir a la primera emissió de TV3, és a dir, gairebé un 70% de la població catalana.[10]

A més, TV3 i els seus treballadors notaven el feedback de l’audiència a través de cartes que arribaven sovint a dependències de la televisió. En aquests escrits hi havia elogis per la tasca realitzada a diari, recriminacions de diversa procedència, però també noves propostes que suggeria la gent per a satisfer els desitjos personals.[11]

L’exdirector de TV3 Francesc Escribano exposa el següent:

« El naixement de TV3 va anar acompanyat d’un gran seguiment i suport popular. Per als catalans, poder veure el Barça, informar-se de les notícies i del temps en català i escoltar a Dallas a JR com li deia a Sue Ellen “Ets un pendó” va ser una autèntica revelació. TV3 naixia no com una televisió alternativa i complementària sinó com una televisió nacional amb vocació de liderar l’oferta televisiva a Catalunya. »
— Francesc Escribano

Al seu torn, el periodista Josep Maria Baget i Herms defensa que:

« TV3 va néixer amb la voluntat de competir sense complexos amb la primera cadena de TVE, i no pas amb la segona, i aconseguir els seus objectius de normalització lingüística arribant a uns amplis sectors de públic. »
— Josep Maria Baget i Herms, Llibre La nostra, vint anys de TV3

Així mateix, a diferència dels presentadors dels telediarios, que solien llegir les notícies, a TV3 es cercava un aire de modernitat, d’una banda amb els últims recursos tecnològics i, de l’altra, l’agilitat dels telenotícies, fent-los més amens per als espectadors.

Foment de la llengua catalana.[modifica]

Presumiblement, TV3 havia de convertir-se en una de les eina pensada per contribuir a la normalització de la llengua catalana. En la nova televisió pública catalana, l´ús del català havia de ser un factor clau. Aquesta condició no excloïa, però, el fet de crear uns continguts de qualitat, comparables als d’una televisió nacional. Salvador Alsius exposa que el següent:

« La idea que TV3 naixia per ser un instrument bàsic en la normalització del català va ser recurrent en els discursos que es van poder escoltar en la seva presentació. A aquest aspecte van al·ludir moltes de les salutacions que hi va haver en el programa inaugural. »
— Salvador Alsius, Llibre Com TV3 no hi ha(via) res

En aquest sentit, tothom havia de poder veure TV3 i la llengua no podia ser un impediment al respecte. Havia de ser propera als espectadors i no massa allunyada de l’ús comú per part de la població; calia que la gent s’hi sentís identificada.

I un últim tema de debat pel que fa a la llengua són les varietats dialectals del català. Es va decidir que en informatius i la locució de cadena cadascú parlaria amb la seva pròpia fonètica, però en doblatges i continguts de ficció generalment s’utilitzaria la varietat estàndard, per evitar connotacions.[12]

Influències franceses i nord-americanes.[modifica]

Abans de començar les emissions regulars, un grup de periodistes de Televisió de Catalunya van fer un viatge a París per a visitar la televisió pública francesa, TF1. L’objectiu era conèixer de fons el funcionament d’un telenotícies i el millor aprenentatge possible va ser presenciar in situ «le téléjournal» del migdia, presentat per l’insigne Yves Mourousi. La sorpresa va ser que, deu minuts abans de començar l’informatiu, va arribar a la régie «chef d'édition» cridant “Tout change, tout change!”, de manera que va caldre canviar l’escaleta del programa.

S’havia mort el filòsof Raymond Aron, un dels intel·lectuals del país. Aquest fet era rellevant i, com que era d’obligada exposició, van haver de modificar-ho tot en qüestió de minuts, allò que se’n diu in extremis. Uns anys més tard, va passar quelcom similar a la redacció de TV3 en conèixer la defunció de Joan Miró, quan tothom va veure’s forçat a treballar a correcuita.[13]

Segons relata Salvador Alsius en el seu llibre:

« Aquella estada, certament, ens va ajudar a entendre com ens havíem d’organitzar i ens va brindar moltes idees que després adaptaríem a la situació concreta i a la manera de treballar que ja s’havia començat a fomentar a Numància. »
— Salvador Alsius, Llibre Com TV3 hi ha(via) res

Adversitats i obstacles a superar.[modifica]

Prèviament al setembre de 1983, la incertesa per a poder posar en marxa TV3 havia estat present ja que els obstacles eren diversos i les traves, constants però, aquesta sensació va perdurar després de l'arrencada de la nova televisió.

Un obstacle que va haver de superar TV3 –o, més ben dit, aprendre a conviure-hi en els primers mesos– va ser la disponibilitat i la distribució de les imatges. D’una banda, calia arribar a tots els pobles de Catalunya i, de l’altra, l’arribada des de Madrid d’imatges dels esdeveniments importants era una tota una incògnita. La xarxa de repetidors estava dominada per TVE i, en conseqüència, es van haver de buscar unes alternatives d’allò més imaginatives per transportar des de Madrid fins a Catalunya les imatges. Els gestors de l’administració central defensaven que oferien un ús compartit de les imatges, però la desconfiança catalana va incrementar tant que convenia crear un xarxa pròpia per a la distribució del senyal.

Unitat mòbil de TV3 durant la Diada de Sant Jordi de 2006.

Els primers anys.[modifica]

El dia 23 d'abril del 1983, diada de Sant Jordi, es va instal·lar la primera pedra de la seu de la futura televisió catalana, i la Generalitat de Catalunya va decidir realitzar una emissió de caràcter experimental que, sota el nom Televisió Catalana només es va poder veure al barri de l'Eixample de Barcelona. A la pantalla, acompanyada d'un fons de la cançó Qualsevol dia pot sortir el sol, de Jaume Sisa i Mestres, s'hi podia llegir la frase La Televisió Catalana al servei de tots els ciutadans de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Presidència. Sant Jordi 1983.[14][15]

Inauguració i emissions en proves.[modifica]

Les emissions de TV3 van començar de manera experimental el 10 de setembre de 1983 en un local del carrer Numància,[16] i de manera regular el 16 de gener de 1984, moment en què també va començar a emetre els Telenotícies.[17][18] Aquestes van ser de caràcter alegal, ja que no hi havia cap normativa que regulés les televisions. TV3 va haver de lluitar des del seu naixement amb l'hostilitat centralista per diversos aspectes com l'entrada a la Unió Europea de Radiodifusió (UER) o per adquirir maquinària.[1] La intenció de la Generalitat de Catalunya era la de bastir una televisió homologable amb les estatals, encara que pel govern espanyol no era una prioritat ni pensava en una televisió competitiva.[19]

Doncs bé, l'actor Joan Pera, encarregat de pronunciar les primeres paraules de la cadena, recorda que com va ser el primer dia :

« Teníem una gran part de la societat espanyola en contra i no sabíem si realment acabaríem sortint en antena. Vam tirar endavant amb tossuderia, i amb la sensació que en aquells moments engegàvem alguna cosa que era imparable »
— Joan Pera

Les mítiques paraules pronunciades per Joan Pera varen suposar la presentació a la audiència d’una nova cadena que havia de causar un impacte social i cultural. El seu discurs inaugural [20] s'adjunta a continuació:

« Senyores i senyors, bona tarda. Amics, avui 10 de setembre del 1983 us saludem per primera vegada des de TV3, Televisió de Catalunya. Molts de vosaltres ja sabeu que avui oferirem un programa especial, una mena de pròleg de la programació definitiva i diària que procurarem posar en marxa el més aviat possible. La d’avui és una missió que neix amb la humilitat del que comença. Arribem fins a vosaltres amb la il·lusió que podreu notar l’esforç que comporta aquest primer contacte, amb tots els errors i encerts. »
— Joan Pera, Programa inaugural de TV3

Aquest moment històric i tan significatiu va ser seguit per milers de persones. Tot plegat, anava precedit d’una careta amb el logotip característic –ideat per Ogilvy & Mather– i acompanyat per la recordada sintonia de Jordi Doncos.

