Eleccions generals espanyoles de 2015

Eleccions generals espanyoles de 2015
Data	20 desembre 2015
Tipus	eleccions generals espanyoles i grup d'eleccions
Càrrec a elegir	350 diputat al Congrés dels Diputats 208 senador al Senat espanyol
Resultat de la votació
A	5.049.734 20.18٪
A	3.514.528 14.05٪
	ECP-GUANYEM EL CANVI
A	929.880 3.72٪
A	926.783 3.7٪
	Compromís-Podemos-És el moment
A	673.549 2.69٪
A	601.782 2.4٪
	PSC
	DL — Francesc Homs i Ferret
A	567.253 2.27٪
	En Marea
A	410.698 1.64٪
	PP-PAR
	EH Bildu — Iker Urbina
A	219.125 0.88٪
	Partido Socialista Obrero Español-Nueva Canarias
A	218.413 0.87٪
	PP-FORO
A	187.568 0.75٪
	UPN-PP
A	81.917 0.33٪
	PODEMOS-Ahora Alto Aragón en Común
A	21.943 0.09٪
	; Distribució del vot per circumscripció
← 2011 2016 →

Les eleccions generals espanyoles de 2015 es van celebrar el diumenge 20 de desembre de 2015 per escollir les 11es Corts Generals del Regne d'Espanya. Els 350 escons del Congrés dels Diputats estaven a les eleccions, així com 208 dels 266 escons del Senat. A exactament quatre anys i un mes des de les anteriors eleccions generals, aquest segueix sent el període de temps més llarg entre dues eleccions generals des de la transició democràtica espanyola, i l'única vegada a Espanya que s'han celebrat eleccions generals en l'última data possible que permet la llei.^[1]

Van ser convocades pel rei, a proposta del president del Govern, Mariano Rajoy, i prèvia deliberació del Consell de Ministres, mitjançant l'expedició del reial decret de dissolució de les Corts Generals i convocatòria d'eleccions,89 que va entrar en vigor un dia després mitjançant la seva publicació al Butlletí Oficial de l'Estat, en compliment de l'article 115 de la Constitució^{[nota 1]} i de l'article 42, apartat primer, de la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General.^{[nota 2]}^[4]

Aquell mateix dia es van celebrar eleccions locals parcials a 30 municipis ia 113 entitats d'àmbit territorial inferior al municipi que després de les eleccions del 24 de maig van haver de ser repetides per la manca de candidats.^[5]

La candidatura més votada va ser la del Partit Popular (PP), liderat pel president Mariano Rajoy, que va obtenir al Congrés dels Diputats una majoria simple de 123 escons (63 menys que el 2011) i un 28,71% dels sufragis.^[5]

El segon partit més votat va ser el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), liderat per Pedro Sánchez, que va obtenir el 22,01% dels vots, cosa que es va traduir en 90 escons (20 menys que en els anteriors comicis, el seu pitjor resultat en l'actual democràcia).^[6]

Podem, partit liderat per Pablo Iglesias, es va presentar per primera vegada a unes generals i va obtenir 42 diputats (un 12,69% dels vots),^[7] que sumat a les coalicions electorals autonòmiques En Comú Podem (12 parlamentaris, 3,69 % dels vots), Compromís-Podem-És el moment (9, 2,67 %) i En Marea (6, 1,63 %), totes elles vinculades a Podem i altres formacions d'esquerra,^[8] van donar un total de 69 diputats i el 20,68% dels vots.17 L'altre partit emergent, Ciutadans-Partit de la Ciutadania (Cs), liderat per Albert Rivera, va obtenir 40 diputats (un 13,94% dels vots).^[7]

