Ciutadans - Partit de la Ciutadania

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el partit polític. Vegeu-ne altres significats a «ciutadà català».
Ciutadans - Partit de la Ciutadania
Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía
President Albert Rivera
Secretari general Matías Alonso Ruiz
Fusió de Centre Democràtic Liberal (2014)
Mayoría Democrática (2014)
Partit Regionalista de Castella i Lleó (2014)
Unión del Pueblo Salmantino (2014)
Ciudadanos Independientes de Sanlúcar (2014)
Ciudadanos por San Fernando (2014)
Alternativa Independiente Progresiva (2014)
Ciudadanos Portuenses (2015)
Plataforma del Pueblo Soriano (2015)
Ciudadanos de Santa Cruz (2015)
Grupo Independiente Oropesino (2015)
Seu Gran Via de les Corts Catalanes 751 A, 1r 2a
08013 Barcelona[1]
Joventuts J's - Agrupación de Jóvenes de C's
Ideologia Socialdemocràcia[2][3]
Social-liberalisme[4][5]
Laïcisme[6]
Autonomisme[7][8]
Constitucionalisme[9]
Federalisme europeu[10]
Postnacionalisme[11][12][13]
Posició política Centredreta[14][15]
Afiliació europea No-Adscrits
Grup al Parlament Europeu Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa
Colors oficials      Taronja
Escons en parlaments autonòmics
74 / 1.268
Regidors[16]
1.527 / 67.611
Diputats al Parlament Europeu
2 / 54
www.ciudadanos-cs.org

Ciutadans - Partit de la Ciutadania (denominació electoral: Ciutadans-Partido de la Ciudadanía, denominació oficial en castellà: Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía, acrònim: C's)[17] és un partit polític d'àmbit espanyol originat a Catalunya, autodefinit com a socialdemòcrata,[18] liberal progressista,[5] i no-nacionalista,[19] tot i que sovint és classificat com a partit nacionalista espanyol i partit que fa polítiques de dreta.[20][21] C's defensa les llibertats individuals entre els ciutadans i l'apropament d'aquests a les institucions, sempre des d'una vessant constitucional espanyola. A Catalunya, on té 9 escons al Parlament i 3[cal citació] regidors en diferents ajuntaments, s'oposen al nacionalisme català, que valoren en els seus manifestos fundacionals com a negatiu per a la convivència dels ciutadans i la democràcia. El 2014 va obtenir dos eurodiputats al Parlament Europeu.

Inicialment fundat a Catalunya, el partit ha iniciat un període d'expansionisme estatal, pel qual va adaptar la versió en castellà del seu nom Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía amb l'objectiu de reafirmar que el seu àmbit d'actuació és estatal, tot i que als territoris amb llengua pròpia diferent al castellà utilitza indiferentment el nom en castellà i/o el de la llengua pròpia de la regió. Així als Països Catalans també s'anomenen Ciutadans - Partit de la Ciutadania o a Galícia Cidadáns - Partido da Cidadanía.

Història

El partit es va presentar per primera vegada a unes eleccions en les eleccions catalanes de l'any 2006 sota la denominació Ciutadans-Partido de la Ciudadanía però els seus orígens són anteriors i es troben en la plataforma «Ciutadans de Catalunya/Ciudadanos de Cataluña», una plataforma oposada al nacionalisme català creada el 2005.

Fundació

El 7 de juny de 2005 es va presentar a Barcelona un manifest titulat «Per la creació d'un nou partit polític a Catalunya», en el qual els firmants es comprometien a impulsar la constitució d'una nova força política d'àmbit català. El manifest va ésser signat per Félix de Azúa, Albert Boadella, Francesc de Carreras, Arcadi Espada, Teresa Giménez Barbat, Ana Nuño, Félix Ovejero, Félix Pérez Romera, Xavier Pericay, Ponç Puigdevall, José Vicente Rodríguez Mora, Ferran Toutain, Carlos Trías, Iván Tubau i Horacio Vázquez-Rial. Després de la presentació del manifest al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, el 21 de juny de 2005; Ciutadans de Catalunya va anar estenent-se per Catalunya. El manifest també es va presentar a Bilbao i a Madrid.