Consolidació del projecte.[modifica]

Pocs dies després de l’arribada definitiva de TV3, Pere Cuxart va dimitir en considerar finalitzada l’etapa per a formar les entitats jurídiques de la CCRTV i va ser rellevat per Josep Caminal, un economista i expert en la gestió d’empreses. Caminal, però no va durar gaire.

Joan Granados va ser nomenat director general de la CCRTV el 20 de juny de 1984 i la primera funció que a va assumir va ser destituir Quintà de la direcció de TV3. Amb aquest acomiadament, començava una nova etapa. Enric Canals agafava el timó per a conduir TV3 cap a un futur més alleujador, si més no.

A partir de 1985, TV3 va expandir la seva cobertura a la resta dels Països Catalans. Un any més tard, TV3 va inaugurar la seva seu central a Sant Joan Despí.[17]

Des de 1987, TV3 emet una segona cadena d'àudio durant l'emissió de sèries en llengua estrangera i pel·lícules amb l'àudio original, primer utilitzant el sistema Zweikanalton i actualment utilitzant NICAM. Les sèries i pel·lícules de producció pròpia s'emeten normalment en NICAM Estèreo, encara que de vegades s'emet una pista de narració d'àudio per a cecs i espectadors visualment deteriorats. Altres vegades, es proporciona una pista amb l'àudio en aranès.

El 1988, TV3 va començar un procés de descentralització, primer amb la radiodifusió de programes en aranès a la Vall d'Aran i, un any més tard, va obrir sucursals a Girona, Lleida i Tarragona, alhora que va crear l'any següent el Telenotícies comarques, un programa de notícies d'àmbit local emès simultàniament en quatre edicions diferents.[21]

El juny de 1989 Enric Canals va ser substituït per Jaume Ferrús en la direcció de TV3. L’ex-director de TV3 havia criticat públicament els seus treballadors per una vaga l’any anterior i la cadena rebia protestes de cantautors catalans que no podien accedir fàcilment a la nova televisió.

Aleshores, amb Ferrús al capdavant, no hi va haver daltabaixos significatius perquè ell era coneixedor del projecte que s’estava duent a terme. Al mateix temps, les televisions privades estatals van començar a treure el cap. Començava, d’aquesta manera, una nova etapa televisiva caracteritzada per l’augment de la variabilitat de projectes televisius, però que, a la vegada posaria a prova les habilitats i competències de les televisions públiques.

Avenços incorporats.[modifica]

Gràcies a l'empresa d'enginyeria Cast -amb Jaume Ferrús al capdavant- TV3 va progressar ostensiblement en tot tipus d'aspectes tècnics. Totes aquestes millores tecnològiques havien estat dutes a terme per a donar una imatge de televisió moderna, amb un disseny gràfic de qualitat i que cuidava cada petit detall.[22]

  • Emissors i repetidors.

Progressivament es van anar instal·lant repetidors arreu de Catalunya. Olot, Sant Pere de Ribes, Mangraners, Collsuspina, Alpicat i Bellmunt van ser les ciutats escollides atès que la intenció era que es pogués començar a emetre regularment en el moment en què, pràcticament des de qualsevol punt de Catalunya, es pogués rebre el senyal de TV3.[23]

A més, també varen muntar diversos centre emissors repartits estratègicament per Catalunya en zones com ara Rocacorba (Girona), Mussara (Tarragona) i pobles com Arenys de Munt, Palafrugell, Tossa de Mar o Puig-Reig. I, per a arribar al País Valencià, també es van instal·lar repetidors a Ontinyent i la Carrasqueta, per exemple.[24]

A finals de 1984, amb la instal·lació de tots els repetidors arreu del país i l’adaptació de totes les antenes a TV3, les audiències van començar a anar a favor de Televisió de Catalunya. Les xifres s’havien disparat a uns nivells que van permetre escalar posicions imparablement. Els informatius solvents que presentava i la resta de la programació eren els fonaments de les xifres de share aconseguit.

Una altra novetat de l’època va ser el teleprompter, del qual Salvador Alsius n'explica el seu funcionament:

« El text apareix en un monitor que està col·locat just per sota de l’objectiu de la càmera posat en horitzontal i mirant cap amunt. Per aquest monitor hi va passant el text i un mirall situat davant de l’objectiu inclinat 45 graus el reflecteix en direcció als ulls del lector. »
— Salvador Alsius, Llibre Com TV3 no hi ha(via) res

Actualment, el seu ús s’ha generalitzat i és una ajuda fonamental per a presentadors de telenotícies, monologuistes o polítics. Es tracta de llegir el text a l’hora d’explicar les successos, però cal fer-ho sense abaixar la mirada i sent eficaç comunicativament. Alsius aconsella llegir-lo de la següent forma:

« El teleprompter s’ha de llegir sense deixar de focalitzar la mirada en el forat de l’objectiu, el que hi ha darrere del mirall, i llegint el text com de passada. »
— Salvador Alsius, Llibre Com TV3 no hi ha(via) res

En definitiva, va esdevenir una eina útil per ajudar els presentadors i presentadores de la cadena.

  • Càmera Betacam.

La càmera Betacam va ser primordial per a TV3 i, de fet, va permetre que Televisió de Catalunya es convertís en una de les primeres cadenes de televisió a treballar amb aquest sistema tècnic creat per Sony el 1982. Aquest nou format de vídeo estava destinat a ser utilitzat mundialment a totes les televisions del món. Aquell element integrava en una sola “màquina” les funcions de la càmera i la del magnetoscopi enregistrador i va suposar un salt qualitatiu en la producció d’imatge televisiva. Va permetre agrupar les tasques del periodista, el càmera, el portador del magnetoscopi, el tècnic de so... i en els desplaçaments només van caldre dues persones.

  • Croma.

Un altre dels avenços que TV3 va incorporar va ser l’ús del chroma key, fet que la va diferenciar de la televisió que s’havia vist a Espanya fins aquell moment. El croma és la pantalla o paret de color blau o verd que s’utilitza com a fons de qualsevol imatge situada darrere dels presentadors, així que és de gran utilitat en els platós de telenotícies per a mostrar gràfics, mapes o imatges d’esdeveniments succeïts.

L’espai que va requerir més preparació i que va passar per un procés d’adaptació va ser El Temps, així que Antoni Castejón va haver d’assajar els gestos de les mans per a que fossin creïbles i poder transmetre una la informació de forma versemblant –encara que realment no assenyalava cap mapa–. Per a fer-ho, mirava uns monitors situats just darrere seu on hi havia els mapes projectats, que li eren de gran ajuda.

Estudis.[modifica]

  • Numància.

Les primeres instal·lacions de TV3, que constaven de tres seccions, estaven al carrer Numància i feien cantonada amb Diagonal. Al primer pis s’hi podia trobar els despatxos de Direcció, la redacció, les sales d’edició i algun espai per a reunions. El plató on es varen realitzar els primers Telenotícies estava situat a l’entresol i a la planta superior hi havia les oficines de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió així com el Departament Comercial i l’Administratiu. En aquell edifici, la màxima autoritat era Alfons Quintà, que prenia les decisions de forma generalment autoritària.[25]

  • Sant Joan Despí.

