Vés al contingut

Eleccions generals espanyoles de 2015

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Eleccions generals espanyoles de 2015
 ← 2011 Modifica el valor a WikidataEspanya Modifica el valor a Wikidata 2016 Modifica el valor a Wikidata  → 
Data20 desembre 2015 Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions generals espanyoles i grup d'eleccions Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegir350 diputat al Congrés dels Diputats Modifica el valor a Wikidata
208 senador al Senat espanyol Modifica el valor a Wikidata
A Diputat al Congrés dels Diputats Modifica el valor a Wikidata
Electorat36.511.848 Modifica el valor a Wikidata
25.438.532
   69.67٪
Punt percentual 0.73
Nombre de vots vàlids25.023.181    Nombre de vots en blanc 188.132   Nombre de vots nuls 227.219
B Senador al Senat espanyol Modifica el valor a Wikidata
Electorat36.511.848 Modifica el valor a Wikidata
24.921.656
   68.26٪
Punt percentual 0.17
Nombre de vots vàlids23.140.542    Nombre de vots en blanc 979.371   Nombre de vots nuls 801.743
Resultat de la votació Modifica el valor a Wikidata Modifica el valor a Wikidata
<1
2>
PP  — Mariano Rajoy Brey
A
7.917.462   31.64٪
Punt percentual 10.26
B
124   59.62٪
Punt percentual 5.76
Diputat 186 → 123 Nombre d'escons 63
Senador 136 → 124 Nombre d'escons 12
<1
2>
PSOE  — Pedro Sánchez
A
5.424.709   21.68٪
Punt percentual 3.64
B
47   22.6٪
Punt percentual 0.48
Diputat 110 → 90 Nombre d'escons 20
Senador 48 → 47 Nombre d'escons 1
<1
2>
Podem  — Pablo Iglesias Turrión
A
5.049.734   20.18٪
B
9   4.33٪
Punt percentual 4.33
Diputat 69
Senador 9   
<1
2>
CS  — Albert Rivera Díaz
A
3.514.528   14.05٪
Diputat 40
ECP-GUANYEM EL CANVI
A
929.880   3.72٪
B
4   1.92٪
Punt percentual 1.92
Diputat 12
Senador 4   
<1
2>
Unitat Popular  — Alberto Garzón Espinosa
A
926.783   3.7٪
Diputat 2
Compromís-Podemos-És el moment
A
673.549   2.69٪
Diputat 9
<1
2>
ERC-CatSí  — Gabriel Rufián Romero
A
601.782   2.4٪
B
6   2.88٪
Punt percentual 2.88
Diputat 9
Senador 6   
PSC
A
590.274   2.36٪
Punt percentual 1.48
Diputat 14 → 8 Nombre d'escons 6
DL  — Francesc Homs i Ferret
A
567.253   2.27٪
B
6   2.88٪
Punt percentual 2.88
Diputat 8
Senador 6   
En Marea
A
410.698   1.64٪
B
2   0.96٪
Punt percentual 0.96
Diputat 6
Senador 2   
<1
2>
EAJ  — Aitor Esteban Bravo
A
302.316   1.21٪
Punt percentual 0.14
B
6   2.88٪
Punt percentual 0.96
Diputat 5 → 6 Nombre d'escons 1
Senador 4 → 6 Nombre d'escons 2
? ? ?
PP-PAR
A
229.691   0.92٪
Punt percentual 0.49
Diputat 8 → 6 Nombre d'escons 2
EH Bildu  — Iker Urbina
A
219.125   0.88٪
B
1   0.48٪
Punt percentual 0.48
Diputat 2
Senador 1   
? ? ?
Partido Socialista Obrero Español-Nueva Canarias
A
218.413   0.87٪
Diputat 4
? ? ?
PP-FORO
A
187.568   0.75٪
Diputat 3
? ? ?
UPN-PP
A
102.244   0.41٪
Punt percentual 0.12
Diputat 2 → 2
<1
2>
Coalició Canària-Partit Nacionalista Canari  — Ana María Oramas González-Moro
A
81.917   0.33٪
B
1   0.48٪
Punt percentual 0.48
Diputat 1
Senador 1   
? ? ?
PODEMOS-Ahora Alto Aragón en Común
A
21.943   0.09٪
Diputat 1

