16 de gener

El 16 de gener és el setzè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 349 dies per finalitzar l'any i 350 en els anys de traspàs.

Esdeveniments

El Decret de Nova Planta (en el seu punt núm. 5) prohibí l'ús de la llengua catalana a la nova administració de justícia i de govern de Catalunya

Països Catalans

• 1365, Sa Pobla: es documenta per primera vegada la celebració de la festa de Sant Antoni.
• 1387, Barcelona: Joan I el Caçador instaura el títol de Duc de Montblanc, en concedir aquest títol a son germà Martí.
• 1641, Barcelona: Pau Claris proclama la República Catalana sota la protecció del Regne de França, tot i que al cap d'una setmana haurà de reconèixer la sobirania de Lluís XIII, guerra dels Segadors).
• 1716, Catalunya: el Consell de Castella, en nom del rei Felip V, hi promulga el Decret de Nova Planta, que annexiona el país a la Corona de Castella com a territori conquerit i el deixa sota administració militar en abolir-ne totes les institucions de sobirania política (guerra de Successió).
• 1930, Barcelona: s'hi inaugura el conjunt d'edificis modernistes de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.
• 1984, Barcelona: TV3, el primer canal de Televisió de Catalunya, comença a emetre de forma regular.
• 1984, Barcelona: TV3 emet el primer episodi de la sèrie de dibuixos animats Pac-Man. Es considera que és la primera sèrie en català de dibuixos animats, emesa per TV3.
• 2014, Barcelona: El Parlament de Catalunya aprova, amb 87 vots a favor, realitzar una petició al Congrés dels Diputats perquè la Generalitat de Catalunya pugui celebrar un referèndum sobre la independència de Catalunya.

Resta del món

• 27 aC, Roma: Cai Juli Cèsar Octavi rep el títol d'August pel Senat romà, la qual cosa significa la delegació de totes les funciones de l'Estat en la seva persona: comença l'imperi Romà.
• 1605, Espanya: Primera edició d'El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha
• 1632: El doctor Nicolaes Tulp fa la dissecció del criminal Aris Kindt, que seria immortalitzada per Rembrandt en el seu retrat de grup Lliçó d'anatomia del Dr. Nicolaes Tulp.
• 1756 - Westminster (Londres): el Regne d'Anglaterra i Prússia firmen el Tractat de Westminster que evitava que els enemics d'Anglaterra passessin per Prússia i que aquesta encapçalés les batalles a Europa de la Guerra dels Set Anys mentre Anglaterra se centrava a la Guerra Franco-Índia.
• 1809, Elviña (Província de la Corunya, Galícia): l'exèrcit britànic es retira de la península després de perdre a la batalla d'Elviña durant la guerra del Francès.
• 1872, Madrid: el president del govern, Sagasta, prohibeix l'AIT a Espanya instruint als governadors sobre les mesures que s'han de prendre per reprimir les vagues.
• 1920, París: apareix l'article d'Henri Collet que bateja el Grup dels Sis, grup de compositors francesos avantguardistes, a la revista Comoedia.
• 1979, Iran: el xa Mohamed Reza Pahlevi fuig del país amb la família i s'exilia a Egipte, on morirà el 27 de juliol de l'any següent.
• 1992, Ciutat de Mèxic: representants del govern salvadorenc i del FMLN hi signen els Acords de Chapultepec, els quals posen fi a una guerra civil que feia dotze anys que durava.
• 2003, Cap Canaveral, Florida, EUA: tripulat per 7 astronautes, s'hi enlaira el darrer transbordador espacial Columbia, el qual explotarà en ple vol el primer de febrer, en tornar a la Terra.
• 2004, Tòquio (Japó): trenta soldats de les forces d'autodefensa nipona surten cap a l'Iraq per integrar-se (juntament amb vint militars de la força aèria que ja hi són) en les tropes de la coalició anglo-americana que ocupen aquest país: és la primera missió a l'estranger del Japó des de la Segona Guerra Mundial.
• 2005:
  • Croàcia: Stipe Mesic -de tendència liberal, amb el suport del centre i el centreesquerra- revalida el càrrec de president del país en la segona volta dels comicis presidencials, enfront de la ministra Jadranka Kosor, de la Unió Democràtica Croata (HDZ).
  • Bucarest, Romania: Adriana Iliescu esdevé la mare més vella fins ara en parir als 66 anys una nena, concebuda amb fecundació in vitro, que es dirà Eliza Maria.
• 2006:
  • Monròvia, Libèria: Ellen Johnson-Sirleaf, guanyadora de les eleccions de l'11 de novembre de l'any anterior, pren possessió com a presidenta del país.
  • l'Iran: el govern hi prohibeix les activitats de la CNN.