Jaume Ferrús –que també va ocupar el càrrec de director de TV3– va ser l’encarregat de dissenyar les noves instal·lacions de Sant Joan Despí –que ara ocupen 4,5 hectàrees i 35.000 m2–. Aquests estudis van significar un gran pas endavant per a enfortir el projecte i demostrar la capacitat per a consolidar-lo. Segons el seu impulsor, aquestes estudis tenien el seu punt fort en la «coherència tecnològica» perquè s’havien pensat com una unitat per al desenvolupament sincrònic de totes les peces.

A més, va suposar un estalvi quan al lloguer de sales o estudis on havien tingut lloc programes que, degut a les seves necessitats, no es podien fer a Numància i s’havien de fer en llocs externs, com és el cas d’Àngel Casas Show.[26]

L’estudi de Sant Joan Despí té diversos recintes especialitzats com per exemple el Centre d’Emissions i Informatius (CEI, que equivaldria a la tele) i el Centre de Producció Audiovisual (CPA, associat a la creació de continguts audiovisuals), que també podria llogar-se a altres interessats del sector. Habitualment, al CEI es troba el personal fix i els que estarien regularment en nòmina i al CPA hi solen treballar empleats d’empreses productores que gravarien als estudis de TV3, creant un programa de producció externa o associada.

El periodista i crític televisiu Josep Maria Baget i Herms reflecteix que:

« La construcció dels estudis es va fer mitjançant els crèdits extraordinaris atorgats per la Generalitat, aprovats pel Parlament, i els ingressos de la mateixa TV3 gràcies als seus recursos publicitaris. »
— Josep Maria Baget i Herms, Llibre La Nostra, vint anys de TV3

Finalment, els estudis van ser inaugurats el 22 de juny de 1986, amb la presència del president Jordi Pujol i tota una gentada de directius, alts càrrecs, treballadors i convidats. Aquelles instal·lacions, ostensiblement més equipades tècnicament, varen facilitar la feina diària a tots els experts que van col·laborar en el projecte.

Dècada dels 90.[modifica]

L'any 1991 començava l'emissió del «TN Comarques» en aranès. El Canal 33 també emetia un informatiu local per a Eivissa i Formentera a través de l'informatiu Notícies 33 fins al 2001, any què el Canal 33 es va remodelar i deixaren d'emetre's informatius.[27]

El 24 de juliol de 1992 començaven les emissions televisives del Canal Olímpic, amb motiu dels Jocs Olímpics d'Estiu 1992 de Barcelona.[28]

El 19 de desembre del mateix any es va fer la primera edició de la Marató de TV3 dedicada a la leucèmia.

La nit del dimarts 2 de març de 1999 es va realitzar L'entrevista del Mil·lenni, batejada com l'entrevista més llarga de la història, dins el programa Malalts de tele (presentat per en Toni Soler, la Rosa Andreu i l'Albert Om, entre d'altres), en què es va entrevistar Pepe Rubianes. L'entrevista va començar a dos quarts d'onze de la nit, just després del programa setmanal del dimarts, i va finalitzar a dos quarts de vuit del matí del dimecres 3, tot sumant un total de 9 hores. L'entrevista es va fer amb dos torns de públic al plató, i s'alternà amb connexions en directe amb una festa al local Nick Havana i amb la intervenció de l'equip habitual del programa i de diversos convidats.[29]

El 1999 TV3 va començar a emetre en el sistema de TDT.[30]

La Força dels vint anys (2003)[modifica]

Logotip dels 20 anys de TV3.

Durant l'any 2003 va dur a terme diferents actes de celebració del 20è aniversari. La festa gran es va celebrar durant el 10 de setembre a l'Anella Olímpica i al Palau Sant Jordi de Barcelona, va tenir una durada de més de 12 hores, tot plegat sota el títol de "La força dels vint anys. Força Festa!",[31] aquesta festa va ser retransmesa en directe dins la programació especial d'aquell dia: els TN Migdia i TN Vespre hi van fer connexions, l'En directe (presentat en aquells moments per en Pere Escobar), l'edició especial del programa A pèl Tour que presentaven en Santi Millán i en José Corbacho) i el programa especial Aquests anys 20! (presentat per un periodista que retornava a la casa, en Manel Fuentes; a més, des d'El 33 es van fer connexions dins l'informatiu La nit al dia (que en aquells moments encara no havia fet el salt a TV3 i era presentat per la Mònica Terribas). Per aconseguir que cap català es quedés sense l'oportunitat d'assistir a la festa, es van organitzar autobusos gratuïts des de tots els punts del país.

El 18 de desembre de 2004 TV3 feia un pas més cap al futur amb l'estrena del servei a la carta 3alacarta, que permet la visió en directe de totes les cadenes de Televisió de Catalunya i també de tots els programes de producció pròpia.

TV3 va començar a introduir el format 16:9 en alguns dels seus programes (Fórmula 1, El club, Ventdelplà, El Cor de la Ciutat, Àgora), fins que el 2 de febrer de 2010 ha passat a emetre en aquest format íntegrament tota la programació. També va llançar una cadena de televisió en proves en alta definició el 23 d'abril de 2007, que va ser el primer radioemissor català a utilitzar els dos formats.

L'emissora emet continguts generalistes en català. Tot i que la seva àrea de cobertura és en principi Catalunya, gràcies a repetidors privats pertanyents a entitats culturals (com ACPV) també es pot veure a la resta de Països Catalans. Tanmateix, el març de 2007, la Generalitat Valenciana governada pel Partit Popular, va prohibir les seves emissions en tot el País Valencià, i és el novembre del mateix any quan definitivament executarà el tancament dels repetidors de TV3.

L'any dels vint-i-cinc anys (2008)[modifica]

Un dels logotips commemoratius dels 25 anys de TV3.

Amb motiu del primer quart de segle de la televisió pública catalana es van organitzar un seguit d'actes, publicacions i programació especial entre el gener i l'octubre de 2008:

  • Emissió de l'espai Toc de Llum després del TN Migdia.
  • El grup La Casa Azul van ser els encarregats de la creació de la cançó Vull saber-ho tot de tu, la cançó de l'estiu vint-i-cinc (amb el corresponent ball i coreografia).[32] A més, en el magazine de tarda d'aquell estiu, Vacances Pagades, es premiava els espectadors que haguessin enviat la millor coreografia i muntatge de la setmana, tot interpretant la cançó de l'estiu (a YouTube, cercant per paraules clau «TV3 ball estiu»[33] dona com a resultat vídeos que van participar-hi.
  • El concurs per trobar l'espectador que més sap de TV3 Els 25 (emès entre el juny i el setembre).
  • Web recopilatori de vídeos i anècdotes des dels inicis de la cadena i amb tots els actes de celebració.
  • "La nit en blanc" va ser un esdeveniment la nit del 10 a l'11 de setembre de 2008. Aquest esdeveniment consistí en una nit de portes obertes, activitats especials i d'entrada gratuïta en entitats culturals de Catalunya com museus, biblioteques o teatres; també s'organitzaren un seguit d'activitats en els ens.[34][35] Conjuntament amb l'emissió en directe del programa especial, d'unes sis hores de durada, La Nit vint-i-cinc (conduït per l'Albert Om).
  • Pastís d'aniversari disponible a una gran majoria de pastisseries de Catalunya el 10 de setembre.
  • Disc amb sintonies de programes, sèries, etc, més emblemàtiques de la història de TV3; venut el diumenge 12 d'octubre amb El Periódico de Catalunya.

