Vinaròs

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vinaròs
Escut de Vinaròs
(escut)
Localització

Localització de Vinaròs respecte del País Valencià Localització de Vinaròs respecte del Baix Maestrat


Municipi del Baix Maestrat
Ajuntament de Vinaròs
Ajuntament de Vinaròs
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de Castelló
Baix Maestrat
Taula del Sénia
Vinaròs
Gentilici Vinarossenc, Vinarossenca
Predom. ling. Valencià
Pressupost 24.300.000,00
Superfície 95,46 km²
Altitud 7 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
28.829 hab.
302 hab/km²
Coordenades 40° 28′ 0″ N, 0° 28′ 0″ E / 40.46667°N,0.46667°E / 40.46667; 0.46667Coord.: 40° 28′ 0″ N, 0° 28′ 0″ E / 40.46667°N,0.46667°E / 40.46667; 0.46667
Distàncies 153 km de València
78 km de Castelló de la Plana
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
8 PP, 5 TSV, 4 PSPV, 2 Compromís, 1 AC i 1 PVI.
Enric Pla Vall (TSV) (2015)
Codi postal 12500
Codi territorial 12138
Festes majors Del 19 al 29 de juny
Patró/Patrons Sant Sebastià
Dies de mercat Dijous
Fira tradicional Fira i Festes de Sant Joan i Sant Pere
Agermanament Santaella, Iecla, Alcanyís, Atenes

Riu Quart i Honolulu

Web

Vinaròs és un municipi del País Valencià que pertany a la província de Castelló. Dins d'aquesta, es troba a la comarca del Baix Maestrat, de la qual és capital. És el municipi valencià més septentrional per la costa i limita amb la província de Tarragona, Catalunya.

Situació i comunicacions[modifica | modifica el codi]

Vinaròs es troba a la costa mediterrània, al sud de la desembocadura del riu Sénia, al bell mig de la plana coneguda com "la Plana de Vinaròs". És el municipi costaner més septentrional del País Valencià. La dita "Vinaròs, cruïlla dels Països Catalans" és certa, ja que el poble se situa a mig camí entre València-Castelló i Tarragona-Barcelona (creuat per la carretera nacional 340 i l'autopista AP-7). A més, és la fi de la carretera nacional 232 que va per Saragossa-Alcanyís-Morella-Vinaròs. La localitat també disposa d'una estació de tren a la línia del Corredor mediterrani (Barcelona - València). Se situa enfront de les Illes Balears.

Límits[modifica | modifica el codi]

Sant Rafel del Riu Alcanar
Sant Jordi Brosen windrose-fr.svg Mar Mediterrani
Càlig Benicarló

Història[modifica | modifica el codi]

Antiga Casa de la Vila al carrer Major

Els orígens del municipi són incerts. Un poblat ibèric va habitar el Puig, on troben els vestigis més antics, però no està demostrada la continuïtat de la població en la localitat actual.

L'origen de Vinaròs és una petita alqueria àrab (Beni Alaròs) que esdevingué cristiana a la conquesta del rei Jaume I (Binalaròs). A l'edat mitjana depenia del castell de Peníscola, com la veïna Benicarló, fins que es va independitzar i va iniciar un creixement amb el qual ha esdevingut la principal capital del nord del País Valencià. De fet, té un partit judicial que comprèn les comarques dels Ports de Morella, l'Alt i el Baix Maestrat.

Expulsió dels moriscos a la platja de Vinaròs

Vinaròs va patir, durant segles, atacs de pirates moriscos i, per això, com en tota la costa valenciana, hi ha torres de vigilància costaneres i talaies, que complien la funció d'avisar a la població en cas de perill. N'és un bon exemple la denominada popularment "torreta dels moros", que actualment es troba en ruïnes. Durant la Guerra dels Nou Anys, la ciutat fou amenaçada per l'estol de Jean II d'Estrées,[2]

Al segle XIX, disposava d'una milícia local per defensar la ciutat i es va construir una muralla que l'envoltava. Amb el suport que es va prestar durant les guerres carlistes, Isabel II va atorgar a Vinaròs, l'any 1862, el títol de "Muy Noble y Leal Villa". L'any 1881 va rebre del monarca Alfonso XII el títol de ciutat.