Modifica el valor a Wikidata

Les eleccions generals espanyoles de 2015 es van celebrar el diumenge 20 de desembre de 2015 per escollir les 11es Corts Generals del Regne d'Espanya. Els 350 escons del Congrés dels Diputats estaven a les eleccions, així com 208 dels 266 escons del Senat. A exactament quatre anys i un mes des de les anteriors eleccions generals, aquest segueix sent el període més llarg entre dues eleccions generals des de la transició democràtica espanyola, i l'única vegada a Espanya que s'han celebrat eleccions generals en l'última data possible que permet la llei.[1]

Van ser convocades pel rei, a proposta del president del Govern, Mariano Rajoy, i prèvia deliberació del Consell de Ministres, mitjançant l'expedició del reial decret de dissolució de les Corts Generals i convocatòria d'eleccions,89 que va entrar en vigor un dia després mitjançant la seva publicació al Butlletí Oficial de l'Estat, en compliment de l'article 115 de la Constitució[nota 1] i de l'article 42, apartat primer, de la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General.[nota 2][4]

Aquell mateix dia es van celebrar eleccions locals parcials a 30 municipis ia 113 entitats d'àmbit territorial inferior al municipi que després de les eleccions del 24 de maig van haver de ser repetides per la manca de candidats.[5]

Candidatures i programes

[modifica]

A continuació s'enumeren els principals partits i coalicions que es van presentar al Congrés dels Diputats:

Partit o coalició Cap de llista Programa Lema
Partit Popular (PP)

Mariano Rajoy
(Madrid)
[1] "España en serio"
(Espanya seriosament)
Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE)

Pedro Sánchez
(Madrid)
[2] "Un futuro para la mayoría"
(Un futur per a la majoria)
Democràcia i Llibertat (DiL)

Francesc Homs
(Barcelona)
[3] "(Im)Possible"
Unió Democràtica de Catalunya (unio.cat)
Josep Antoni Duran i Lleida
(Barcelona)
"Solucions!"
Esquerra Unida–Unitat Popular (IU-UP)
Alberto Garzón
(Madrid)
[4] "Por un nuevo país"
(Per un nou país)
EH Bildu (EH Bildu)

Iker Urbina
(Àlaba)
"Bildu erabakira"
"Únete a la decisión"
(Uneix-te a la decisió)
Partit Nacionalista Basc (PNB) Aitor Esteban
(Biscaia)
[5] "Lehenik Euskadi"
"Euskadi es lo que importa"
(Euskadi és el que importa)
Unió, Progrés i Democràcia (UPyD) Andrés Herzog
(Madrid)
[6] "Más España"
(Més Espanya)
Esquerra Republicana de Catalunya–Catalunya Sí (ERC–CatSí)

Gabriel Rufián
(Barcelona)
[7] Arxivat 2019-03-20 a Wayback Machine. "Som república. Defensem el teu vot"
Carme Adán
(Pontevedra)
[8] "A forza do noso pobo"
(La força del nostre poble)
Coalició Canària-Partit Nacionalista Canari (CCa–PNC)

Ana Oramas
(Santa Cruz de Tenerife)
[9] Arxivat 2019-05-28 a Wayback Machine. "Luchar por Canarias"
(Lluitar per les Canàries)
Geroa Bai (GBai)

Koldo Martínez
(Navarra)
[10] Arxivat 2019-03-20 a Wayback Machine. "Defiende Navarra"
(Defensa Navarra)
"Nafarron Hitza Madrilen"
(La veu dels navarresos a Madrid)
Podem (Podemos)
Pablo Iglesias
(Madrid)
[11] Arxivat 2019-04-09 a Wayback Machine. "Un país contigo. Podemos"
(Un país amb tu. Podem)
Ciutadans–Partit de la Ciutadania (C's) Albert Rivera
(Madrid)
[12] "Con ilusión"
(Amb il·lusió)

Resultats

[modifica]