Durant tots aquests anys ha anat acumulant corresponsalies i delegacions. La central és a Barcelona; té delegacions a Lleida, Tarragona, Girona, Vielha, Perpinyà, València, Palma, Madrid i Bilbao i corresponsalies a Andorra, Brussel·les, París, Londres, Washington DC, Rabat, Jerusalem, Pequín i Caracas.

Els programes s'emeten tant per senyal analògic convencional com digital terrestre. A més a més, alguns programes es redifonen per la cadena informatiua 3/24 i per la cadena per satèl·lit TV3CAT.

Des de l'inici del procés independentista català (juny 2010 aproximadament), l'objectivitat i pluralitat de TV3 fou qüestionada per mitjans de comunicació unionistes (com l'ABC).[36]

El febrer de 2011 deixà d'emetre's al territori valencià per la denúncia que va fer el Partit Popular de la Comunitat Valenciana que considerà que els repetidors instal·lats per Acció Cultural del País Valencià (ACPV) vulneraven la Llei 1/2006 de la Generalitat del Sector Audiovisual.[37]

El 19 de novembre de 2013 es van iniciar les aturades de dues hores i mitja dels treballadors de TV3 en protesta per l'externalització del departament comercial.[38] Per a eixe mes estava previst que l'emissió de TV3 tornarà al territori valencià quan es donara la reciprocitat de l'emissió de Canal Nou (o per defecte À Punt).[37][39]

El 29 de gener del 2015 TV3 va tornar a emetre en obert al País Valencià per cable, distribuït per ONO.[40]

El març de 2017 hi hagué un canvi de director per la dimissió per motius personals de l'anterior.[41]

Audiències[modifica]

TV3 és la cadena de televisió més vista a Catalunya des de finals de 2009 (exceptuant els mesos d'estiu), segons l'empresa de mesuratge d'audiències Kantar Media. També segons l'Estudi General de Mitjans de la Generalitat de Catalunya TV3 és líder.[42] Entre els programes amb més audiència destaquen les diferents edicions del Telenotícies, el fulletó Com si fos ahir, el programa de sàtira política Polònia, l'informatiu d'humor Està passant, així com altres programes d'humor com Alguna pregunta més? i Zona Zàping, i documentals o pel·lícules ocasionals. També destaquen sèries i programes de producció pròpia que varien depenent del trimestre, com Benvinguts a la família, El foraster i Nit i dia.

L'evolució de la quota de pantalla mensual i anual de TV3 al Principat, segons les dades d'audiències elaborades per Kantar Media. Estan en negreta els mesos en què va ser líder d'audiència.

Evolució quota de pantalla tv3.png

Veure taula mensual:

Any Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre Mitjana anual
1989 - - - - - - - - - - - - 29,9%
1990 - - - - - - - - - - - - 26%
1991 - - - - - - - - - - - - 21,8%
1992 23,8% 23,4% 22,6% 22,7% 21.2% 22,4% 21,5% 20,4% 21,5% 19,8% 19,5% 18,7% 21,5%
1993 18,4% 17,6% 18,4% 19,3% 18,3% 18,8% 19,2% 18,8% 20,4% 20,7% 20,4% 20,3% 19,2%
1994 20,1% 21,2% 23% 21,6% 22,6% 21,1% 20,5% 22,7% 24% 25,5% 24,4% 23,2%[43] 22,5%
1995 21,4% 21,2% 21,5% 21,3% 22,9% 22,7% 19,8% 20,7% 21,9% 21,7% 20,7% 20,8% 21,4%
1996 19,3% 19,8% 19,3% 20,2%[44] 19,8% 18,4% 16,5% 18,4% 18% 18,8% 19,6%[45] 20,1% 19,1%
1997 21,4% 22,4% 21,9%[43] 21,6% 22,1% 21,5% 21,2% 22,2% 21,1% 22,3%[46] 23%[47] 23% 22%
1998 23,5% 23,1% 24,9% 25,7% 22,9% 20,1% 21,8% 24,4% 23,8% 24% 24,2% 23,9% 23,6%
1999 22,7% 23% 23,3%[48] 22,5% 22,8% 21,9% 19,9% 22,6% 22,3% 21,3% 21,2% 21,1% 22,1%
2000 21% 21,5% 22,1% 21,9% 20,7% 19,5% 19,2% 21,2% 20,6% 22,1% 21,9% 22,5% 21,2%
2001 22,4% 23% 22,1% 21,2% 21,4% 20,9% 20,9% 19,9% 20,8% 22,2% 23,2% 23,1% 21,8%
2002 22% 21,9% 21% 21,1% 22%[49] 20,4% 22% 21,3% 21,9% 20,9% 21,3% 21% 21,4%[50]
2003 21,7%[51] 22% 21,6% 21,6% 21,3% 21,9% 20,6% 20,3%[52] 20,1%[53] 20,5% 20,2%[54] 21% 21,1%
2004 20,3% 19,8% 21,1% 19,6% 19,7% 18,7% 18,4% 18,6% 19,9% 19,8% 20,9% 20,9% 19,9%
2005 20,5% 20,6% 20,9% 20,0% 19,9% 18,9% 18,2 19,5% 19,5% 19,0% 18,9% 18,9% 19,6%
2006 19,5% 19,6% 19,6% 17,7% 18,7% 17,6% 18,4% 18,3% 17% 16,9% 17,6% 17,7% 18,2%
2007 17,2% 17,1% 17,6% 16,9% 16,4% 16,2% 15,6% 14,9% 16,2% 17% 17,2% 16,6% 16,6%
2008 15,8% 15,2% 15% 14,6% 14,5% 13,7% 13,5% 11,9% 14,7% 15,3% 14,6% 15,3%[55] 14,6%[55]
2009 15,5%[56] 14,7%[57] 15%[58] 14,5%[59] 16,6%[60] 14,3%[61] 12,9% 11,8% 13,3%[62] 13,9%[63] 14,6% 15,6% 14,5%
2010 15,4% 15,8%[64] 16,3%[65] 14,7%[66] 15,7%[67] 13,7%[68] 12,1%[69] 11,4%[70] 14%[71] 15,2%[72] 17,1%[73][74] 15,4%[75] 14,8%[76]
2011 14,2%[77] 14,5%[78] 15,3%[79] 15,8%[80] 16,1%[81] 13,8%[82] 12,4%[83] 11,4%[84] 13,2%[85] 13,7%[86] 14,6%[87] 13,9%[88] 14,1%[88]
2012 14,1%[89] 14,9%[90] 15,2%[91] 14,9%[92] 14,7%[93] 13,3%[94] 13,1%[95] 11,8%[96] 14,6%[97] 15,2%[98] 15,0%[99] 13,9%[100] 14,3%
2013 13,7%[101] 13,9%[102] 13,3%[103] 14,3%[104] 13,6%[105] 13,3%[106] 12,7%[107] 12%[108] 13,7%[109] 13,6%[110] 13,7%[111] 13,8% 13,5%[112]
2014 13,0% 11,6% 12,5%[113] 12,7% 13,6% 12,3% 11,8% 10,2% 13,3% 14,2% 12,8% 12,8[114] 12,6%[115]
2015 12,6% 12,7% 12,3%[116] 12,4%[117] 12,9%[118] 13,3[119] 11,7% 11,8% 12,5% 13,1% 13,1% 12% 12,5%[120]
2016 13,4% 13,2% 12% 12% 11,9% 10,5% 10,1% 9,4% 11,4% 10,9% 11,3% 10,8% 11,4%
2017 10,6% 10,6% 10,4% 9,6% 11,8% 11,2% 10,1% 10,1% 13% 17,5% 13,9% 13,1% 11,7%
2018 13,7% 14,7% 14,8% 15,1% 14,8% 13,6% 13,1% 11,1% 14,3% 14,3% 13,3% 14,4% 14%
2019 14,6% 16,2% 15,1%[121] 13,5%[122] 14,1%[123] 13,9%[124] 12,4%[125] 10,9%[126] 13,7%[127] 18,2%[128] 16,7%[129] 15,1%[130] 14,6%[131]
2020 15,7%[132] 15,1%[133] 16,3%[134] 14,4%[135] 14,5%[136] 13,8%[137] 13,0%[138] 11,7%[139] 14,0%[140] 15,5%[141] 15,0%[142] 14,6%[143] 14,6%[144]
2021 14,5%[145] 15,2%[146] 14,7%[147] 14,5%[148] 13,9%[149] 13,9%[150] 12,7%[151] 12,4%[152] 14,3%[153] 13,2%[154] 13,2%[155] 14,4%[156] 14,0%[156]
2022 14,2%[157] 14,6%[158] 14,9%[159] 13,7%[160] 13,9%[161] 14,5%[162] 13,1%[163] 13,6%[164] 14,4%[165] 14,1%[166]
Micròfon de Tv3.
  • Es comença a mesurar amb audímetre a partir de l'any 1991. Anteriorment s'obtenien les dades a partir de Diaris d'escolta.

