Berard, Pere, Otó, Acursi i Adjut
 Els màrtirs franciscans, per Bernardo Licinio, 1524 (Venècia, S. Maria Gloriosa dei Frari)  | |
| Biografia | |
|---|---|
Peter of San Gemini (en)  ( - ). Sacerdot catòlicBerard, Pere, Otó, Acursi i Adjut (Úmbria, segle XII - Marroc, 16 gener 1220) (16 de gener) | |
| Naixement | Berardo da Calvi, Ottone da Stroncone, Pietro da Sangemini, Accursio da Aguzzo, Adiuto da Narni Segona meitat del segle XII Itàlia |
| Mort | 16 gener 1220 (Gregorià) Marràqueix (Marroc) |
| Sepultura | Santuari de Sant'Antonio da Padova (Terni, Úmbria) |
| Activitat | |
| Orde religiós | Franciscans conventuals |
| màrtirs | |
| Celebració | Església Catòlica Romana, anglicanisme |
| Canonització | 7 d'agost de 1481 , Roma nomenat per Sixt IV |
| Festivitat | 16 de gener |
| Iconografia | Els cinc amb hàbit franciscà, essent morts o amb palma de martiri |
Berard, Otó, Pere, Acursi i Adjut foren frares franciscans, morts com a màrtirs al Marroc el 16 de gener de 1220. Considerats com a protomàrtirs franciscans, són venerats com a sants per l'Església catòlica. També són coneguts com a màrtirs de Marràqueix.
Biografia[modifica]
Berardo da Calvi era sotsdiaca, Ottone da Stroncone i Pietro da Sangeminiò, sacerdots, i Accursio da Aguzzo i Adiuto da Narni, germans llecs. Provenien de diversos llocs d'Itàlia i estigueren entre els primers membres de l'Orde de Frares Menors. Foren els primers franciscans enviats com a missioners per sant Francesc d'Assís a terres de sarraïns.
Primer anaren a Sevilla (llavors regne musulmà), on començaren a predicar. Foren detinguts i conduïts davant el soldà Miramamolí, que els envià al Marroc amb l'ordre de no predicar. No feren cas i continuaren predicant, essent novament empresonats. Torturats, i davant la negativa a deixar de predicar, foren decapitats a Marràqueix el 16 de gener de 1220.
Veneració[modifica]
Francesc d'Assís, en assabentar-se'n, va dir «Ara puc dir amb seguretat que tinc cinc frares menors». Els cossos foren portats al monestir de la Santa Creu de Coïmbra (Portugal), i en 2010 foren portats al santuari de Sant'Antonio da Padova de Terni.
Foren canonitzats el 7 d'agost de 1481 per Sixt IV, també franciscà, amb la butlla Cum alias.
Bibliografia[modifica]
- Esperia Urbani, Protomartiri Francescani, Velar - Elledici, Gorle 2009.
- Giuseppe Cassio, Oltre Assisi. Con Francesco nella Terra dei Protomartiri attraverso l'Umbria Ternana, Velar - Elledici, Gorle 2010.