L'acte de presentació del procés per constituir el nou partit va tenir lloc el 4 de març de 2006, al teatre Tívoli de Barcelona, amb la presència i suport del filòsof Fernando Savater. L'esmentat procés va culminar en un congrés fundacional, celebrat els dies 8 i 9 de juliol de 2006, on es va definir l'organització i estructura interna, es van elegir els òrgans representatius, es va aprovar el cos ideològic que defineix al nou partit, l'àmbit d'actuació i el nou nom amb què es van presentar a les eleccions al Parlament de Catalunya del dia 1 de novembre de 2006.

Els dies 8 i 9 de juliol de 2006 es va celebrar al campus de Bellaterra (Barcelona) el seu congrés fundacional, en el qual van participar tres-cents cinquanta delegats procedents de les aproximadament cinquanta agrupacions territorials i sectorials de l'organització. El congrés fundacional va escollir com a president Albert Rivera, un advocat llavors de vint-i-sis anys, i com a secretari general Antonio Robles, ambdós al capdavant d'un Consell General format per trenta-cinc membres procedents de les diverses agrupacions territorials i sectorials, cap d'ells polític professional. Solament un dels fundadors de la plataforma original, Teresa Giménez Barbat, es va integrar a la direcció del nou partit.[22]

Eleccions al Parlament de Catalunya de 2006

El partit intenta mobilitzar el vot de molts abstencionistes i desenganyats amb els cinc partits polítics amb representació al Parlament de Catalunya en la legislatura 2003-2006,[23] (Convergència i Unió, Partit dels Socialistes de Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya, Partit Popular, Iniciativa per Catalunya Verds) que segons el seu parer monopolitzen l'escena política i mediàtica a Catalunya. Després de fixar-se com a estratègia no realitzar cap pacte de govern amb partits catalanistes[24] les seves expectatives per a les eleccions del 2006 estaven en superar la xifra de quatre o cinc diputats però finalment van aconseguir tres representants.

La seva comptabilitat electoral de les eleccions al Parlament de 2006, recollia en el compte d'ingressos donacions per un total de 129.559,31 euros per les aportacions de persones físiques i jurídiques, 60.000 euros dels quals, eren de la mateixa aportació, i 7.250 euros més també d'una sola aportació, superant en ambdós casos el màxim fixat per la LOREG (6.010,12 euros). En contra del que estableix la LOREG en el seu article 126.1, no van identificar nominativament la resta d'aportacions i tampoc no van revelar el domicili ni el DNI.[25]

A les eleccions al Parlament de 2006, Ciutadans obtingué tres escons (Albert Rivera, José Domingo Domingo i Antonio Robles), tots ells a la demarcació de Barcelona.

Expansió territorial

El partit té previst ésser un partit de caràcter espanyol, implantat en totes les comunitats autònomes del Regne d'Espanya. De fet, han estat nombrosos els cops que ha intentat una expansió el territorial. El 20 d'octubre de 2007, a Palma, Albert Rivera afirmà que el partit s'estava implantant a les illes, per fer front al creixent catalanisme del govern de centreesquerra.

El partit va presentar llistes a les 52 circumscripcions espanyoles a les eleccions al Congrés dels Diputats del 2008, però no va assolir representació a aquesta cambra. Ciutadans obtingué 46.313 vots a tot l'Estat (0,18%), sent els seus resultats significatius només a Catalunya, on van ésser la sisena força política amb 27.408 vots (un 0,74%) i van superar clarament Unió, Progrés i Democràcia; situació que es va produir a l'inrevés a la resta de l'Estat, on Ciutadans va quedar àmpliament superada per UPyD.

Després de les eleccions al Parlament Europeu de 2009

Un cop van abandonar el partit Antonio Robles i José Domingo, el primer marxà a Unión, Progreso y Democracia abandonant el seu escó, cosa que no va fer José Domingo qui va formar part del Grup Mixt. L'escó d'Antonio Robles ha estat ocupat per Carmen de Rivera. Rere un procés d'eleccions primàries dins el partit, Albert Rivera ha estat confirmat com a Candidat a la presidència de la Generalitat de Catalunya per a les eleccions de 2010.