El 15 d'abril de 1938, durant la Guerra Civil Espanyola, Vinaròs va ser el primer poble de la costa mediterrània ocupat per l'exèrcit franquista després de la derrota republicana a la Batalla de Terol. Per això, el seu paper va resultar fonamental, ja que a partir d'aquell moment la zona republicana es va dividir en dos: una formada per la zona centre, bona part de la Manxa, Andalusia oriental i Llevant, i una altra formada per la pràctica totalitat de Catalunya, excepte la conca del Segre (la franja més occidental de Lleida).

Economia[modifica | modifica el codi]

Vista parcial del Port de Vinaròs

Té un port de pescadors important i comptava amb una indústria del moble destacable. L'agricultura es basa en els cítrics de regadiu (especialment, els tarongers) i les oliveres de secà. Recentment, el turisme està convertint-se també en un dels eixos de l'economia de Vinaròs. Tot i això, la indústria està tornant a guanyar protagonisme amb la remodelació i adequació d'una zona del port de Vinaròs per a l'ús industrial.

Serveis[modifica | modifica el codi]

Actualment disposa d'un hospital comarcal, un centre de salut, cinc col·legis públics d'educació primària, dos instituts d'educació secundària, una delegació d'hisenda, Biblioteca Municipal, una caserna de la Guàrdia Civil, Policia Local, jutjats comarcals, Escola Oficial d'Idiomes i el Centre del Coneixement VINALAB.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica (des de 1877)
Censos de població[3]
Font: Institut Nacional d'Estadística



Evolució demogràfica en els darrers anys
Padró d'habitants[4]
Any 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014
Població 22.552 23.142 23.807 24.507 24.467 25.232 26.251 26.977 27.912 28.273 28.291 28.508 28.615 28.829 28.337

Política i administració[modifica | modifica el codi]

En les eleccions municipals espanyoles de 2007, el PP va aconseguir 10 regidors, 7 el PSPV-PSOE, 3 el PVI i 1 el BLOC.

En les eleccions municipals espanyoles de 2011 el PP va aconseguir la majoria absoluta amb l'obtenció d'11 regidors. El PSPV-PSOE va rebre 6 regidors, el BLOC 2, el PVI va perdre dos i es va quedar en 1 i ERPV va aconseguir 1 regidor.

En les eleccions municipals espanyoles de 2015 el PP va perdre tres regidors, aconseguint-ne 8. El PSPV-PSOE va perdre dos regidors, quedant-se amb 4. L'agrupació d'electors Tots i Totes Som Vinaròs (TSV) va obtindre 5 regidors i la resta de partits van mantindre els mateixos regidors que en l'anterior legislatura (2 Coalició Compromís, 1 el PVI i 1 Acord Ciutadà).

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Ramón Bofill Salomó PSOE 19/04/1979
1983 - 1987 Ramón Bofill Salomó PSOE 28/05/1983
1987 - 1991 Ramón Bofill Salomó PSOE 30/06/1987
1991 - 1995 Ramón Bofill Salomó PSOE 15/06/1991
1995 - 1999

Jacinto Moliner
Ramón Bofill

17/06/1995
1999 - 2003 Jacinto Moliner PP 03/07/1999
2003 - 2007 Javier Balada Ortega PVI 14/06/2003
2007 - 2011 Jordi Romeu Llorach PSPV-PSOE 16/06/2007
2011 - 2015 Juan Bautista Juan Roig PP 11/06/2011
Des del 2015 Enric Pla Vall TSV / PSPV - PSOE / Coalició Compromís 13/06/2015
Resultats electorals - Vinaròs, 24 de maig de 2015
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
Partit Popular Juan Bautista Juan Roig 3.851 8 30,66
Tots i Totes Som Vinaròs Enric Pla Vall 2.589 5 20,61
Partit Socialista del País Valencià Guillem Alsina Gilabert 2.328 4 18,53
Coalició Compromís Domènec Fontanet Llàtser 1.153 2 9,18
Acord Ciutadà Josep Lluís Batalla Callau 791 1 6,3
Partit de Vinaròs Independent Maria Dolores Miralles Mir 772 1 6,15
Ciutadans (C's) Victor Calvet Sevilleja 532 0 4,23
Ciutadans de Centre Democràtic Josep Ignasi Gelabert i Vea 412 0 3,28
FE de las JONS Victor Manuel Fernández Bel 78 0 0,62
VOX Cecilia Miguel Muniesa 55 0 0,44
Total 12.561 21 100
Església de la Mare de Déu de l'Assumpció
Església de Sant Agustí

Monuments[modifica | modifica el codi]