La resta de l'arc parlamentari va quedar configurat per Esquerra Republicana de Catalunya-Catalunya Sí (9, 2,39%), Democràcia i Llibertat (8, 2,25%), el Partit Nacionalista Basc (6, 1,20%), Unitat Popular: Esquerra Unida, Unitat Popular en Comú (2, 3,68%), Euskal Herria Bildu (2, 0,87%) i Coalició Canària-Partit Nacionalista Canari (1, 0,32%).18 D'altra banda , Unió Progrés i Democràcia, Unió Democràtica de Catalunya, el Bloc Nacionalista Gallec —que es presentava a la candidatura Nós— i la coalició Geroa Bai, que van tenir representació a la x legislatura, no van obtenir cap escó.^[9]

Al Senat, el Partit Popular va mantenir la majoria absoluta, amb 124 escons dels 208 de designació lliure en joc, encara que en va perdre 12. El Partit Socialista Obrer Espanyol en va perdre un, obtenint 47, seguit de Podem (9), Esquerra Republicana de Catalunya -Catalunya Sí (6, sis més que el 2011), Democràcia i Llibertat (6), el Partit Nacionalista Basc (6), En Comú Podem (4), A Marea (2) i Compromís-Podem-És el moment, Cambio-Aldaketa, Coalició Canària-Partit Nacionalista Canari i l'Agrupació Socialista Gomera (tots ells amb un representant).^[10]

Candidatures i programes[modifica]

A continuació s'enumeren els principals partits i coalicions que es van presentar al Congrés dels Diputats:

		Programa	Lema
Partit Popular (PP) Partit Popular (PP) Unió del Poble Navarrès (UPN) Fòrum Astúries (FAC) Partit Aragonès (PAR)	Mariano Rajoy (Madrid)	[1]	"España en serio" (Espanya seriosament)
Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) Nova Canàries (NCa)	Pedro Sánchez (Madrid)	[2]	"Un futuro para la mayoría" (Un futur per a la majoria)
Democràcia i Llibertat (DiL) Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) Demòcrates de Catalunya (DC) Reagrupament (RI.cat)	Francesc Homs (Barcelona)	[3]	"~~(Im)~~Possible"
Unió Democràtica de Catalunya (unio.cat)	Josep Antoni Duran i Lleida (Barcelona)		"Solucions!"
Esquerra Unida–Unitat Popular (IU-UP) Esquerra Unida (IU) Unitat Popular (UP) Chunta Aragonesista (CHA) Izquierda Asturiana (IAS) Izquierda-Ezkerra (I-E) Construint l'Esquerra-Alternativa Socialista (CLI–AS) Segoviemos Izquierda Castellana (IzCa)	Alberto Garzón (Madrid)	[4]	"Por un nuevo país" (Per un nou país)
EH Bildu (EH Bildu) Sortu Eusko Alkartasuna (EA) Aralar Alternatiba	Iker Urbina (Àlaba)		"Bildu erabakira" "Únete a la decisión" (Uneix-te a la decisió)
Partit Nacionalista Basc (PNB)	Aitor Esteban (Biscaia)	[5]	"Lehenik Euskadi" "Euskadi es lo que importa" (Euskadi és el que importa)
Unió, Progrés i Democràcia (UPyD)	Andrés Herzog (Madrid)	[6]	"Más España" (Més Espanya)
Esquerra Republicana de Catalunya–Catalunya Sí (ERC–CatSí) Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) Catalunya Sí (CatSí)	Gabriel Rufián (Barcelona)	[7]	"Som república. Defensem el teu vot"
Nós–Candidatura Gallega (Nós) Bloc Nacionalista Gallec (BNG) Partit Galleguista (PG) Coalició Gallega (CG) Partido Comunista do Povo Galego (PCPG) Fronte Obreira Galega (FOG)	Carme Adán (Pontevedra)	[8]	"A forza do noso pobo" (La força del nostre poble)
Coalició Canària–Partit Nacionalista Canari (CCa–PNC) Coalició Canària (CCa) Partit Nacionalista Canari (PNC) Agrupación Herreña Independiente (AHI)	Ana Oramas (Santa Cruz de Tenerife)	[9] Arxivat 2019-05-28 a Wayback Machine.	"Luchar por Canarias" (Lluitar per les Canàries)
Geroa Bai (GBai) Zabaltzen Atarrabia Taldea Partit Nacionalista Basc (PNB)	Koldo Martínez (Navarra)	[10]	"Defiende Navarra" (Defensa Navarra) "Nafarron Hitza Madrilen" (La veu dels navarresos a Madrid)
Podem (Podemos) Podem (Podem) Equo Alt Aragó en Comú (AAAeC) En Comú Podem (ECP) Compromís-Podemos-És el moment (Podemos-Compromís) En Marea (Podemos–Anova–EU)	Pablo Iglesias (Madrid)	[11] Arxivat 2019-04-09 a Wayback Machine.	"Un país contigo. Podemos" (Un país amb tu. Podem)
Ciutadans–Partit de la Ciutadania (C's)	Albert Rivera (Madrid)	[12]	"Con ilusión" (Amb il·lusió)