Precampanya i campanya per a les eleccions catalanes de 2010

C's ha dut a terme diferents campanyes-iniciatives durant els últims temps. El dia 31 d'octubre de 2009, al Teatre Villaroel de Barcelona, es presentà el manifest "Catalunya som tots", text que defensa la pluralitat dins de l'Autonomia enfront a una visió nacionalista catalana del territori. El text va ésser recolzat per personalitats com Francesc de Carreras, Iñaki Ezquerra, Mikel Buesa o Pablo Castellano.[26]

Albert Rivera, president del partit, va participar en una protesta taurina on simbòlicament sortí de la plaça Monumental de Barcelona per la porta gran a espatlles el 26 de setembre de 2010 com a reconeixement en la seva defensa de la permanència de les curses de braus.[27]

El dissabte 16 d'octubre, en un multitudinari acte al teatre Romea de Barcelona[28] es presentà la campanya electoral de Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía.[29] A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2010 Ciutadans va treure 3 escons: Albert Rivera, Carmen de Rivera i Jordi Cañas.

Creixement del partit a les eleccions de 2012

Per a les eleccions de 2012 van utilizar la proposta d'himne d'Espanya de Joaquín Sabina ("Anteproyectos para la letra del himno nacional (con perdón)"), amb permís exprés de l'artista.[30]

Una de les sorpreses de les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012 fou el creixement espectacular de Ciutadans que va assolir aleshores els millors resultats de la seva història triplicant els resultats anteriors del 2010 fins a arribar als 9 escons.

Eleccions al Parlament Europeu de 2014

El 2 de febrer de 2014, el Consell General va aprovar la participació en solitari de Ciutadans, sota la marca comuna per a tot Espanya de Moviment Ciutadà, a les eleccions al Parlament Europeu de 2014.[31] Després d'un procés de primàries per elegir els candidats, on van concórrer un total de 27 persones, entre ells independents,[32] van ser elegits Javier Nart, Joan Carles Girauta i Carolina Punset,[33] una de les filles del divulgador Eduard Punset.[34] L'acte de presentació de la candidatura va tenir lloc el 22 de març a l'Hotel Auditorium de Madrid davant més de mil persones.[35]

Després de les eleccions europees de 2014, el partit encapçalat per Javier Nart va obtenir la representació de dos eurodiputats al Parlament Europeu.[36] A Catalunya, el nombre de vots que va obtenir va ser molt inferior al de les eleccions anteriors (més de 100.000), i el seu percentatge va baixar a un 6.28%.[37]

Expansió estatal

Com a part de la seva estratègia d'implantació estatal, el partit va segellar aliances amb diversos partits menors. Les formacions Centro Democrático Liberal,[38] Unión del Pueblo Salmantino,[39] Partido Regionalista de Castilla y León,[40] Ciudadanos Independientes de Sanlúcar,[41] Ciudadanos por San Fernando,[41] Alternativa Independiente Progresiva[41] es van fusionar amb Ciutadans el 2014 i Ciudadanos Portuenses,[42] Plataforma del Pueblo Soriano,[43] Ciudadanos de Santa Cruz[44] i Grupo Independiente Oropesino[45] el 2015.

A més, en aquest període, la incorporació de polítics procedents d'altres partits no ha estat exempta de polèmiques. El 26 de novembre de 2014, dos regidors del Partit dels Socialistes de Catalunya de Sant Vicenç dels Horts van abandonar el seu càrrec i el seu partit «per les discrepàncies amb l'ambigüitat del PSC al tema de la consulta independentista» i es van passar a Ciutadans.[46] José Serna, coordinador de Ciutadans a Torrevieja, ha assegurat en 2015 que a les files de Ciutadans hi havia «infiltrats del PP» que pretenien «apartar» de la direcció del partit. Immediatament, Ciutadans va reaccionar cesant-lo i expulsant del partit.[47] Miguel Cazorla Garrido, candidat de Ciutadans a l'alcaldia d'Almeria, va ser imputat al començament del 2015 per un presumpte delicte de apropiació indeguda,[48] pel que va haver de dimitir com a candidat, d'acord amb els estatuts del partit.[49][50][51]

