Situat a la vora de la mar Mediterrània, el terme se situa en una planura amb accidents orogràfics d'escàs relleu, com el Puig de la Nau (166 msnm), al límit nord del terme, i la Tossa (168 msnm). Els rius del terme tenen una trajectòria perpendicular a la costa: l'Aiguaoliva al nord, la rambla de Cervera (riu Sec), pel centre, i la d'Alcalà (Barranquet) al sud. La costa és resseguida per les platges de la Mar Xica, el Morrongo, el Gurugú i la Caracola.
Hi ha diversos indrets que o bé van ser habitats o bé van tindre relació amb la població ibera.[1] El conjunt més important és del Poblat del Puig de la Nau, situat a la falda del pujol homònim. Es tracta d'un jaciment que compta amb sis fases d'ocupació, entre el 700 i el 400 aC, del qual es conserva part de l'entramat urbà. A les excavacions s'hi van trobar el Kylix de Penthesilea, una copa àtica, o el tresoret, un grup d'estris d'ornamentacions. Actualment, les troballes es repartixen entre museus de Castelló de la Plana i el Mucbe, situat a Benicarló.
Als peus del Puig de la Nau se situava la necròpolis del poblat, on es van trobar diverses restes funeràries. A banda, en la mar i a la desembocadura del Riu Sec, un enclavament conegut com les Pedres de la Barbada, hi ha un jaciment submarí, corresponent a l'antic port iber.
El Poblat del Puig de la Nau es va abandonar a causa de la caiguda del comerç amb grecs i púnics. Al segle següent, es va establir un nou poblat al turó de la Tossa, avui entre els termes de Benicarló i Càlig, què va ser també despoblat posteriorment.
Tot i que antigament es feia correspondre el topònim Hystria (país de vinyes, nomenat a l'Ora Marítima de Ruf Fest Aviè) al Poblat de Benicarló, aquesta hipòtesi és rebutjada avui en dia, així com l'existència d'un contínuum entre les poblacions iberes i les musulmanes de l'Edat Mitjana: després del despoblament de la Tossa, l'actual terme municipal estaria ocupat per modestes finques hispanoromanes.
La primera referència a l'actual Benicarló apareix amb l'alqueria àrab de Beni-Gazló o Bani-Gazlun. L'escassetat de vestigis i fonts documentals només deixen esbossar aquest enclavament. Es tractaria d'un petit recinte urbà, rodejat d'una empallissada, amb una torre de guaita i un lloc per l'oració, envoltat de terres de cultiu, que es van desenvolupar gràcies a la tecnologia àrab d'aprofitament de l'aigua del pous. Possiblement se situaria entorn de l'actual Carrer Ample.
Aquesta alqueria romania sota la protecció del castell de Peníscola, en el qual es refugiaven els habitants en cas de batussa cristiana. En una d'aquestes, al voltant del 1225, en un primer intent de Jaume I per conquerir la ciutat fortificada, es va despoblar. Durant el setge de dos mesos a Peníscola, el monarca va arribar a pernoctar a l'alqueria. Finalment, el 14 de juny de 1236, va passar definitivament a mans cristianes després d'atorgar-se la carta pobla[2] a trenta pobladors, a fur de Saragossa. El topònim va canviar a Benicastló.
D'altra banda, al costat de la mar, existix des d'aproximadament el segle xi, un barri mariner format per cristians, provinents de l'àrea de Tortosa, i que també es trobaven sota el domini del castell musulmà peniscolà.
El reconquerit lloc de Benicastló va romandre sota la jurisdicció del castell de Peníscola. El 16 d'agost de 1246 se li va concedir l'explotació d'una ferreria i d'un forn de pa. El 1294 va passar a pertànyer a l'orde del Temple i posteriorment, el 1319, a l'orde de Montesa, quan es va iniciar una etapa de creixement econòmic i social sense precedents. L'any 1326, mitjançant l'expedició de la Carta del Bovalar es va ampliar el terme. El 1359 es va iniciar el procés de segregació de Peníscola, gràcies a la concessió del Mestre de Montesa, Pere de Thous.
El 1370 Pere el Cerimoniós (1319-1387) va concedir-li el dret d'embarcar i desembarcar mercaderies des de les seues platges sense contribució ni pagaments.