Congrés dels Diputats

[modifica]
Eleccions generals espanyoles, 20 de desembre de 2015
Llista electoral Cap de llista Vots Diputats
% +/- % +/-
Partit Popular
(PP)
Mariano Rajoy 7.236.965 28,71 Disminució3.629.601 123 35,14 Disminució63
Partit Socialista Obrer Espanyol
(PSOE)
Pedro Sánchez 5.545.315 22,00 Disminució1.458.196 90 25,71 Disminució20
Podemos-En Comú-Compromís-En Marea
(PODEMOS)
Pablo Iglesias 5.212.711 20,68 Nou 69 19,71 Augment69
Ciutadans-Partit de la Ciutadania
(C's)
Albert Rivera 3.514.528 13,94 Nou 40 11,43 Augment40
Esquerra Republicana de Catalunya-Catalunya Sí
(ERC-CATSÍ)
Gabriel Rufián 601.782 2,39 Augment344.797 9 2,57 Augment6
Democràcia i Llibertat. Convergència. Demòcrates. Reagrupament
(DL)
Francesc Homs 567.253 2,25 Nou 8 2,29 Disminució2
Partit Nacionalista Basc
(EAJ-PNV)
Andoni Ortuzar 302.316 1,20 Disminució22.001 6 1,71 Augment1
Unitat Popular: Esquerra Unida- Unitat Popular en Comú
(IU-UPeC)
Alberto Garzón 926.783 3,68 Disminució759.257 2 0,57 Disminució9
Euskal Herria Bildu
(EH Bildu)
Marian Beitialarrangoitia 219.125 0,87 Disminució115.373 2 0,57 Disminució5
Coalició Canària-Partit Nacionalista Canari
(CCa-PNC)
Ana Oramas 81.917 0,32 Disminució61.964 1 0,29 Disminució1
Partit Animalista Contra el Maltractament Animal
(PACMA)
Silvia Barquero 220.369 0,87 Augment118.225 0 0 =
Unió, Progrés i Democràcia
(UPyD)
Andrés Herzog 155.153 0,62 Disminució988.072 0 0 Disminució5
Nós-Candidatura Galega
(BNG-CG-FOGA-PCPG-PG)
Carlos Callón 70.863 0,28 Disminució113.174 0 0 Disminució2
Unió Democràtica de Catalunya
(unio.cat)
Josep Antoni Duran i Lleida 65.388 0,26 Nou 0 0 Disminució6
Vox
(VOX)
Santiago Abascal 58.114 0,23 Nou 0 0 =
Recortes Cero-Grupo Verde
(RECORTES CERO-GRUPO VERDE)
Nuria Suárez 48.675 0,19 Nou 0 0 =
Més per Mallorca
(MÉS)
Antoni Verger 33.877 0,13 Nou 0 0 =
Partido Comunista de los Pueblos de España
(PCPE)
Eduardo Corrales 31.179 0,12 Augment4923 0 0 =
Geroa Bai
(GBAI)
Koldo Martínez 30.642 0,12 Disminució11.773 0 0 Disminució1
El Pi-Proposta per les Illes
(EL PI)
Jaume Font 12.910 0,05 Nou 0 0 =
Ciudadanos de Centro Democrático
(CCD)
10.827 0,04 Augment9753 0 0 =
Escons en Blanc
(EB)
10.084 0,04 Disminució87.589 0 0 =
Cens electoral 36.511.848 100%
Participació 25.438.532 69,67%
Vots vàlids 25.211.313 99,11%
Vots a candidatura 25.023.181 98,37%
Vots en blanc 188.132 0,75%
Vots nuls 227.219 0,89%
Abstenció 11.073.316 30,33%