També va fitxar a destacats economistes com Manuel Conthe i Luis Garicano i al febrer de 2015 el partit va començar a realitzar compareixences a través de les quals van desgranar el seu programa econòmic.[52]

Ideologia

Suport en tant per cent de Cs a les eleccions catalanes del 2006. En vermell les zones de major suport, en blau on el suport és mínim.
Suport en tant per cent de Cs a les eleccions catalanes del 2010. En vermell les zones de major suport, en blau on el suport és mínim.

Les línies essencials aprovades al congrés fundacional es basen en el rebuig del nacionalisme català i en la defensa de les llibertats individuals, la igualtat entre ciutadans i el bilingüisme (a Catalunya). Fins ara, el seu ideari s'havia anat plasmant a través de dos manifests públics, en els quals s'havien oposat al nacionalisme català, que consideren que domina Catalunya des de la Transició, i a les conseqüències d'aquesta hegemonia, que valoren negativa per a la convivència, els drets ciutadans i la democràcia. Sovint ha estat qualificat de partit espanyolista,[53][54] anticatalanista[19] i lerrouxista[55] per la semblança del seu discurs anticatalanista amb el discurs del Partit Republicà Radical.[56][57]

Als estatuts de fundació del partit s'autoanomena de centreesquerra. Com que la majoria de discursos del partit són nacionalistes i identitaris, el discurs socioeconòmic no està gaire desenvolupat, atesa l'escassedat de declaracions i iniciatives legislatives en aquest sentit. Les poques declaracions i iniciatives presentades fins ara són típicament populistes perquè que es tracta de simples declaracions d'intencions i contra el sistema vigent, no d'un discurs estructurat o un discurs polític alternatiu. La inexistència d'acció de govern fins a la data actual fa difícil qualificar-lo en algun punt de l'eix socioeconòmic.

El seu ideari s'articula en els següents cinc grans eixos:

  • Ciutadania: els territoris no tenen drets, només en tenen les persones. L'abril de 2013 però va proposar retirar la targeta sanitària als immigrats en condició "irregular" argumentant que "en moments de recursos escassos s'hauria de ser curós amb com s'utilitzen" i que "els turistes i persones que han entrat de manera irregular no haurien de tenir el mateix dret a accedir als serveis mèdics que les persones que estan vivint al país en situació regular".[58][59]
  • Llibertat i igualtat: promou l'esperit crític i advoca pels valors democràtics i il·lustrats. L'Estat ha de promoure la igualtat d'oportunitats de manera que ni l'origen ètnic, ni l'idioma, ni el sexe, ni la posició econòmica de la família, no determinin privilegis.
  • Avortament: Ciutadans s'ha abstingut sistemàticament sobre el dret a l'abortament proposades al Parlament de Catalunya. Fent-ho explícit el febrer de 2014 quan des del Parlament es demanava la retirada immediata de l'avantprojecte de llei presentat pel llavors ministre de Justícia Alberto Ruiz-Gallardón.[60]
  • Laïcisme entès com a neutralitat de l'Administració pública tant en aspectes religiosos com a identitaris, i defensa dels valors democràtics i il·lustrats. Els sentiments i les identitats (nacionals, regionals, religioses...) són respectables com a activitats privades, però no es pot permetre que s'imposin per davant dels drets públics dels individus. A l’abril de 2013, Ciutadans va proposar modificar la llei amb el propòsit de prohibir l’ús del burca tant en edificis públics com al carrer.[60]
  • Defensa del bilingüisme: el concepte «llengua pròpia» és un concepte nacionalista. A Catalunya hi ha tres llengües oficials, usades indistintament pels seus ciutadans, pel que s'oposarà a qualsevol tipus de discriminació institucional per motius de llengua.
  • Defensa de la Constitució espanyola particularment en mantenir la sobirania al conjunt de la ciutadania espanyola i no a les comunitats autònomes.
  • Sistema impositiu: Ciutadans s'ha mostrat contrari a qualsevol pujada d'impostos argumentant el dogma liberal. Així ha votat en contra d'establir un impost que gravés els dipòsits bancaris i de l'augment de l'impost de successions. Ha votat en contra d'aprovar un impost sobre les emissions de gasos contaminants, així com d'una pujada impositiva per gravar els operadors d’Internet en favor del sector audiovisual. També es va abstenir en la votació en què s’aprovava la Llei d’horaris comercials destinada a restringir la liberalització del sector del comerç que suposava la llei espanyola.[60]