Monuments religiosos[modifica | modifica el codi]

Monuments civils[modifica | modifica el codi]

  • Restes del Poblat ibèric (segles VII i I aC). Es troben a l'Ermita.
  • Ajuntament (segle XVII).
  • Antiga Casa de la Vila (segle XV).
  • Mercat Municipal (segle XX). La construcció del qual s'inicià en 1928, en els terrenys que ocupava un antic convent agustí. Situat a la Plaça Sant Agustí, al centre de la ciutat.
  • Plaça de Bous. És la plaça de bous construïda més prop de la mar.
  • Monument a Costa i Borràs. Es situa al passeig marítim, a la part final del carrer que duu el seu nom.
  • Casa Membrillera. Museu de la ciutat on hi han exposades eines, maquetes i quadres relacionats amb la pesca i un xicotet espai dedicat als vinarossencs que van patir als camps de concentració de Mauthausen-Gusen (Àustria).
  • Antic Col·legi Sant Sebastià. És l'actual seu de l'escola de música i de l'Escola de Persones Adultes (EPA).

Llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

  • Un lloc recomanable per als amants de la natura és visitar la petita muntanya del Puig, situada a 6 km de la ciutat i a 160 m d'altitud, on es troba el Santuari de Nostra Senyora de la Misericòrdia i des d'on s'inicia una senda local que permet gaudir de la vegetació i agricultura mediterrània, contemplar les restes del poblat iber i recrear-se amb les vistes des d'un autèntic mirador de 360º.
  • A Vinaròs podem gaudir de dos paratges naturals: un a l'extrem nord conegut com "el Jardí de Sòl de Riu" i un altre a l'extrem sud conegut com a "Ruta del Barranc d'Aigua Oliva". Ambdós consisteixen en la realització d'una sendera per al gaudi òptim del paratge i compten amb punts d'interpretació.
  • Platja del Fortí i Platja de Fòra Forat, situades al llarg del Passeig Marítim.
  • Cales situades a la zona nord i zona sud.
  • El port de Vinaròs on es troba la Llonja del peix i el far.
  • També es pot gaudir del paratge costaner que proporcionen les cales de roquissar de la costa sud vinarossenca. Aquesta zona es caracteritza per una urbanització amb menys densitat que la de la costa nord, i posa a la disposició dels ciutadans d'unes plataformes de fusta sobre les roques per a l'ús urbà. Tot això complementat amb un passeig totalment integrat amb l'entorn, que té una longitud d'1 km.

Cultura i Esports[modifica | modifica el codi]

Actualment Vinaròs gaudeix d'un gran ventall d'activitats culturals i esportives potenciades per associacions culturals i esportives locals.

En l'àmbit cultural destaquen: l'escola de música "L'Aliança", la Coral García Julbe, la Coral Juvenil Sant Sebastià (fundada l'any 1984), així com L'Aula de Teatre de Vinaròs (fundada l'any 2008), el grup folklòric local "Les Camaraes" o L'Escola Oficial d'Idiomes de Vinaròs (aulari depenent de l'EOI de Castelló).

En l'àmbit esportiu destaquen: el Club Natació Vinaròs, el Club de Futbol Vinaròs, el Club de Bàsquet Vinaròs, el Club Esportiu Vinaròs d'atletisme, el Club d'Handball Vinaròs, el Club Ironmans Vinaròs de futbol americà, el Club de Patinatge Artístic Vinaròs, el Club de Tenis Vinaròs, o el Club de Pesca "La Lubina" i el Club Hípic Ecuvin. L'esport en què més destaca Vinaròs és en la natació i el seu Club Natació Vinaròs, que el desembre de 2010 van ascendir a 1a divisió, després d'un descens l'any anterior quan havien estat 7 anys seguits a primera.

Entre les instal·lacions culturals disponibles a Vinaròs destaquen l'auditori Ayguals D'Izco que s'utilitza tant per a concerts, representacions teatrals, com per a exposicions pictòriques i artístiques, que està situat a la plaça del mercat; la sala d'exposicions de la Fundació Caixa Vinaròs; la Casa Membrillera com a futura seu de la Fundació Caixa Vinaròs; la Biblioteca Municipal, situada entre el carrer del Pilar i la plaça Hort dels Escribano; o el Casal Jove, situat al carrer Carreró.