Resultats per comunitats autònomes

[modifica]
Comunitat autònoma,
comunitat foral o
ciutat autònoma
Dif. Part.
Andalusia 29,10 31,53 13,77 16,86 5,77 +2,43 71,34
Aragó 31,34 23,06 17,21 18,56 6,16 +8,28 74,71
Astúries 30,14 23,27 13,56 21,33 8,45 +6,87 71,21
Cantàbria 36,94 22,42 15,25 17,84 4,42 +14,52 76,00
Castella-La Manxa 38,17 28,38 13,76 13,62 3,58 +9,79 76,49
Castella i Lleó 39,15 22,48 15,36 15,03 4,56 +16,57 75,94
Catalunya 11,12 15,70 13,05 24,74 15,98 15,08 +8,76 70,98
Comunitat de Madrid 33,46 17,88 18,80 20,86 5,26 +12,60 77,75
País Valencià 31,30 19,84 15,84 4,17 25,09 0,09 +6,27 76,58
Extremadura 34,82 36,00 11,37 12,64 3,01 +1,18 74,11
Galícia 37,10 21,33 9,07 25,04 +12,60 73,00
Illes Balears 29,07 18,31 14,78 23,05 2,37 +6,02 65,21
Illes Canàries 28,54 21,99 11,42 23,28 3,12 8,24 +5,26 65,66
La Rioja 38,35 23,71 15,13 15,82 4,19 +14,64 76,65
Regió de Múrcia 40,44 20,32 17,67 15,16 3,13 +20,12 72,96
Navarra 28,93 15,53 7,05 22,99 4,11 9,90 +5,94 74,28
País Basc 11,62 13,25 4,09 25,97 2,94 24,75 15,07 +1,22 71,45
Ceuta 44,89 23,07 13,29 14,06 1,30 +21,82 56,46
Melilla 43,93 24,59 15,55 11,44 1,29 +19,34 53,30
Total 28,72 22,01 13,93 12,76 3,72 3,67 2,69 2,39 2,25 1,64 1,20 0,87 0,33 +6,71 73,21
Font: El País[6]

Resultats per circumscripcions

[modifica]
Circumscripció Total
Àlaba 1 1 1 0 1 0 0 4
Albacete 2 1 0 1 0 4
Alacant 4 3 2 3 0 12
Almeria 2 2 1 1 0 6
Astúries 3 2 2 1 0 8
Àvila 2 1 0 0 0 3
Badajoz 2 3 1 0 0 6
Illes Balears 3 2 2 1 0 8
Barcelona 4 5 4 9 5 4 31
Burgos 2 1 1 0 0 4
Càceres 2 2 0 0 0 4
Cadis 3 3 2 1 0 4
Cantàbria 2 1 1 1 0 5
Castelló 2 1 1 1 0 5
Ceuta 1 0 0 0 0 5
Cantàbria 3 2 0 0 0 5
Còrdova 2 2 1 1 0 5
La Corunya 3 2 1 2 8
Conca 2 1 0 0 0 3
Girona 0 1 0 1 2 2 6
Granada 3 2 1 1 0 7
Guadalajara 1 1 0 1 0 3
Guipúscoa 0 1 2 0 2 0 1 6
Huelva 2 2 1 0 0 5
Osca 1 1 1 0 0 3
Jaén 2 3 0 0 0 5
Lleó 2 1 1 1 0 5
Lleida 0 1 0 1 1 1 4
Lugo 2 1 0 1 4
Madrid 13 6 8 7 2 36
Màlaga 4 3 2 2 0 11
Melilla 1 0 0 0 0 1
Múrcia 5 2 1 2 0 10
Navarra 2 1 2 0 0 0 5
Ourense 2 1 0 1 4
Palència 2 1 0 0 0 3
Las Palmas 3 2 2 1 0 0 8
Pontevedra 3 2 0 2 7
La Rioja 2 1 1 0 0 4
Salamanca 2 1 0 1 0 4
Santa Cruz de Tenerife 2 2 1 1 0 1 7
Segòvia 2 1 0 0 0 3
Sevilla 3 5 2 2 0 12
Sòria 1 1 0 0 0 2
Tarragona 1 1 1 1 1 1 6
Biscaia 1 1 2 0 3 0 1 8
Terol 2 1 0 0 0 3
Toledo 2 2 1 1 0 6
València 5 3 2 5 0 15
Valladolid 2 1 1 1 0 5
Zamora 2 1 0 0 0 3
Saragossa 3 2 1 1 0 7
Total 123 90 42 40 12 9 9 8 6 6 2 2 1 350
Distribució del vot al PP (entre el 8% i el 47%)
Distribució del vot al PSOE (entre el 12% i el 39%)
Distribució del vot a Podemos, En Comú (a Catalunya), És el moment (al País Valencià) i En Marea (a Galícia; entre l'11% i el 28%
Distribució del vot a Ciutadans (entre el 3% i el 19%)