Ciutadans de Catalunya s'oposà al nou Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, que va ésser aprovat en referèndum el dia 18 de juny de 2006, ja que repudia les polítiques identitàries de les quals, segons el seu parer, és ple, així com el concepte de «drets històrics» que, sempre segons Ciutadans, s'han esgrimit per justificar polítiques «asimètriques» i desiguals entre territoris.

Ciutadans ha estat un del partits impulsors de la dació en pagament, tot i que no ha pogut aprovar-se en tant que el Parlament de Catalunya no hi té competències.[61] El partit que presideix Albert Rivera també ha promogut la signatura d'un pacte contra la corrupció política, no aprovat fins ara.[62]

El 10 d'octubre del 2013 Ciutadans, juntament amb el PP van abandonar el Parlament de Catalunya quan s'hi votava una moció presentada per ICV-EUiA en la qual es reclamava “la condemna a tota declaració o activitat que enalteixi, trivialitzi, exculpi o negui el nazisme, el franquisme i tots els règims totalitaris o dictatorials”, i ambdós partits decidien abandonar la sala i no votar.[63]

Estructura i organització

Òrgans centrals

Albert Rivera és el president del partit.

El partit té tres òrgans centrals —escollits en el Congrés— de direcció, representació i garanties: el Comitè Executiu, el Consell General i la Comissió de Garanties.

  • El Comitè Executiu es compon de quinze membres, entre ells el president i el secretari general.
  • El Consell General és el màxim òrgan representatiu del partit entre Congressos, i l'integra els membres del Comitè Executiu, per 35 membres escollits en llistes obertes en el Congrés i fins a 25 representants de les federacions d'agrupacions. Li correspon supervisar l'activitat del Comitè Executiu i determinar les línies polítiques a seguir.
  • La Comissió de Garanties, formada per nou membres, és l'encarregada de vetllar pel compliment dels Estatuts i la resta de normativa interna, així com pel respecte als drets democràtics dels militants.

Agrupacions

Els militants del partit s'organitzen en agrupacions de tres tipus: Territorials, Sectorials i la Digital.

  • Les Agrupacions Territorials integren afiliats d'una mateixa zona geogràfica: barris de Barcelona (Sants-Montjuïc, Horta-Guinardó), municipis (Cornellà, Tarragona), comarques (Terres de l'Ebre, Bages) o fins i tot comunitats autònomes (València-Múrcia, Madrid).
  • Les Agrupacions Sectorials integren afiliats d'una mateixa branca professional o amb un mateix interès. Així, existeixen Sectorials d'educació, sanitat, justícia o seguretat.
  • L'Agrupació Digital és la via de participació dels afiliats que, per la seva situació o localització, no poden col·laborar en agrupacions de cap altre tipus. Aquesta agrupació treballa preferentment per Internet.

Resultats electorals

Congrés dels Diputats

Congrés dels Diputats
Eleccions Vots  % Escons Govern Líder
2008 46.313 0,2
0 / 350
Cap escó Albert Rivera

Parlament Europeu

Parlament Europeu
Eleccions Vots  % Escons Candidat
2009 22.9031 0,1
0 / 54
Miguel Durán
2014 497.146 3,2
2 / 54
Javier Nart

1Amb Libertas-Ciutadans d'Espanya.