Segons el Consell de l'Audiovisual de Catalunya al seu informe de 2006, la gent de Catalunya pensa que TV3 és el canal més políticament imparcial, aquell que denuncia millor, i el que té la millor família i programació d'esports. És també la primera elecció per entretenir i aquell amb la millor programació global.[167]

Programació[modifica]

TV3, com a servei públic, emet una programació generalista. En l'àmbit informatiu TV3 disposa de tres edicions dels Telenotícies (TN Migdia, TN Vespre, TN Comarques, TN Cap de Setmana i TN matí), i la primera part d'Els matins. Dins dels espais informatius setmanals hi ha 30 minuts, Sense ficció i el programa de reportatges socials Entre línies. Pel que fa a l'entreteniment, conté sèries de producció pròpia (La Riera, El crac, Nit i Dia, Merlí, KMM i Les de d'hoquei), sèries internacionals doblades (Danys i perjudicis, Julie Lescaut i Fringe), magazines diaris (Tot es mou), programes d'humor (Crackòvia, Polònia, Està Passant, Alguna pregunta més i Zona Zàping), talent shows (Oh happy day, Eufòria i El llop), programes esportius (Esport Club), documentals així com pel·lícules, emissions esportives (partits de Champions league i Fórmula 1) i programes dedicats a la natura, el medi ambient i la meteorologia (Espai Terra presentat per Tomàs Molina). D'entre el contingut infantil, en destaca el magazine d'oci i cultura per adolescents, el programa TAGS, amb unes audiències superiors a la del canal. El TAGS està presentat per Josep Palau, Sandra Morales, Raül Ferré i Aida de Sàrraga.

Al febrer del 2019 és va conèixer que TV3 emetrà en directe dues de les curses més importants del Mundial de MotoGP. Va ser el primer any que la cadena catalana emet en directe els Grans Premis de l'Argentina, el 31 de març i el de València, el 17 de novembre.[168]

Imatge corporativa[modifica]

El logotip actual de TV3 data de 2005, i és una adaptació del logotip de 1993 realitzada per l'estudi francès de disseny gràfic Gedeon. En aquest hi ha un triangle que simula el botó de play, sobre el qual hi ha dibuixades les quatre barres vermelles de la bandera de Catalunya. A la dreta hi ha el número 3, que fa referència a ser creada a partir de la Llei del Tercer Canal de Televisió, després dels dos canals de Televisió Espanyola.[169]

Al llarg de la seva història, TV3 ha tingut tres logotips. El primer, dissenyat per Ogilvy va ser-hi des de 1983 fins al 31 de desembre de 1992, i estava compost dels següents elements: "TV" en majúscula i de color blau amb línies transparents a la part superior, i un número 3 format per la senyera. Enmig del logotip, hi ha la inscripció de l'empresa. El segon disseny es va implementar l'1 de gener de 1993, i introduïa el triangle amb la senyera, en un disseny creat per Josep Maria Trias.[170] A dins d'un quadrat groc, hi havia a la part superior "TV" amb tipografia Futura, mentre que a la part inferior s'hi trobava el triangle amb el número 3 a la dreta, fet servir com a mosca. La imatge actual es va introduir el 9 de maig de 2005, i va servir també per aglutinar tots els productes de Televisió de Catalunya sota aquesta marca.

Històricament, la mosca de TV3 ha estat sempre el triangle vermell amb el número 3 a la dreta. No obstant això, no va introduir aquest disseny fins a l'any 1993. Anteriorment, la mosca de TV3 era el nom de la cadena en color groc, per la impossibilitat d'adoptar el primer logotip en les emissions. Des de 1993, el logotip en emissió va ser el triangle vermell amb un 3 de color groc, fins que el 2005 el número va passar a ser de color blanc i una mica més gran.[171]

Primer logo de TV3 Logotip de 1993 a 2005 TV3
1983 - 1993 1993 - 2005 Des del 2005

Directors[modifica]