Senat

[modifica]
Eleccions generals espanyoles, 20 de desembre de 2015
Llista electoral Senadors (escons) Diferència d'escons
Partit Popular (PP) 124 –12
Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) 47 –1
Podemos (PODEMOS) 9
Esquerra Republicana de Catalunya-Catalunya Sí (ERC-CATSÍ) 6 +6
Democràcia i Llibertat. Convergència. Demòcrates. Reagrupament (DL) 6
Euzko Alderdi Jeltzalea-Partit Nacionalista Basc (EAJ-PNV) 6 +2
En Comú Podem (EN COMÚ) 4
En Marea (PODEMOS-En Marea-ANOVA-EU) 2
Compromís-Podemos-És el moment (PODEMOS-COMPROMÍS) 1
Cambio-Aldaketa (CAMBIO-ALDAKETA) 1
Coalició Canària-Partit Nacionalista Canari (CCa-PNC) 1 =
Agrupación Socialista Gomera (ASG) 1

La candidatura més votada va ser la del Partit Popular (PP), liderat pel president Mariano Rajoy, que va obtenir al Congrés dels Diputats una majoria simple de 123 escons (63 menys que el 2011) i un 28,71% dels sufragis.[5]

El segon partit més votat va ser el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), liderat per Pedro Sánchez, que va obtenir el 22,01% dels vots, cosa que es va traduir en 90 escons (20 menys que en els anteriors comicis, el seu pitjor resultat en l'actual democràcia).[7]

Podem, partit liderat per Pablo Iglesias, es va presentar per primera vegada a unes generals i va obtenir 42 diputats (un 12,69% dels vots),[8] que sumat a les coalicions electorals autonòmiques En Comú Podem (12 parlamentaris, 3,69 % dels vots), Compromís-Podem-És el moment (9, 2,67 %) i En Marea (6, 1,63 %), totes elles vinculades a Podem i altres formacions d'esquerra,[9] van donar un total de 69 diputats i el 20,68% dels vots.17 L'altre partit emergent, Ciutadans-Partit de la Ciutadania (Cs), liderat per Albert Rivera, va obtenir 40 diputats (un 13,94% dels vots).[8]

La resta de l'arc parlamentari va quedar configurat per Esquerra Republicana de Catalunya-Catalunya Sí (9, 2,39%), Democràcia i Llibertat (8, 2,25%), el Partit Nacionalista Basc (6, 1,20%), Unitat Popular: Esquerra Unida, Unitat Popular en Comú (2, 3,68%), Euskal Herria Bildu (2, 0,87%) i Coalició Canària-Partit Nacionalista Canari (1, 0,32%).18 D'altra banda, Unió Progrés i Democràcia, Unió Democràtica de Catalunya, el Bloc Nacionalista Gallec —que es presentava a la candidatura Nós— i la coalició Geroa Bai, que van tenir representació a la x legislatura, no van obtenir cap escó.[10]

Al Senat, el Partit Popular va mantenir la majoria absoluta, amb 124 escons dels 208 de designació lliure en joc, encara que en va perdre 12. El Partit Socialista Obrer Espanyol en va perdre un, obtenint 47, seguit de Podem (9), Esquerra Republicana de Catalunya -Catalunya Sí (6, sis més que el 2011), Democràcia i Llibertat (6), el Partit Nacionalista Basc (6), En Comú Podem (4), A Marea (2) i Compromís-Podem-És el moment, Cambio-Aldaketa, Coalició Canària-Partit Nacionalista Canari i l'Agrupació Socialista Gomera (tots ells amb un representant).[11]

Conseqüències

[modifica]

Cap candidat va aconseguir suport per ser escollit president i es van haver de celebrar noves eleccions el juny de 2016.[12]