Cartells electorals

PP	PSOE	DiL	IU-UP	ERC	Podem	Cs

Resultats[modifica]

Congrés dels Diputats[modifica]

Llista electoral		Cap de llista	Vots			Diputats
← Eleccions generals espanyoles, 20 de desembre de 2015 →

Llista electoral		Cap de llista	N°	%	+/-	N°	%	+/-
	Partit Popular (PP)	Mariano Rajoy	7.236.965	28,71	3.629.601	123	35,14	63
	Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE)	Pedro Sánchez	5.545.315	22,00	1.458.196	90	25,71	20
	Podemos-En Comú-Compromís-En Marea (PODEMOS)	Pablo Iglesias	5.212.711	20,68	Nou	69	19,71	69
	Ciutadans-Partit de la Ciutadania (C's)	Albert Rivera	3.514.528	13,94	Nou	40	11,43	40
	Esquerra Republicana de Catalunya-Catalunya Sí (ERC-CATSÍ)	Gabriel Rufián	601.782	2,39	344.797	9	2,57	6
	Democràcia i Llibertat. Convergència. Demòcrates. Reagrupament (DL)	Francesc Homs	567.253	2,25	Nou	8	2,29	2
	Partit Nacionalista Basc (EAJ-PNV)	Andoni Ortuzar	302.316	1,20	22.001	6	1,71	1
	Unitat Popular: Esquerra Unida- Unitat Popular en Comú (IU-UPeC)	Alberto Garzón	926.783	3,68	759.257	2	0,57	9
	Euskal Herria Bildu (EH Bildu)	Marian Beitialarrangoitia	219.125	0,87	115.373	2	0,57	5
	Coalició Canària-Partit Nacionalista Canari (CCa-PNC)	Ana Oramas	81.917	0,32	61.964	1	0,29	1
	Partit Animalista Contra el Maltractament Animal (PACMA)	Silvia Barquero	220.369	0,87	118.225	0	0	=
	Unió, Progrés i Democràcia (UPyD)	Andrés Herzog	155.153	0,62	988.072	0	0	5
	Nós-Candidatura Galega (BNG-CG-FOGA-PCPG-PG)	Carlos Callón	70.863	0,28	113.174	0	0	2
	Unió Democràtica de Catalunya (unio.cat)	Josep Antoni Duran i Lleida	65.388	0,26	Nou	0	0	6
	Vox (VOX)	Santiago Abascal	58.114	0,23	Nou	0	0	=
	Recortes Cero-Grupo Verde (RECORTES CERO-GRUPO VERDE)	Nuria Suárez	48.675	0,19	Nou	0	0	=
	Més per Mallorca (MÉS)	Antoni Verger	33.877	0,13	Nou	0	0	=
	Partido Comunista de los Pueblos de España (PCPE)	Eduardo Corrales	31.179	0,12	4923	0	0	=
	Geroa Bai (GBAI)	Koldo Martínez	30.642	0,12	11.773	0	0	1
	El Pi-Proposta per les Illes (EL PI)	Jaume Font	12.910	0,05	Nou	0	0	=
	Ciudadanos de Centro Democrático (CCD)		10.827	0,04	9753	0	0	=
	Escons en Blanc (EB)		10.084	0,04	87.589	0	0	=
Cens electoral			36.511.848	100%
Participació			25.438.532	69,67%
Vots vàlids			25.211.313	99,11%
Vots a candidatura			25.023.181	98,37%
Vots en blanc			188.132	0,75%
Vots nuls			227.219	0,89%
Abstenció			11.073.316	30,33%