El 12 de juliol de 1490 Ferran el Catòlic (1452-1516) va eximir Benicarló de contribuir a Peníscola. Durant les Germanies, la població va ser lleial al rei i a l'orde de Montesa, per la qual cosa va ser assetjada pels agermanats el 1521. Aquesta acció els va servir per assolir el títol de vila (20 d'octubre de 1523) i altres privilegis sobre importació de blat i celebració de la fira anual per sant Bartomeu. En 1556 va ser assaltada pels turcs. També al segle xvi, el cronista Martí de Viciana fa palesa la riquesa agrària de la vila, amb un terme farcit de sénies, i s'instal·la una comunitat de frares franciscans.
A mitjan segle xvii Benicarló, com altres pobles de la zona, va sofrir els efectes de l'epidèmia de pesta bubònica que va ocasionar més de 500 morts. La crisi es va accentuar amb una epidèmia que va assolar els camps destruint la majoria de les vinyes. Els inicis del segle xviii venen marcats per la guerra de Successió, en la que la vila es va rendir al general d'Asfeld (1706). Com a conseqüència del conflicte bèl·lic, són desmantellades les muralles medievals de la vila, tot aprofitant les pedres per a la posterior Església de Sant Bartomeu.
En la guerra del Francès va resistir els atacs de Suchet (1770-1826) el 14 d'agost de 1810 i va participar activament en la formació de guerrilles. En les guerres carlines va ser assaltada per Serrador en 1835 i 1837[3] i per Cabrera en una sagnant batalla el 23 de gener de l'any 1838,[4] en la qual els carlins van prendre el control de la població durant un parell d'anys.
En el XIX la producció del vi Carlon que s'exportava, sobretot a l'Argentina, França i Anglaterra, va donar una empenta important a l'economia local; per atendre l'enorme moviment l'any 1883 es va formar la Companyia del Port, les obres del qual van començar el 1886.
A principis del segle xx la fil·loxera acaba amb el conreu de la vinya. El 22 d'octubre de 1926 Alfons XIII atorga el títol de ciutat: "Volent donar una prova de la meua Reial estima a la Vila de Benicarló, Província de Castelló, pel desenvolupament de la seua indústria, agricultura i comerç i per la seua laboriositat i cultura, li concedeixo el Títol de Ciutat i al seu Ajuntament el tractament d'Il·lustríssim." A partir de 1930 s'inicia un creixement espectacular. Entre 1931-1944 es construïx l'actual port que completa el començat en el segle anterior.
Durant la Guerra Civil, la població va patir els bombardejos de l'aviació franquista. En els anys 60 Benicarló es va convertir en centre receptor d'immigrants (per al període 1962-1967 la xifra va ultrapassar els 350 per any), atrets per la indústria i el turisme. Des de finals del segle xviii la línia demogràfica ha sigut ascendent amb un lleu aturada per la crisi agrícola de principis del segle xx.
El 1794 hi havia 1.300 veïns i el 1877, 2.182 veïns. Aquest creixement es va aturar entre els 1900-1930 per la crisi del vinyer, però va continuar a partir de 1930.
Evolució demogràfica (des de 1877) Censos de població[5]
Alcalde: Juanma Cerdá Tena (PP) (17/06/2023) Per ser la llista més votada, després de no haver obtingut majoria absoluta dels regidors (7 vots de PP[8])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[9] Junta Electoral de Zona de Vinaròs[10] Periòdic Ara.[11] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)
Es poden consultar lliurament vídeos de tots els plens de l'ajuntament des del 7 d'agost de 2017.[12]
Benicarló és una immensa horta, on el regadiu s'imposa al secà i els principals productes agraris de la qual, i per ordre d'importància són els enciams, les tomates, les carxofes, els cítrics, les bajoques, l'oliva...
Cal fer especial esment a la carxofa (Cynara scolymus) que es conrea al municipi amb Denominació d'origen pròpia, el que reflectix la bona qualitat dels productes de l'horta benicarlanda.
A això cal afegir, com a productes bàsics de l'economia benicarlanda, la pesca, que amb la seua flota de més de 50 embarcacions, ha obtingut en els últims anys, una mitjana d'1.500.000 kg. anuals de tota classe d'espècies marines, entre les quals destaquen el mollet, el llucet, el polp, el rap, la palada i el llagostí.
La indústria del moble i les destil·leries d'essències químiques han experimentat un gran apogeu en els últims anys.
Cal destacar la importància del sector del moble a Benicarló, comptant amb nombroses empreses destinades a la fabricació de mobiliari i complements. La influència del sector del moble en el teixit productiu de la localitat s'evidencia amb la ubicació a Benicarló d'una unitat de l'AIDIMA (Institut Tecnològic de la Fusta i afins) integrat en la xarxa d'instituts tecnològics de l'IMPIVA (Institut de la Petita i Mitjana empresa Industrial Valenciana).