Notes

[modifica]
  1. Article 115 de la Constitució:
    « El president del Govern, amb la deliberació prèvia del Consell de Ministres, i sota la seva exclusiva responsabilitat, podrà proposar la dissolució del Congrés, del Senat o de les Corts Generals, que serà decretada pel Rei. El decret de dissolució ha de fixar la data de les eleccions. La proposta de dissolució no es podrà presentar quan estigui en tràmit una moció de censura. No és procedent una nova dissolució abans que transcorri un any des de l'anterior, llevat del que disposa l'article 99, apartat 5. Constitució espanyola.[2] »
  2. Article 42, apartat primer, de la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General:
    « 1.1. En els supòsits d'eleccions a Corts Generals o d'Assemblees Legislatives de les comunitats autònomes en què el president del Govern o els respectius presidents dels executius autonòmics facin ús de la seva facultat de dissolució anticipada expressament prevista a l'ordenament jurídic, els decrets de convocatòria es publiquen, l'endemà de la seva expedició, al «Butlletí Oficial de l'Estat» o, si s'escau, al «Butlletí Oficial» de la comunitat autònoma corresponent. Entren en vigor el mateix dia de la publicació. Els decrets de convocatòria assenyalen la data de les eleccions que hauran de celebrar-se el dia cinquantè quart posterior a la convocatòria. »
    — Llei Orgànica 5/1985.[3]

Referències

[modifica]
  1. Jiménez Gálvez, José María «Rajoy fija el periodo más largo de la democracia sin elecciones generales» (en castellà). El País [Madrid], 01-10-2015 [Consulta: 12 juliol 2017].
  2. Cortes Generales «Constitución Española». Boletín Oficial del Estado, 311, de 29 de diciembre de 1978, 27-12-1978. ISSN: 0212-033X. BOE-A-1978-31229. Text consolidat. Última modificació: 27 de setembre de 2011.
  3. Jefatura del Estado «Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen Electoral General» (en castellà). Boletín Oficial del Estado, 147, de 20 de junio de 1985, 20-06-1985. ISSN: 0212-033X. BOE-A-1985-11672. Text consolidat. Última modificació: 31 de març de 2015.
  4. Jefatura del Estado «Real Decreto 977/2015, de 26 de octubre, de disolución del Congreso de los Diputados y del Senado y de convocatoria de elecciones» (en castellà). Boletín Oficial del Estado, 257, de 27 de octubre de 2015, 27-10-2015, pàg. 100784-100786. ISSN: 0212-033X. BOE-A-2015-11505.
  5. 5,0 5,1 Ministerio de la Presidencia «Real Decreto 953/2015, de 26 de octubre, por el que se convocan elecciones locales parciales». Boletín Oficial del Estado, 257, de 27 de octubre de 2015, 27-10-2015, pàg. 100849-100854. ISSN: 0212-033X. BOE-A-2015-11508.
  6. «Elecciones generales 2015». El País. [Consulta: 21 desembre 2015].
  7. Vázquez, M. «El PSOE firma su peor resultado desde la Transición y se queda por debajo de los 100 diputados». Antena 3 Noticias, 21-12-2015 [Consulta: 24 desembre 2015].
  8. 8,0 8,1 El País «El escrutinio apunta a una Cámara con acuerdos muy complicados». El País, 21-12-2015 [Consulta: 24 desembre 2015].
  9. Carvajal, Álvaro «Las cuatro caras de Podemos en el Congreso». El Mundo, 22-12-2015 [Consulta: 24 desembre 2015].
  10. Montalbán, E. «UPyD, Unió, BNG y Geroa Bai pierden su sitio en el Congreso». La Razón, 20-12-2015 [Consulta: 24 desembre 2015].
  11. Alberola, Miquel. «El PP mantiene la mayoría en el Senado, pero pierde 12 escaños». El País, 21-12-2015. [Consulta: 24 desembre 2015].
  12. Laura García del Valle. «¿Quién es Patxi López? De primer lehendakari socialista a portavoz del PSOE en el Congreso» (en castellà). Cadena Ser, 21-07-2022. [Consulta: 18 abril 2024].

Enllaços externs

[modifica]