Resultats per comunitats autònomes[modifica]

Comunitat autònoma, comunitat foral o ciutat autònoma														Dif.	Part.
Andalusia	29,10	31,53	13,77	16,86		5,77								+2,43	71,34
Aragó	31,34	23,06	17,21	18,56		6,16								+8,28	74,71
Astúries	30,14	23,27	13,56	21,33		8,45								+6,87	71,21
Cantàbria	36,94	22,42	15,25	17,84		4,42								+14,52	76,00
Castella-La Manxa	38,17	28,38	13,76	13,62		3,58								+9,79	76,49
Castella i Lleó	39,15	22,48	15,36	15,03		4,56								+16,57	75,94
Catalunya	11,12	15,70	13,05		24,74			15,98	15,08					+8,76	70,98
Comunitat de Madrid	33,46	17,88	18,80	20,86		5,26								+12,60	77,75
País Valencià	31,30	19,84	15,84			4,17	25,09	0,09						+6,27	76,58
Extremadura	34,82	36,00	11,37	12,64		3,01								+1,18	74,11
Galícia	37,10	21,33	9,07							25,04				+12,60	73,00
Illes Balears	29,07	18,31	14,78	23,05		2,37								+6,02	65,21
Illes Canàries	28,54	21,99	11,42	23,28		3,12							8,24	+5,26	65,66
La Rioja	38,35	23,71	15,13	15,82		4,19								+14,64	76,65
Regió de Múrcia	40,44	20,32	17,67	15,16		3,13								+20,12	72,96
Navarra	28,93	15,53	7,05	22,99		4,11						9,90		+5,94	74,28
País Basc	11,62	13,25	4,09	25,97		2,94					24,75	15,07		+1,22	71,45
Ceuta	44,89	23,07	13,29	14,06		1,30								+21,82	56,46
Melilla	43,93	24,59	15,55	11,44		1,29								+19,34	53,30
Total	28,72	22,01	13,93	12,76	3,72	3,67	2,69	2,39	2,25	1,64	1,20	0,87	0,33	+6,71	73,21
Font: El País^[11]

Resultats per circumscripcions[modifica]