Bona part de les activitats industrials es troben al Polígon Industrial Collet.
Benicarló oferix al comprador una variada oferta en establiments tradicionals de tots els tipus. La zona centre de la ciutat acull gran quantitat d'activitats comercials i de serveis.
El Mercat Municipal de Benicarló, amb al voltant de 40 parades, oferix els seus productes frescos de qualitat a tota la comarca, obrint també per les vesprades per adaptar-se a les necessitats dels consumidors.
Hi ha un centre comercial a la N-340a amb un hipermercat Family Cash, nombrosos espais comercials, zona de restauració, multicines i espais d'esbarjo.
Benicarló està comunicat amb Barcelona i València per l'autovia AP-7 i la carretera N-340, i amb Saragossa i el nord de la península per l'autovia A-68 y la carretera N-232.[15] També hi ha dues carreteres comarcals, la CV–135 que comunica amb Càlig i Cervera del Maestrat, i la CV–1406 que comunica amb Peníscola.
Hi ha una línia urbana Vinaròs-Benicarló-Peníscola, amb nombroses parades a cada municipi.[16] La companyia Autos Mediterráneo comunica amb altres llocs de la província de Castelló,[17] la companyia HIFE amb Catalunya, País Valencià, Aragó i nord de la península,[18] i la companyia Avanza amb Madrid.[19]
La via fèrria entre València i Barcelona hi té l'Estació de Benicarló-Peníscola, amb aturades de trens Regional, Regional Exprés, Alvia i Intercity. Enllaçant amb Castelló o València es pot anar a Madrid en entre unes quatre hores i mitja i sis hores i mitja.[20]
La ciutat de Benicarló ha sigut relacionada amb el món del cinema al llarg del darrer segle. El 1956 es va rodar part de la producció ''La vida es maravillosa'', a càrrec del director Pedro Lazaga.[23]
En la dècada dels 80 es va iniciar el Festival de Cinema de Benicarló, que posteriorment va passar a la veïna ciutat de Peníscola.[24]
Al voltant del 19 de març es planten a diferents indrets de la ciutat 12 monuments que són cremats durant la nit i matinada del dia de Sant Josep. Durant la setmana fallera es fan diferents actes: xocolatades, "mascletaes", "cordaes", correfocs, trobada de motociclistes i sopars a la nit de torrada de carn variada. La setmana abans de les falles, les comissions falleres es disfressen de la temàtica del monument faller i volten pels carrers del poble, en el que es coneix com a "Cavalcada del Ninot".
Festa de la Carxofa.[26] Se celebra la tercera setmana de gener on la carxofa, producte amb Denominació d'Origen, és la protagonista d'aquesta festa. Es preparen degustacions populars de tota mena de plats elaborats amb Carxofa de Benicarló. Els restaurants de la ciutat preparen complets menús en les Jornades Gastronòmiques de la Carxofa.
Festa del Polp a Caduf i Peix de Llotja.[27] És una de les cites gastronòmiques més destacades de la tardor. Restauradors, productors i la Confraria de Pescadors uneixen esforços per oferir una experiència única que combina tradició, producte local i creativitat culinària. Amb els pinxos, els menús especials i els diferents actes programats, les jornades s'han consolidat com un aparador excel·lent del millor de la cuina benicarlanda i del valor d'un producte tan emblemàtic com el polp pescat amb caduf.
Festes de Nadal i Reis.[28] La segona quinzena de desembre marca l'inici de diverses exposicions, concursos infantils de targes nadalenques, pessebres, representacions teatrals, concursos d'aparadors de comerços, concerts, activitats esportives… Els més menuts de casa compten amb el certamen Benicarlàndia i les desfilades del Pare Noel i la cavalcada de Reis, i els no tan menuts, amb la tradicional celebració de les campanades de cap d'any.
Festes patronals.[29] En honor de sant Bartomeu (24 d'agost), sants Abdó i Senén, i Santa Maria del Mar. Se celebren durant tota la setmana del 24 d'agost i el cap de setmana anterior. Es fan concerts populars, balls de gala, espectacles infantils, corregudes de bous, vaquetes, correfocs, tir al plat, colomins esportius, gegants i cabuts, bou embolat, havaneres, gastronomia marinera i subhasta de plats, festival marítim, petanca, batalla de flors, castell de focs artificials, etc.