El director és elegit pel Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.[172]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Catalunya, laboratori de creació i innovació». Culturcat (Generalitat de Catalunya). Arxivat de l'original el 5 de novembre 2013. [Consulta: 16 juliol 2013].
  2. «TV3, un liderazgo irrebatible que dura ya diez años» (en castellà). Vertele, 25-03-2004 [Consulta: 20 febrer 2022].
  3. «Televisió. Repartiment de l'audiència. Per cadenes». Idescat. [Consulta: 21 juny 2017].
  4. «Nova negativa dels governs valencià i espanyol a la reciprocitat entre À Punt, TV3 i IB3», 25-11-2020. [Consulta: 2 desembre 2020].
  5. Alsius, Salvador. Com TV3 no hi ha(via) res. Barcelona: Pòrtic, Març 2021, p. 12. ISBN 978-84-9809-491-6. 
  6. Baget Herms, Josep M. "La Nostra" : vint anys de TV3. Barcelona: Proa, 2003. ISBN 84-8437-621-4. 
  7. Alsius, Salvador. Com TV3 no hi ha(via)res. Barcelona: Pòrtic, Març 2021. ISBN 978-84-9809-491-6. 
  8. Alsius, Salvador. Com TV3 no hi ha(via) res. 1. ed. Barcelona: Pòrtic, 2021. ISBN 978-84-9809-491-6. 
  9. Alsius, Salvador. Com TV3 no hi ha(via) res. Barcelona: Pòrtic, Març 2021. ISBN 978-84-9809-491-6. 
  10. Baget Herms, Josep M. "La Nostra" : vint anys de TV3. Barcelona: Proa, 2003. ISBN 84-8437-621-4. 
  11. Alsius, Salvador. Com TV3 no hi ha(via) res. 1. ed. Barcelona: Pòrtic, 2021. ISBN 978-84-9809-491-6. 
  12. Alsius, Salvador. Com TV3 no hi ha(via) res. 1. ed. Barcelona: Pòrtic, 2021. ISBN 978-84-9809-491-6. 
  13. Alsius, Salvador. Com TV3 no hi ha(via) res. 1. ed. Barcelona: Pòrtic, 2021. ISBN 978-84-9809-491-6. 
  14. Televisió Catalana - primera emissió experimental - 23/04/1983-YouTube
  15. Documental Inici TV3 Televisió de Catalunya 1983-YouTube
  16. Soro, Selena «Els primers de TV3 evoquen com van debutar fa 30 anys». Ara, 10-09-2013.
  17. 17,0 17,1 CCMA - Cronologia 1982-1990
  18. Castellví Roca, Albert «TV3 estrenarà els nous 'Telenotícies' el 16 de gener». Ara [Barcelona], 18-10-2013.
  19. Guimerà Orts, Josep Àngel. «La Corporació Catalana de Ràdio i Televisió: una institució estratègica». A: Les polítiques de mitjans de comunicació durant els governs de Jordi Pujol. Proa, 2014. ISBN 978-84-7588-497-4. 
  20. «Primers minuts de TV3 Televisió de Catalunya - 10 de setembre del 1983». [Consulta: 27 novembre 2022].
  21. B., G. «20 anys de «TN Comarques»». El Punt Avui, 24-04-2009.
  22. Alsius, Salvador. Com TV3 no hi ha(via) res. 1. ed. Barcelona: Pòrtic, 2021. ISBN 978-84-9809-491-6. 
  23. Baget Herms, Josep M. "La Nostra" : vint anys de TV3. Barcelona: Proa, 2003. ISBN 84-8437-621-4. 
  24. Baget Herms, Josep M. "La Nostra" : vint anys de TV3. Barcelona: Proa, 2003. ISBN 84-8437-621-4. 
  25. Alsius, Salvador. Com TV3 no hi ha(via) res. 1. ed. Barcelona: Pòrtic, 2021. ISBN 978-84-9809-491-6. 
  26. Baget Herms, Josep M. "La Nostra" : vint anys de TV3. Barcelona: Proa, 2003. ISBN 84-8437-621-4. 
  27. Canal 33 Eivissa i Formentera 1994-Dailymotion
  28. CCMA - Cronologia 1991 -1995
  29. «2a part de l'Entrevista del Mil·lenni». Arxivat de l'original el 2009-03-06. [Consulta: 4 març 2009].
  30. «CCMA - Cronologia 1996 - 2000». Web 25 anys de TV3. Sant Joan Despí: Corporació Catalana de Medis Audiovisuals, 2012. [Consulta: 15 juliol 2013].
  31. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2011-11-24. [Consulta: 15 febrer 2009].
  32. Vull saber-ho tot de tu - La cançó de l'estiu vint-i-cinc
  33. Espectadors de TV3 ballant la cançó de l'estiu
  34. «TV3 ha presentat “La nit vint-i-cinc. La nit blanca de TV3”». Departament de Cultura - Gencat.cat, 05-05-2008 [Consulta: 30 desembre 2012].
  35. «TV3 celebrarà l'11 de setembre els seus 25 anys amb una "nit en blanc"». 3cat24.cat [Barcelona], 30-04-2008 [Consulta: 30 desembre 2012].
  36. «L'envestida de l'ABC contra TV3». El Nacional, 01-04-2018 [Consulta: 3 maig 2018].
  37. 37,0 37,1 «TV3 volverá a emitir en Valencia tras cinco años de 'apagón' y el nuevo Canal 9 se verá en Catalunya» (en castellà). Publico.es, 20-05-2016.
  38. Masó, Sara «Dia a dia». Capçalera, 163, març 2014, pàg. 91.
  39. «El retorn de TV3 a la Comunitat Valenciana». València Extra, 31-01-2018 [Consulta: 3 maig 2018].
  40. «ONO incorpora TV3 HD al dial de la Comunidad Valenciana». Neeo, 29-01-2015 [Consulta: 3 maig 2018].
  41. 41,0 41,1 «El valencià Vicent Sanchis és el nou director de TV3». Neeo, 13-03-2017 [Consulta: 3 maig 2018].
  42. «TV3 líder (EGM)». TV3, 26-02-2008. [Consulta: 4 desembre 2008].
  43. 43,0 43,1 Desde diciembre de 1994, la cadena autonómica no se había situado como líder de audiencia[1]
  44. Cuatro cadenas empatan en el reparto de la audiencia catalana[2]
  45. TVE 1, primera en noviembre
  46. LA VANGUARDIA - 11/11/1997: TV3 recupe rean óctubr el liderazg doe audienc eian Cataluña [3]
  47. LA VANGUARDIA - 09/12/1997:TV3 fue líder en Cataluña en noviembre, y TVE1 en España [4]
  48. «TV3 és l'emissora més vista». Arxivat de l'original el 2007-08-12. [Consulta: 31 gener 2009].
  49. TV3 aguanta con fuerza el tirón de Gran hermano y Operación Triunfo[5]
  50. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2009-01-07. [Consulta: 4 febrer 2009].
  51. TV3 comença el 2003 mantenint el liderat d'audiència, amb 1,6 punts de diferència [6]
  52. TV3, fa història al situar-se com la cadena més vista el mes d'agost per catorzè mes consecutiu [7][8] Arxivat 2007-08-12 at Archive.is
  53. «TV3 deixa de liderar el rànquing d'audiències televisives». Arxivat de l'original el 2007-08-12. [Consulta: 31 gener 2009].
  54. «TV3 es torna a situar en la segona posició». Arxivat de l'original el 2007-08-12. [Consulta: 31 gener 2009].
  55. 55,0 55,1 «TV3, la segona cadena més vista al desembre, redueix considerablement la diferència amb Tele 5». TV3, 02-01-2010. [Consulta: 3 agost 2010].
  56. «TV3, líder d'audiència el gener». TV3, 02-02-2009. [Consulta: 3 maig 2010].
  57. «TV3 obté el febrer el 14,7% de quota i manté la lluita pel liderat». TV3, 02-03-2009. [Consulta: 2 desembre 2010].
  58. «TV3 lidera l'audiència del març i és l'única cadena que augmenta la quota». TV3, 01-04-2009. [Consulta: 3 maig 2010].
  59. «Máximo histórico de La Sexta y nuevo mínimo para Telecinco» (en castellà). FórmulaTV, 02-05-2009. [Consulta: 12 octubre 2010].