Naixements

Països Catalans

• 1834, Sabadell: Feliu Crespí i Cirera, filador i alcalde de Sabadell.
• 1920, Mollet del Vallès: Josep Gonzalvo i Falcon, conegut com a Gonzalvo II, destacat jugador i entrenador de futbol català dels anys 40 (m. 1978).
• 1924, Vinaròs, Baix Maestrat: Eugeni Giner, guionista i dibuixant de còmics valencià (m. 1994).
• 1959, Vila-rodona, Alt Camp: Ramon Maria Calderé i Rey, destacat futbolista català dels anys 80 i posteriorment entrenador.
• 1968, Barcelona: Mònica Terribas i Sala, periodista catalana, professora titular de la Universitat Pompeu Fabra. Del 2008 al 2012 fou directora de Televisió de Catalunya.
• 1981, Andorra la Vella: Marta Roure i Besolí, cantant andorrana que va portar per primera vegada la llengua catalana al Concurs de la Cançó d'Eurovisió l'any 2004.

Resta del món

• 1874, Hèlsinki: Herman Gesellius, arquitecte finlandès.
• 1901, Banes, Cuba: Fulgencio Batista, militar i polític cubà, dictador, cap de l'estat de 1923 a 1959 (m. 1973).
• 1918 - Villanubla (Valladolid): Marcelo González Martín, cardenal espanyol, arquebisbe de Barcelona, figura de referència a l'Església espanyola durant la Transició (m. 2004).
• 1920 - Zhengzhou (Xina): Wei Wei, periodista i escriptor xinès, guanyador del Premi Mao Dun de Literatura de l'any 1982 (m. 2008).
• 1928 - Saragossa, Aragóː Pilar Lorengar, coneguda soprano espanyola (m. 1996).
• 1932, San Francisco, Estats Units: Dian Fossey, zoòloga reconeguda per la seva labor científica i conservacionista amb els goril·les de les muntanyes Virunga (Gorilla beringei sbsp. beringei (m. 1985).
• 1937, La Haia, Països Baixos: Conny Vandenbos, cantant neerlandesa.
• 1943, Coventry, Anglaterra: Brian Ferneyhough, compositor anglès.
• 1950 - Roma (Itàlia): Andrea Riccardi, escriptor, polític i pacifista italià, fundador de la Comunitat de Sant Egidi, Premi Internacional Catalunya 2001.
• 1995, Osaka, Japó: Takumi Minamino, futbolista japonès.

Necrològiques

Defuncions

(ordenades per defecte pel primer cognom)

A.	Nom i llinatges	Activitat	Origen	E.
2018	Enric Banyuls	artiste	corberot

• 1726 - Girona: Josep de Taverner i d'Ardena, erudit i religiós que fou bisbe de Solsona - electe - i de Girona.
• 1955 - Carabanchel, Madrid: Gustau Vila i Berguedà, Grapa, dibuixant i caricaturista català (n. 1893).
• 1986 - Sabadell, Vallès Occidental: Camil Geis i Parragueras, poeta, músic i sacerdot catòlic.
• 1987 - Sabadell: Andreu Castells i Peig, pintor, historiador i editor català.

• 

  Enric Banyuls

• 1285 - Theux, principat de Lieja: Enric III de Gueldre, príncep-bisbe de Lieja de 1247 a 1274.
• 1664 - Affligem, Ducat de Brabant: Antoon Sanders, canonge, historiador, filòsof i teòleg flamenc.
• 1710 - La Flèche (França): Jean de Fontaney, jesuïta francès, matemàtic, astrònom, missioner a la Xina (n. 1643).
• 1891 - París, França: Léo Delibes, compositor francès (54 anys).
• 1942 - Table Rock Mountain, Estats Units: Carole Lombard, actriu estatunidenca (33 anys).
• 1957 - Nova York, Estats Units: Arturo Toscanini va ser un director d'orquestra italià.
• 1982 - San Diego, Califòrnia: Ramón J. Sender, escriptor aragonès (n. 1901).
• 2009 - Chadds Ford, Pennsilvània, EUA: Andrew Wyeth, pintor estatunidenc d'estil realista (n. 1917).

Festes i commemoracions

• Onomàstica:
  • Sant Marcel I,
  • Sant Fulgenci d'Écija,
  • Sant Honorat d'Arle;
  • Sant Danat de Vlorë, anacoreta;
  • Sants Berard, Pere, Otó, Acursi i Adjut, màrtirs franciscans;
  • Santa Tamara de Geòrgia;
  • beata Joana Maria Condesa Lluch, fundadora de les Religioses Esclaves de Maria Immaculada.
• Festa major de Sant Fulgenci (Baix Segura).
• Vigília de Sant Antoni Abat, patró de Mallorca; se celebra sobretot a Manacor, Son Servera, Artà, Sant Llorenç des Cardassar, Pollença, Muro, Capdepera i especialment a sa Pobla, on hom surt al carrer a sopar al caliu dels foguerons.
• La vigília de Sant Antoni també es festeja a Canals (la Costera), on es fa una foguera gegant.

Referències

Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: PAGENAME.