Mostra de Teatre Jove. Se celebra els mesos d'octubre, novembre i desembre on participen actors amateurs.
Sant Antoni.[30]Romeria marinera de Sant Pere, Port de Benicarló El 17 de gener. Abunden les fogueres en els carrers, on es fa la popular "Torrada", alegre reunió de veïns al voltant de les fogueres, per a rostir els productes típics de la terra i el mar: carxofes, "petxines", costelles, llonganisses, botifarres, etc. Al capvespre, en la plaça de l'Església, es crema el "Dimoni", figura amb la imatge del dimoni, per a arruixar els esperits malèfics. Completen la festa la desfilada i benedicció dels animals i el repartiment de milers de coques de Sant Antoni, dolç benicarlando fet amb farina, sucre, oli i una "barreja" de moscatell i aiguardent. Al mes de desembre se celebra una important fira de maquinària agrícola, animals vius, etc.
Sant Gregori.[31] Romeria a l'ermita del sant el 9 de maig.
Sant Isidre.[32] Festa per excel·lència dels llauradors: desfilades, exhibicions agrícoles, processó, i tot un col·lectiu de gran importància en la zona, que aquest dia decidix deixar les eines de cultiu per a gaudir de la primavera i celebrar aquella pròxima collita tan esperada durant tot l'any.
Sant Joan. El 24 de juny, festa de les associacions esportives locals.
Sant Pere. El 29 de juny, festa dels mariners.
Setmana Santa.[33] Amb processons i actes religiosos.
Trobada de Gegants i Cabuts.[34] Al juliol. Participació de colles geganteres que provenen de diferents pobles del País valencià i Catalunya. La Colla de Gegants i Cabuts de Benicarló, formada l'any 1992, té els gegants Tolo i Mar (els oficials), i Puig i Tossa (els ibers), el gegantó Gori, els gegantets Pau i Anna, i diversos cabuts.
Biblioteca Municipal Manel Garcia Grau.[35] Espai cultural i educatiu de 900 m² on es troben sales de lectura per a públics infantil, juvenil i adult. També disposa de dues sales per fer treballs en grup, dues sales amb cabines individuals d'estudi i una sala general dedicada a l'estudi i la lectura, així com una zona de premsa i una altra amb equips informàtics amb connexió a internet. També compta amb una zona enjardinada on els amants de la lectura poden gaudir d'un bon llibre a l'aire lliure. Disposa d'un fons de més de 30.000 llibres i material audiovisual destinat sobretot al públic infantil i juvenil.
Onada Edicions és una editorial benicarlanda[36] que té com a objectiu fonamental la difusió del patrimoni natural i cultural, així com el foment de la creació literària i del pensament.[37] Amb més de sis-centes obres publicades, el seu espai d'actuació és tot l'àmbit lingüístic, especialment les comarques properes al riu Sènia: Maestrat, Els Ports i Terres de l'Ebre.[38] Els seus impulsors són Miquel Àngel Pradilla, professor de la Universitat Rovira i Virgili, i Ramon París Peñaranda, lingüista, mestre especialitzat en Humanitats i expert en toponímia.
Premis Literaris Ciutat de Benicarló.[39][40] Han situat a Benicarló com a capital cultural del territori. Benicarló ha tingut als més destacats escriptors, crítics literaris, personalitats del món cultural i polítics del territori. També han aconseguit l'objectiu de l'excel·lència i, per tant, la projecció nacional, estatal i internacional. El nivells dels guanyadors de totes les edicions (escriptors amb reconegudes trajectòries i rellevància mediàtica), l'arribada d'exemplars de tot l'estat i tant d'Europa com d'Amèrica i la qualitat dels jurats confirmen la projecció dels Premis Ciutat de Benicarló.