Ajuntaments

Ajuntaments
Eleccions Vots  % Regidors Líder
2007 67.298 0,3
13 / 66.131
Albert Rivera
2011 35.060 0,2
7 / 68.230
Albert Rivera
2015 1.467.663 6,6
1.527 / 67.611
Albert Rivera

Parlaments autonòmics

Parlaments autonòmics
Data Escons ± Líder
Nov 2006
3 / 1.186
Augment3 Albert Rivera
Maig 2007
3 / 1.206
±0 Albert Rivera
Maig 2011
3 / 1.218
±0 Albert Rivera
Nov 2012
9 / 1.218
Augment6 Albert Rivera
Mar 2015
18 / 1.218
Augment9 Albert Rivera
Maig 2015
74 / 1.198
Augment56 Albert Rivera

Referències

  1. http://www.mejorunidos.cat/contacta/
  2. Ramón Rallo, Juan. «¿Ciudadanos liberales? (III)» (en castellà). Vozpópuli, 24 abril 2015 [Consulta: 8 agost 2015]. «Como ya sucediera con el mercado laboral o con las políticas de crecimiento económico, la difusión del programa fiscal de Ciudadanos constata, nuevamente, que no nos hallamos ante un partido liberal, sino ante una formación socialdemócrata que aspira a conseguir una reordenación “sensata” del entramado burocrático e intervencionista actual pero sin reducirlo lo más mínimo»
  3. O'Leary, Elisabeth. «Spain's Podemos leads poll but may have peaked - El País» (en anglès). Reuters, 8 febrer 2015 [Consulta: 8 agost 2015]. «Ciudadanos (Citizens), social democrats who defend national unity and have drawn voters on the left and right disenchanted with corruption in politics, saw a 4 percentage point rise to 12.2 percent»
  4. (anglès)«Parties and Elections in Europe, "Catalonia", The database about parliamentary elections and political parties in Europe, by Wolfram Nordsieck». Parties & Elections.
  5. 5,0 5,1 «"Espai electoral de centreesquerra no nacionalista", Ideari de Ciutadans a la seva pàgina web"» (HTML). [Consulta: 16 d'abril de 2011]. «El ideario básico de Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía se nutre del liberalismo progresista y del socialismo democrático»
  6. (anglès)«and has a left-liberal, secularist slant» - Demsoc Europe
  7. Auzias; Labourdette, 2014, p. 31 «Enfin, Ciutadans (C's), avec 9 députés au parlement, s'oppose aux nationalistes et défend le modèle de l'Etat des autonomies».
  8. (castellà)Directo de los resultados de las elecciones catalanas 2012 - Público
  9. (castellà)El "Camargagate" le estalla en las manos a Sánchez Camacho - El Semanal Digital
  10. (anglès)«Citizens is, like the UPyD a supporter of European federalism» - Demsoc Europe
  11. López Basaguren; Escajedo San Epifanio, 2013, p. 871 «This paper has presented a multistage model of voting for nationalist parties, as well as for the nonnationalist Ciutadans-Partit de la Ciutadania».
  12. «Sabino Méndez hablara de la inmortalidad del rock'n'roll en el ciclo La Música Contada». Asociación de Compositores y Autores de Música, 23 d'octubre de 2008. [Consulta: 16 de març de 2015].
  13. «Ciutadans renuncia a las generales tras el 'no' de UPyD a concurrir en coalición». El Mundo, 15 de setembre de 2011. [Consulta: 16 de març de 2015].
  14. Medda-Windischer; Carlà, 2015, p. 178 «It should be said that not all political parties and social entities signed the Agreement: the People's Party (centre-right) and Ciutadans (centre-right, recently-created pro-Spanish party in the Catalan Parliament) rejected the Agreement on the basis that it had been conceived in a clearly nationalist fashion, whereas the NGO SOS-Racisme and the Trade Union Comissions Obreres considered the document not progressive enough.»