D'instal·lacions esportives cal destacar les següents: la pista d'atletisme vora el polígon industrial de "Les Capsades", la piscina "Servol", el camp de futbol, el parc de skates i el pavelló poliesportiu situats al llarg del riu Cervol, així com la pista polivalent de l'avinguda de l'Atlàntic o el parc sènior situat al P.A. I de l'antiga fàbrica Foret. Com a futures instal·lacions cal destacar la construcció d'una ciutat esportiva dalt de l'estació de ferrocarrils en què se situaran els tres camps de futbol 7 amb gespa artificial, el nou camp de futbol, la nova piscina municipal i el nou pavelló poliesportiu. També cal destacar les zones acotades per a la pràctica del bàsquet a l'aire lliure al parc de l'avinguda del Mediterrani i plaça de Les Corts Valencianes.

Costums i festes[modifica | modifica el codi]

Desfilada del Carnaval 2010

Vinaròs és un poble molt fester. Durant tot l'any s'hi celebren una gran quantitat de festes:

A Sant Antoni es fan fogueres per tot el poble i es puja a l'ermita. El Ball de Dimonis ha recuperat les fogueres a la platja del Fortí i, alhora, ha introduït elements de les festes dels Ports, d'arrel medieval, amb el correfoc de Sant Antoni i el dimoni i amb el ball de bastons i forques.

Sant Sebastià té una gran devoció popular i, el 20 de gener, l'ermita s'ompli de gent en una romeria anual que ompli de gom a gom el puig de l'ermita. L'any 2010 se celebrà el quart centenari de l'arribada de la relíquia de Sant Sebastià amb una sèrie d'actes dirigits per el célebre veí i compositor Carles Santos. El 2013 el Ball de Dimonis ha recuperat la Dansa dels Dansants, que es balla a l'ermita de Vinaròs.

El Carnaval de Vinaròs cada any és més gran i famós i està considerat "Festa d'Interès Turístic Autonòmic", encara que també está en tràmit la consideració de "Festa d'Interés Turístic Nacional". D'aquesta festa cal destacar l'arribada de Carnestoltes, la presentació de les reines, la nit del pijama, les desfilades del dissabte i el diumenge, l'enterro de la sardina i la cremà del Carnestoltes.

A Setmana Santa destaquen les processons típiques d'aquestes dates que les diferents cofraries realitzen per distints carrers de la ciutat.

Al juny se celebren les Fira i Festes de Sant Joan i Sant Pere, en què es trien la Reina i les Dames locals que representen les entitats culturals i esportives de Vinaròs. Cal destacar la fira agrària, les actuacions dels Nanos i Gegants, les revetlles, els concerts, etc.

En agost té lloc les Festes del Llagostí amb un caire més turístic, ja que van destinades a la promoció de l'aliment i símbol local, que és el llagostí de Vinaròs (diferenciable fàcilment per la seua cua amb un toc morat). Finalment als voltants del 29 de setembre l'Ajuntament celebra una sèrie d'actes culturals per commemorar la carta de pobla, o el que seria l'acta de naixement del poble de Vinaròs. També en aquest mes, normalment, es realitza una representació del Carnaval de Vinaròs bé amb la gala de les reines, bé amb una petita desfilada.

Calendari amb les principals festes[modifica | modifica el codi]

  • Gener: Sant Antoni / Sant Sebastià
  • Gener/Febrer/Març: Carnaval de Vinaròs
  • Març/Abril: Setmana Santa i Pasqua de Resurrecció
  • Juny: La Verge de la Misericòrdia / Fira i Festes de Sant Joan i Sant Pere
  • Juliol: La Verge del Carme
  • Agost: Festes del Llagostí
  • Setembre-Octubre: Carta de Població de Vinaròs

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

Ordenats cronològicament per la data de naixement:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  2. Escrig, Joaquim. Cronologies històriques valencianes de Jaume I als nostres dies. Carena Editors, 2001, p.179. ISBN 8487398456. 
  3. Aquestes dades ofereixen la població de dret (1877-1991) i la població resident (2001-2011), conceptes equivalents segons indica el mateix INE.
  4. Institut Nacional d'Estadística. Nomenclátor: Población del Padrón Continuo por Unidad Poblacional.
  5. Juan Felipe Leal. Anales del Cine en México, 1895-1911. Vol. 6, 1900: Segunda parte. El cinematógrafo y los teatros. Juan Felipe Leal, p. 224–. ISBN 978-607-7700-42-5 [Consulta: 13 d'agost de 2011]. 
  6. http://www.vicentegarciajulbe.uji.es/

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]