Associació Musical Ciutat de Benicarló.[41] L'origen de la Banda de Música es remunta a principis de la dècada de 1840. En la dècada de 1870 hi va haver fins a tres bandes de música, cadascuna vinculada a un sector polític. Ha rebut diversos noms: La Primitiva, La Lira (1878), Banda Municipal (1927), Agrupación Musical Santa Cecilia (1965) i des de 1976 Associació Musical Ciutat de Benicarló. Aquest any es van crear uns estatuts i la banda va ingressar en la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, es va obrir als membres femenins i es va modernitzar progressivament el funcionament de l'Escola de Música. La banda ha actuat en llocs com ara el parc de Disneyland París, el Palau de les Arts de València, la regió francesa de Sarthe i la italiana de Llombardia, Carballedo (Galícia), Saragossa, Sardenya i Valladolid.[42] El seu director des del 1997 és Pablo Anglés.[43]
Coral Polifònica Benicarlanda. Va ser fundada el 1951. Té uns 55 cantaires. Compta amb dos seccions infantils, Coral Bovalar i Coral Petiquillo, i una juvenil, Coral Kylix. Ha realitzat concerts arreu del món (Alemanya, EUA, Japó, etc). Ha estat amfitriona de corals procedents d'arreu del món (Orfeó Català, corals de Japó, Mèxic, Polònia, Puerto Rico, etc). Anualment a Benicarló fa els Concerts del Ninot, de Santa Cecília, de Festes Patronals i de Nadal, i l'aplec Cant a les Comarques.[44]
El Club Ajedrez Benicarló, de llarga història, organitza campionats individuals, per equips i de partides ràpides. Participa en competicions amb altres clubs, sobretot els més propers.[45][46]
El futbol ha sigut històricament l'esport més popular a la ciutat. El club més rellevant és el Club Deportivo Benicarló, que va tindre la seua època daurada a la dècada dels anys 60, amb el conjunt a la Tercera Divisió. Es va retornar a eixa categoria a la dècada dels 80, època en la qual destacaven els derbis comarcals contra el Vinaròs CF; d'ençà els anys 90, el club ha anat alternant la Regional Preferent i les divisions regionals. En este club va iniciar la seua carrera el futbolista internacional Àngel “Pitxi” Alonso.
A l'ombra del CD Benicarló han existit altres equips de futbol de federats. És el cas del Benihort, que posteriorment es va reconvertir com a equip de futbol base, destacant en categories inferiors al llarg de la dècada dels 90. Més recentment, durant els començaments del segle xxi, diversos equips de la ciutat han pres part en competició regional: Penya València, Racing de Benicarló, Atlètic Benicarló, UD Benicarló (fusió dels dos anteriors), Antisa o Sporting de Benicarló.
La bona trajectòria del Benicarló FS va fer que el futbol sala fora l'esport més seguit a finals de la dècada dels 90. El club va ascendir a la Divisió de Plata el 1999, i cinc anys després va aconseguir pujar a Divisió d'Honor, la màxima categoria estatal d'aquest esport. Des de llavors, el quadre benicarlando ha alternat campanyes més reeixides, amb presència a play-offs pel títol i la Copa d'Espanya, amb altres més modestes.
Benicarló compta amb piscina municipal.[50] El Club Natació Benicarló[51] participa en diverses competicions i organitza esdeveniments com la travessia Peníscola-Benicarló.
El club Arrea-li Bona, fundat l'any 2007, es dedica al foment i a la pràctica de les diverses modalitats de la pilota valenciana, especialment la de frontó, de major tradició històrica en el Baix Maestrat.
7 dies - Actualitat de Benicarló.[71] Té parts en castellà i altres en català. Impressió de qualitat a tot color. Posa èmfasi en les fotografies. Molts exemplars passats estan disponibles gratuïtament a internet.[72]
La veu de Benicarló. Íntegrament en català, fins i tot traduint comunicats de premsa. Es va publicar del 1995 al 2025. Els exemplars fins el núm. 1160 (2018) estan disponibles gratuïtament en format PDF a internet.[73]
Diari del Maestrat. Comarcal. Castellà/Català.[80]
InfoNord. Comarcal. Català, amb alguns comunicats de premsa en castellà. És part de SER Maestrat i conté un podcast del seu "Informatiu matinal" en català.[81]
Vinaròs News. Comarcal. Català, amb alguns comunicats de premsa en castellà.[82]
Església de Sant BartomeuCapella del Sant Crist de la MarConvent de Sant FrancescErmita de Sant Gregori
Església de Sant Bartomeu. Del segle xviii. Amb portada barroca i campanar octogonal. La gran façana barroca és de pedra i emmarca la portada. Té dos cossos: el superior format per una gran fornícula amb la imatge del sant que està rematada per dos columnes salomòniques. L'interior del temple és una sola nau amb creuer i capelles entre els contraforts; sobre el creuer s'alça una gran cúpula. El retaule de la Verge del Remei és una pintura amb la Verge i el Xiquet assegut en el tron, envoltats per diferents sants. Aquesta obra d'art s'atribuïx a l'artista Vicent Macip. La torre campanar és esvelta, octogonal i exempta, construïda amb grans blocs de pedra llaurada procedent del país; té quatre cossos, molt massissos els tres primers, i la cambra amb un estilitzat finestral de mig punt en cada cara, on estan instal·lades les campanes.