  15. Triviño Salazar, Juan Carlos. «Immigrant Organizations and the Politicization of Cultural Diversity in the City» (pdf) (en anglès). Robert Schuman Centre for Advanced Studies, San Domenico di Fiesole (FI): European University Institute, 2014 [Consulta: 8 agost 2015]. «Party: Ciutadans (C’s) (Citizens). Left/right cleavage: Centre-right»
  16. «http://resultados.elpais.com/elecciones/2015/municipales/» (en castellà). El País. [Consulta: 28/5/2015].
  17. Nom amb què el partit és inscrit al registre de partits polítics
  18. «Albert Rivera, presidente de Ciutadans: "Catalunya es ahora más provinciana"» (en castellà). 20 minutos, 19/11/2010. [Consulta: 2 octubre 2013].
  19. 19,0 19,1 Fernàndez, Josep-Anton. El malestar en la cultura catalana: La cultura de la normalització 1976-1999. Editorial Empúries, 2008, p.148. ISBN 8497873416. 
  20. «Ciudadanos, the 'Podemos of the right', emerges as political force in Spain» (en anglès). The Guardian, 13/5/2015. [Consulta: 30/5/2015].
  21. http://www.elcritic.cat/blogs/sentitcritic/2015/03/02/ciutadans-es-de-dretes-i-no-ho-vol-saber/
  22. «Albert Rivera lidera Ciutadans por ocupar el primer puesto en la lista alfabética con los nombres de los aspirantes» (en castellà). El Periódico, 10/5/2010. [Consulta: 13/4/2014].
  23. «‘Ciudadanos' prepara el asalto a Madrid con un ex secretario de estado socialista y un ex senador en sus filas» (en castellà). El confidencial, 3/11/2006. [Consulta: 18/7/2011].
  24. Referència on Ciutadans es compromet a no pactar amb partits nacionalistes
  25. Nota informativa sobre l'informe 14/2008 de la Sindicatura de Comptes de Catalunya, de fiscalització de les eleccions al Parlament de Catalunya de l'any 2006
  26. «Cataluña somos Todos: 31 de octubre en el Teatro Villarroel de Barcelona» (en castellà). Ciudadanos agrupación Madrid, 1/11/2009. [Consulta: 8 maig 2011].
  27. «"Dos diputados y el torero Serafín Marín salen a hombros de la Monumental de Barcelona" en ELPAIS, 26 de septiembre de 2010» (HTML). [Consulta: 14 d'octubre de 2010].
  28. «Ciutadans (C's) presenta su campaña electoral bajo el lema: 'Rebélate'» (HTML). [Consulta: 16 d'octubre de 2010].
  29. «"Ciutadans recurre otra vez al desnudo en la campaña electoral catalana", ElPaís, sábado 16 de octubre de 2010» (HTML). [Consulta: 16 d'octubre de 2010].
  30. http://www.publico.es/espana/444947/sabina-cede-a-ciutadans-su-propuesta-de-letra-para-el-himno
  31. http://www.periodistadigital.com/cataluna/barcelona/2014/02/02/ciudadanos-concurrira-a-las-elecciones-europeas-con-candidatos-en-toda-espana.shtml
  32. http://www.elmundo.es/espana/2014/02/13/52fd167f22601d70448b4586.html
  33. http://www.abc.es/catalunya/politica/20140222/abci-nart-girauta-punset-candidatos-201402221716.html
  34. http://politica.e-noticies.es/la-hija-de-punset-numero-tres-de-cs-a-las-europeas-83184.html
  35. http://www.cronicaglobal.com/es/notices/2014/03/ciudadanos-presenta-sus-candidatos-a-las-europeas-apelando-a-la-fuerza-de-la-union-6040.php
  36. http://www.20minutos.es/noticia/2149108/0/podemos/ciudadanos/elecciones-europeas/
  37. http://www.elmundo.es/elecciones/elecciones-europeas/resultados/2014/09/99/p99.html
  38. Oms, Andreu. «El Centro Democrático Liberal se integra en el Partido por la Ciudadanía – Ciudadanos que lidera Albert Rivera». Minuto Digital, 22 de febrer de 2014. [Consulta: 7 d'abril de 2015].
  39. Hernández, Cecilia. «Unión del Pueblo Salmantino se integra en Ciudadanos». El Norte de Castilla, 29 de juliol de 2014. [Consulta: 7 d'abril de 2015].