Circumscripció														Total
Àlaba	1	1	1	0						1	0	0		4
Albacete	2	1	0	1							0			4
Alacant	4	3		2		3					0			12
Almeria	2	2	1	1							0			6
Astúries	3	2	2	1							0			8
Àvila	2	1	0	0							0			3
Badajoz	2	3	1	0							0			6
Illes Balears	3	2	2	1							0			8
Barcelona	4	5		4	9		5	4						31
Burgos	2	1	1	0							0			4
Càceres	2	2	0	0							0			4
Cadis	3	3	2	1							0			4
Cantàbria	2	1	1	1							0			5
Castelló	2	1		1		1					0			5
Ceuta	1	0	0	0							0			5
Cantàbria	3	2	0	0							0			5
Còrdova	2	2	1	1							0			5
La Corunya	3	2		1					2					8
Conca	2	1	0	0							0			3
Girona	0	1		0	1		2	2						6
Granada	3	2	1	1							0			7
Guadalajara	1	1	0	1							0			3
Guipúscoa	0	1	2	0						2	0	1		6
Huelva	2	2	1	0							0			5
Osca	1	1	1	0							0			3
Jaén	2	3	0	0							0			5
Lleó	2	1	1	1							0			5
Lleida	0	1		0	1		1	1						4
Lugo	2	1		0					1					4
Madrid	13	6	8	7							2			36
Màlaga	4	3	2	2							0			11
Melilla	1	0	0	0							0			1
Múrcia	5	2	1	2							0			10
Navarra	2	1	2	0							0	0		5
Ourense	2	1		0					1					4
Palència	2	1	0	0							0			3
Las Palmas	3	2	2	1							0		0	8
Pontevedra	3	2		0					2					7
La Rioja	2	1	1	0							0			4
Salamanca	2	1	0	1							0			4
Santa Cruz de Tenerife	2	2	1	1							0		1	7
Segòvia	2	1	0	0							0			3
Sevilla	3	5	2	2							0			12
Sòria	1	1	0	0							0			2
Tarragona	1	1		1	1		1	1						6
Biscaia	1	1	2	0						3	0	1		8
Terol	2	1	0	0							0			3
Toledo	2	2	1	1							0			6
València	5	3		2		5					0			15
Valladolid	2	1	1	1							0			5
Zamora	2	1	0	0							0			3
Saragossa	3	2	1	1							0			7
Total	123	90	42	40	12	9	9	8	6	6	2	2	1	350

Distribució del vot al PP (entre el 8% i el 47%)

Distribució del vot al PSOE (entre el 12% i el 39%)

Distribució del vot a Podemos, En Comú (a Catalunya), És el moment (al País Valencià) i En Marea (a Galícia; entre l'11% i el 28%

Distribució del vot a Ciutadans (entre el 3% i el 19%)

Senat[modifica]

Llista electoral		Senadors (escons)	Diferència d'escons
← Eleccions generals espanyoles, 20 de desembre de 2015 →

	Partit Popular (PP)	124	–12
	Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE)	47	–1
	Podemos (PODEMOS)	9
	Esquerra Republicana de Catalunya-Catalunya Sí (ERC-CATSÍ)	6	+6
	Democràcia i Llibertat. Convergència. Demòcrates. Reagrupament (DL)	6
	Euzko Alderdi Jeltzalea-Partit Nacionalista Basc (EAJ-PNV)	6	+2
	En Comú Podem (EN COMÚ)	4
	En Marea (PODEMOS-En Marea-ANOVA-EU)	2
	Compromís-Podemos-És el moment (PODEMOS-COMPROMÍS)	1
	Cambio-Aldaketa (CAMBIO-ALDAKETA)	1
	Coalició Canària-Partit Nacionalista Canari (CCa-PNC)	1	=
	Agrupación Socialista Gomera (ASG)	1

Notes[modifica]

↑ Article 115 de la Constitució:

«

El president del Govern, amb la deliberació prèvia del Consell de Ministres, i sota la seva exclusiva responsabilitat, podrà proposar la dissolució del Congrés, del Senat o de les Corts Generals, que serà decretada pel Rei. El decret de dissolució ha de fixar la data de les eleccions. La proposta de dissolució no es podrà presentar quan estigui en tràmit una moció de censura. No és procedent una nova dissolució abans que transcorri un any des de l'anterior, llevat del que disposa l'article 99, apartat 5. Constitució espanyola.^[2]

»

↑ Article 42, apartat primer, de la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General:

«	1.1. En els supòsits d'eleccions a Corts Generals o d'Assemblees Legislatives de les comunitats autònomes en què el president del Govern o els respectius presidents dels executius autonòmics facin ús de la seva facultat de dissolució anticipada expressament prevista a l'ordenament jurídic, els decrets de convocatòria es publiquen, l'endemà de la seva expedició, al «Butlletí Oficial de l'Estat» o, si s'escau, al «Butlletí Oficial» de la comunitat autònoma corresponent. Entren en vigor el mateix dia de la publicació. Els decrets de convocatòria assenyalen la data de les eleccions que hauran de celebrar-se el dia cinquantè quart posterior a la convocatòria.	»
— Llei Orgànica 5/1985.^[3]