  60. «TV3 ha estat líder destacada el mes de maig dels rànquings de cadenes i de programes. Ha situat un total de 23 programes entre els 40 més vistos.». TV3, 01-06-2009. [Consulta: 3 maig 2010].
  61. «TV3 lidera el rànquing de programes i queda en segon lloc d'audiència al juny». TV3, 01-07-2009. [Consulta: 16 agost 2010].
  62. «TV3 lidera el rànquing de programes, el setembre». TV3, 01-10-2009. [Consulta: 9 juny 2010].
  63. «TV3, la cadena que més creix a l'octubre». TV3, 02-11-2009. [Consulta: 8 juny 2010].
  64. «TV3, líder destacada al febrer, amb el 15,8% de quota». TV3, 01-03-2010. [Consulta: 3 maig 2010].
  65. «TV3, líder destacada al març amb el 16,3% de quota». TV3. [Consulta: 3 maig 2010].
  66. «TV3, líder per sisè mes consecutiu, amb el 14,7% de quota». TV3, 03-05-2010. [Consulta: 3 maig 2010].
  67. «TV3 és líder al maig, per setè mes consecutiu». TV3. [Consulta: 1r juny 2010].
  68. «TV3, líder per vuitè mes consecutiu, tot i el Mundial de Futbol». TV3, 01-07-2010. [Consulta: 1r juny 2010].
  69. «TV3 manté al juliol el liderat dels programes». TV3, 02-08-2010. [Consulta: 1r setembre 2010].
  70. «TV3 tanca l'agost amb l'11,4% de quota i com a líder del rànquing de programes». TV3, 01-09-2010. [Consulta: 1r setembre 2010].
  71. «TV3 lidera al setembre amb un 14% de quota». TV3, 01-09-2010. [Consulta: 3 octubre 2010].
  72. «TV3, líder destacada de l'octubre amb un 15,2% de quota». TV3, 02-11-2010. [Consulta: 2 novembre 2010].
  73. «La 1 lidera por cuarto mes y amplía distancia con las privadas».
  74. «TV3 torna a liderar el rànquing mensual d'audiències el novembre». TV3, 01-12-2010. [Consulta: 1r desembre 2010].
  75. «TV3 lidera la nit de Cap d'Any». TV3, 03-01-2011. [Consulta: 3 gener 2011].
  76. «TV3 regna en el 2010». Avui, 30-12-2010. [Consulta: 1r gener 2011].
  77. «TV3 comença el 2011 liderant el gener de manera destacada». TV3, 01-02-2011. [Consulta: 2 febrer 2011].
  78. «TV3 manté el liderat al febrer, per sisè mes consecutiu». TV3, 01-03-2011. [Consulta: 2 març 2011].
  79. «TV3 continua liderant l'audiència i augmenta el seu avantatge». TV3, 01-04-2011. [Consulta: 1r abril 2011].
  80. «TV3 manté el liderat per vuitè mes consecutiu». TV3, 02-05-2011. [Consulta: 2 maig 2011].
  81. «TV3 manté el lideratge per novè mes consecutiu». TV3, 01-06-2011. [Consulta: 2 juny 2011].
  82. «TV3 manté el liderat al juny per desè mes consecutiu». TV3, 01-07-2011. [Consulta: 1r juliol 2011].
  83. «TV3 manté el liderat de programes al juliol». TV3, 01-08-2011. [Consulta: 1r agost 2011].
  84. «Els programes de TV3 lideren el rànquing 30 dies de l'agost». TV3, 02-09-2011. [Consulta: 2 setembre 2011].
  85. «TV3 lidera el setembre amb un 13,2% de quota». TV3, 01-10-2011. [Consulta: 1r octubre 2011].
  86. «TV3 es consolida en el liderat l'octubre, després del parèntesi de l'estiu». TV3, 02-11-2011. [Consulta: 2 novembre 2011].
  87. «TV3 manté el liderat al novembre i augmenta a 2,8 punts l'avantatge a Tele 5». TV3, 01-12-2011. [Consulta: 1r desembre 2011].
  88. 88,0 88,1 «TV3 revalida el 2011 el liderat absolut d'audiència i de programes». TV3, 02-01-2011. [Consulta: 30 desembre 2011].
  89. «TV3 comença l'any liderant el gener amb 3 punts d'avantatge». TV3, 01-02-2012. [Consulta: 1r febrer 2012].
  90. «TV3, més líder al febrer». TV3, 01-03-2012. [Consulta: 1r febrer 2012].
  91. «Telecinco (13,9%) arrabassa el lideratge a La 1, que marca mínim mensual (12,8%)r» (en castellà). FormulaTV, 02-04-2012. [Consulta: 2 abril 2012].
  92. «TV3 manté el liderat». TV3, 02-05-2012. [Consulta: 2 maig 2012].
  93. TV3. TV3 manté el liderat, 1 de juny de 2012 [Consulta: 1r agost 2012]. 
  94. «L'Eurocopa fa perdre el liderat a TV3». TV3, 02-07-2012. [Consulta: 1r agost 2012].
  95. «Els telenotícies i la producció pròpia fan recuperar el liderat a TV3 al juliol». TV3, 01-08-2012. [Consulta: 1r agost 2012].
  96. «TV3 recupera el liderat a l'agost, després de nou anys». TV3, 01-09-2012. [Consulta: 3 setembre 2012].
  97. «TV3 lidera el setembre amb una quota del 14,6%». TV3, 01-10-2012. [Consulta: 1r octubre 2012].
  98. «Datos Audiencia 01 de noviembre de 2012» (en castellà). FocusMedia, 02-11-2012. Arxivat de l'original el 2014-08-22. [Consulta: 7 desembre 2012].
  99. «Datos Audiencia 01 de diciembre de 2012» (en castellà). FocusMedia, 02-12-2012. Arxivat de l'original el 2014-08-22. [Consulta: 7 desembre 2012].
  100. «TV3, líder absoluta del 2012». TV3. [Consulta: 3 gener 2013].
  101. «TV3 inicia el 2013 mantenint el liderat». TV3, 01-02-2013. [Consulta: 8 febrer 2013].
  102. «TV3 amplia el lideratge a Catalunya al febrer». Ara, 01-03-2013 [Consulta: 1r març 2013].
  103. «Empat històric d'audiències al mes de març: Antena 3 amb Telecinco i Cuatro amb LaSexta». Ara, 01-04-2013 [Consulta: 2 maig 2013].
  104. «TV3 manté el lideratge a l'abril amb la millor dada dels últims cinc mesos». Ara, 01-05-2013 [Consulta: 2 maig 2013].
  105. «TV3, líder al maig per onzè mes consecutiu». El Punt Avui, 01-06-2013 [Consulta: 1r juny 2013].
  106. «TV3 completa un any seguit de lideratge». Comunicació21.cat, 01-06-2013.
  107. «TV3 allarga el lideratge 13 mesos». Comunicació21.cat, 01-08-2013.
  108. «TV3 completa 14 mesos de lideratge». Comunicació21.cat, 02-09-2013.
  109. «TV3, quinze mesos seguits líder per primera vegada en 30 anys». tv3.cat, 01-10-2013.
  110. «TV3 bat un nou rècord i ja fa setze mesos seguits que és líder». tv3.cat, 01-11-2013.
  111. «TV3 torna a ser líder aquest novembre». tv3.cat, 29-11-2013.
  112. «Rècord històric de les campanades de TV3». tv3.cat, 02-01-2014.
  113. «TV3, líder del mes de març». ccma.cat.
  114. «TV3, líder d'audiència del mes de novembre amb una quota del 12,8%». ccma.cat.
  115. «TV3, líder de audiencia en 2014 por quinto año consecutivo | Perdidos en la tele» (en castellà). Perdidos en la tele, 04-01-2015. Arxivat de l'original el 2016-03-03 [Consulta: 24 juliol 2015].
  116. «TV3, líder d'audiència del mes de març amb una quota del 12,3%». ccma.cat.
  117. «TV3, líder d'audiència del mes d'abril amb una quota del 12,4%». ccma.cat.
  118. «TV3, líder d'audiència del mes de maig amb una quota del 12,9%». ccma.cat.