  40. Álamo, Ismael del. «Desaparece el PRCAL y se incorpora a Ciudadanos». Burgos Conecta, 25 de setembre de 2014. [Consulta: 7 d'abril de 2015].
  41. 41,0 41,1 41,2 Almendros, Teresa. «Cuatro formaciones independientes se agrupan en 'Ciudadanos de Cádiz'». Diario de Cádiz, 20 de gener de 2013. [Consulta: 7 d'abril de 2015].
  42. Benjumeda, Carlos. «Ciudadanos Portuenses rompe con su vocación de partido estrictamente local». Diario de Cádiz, 24 de gener de 2015. [Consulta: 7 d'abril de 2015].
  43. Europa Press. «Plataforma del Pueblo Soriano se integra en Ciudadanos con la aspiración de ser bisagra en Ayuntamiento y Diputación». 20 minutos, 17 de març de 2015. [Consulta: 7 d'abril de 2015].
  44. «Ciudadanos se integra en el partido estatal». El Día, 20 de març de 2015. [Consulta: 7 d'abril de 2015].
  45. Sales, A. «Un sondeo interno de Ciudadanos les otorga hasta cinco concejales en Orpesa». Levante, 2 de maig de 2015. [Consulta: 4 de maig de 2015].
  46. EFE. «Dos concejales del PSC de Sant Vicenç dels Horts se pasan a Ciutadans». El País, 26 de novembre de 2014. [Consulta: 4 de maig de 2015].
  47. D. P. «Ciudadanos asegura haber detectado a «infiltrados del PP» entre sus filas». Información, 20 de gener de 2015. [Consulta: 4 de maig de 2015].
  48. Uroz, M. J. «Miguel Cazorla Garrido acusado de apropiación indebida». Diario de Almería, 17 de gener de 2015. [Consulta: 4 de maig de 2015].
  49. C. M. A. «Ciudadanos revoca la afiliación a José Serna, que ya no coordina la formación». La Verdad, 24 de gener de 2015. [Consulta: 4 de maig de 2015].
  50. C. M. A. «Serna acusa a los responsables de Ciudadanos de no cumplir los estatutos». La Verdad, 26 de gener de 2015. [Consulta: 4 de maig de 2015].
  51. Europa Press. «Cazorla (C's) renuncia temporalmente a ser candidato a la Alcaldía ante su imputación por apropiación indebida». Ecodiario, 19 de gener de 2015. [Consulta: 4 de maig de 2015].
  52. Ruiz de Almirón, Víctor. «El programa económico de Ciudadanos consagra al partido de Rivera en el centro político», 20 de febrer de 2015. [Consulta: 13 de maig de 2015].
  53. «Ciutadans - Partit de la Ciutadania». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  54. Article d'El País sobre l'acte al Palau de la Música de Barcelona on presenten el cartell electoral per a les eleccions de l'1-N del 2006 al Parlament de Catalunya
  55. «Rivera tilda a Mas de "golpista" por querer "imponer" una identidad a Catalunya» (en castellà). La Vanguardia, 26/09/2012. [Consulta: 2 octubre 2013].
  56. «lerrouxisme». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  57. http://www.regio7.cat/opinio/2010/11/13/lerrouxisme-eleccions-catalanes-del-28-n/113145.html
  58. http://www.eldiario.es/catalunyaplural/politica/Nou-partit-dAlbert-Rivera-Ciutadans_0_362564819.html
  59. https://www.youtube.com/watch?v=ObxiSqIATkc
  60. 60,0 60,1 60,2 http://www.elcritic.cat/blogs/sentitcritic/2015/03/02/ciutadans-es-de-dretes-i-no-ho-vol-saber/
  61. http://www.btv.cat/btvnoticies/2011/03/23/icv-erc-i-ciutadans-porten-al-parlament-la-dacio-en-pagament/
  62. http://www.ciudadanos-cs.org/docs_para_links/DECA-1-cat-tra.pdf
  63. http://www.elcritic.cat/blogs/sentitcritic/2015/03/02/ciutadans-es-de-dretes-i-no-ho-vol-saber/

Bibliografia

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ciutadans - Partit de la Ciutadania Modifica l'enllaç a Wikidata