Referències[modifica]

↑ Jiménez Gálvez, José María «Rajoy fija el periodo más largo de la democracia sin elecciones generales» (en castellà). [Madrid], 01-10-2015.
↑ Cortes Generales «Constitución Española». Boletín Oficial del Estado, 311, de 29 de diciembre de 1978, 27 diciembre 1978. ISSN: 0212-033X. BOE-A-1978-31229. Text consolidat. Última modificació: 27 de setembre de 2011.
↑ Jefatura del Estado «Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen Electoral General». Boletín Oficial del Estado, 147, de 20 de junio de 1985, 20-06-1985. ISSN: 0212-033X. BOE-A-1985-11672. Text consolidat. Última modificació: 31 de març de 2015.
↑ Jefatura del Estado «Real Decreto 977/2015, de 26 de octubre, de disolución del Congreso de los Diputados y del Senado y de convocatoria de elecciones». Boletín Oficial del Estado, 257, de 27 de octubre de 2015, 27-10-2015, pàg. 100784-100786. ISSN: 0212-033X. BOE-A-2015-11505.
↑ ^5,0 ^5,1 Ministerio de la Presidencia «Real Decreto 953/2015, de 26 de octubre, por el que se convocan elecciones locales parciales». Boletín Oficial del Estado, 257, de 27 de octubre de 2015, 27-10-2015, pàg. 100849-100854. ISSN: 0212-033X. BOE-A-2015-11508.
↑ Vázquez, M. «El PSOE firma su peor resultado desde la Transición y se queda por debajo de los 100 diputados». Antena 3 Noticias, 21 diciembre 2015 [Consulta: 24 diciembre 2015].
↑ ^7,0 ^7,1 El País «El escrutinio apunta a una Cámara con acuerdos muy complicados». El País, 21 diciembre 2015 [Consulta: 24 diciembre 2015].
↑ Carvajal, Álvaro «Las cuatro caras de Podemos en el Congreso». El Mundo, 22 diciembre 2015 [Consulta: 24 diciembre 2015].
↑ Montalbán, E. «UPyD, Unió, BNG y Geroa Bai pierden su sitio en el Congreso». La Razón, 20 diciembre 2015 [Consulta: 24 diciembre 2015].
↑ Alberola, Miquel. «El PP mantiene la mayoría en el Senado, pero pierde 12 escaños». El País, 21 diciembre 2015. [Consulta: 24 diciembre 2015].
↑ «Elecciones generales 2015». El País. [Consulta: 21 desembre 2015].

Enllaços externs[modifica]

Eleccions generals espanyoles de 2015 Arxivat 2015-12-05 a Wayback Machine.
Espanya. Eleccions generals 2015 Arxivat 2015-12-11 a Wayback Machine. Guia temàtica electrònica de la Biblioteca/CRAI de la Universitat Pompeu Fabra. [Darrera actualització: 22 gener 2016]

[3] Article 115 de la Constitució:

« El president del Govern, amb la deliberació prèvia del Consell de Ministres, i sota la seva exclusiva responsabilitat, podrà proposar la dissolució del Congrés, del Senat o de les Corts Generals, que serà decretada pel Rei. El decret de dissolució ha de fixar la data de les eleccions. La proposta de dissolució no es podrà presentar quan estigui en tràmit una moció de censura. No és procedent una nova dissolució abans que transcorri un any des de l'anterior, llevat del que disposa l'article 99, apartat 5. Constitució espanyola.^[2] »

[5] Article 42, apartat primer, de la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General:

« 1.1. En els supòsits d'eleccions a Corts Generals o d'Assemblees Legislatives de les comunitats autònomes en què el president del Govern o els respectius presidents dels executius autonòmics facin ús de la seva facultat de dissolució anticipada expressament prevista a l'ordenament jurídic, els decrets de convocatòria es publiquen, l'endemà de la seva expedició, al «Butlletí Oficial de l'Estat» o, si s'escau, al «Butlletí Oficial» de la comunitat autònoma corresponent. Entren en vigor el mateix dia de la publicació. Els decrets de convocatòria assenyalen la data de les eleccions que hauran de celebrar-se el dia cinquantè quart posterior a la convocatòria. »

— Llei Orgànica 5/1985.^[3]

[Deadline-1] Jiménez Gálvez, José María «Rajoy fija el periodo más largo de la democracia sin elecciones generales» (en castellà). [Madrid], 01-10-2015.

[constitución-2] Cortes Generales «Constitución Española». Boletín Oficial del Estado, 311, de 29 de diciembre de 1978, 27 diciembre 1978. ISSN: 0212-033X. BOE-A-1978-31229. Text consolidat. Última modificació: 27 de setembre de 2011.

[LOREG-4] Jefatura del Estado «Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen Electoral General». Boletín Oficial del Estado, 147, de 20 de junio de 1985, 20-06-1985. ISSN: 0212-033X. BOE-A-1985-11672. Text consolidat. Última modificació: 31 de març de 2015.

[Real_Decreto-6] Jefatura del Estado «Real Decreto 977/2015, de 26 de octubre, de disolución del Congreso de los Diputados y del Senado y de convocatoria de elecciones». Boletín Oficial del Estado, 257, de 27 de octubre de 2015, 27-10-2015, pàg. 100784-100786. ISSN: 0212-033X. BOE-A-2015-11505.

[boe-7] 5,0 ^5,1 Ministerio de la Presidencia «Real Decreto 953/2015, de 26 de octubre, por el que se convocan elecciones locales parciales». Boletín Oficial del Estado, 257, de 27 de octubre de 2015, 27-10-2015, pàg. 100849-100854. ISSN: 0212-033X. BOE-A-2015-11508.

[8] Vázquez, M. «El PSOE firma su peor resultado desde la Transición y se queda por debajo de los 100 diputados». Antena 3 Noticias, 21 diciembre 2015 [Consulta: 24 diciembre 2015].

[:0-9] 7,0 ^7,1 El País «El escrutinio apunta a una Cámara con acuerdos muy complicados». El País, 21 diciembre 2015 [Consulta: 24 diciembre 2015].

[10] Carvajal, Álvaro «Las cuatro caras de Podemos en el Congreso». El Mundo, 22 diciembre 2015 [Consulta: 24 diciembre 2015].

[11] Montalbán, E. «UPyD, Unió, BNG y Geroa Bai pierden su sitio en el Congreso». La Razón, 20 diciembre 2015 [Consulta: 24 diciembre 2015].

[12] Alberola, Miquel. «El PP mantiene la mayoría en el Senado, pero pierde 12 escaños». El País, 21 diciembre 2015. [Consulta: 24 diciembre 2015].

[13] «Elecciones generales 2015». El País. [Consulta: 21 desembre 2015].

[1]

[nota 1]

[nota 2]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[2]

[3]

Eleccions generals espanyoles
Política d'Espanya
1810 · 1813 · 1820 · 1822 · 1869 · 1871 · 1872 (abril) · 1872 (agost) · 1873 · 1876 · 1879 · 1881 · 1884 · 1886 · 1891 · 1893 · 1896 · 1898 · 1899 · 1901 · 1903 · 1905 · 1907 · 1910 · 1914 · 1916 · 1918 · 1919 · 1920 · 1923 · 1931 · 1933 · 1936 · 1977 · 1979 · 1982 · 1986 · 1989 · 1993 · 1996 · 2000 · 2004 · 2008 · 2011 · 2015 · 2016 · 2019 (abr) · 2019 (nov)