Capella del Sant Crist de la Mar. (Església de Sant Pere) de 1924 situada en les proximitats del Port; aquest Crist sempre ha sigut objecte de profunda devoció a Benicarló. La llegenda conta que en 1650 va arribar a les platges de Benicarló una barca de la qual va desembarcar Cèsar Cataldo portant una imatge del Crist en la Creu; la seua arribada va ser qualificada de prodigiosa i els miracles que va obrar la Santa Imatge encara més.
Convent de Sant Francesc. Del segle xvi. L'Església, encara que reformada en el segle xviii, conserva l'estructura originària del XVI; és d'una sola nau, sense capelles laterals, té un claustre de construcció austera i senzilla, i la façana està rematada per una cornisa de línia trencada, amb espadanya de pedra com rematada.
Ermita de Sant Gregori. Del segle xvii. La imatge del sant és una talla policromada del s.XVI. L'ermita té un ample pòrtic format per cinc arcs de pedra llaurada. El dia 9 de maig, festivitat del sant, se celebra un tradicional i popular romiatge amb processó fins a aquesta ermita.
Casa del Marqués de BenicarlóFinestral gòtic de l'antic AjuntamentAntiga presó
Casa del Marqués de Benicarló. Casa amb portada adovellada i escut heràldic, a la façana principal, i a l'interior, una gran escala doble i uns magnífics taulells alcorins que decoren tota la cuina. Es troba al Carrer de Sant Joaquim, que va ser declarat Bé d'Interés Cultural el 2007.[83]
Antic Ajuntament. L'anomenat Saló Gòtic, amb dos finestrals (o coronelles) dividits en tres parts per dos columnetes i una arcada escarsera que suporta el primer pis, són elements que encara es conserven de l'antiga edificació.
Casa de la Baronessa, seu de l'Ajuntament de Benicarló. D'estil renaixentista.
Casa Bosch. Del segle xx. En la planta baixa hi havia l'entrada vestíbul que duia fins a un frondós jardí posterior que en l'actualitat està desaparegut; així com la planta noble i l'andana original. Allò més destacat de l'edifici és la seua façana, un dels pocs exemples modernistes del Maestrat. Té tres plantes cadascuna diferent. L'edifici presenta una gran simetria.
Poblat iber de la Tossa. Els materials d'aquest poblat trobats per la superfície dels bancals que ocupa són els característics dels jaciments d'aquest tipus i cronologia (s.VI-II aC), amb ceràmica ibèrica pintada a força d'una temàtica lineal-geomètrica i uns pocs motius vegetals. Al peu de la Tossa, en les proximitats de la Basseta, va ser trobada l'any 1941 la Necròpoli del Bovalar, les urnes de la qual, utensilis i aixovars de bronze són similars als materials de la necròpoli del Puig de la Nau.
Poblat iber del Puig de la Nau. Un dels jaciments ibèrics més importants del País Valencià. Va arribar la seua màxima esplendor en els s. V i IV aC. S'han descobert interessants ceràmiques àtiques, entre les quals destaca el kylyx atribuït al pintor Penthesilea (460-450 aC).
Antiga Presó. L'edifici constava de planta baixa i dos pisos, la segona planta i la planta baixa funcionaven com presó, ja que la primera planta era la casa del carceller. Actualment al primer pis està la seu del Centre d'Estudis del Maestrat. El segon pis, sobre l'antiga presó provisional, hi ha la seu de l'associació ABRIL (Associació Benicarlanda per a la Recuperació i la Investigació del Llegat)[84] dedicada a l'estudi i difusió de temes locals. Destaquen les masmorres del segle xiv.
Centre Cultural Convent de Sant Francesc (Mucbe). El Convent de Sant Francesc ha estat restaurat i acull un centre cultural on es realitzen conferències, representacions teatrals de format menut, concerts de música al claustre i exposicions temporals a les diverses sales del conjunt. Entre les exposicions permanents hi ha "Bona terra, bona collita" dedicada al món agrari local, així com la mostra de troballes que procedixen bàsicament del poblat ibèric de la muntanya del Puig de la Nau i de la seua necròpoli situada en les proximitats d'aquest, encara que també contenen materials i objectes que corresponen a altres jaciments prehistòrics de l'entorn comarcal, principalment del Baix Maestrat. S'han exposat al Mucbe, Museu Ciutat de Benicarló, obres d'artistes de la talla de Luis Eduardo Aute i Goya.
.svg)
+2)
-6)