  119. «TV3, líder d'audiència del mes de juny amb una quota del 13,3%». ccma.cat.
  120. «TV3 enfila sis anys de lideratge tot i marcar la seva dada més baixa». [Consulta: 2 gener 2016].
  121. «Análisis mensual del comportamiento de la audiencia televisiva: Marzo 2019» (en castellà). Barlovento Comunicación. [Consulta: 28 juliol 2019].
  122. «Análisis mensual del comportamiento de la audiencia televisiva: Abril 2019» (en castellà). Barlovento Comunicación. [Consulta: 28 juliol 2019].
  123. «Análisis mensual del comportamiento de la audiencia televisiva: Mayo 2019» (en castellà). Barlovento Comunicación. [Consulta: 28 juliol 2019].
  124. «Análisis mensual del comportamiento de la audiencia televisiva: Junio 2019» (en castellà). Barlovento Comunicación. [Consulta: 28 juliol 2019].
  125. «TV3 salva la primera prova de l'estiu i reté amb un 12,4% el lideratge al juliol». Diari Ara. [Consulta: 11 agost 2019].
  126. «TV3 també lidera l'estiu». Comunicació 21, 02-09-2019. [Consulta: 3 setembre 2019].
  127. «TV3 comença la temporada a l'alça i distanciant-se de Telecinco». Diari Ara. [Consulta: 2 octubre 2019].
  128. «La sentència dispara TV3 a rècords». Diari Ara. [Consulta: 2 desembre 2019].
  129. «TV3, 28 mesos seguits com a líder». Diari Ara. [Consulta: 2 desembre 2019].
  130. «TV3 tanca el 2019 com a líder, amb el millor resultat des del 2010». CCMA, 01-01-2020. [Consulta: 1r gener 2020].
  131. «TV3 fa història al signar una dècada ininterrompuda com a líder». Diari Ara, 01-01-2020. [Consulta: 1r gener 2020].
  132. «Comencem l'any marcant un nou rècord històric, amb 30 mesos consecutius de lideratge». CCMA, 01-02-2020. [Consulta: 1r febrer 2020].
  133. «TV3 lidera les audiències per 31è mes consecutiu». Comunicació 21, 02-03-2020. [Consulta: 3 març 2020].
  134. «TV3 continua líder amb el millor març en deu anys». Comunicació 21, 01-04-2020. [Consulta: 2 abril 2020].
  135. «TV3, servei públic i 33 mesos consecutius de lideratge a l'abril». CCMA, 01-05-2020. [Consulta: 7 maig 2020].
  136. «Análisis mensual del comportamiento de la audiencia televisiva: Mayo 2020» (en castellà). Barlovento Comunicación. [Consulta: 1r juny 2020].
  137. «TV3 acumula 35 mesos consecutius de lideratge». Comunicació 21. [Consulta: 1r juliol 2020].
  138. «TV3 encadena tres anys ininterromputs de lideratge mensual». Comunicació 21. [Consulta: 4 agost 2020].
  139. «TV3 tanca l'estiu líder amb el millor agost des de 2015». Comunicació 21. [Consulta: 3 setembre 2020].
  140. «TV3 també comença el curs líder». Comunicació 21. [Consulta: 2 octubre 2020].
  141. «Análisis mensual del comportamiento de la audiencia televisiva: Octubre 2020» (en castellà). Barlovento Comunicación, 01-11-2020. [Consulta: 1r novembre 2020].
  142. «TV3 acumula 40 mesos consecutius de lideratge». Comunicació 21, 01-12-2020. [Consulta: 2 desembre 2020].
  143. «T5 líder por vigésimo octavo mes consecutivo» (en castellà). Barlovento Comunicación, 02-01-2020. [Consulta: 2 gener 2021].
  144. Gutiérrez, Àlex. «TV3 amplia el seu rècord i lidera les audiències onze anys seguits». Diari Ara, 01-01-2021. [Consulta: 2 gener 2021].
  145. «TV3 arrenca el 2021 líder». Comunicació 21, 01-02-2021. [Consulta: 2 febrer 2021].
  146. «TV3 és líder per 43è mes consecutiu». Comunicació 21, 01-03-2021. [Consulta: 1r març 2021].
  147. «TV3 lidera l’audiència per 44è mes consecutiu». Comunicació 21, 01-04-2021. [Consulta: 1r abril 2021].
  148. «TV3 ja nota l'alè de Telecinco al clatell». Ara, 02-05-2021. [Consulta: 2 maig 2021].
  149. «Telecinco, més a prop de TV3». Ara, 01-06-2021. [Consulta: 2 juny 2021].
  150. «L'Eurocopa fa descavalcar TV3 del lideratge per primer cop des de l'1-O». Ara, 01-07-2021. [Consulta: 8 juliol 2021].
  151. «TV3 ja torna a fallar a l'estiu». Ara, 01-08-2021. [Consulta: 3 agost 2021].
  152. «TV3 recupera el lideratge després de dos mesos de quedar per darrere de Telecinco». Ara, 01-09-2021. [Consulta: 2 setembre 2021].
  153. Gutiérrez, Àlex. «Antena 3 es consolida com a nova líder a Espanya», 01-10-2021. [Consulta: 18 octubre 2021].
  154. Palés, Alejandra. «Telecinco destrona Antena 3 i recupera el lideratge a Espanya», 01-11-2021. [Consulta: 4 novembre 2021].
  155. Gutiérrez, Àlex. «Antena 3 torna a fer el 'sorpasso' a Espanya», 01-12-2021. [Consulta: 11 desembre 2021].
  156. 156,0 156,1 Redacció. «TV3 és líder d’audiència per 12è any seguit», 03-01-2022. [Consulta: 3 gener 2022].
  157. CCMA. «TV3 comença l'any líder, amb pluja de rècords», 01-02-2022. [Consulta: 4 febrer 2022].
  158. «TV3 encadena set mesos de lideratge». Comunicació 21, 01-03-2022. [Consulta: 1r març 2022].
  159. Palés, Alejandra «TV3, líder tots els dies de març». Ara, 01-04-2022 [Consulta: 1r abril 2022].
  160. CCMA. «TV3, líder de l'abril, amb l'èxit de l'entreteniment familiar», 01-05-2022. [Consulta: 2 maig 2022].
  161. Redacció. «TV3 acumula deu mesos de lideratge», 01-06-2022. [Consulta: 1r juny 2022].
  162. Redacció. «TV3 registra el millor juny des de 2007», 01-07-2022. [Consulta: 5 juliol 2022].
  163. Redacció. «TV3 completa un any de lideratge», 01-08-2022. [Consulta: 1r agost 2022].
  164. Redacció. «TV3 registra el millor agost dels darrers 15 anys», 01-09-2022. [Consulta: 2 setembre 2022].
  165. CCMA. «TV3 estrena temporada líder, amb el millor setembre dels últims 10 anys», 01-10-2022. [Consulta: 1r octubre 2022].
  166. Redacció. «TV3 (14,1%) continua sense rival a l'octubre, Tele 5 es manté tercera (9,9%) i 8tv (1,0%) fa màxim», 01-11-2022. [Consulta: 2 novembre 2022].
  167. Informe sobre l'audiovisual a Catalunya, 2006, p. 195. 
  168. CatalunyaDiari.cat. «L'important i històrica novetat de TV3 per aquest any». [Consulta: 11 febrer 2019].
  169. Palma Pagès, Gemma. El paper de la continuïtat televisiva en la transmissió de la identitat de cadena: El cas de TV3 (Treball de final de grau), p. 11. 
  170. «Televisión de Catalunya se renueva y modifica su logo» (en castellà). Formula TV, 08-05-2005. [Consulta: 20 febrer 2022].
  171. Cambio de Imagen de TV3 en 2005, La Vanguardia (en castellà). Consultat el 14 de febrer de 2010.
  172. CCMA. «Història». Arxivat de l'original el 9 de juliol de 2022. [Consulta: 10 juliol 2022].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: TV3