Eleccions generals espanyoles d'agost de 1872
![]() | |
---|---|
Data | 24 agost 1872 ![]() |
Tipus | eleccions generals espanyoles ![]() |
Càrrec a elegir | diputat al Congrés dels Diputats senador al Senat espanyol ![]() |
Resultat electoral
![]() | |
← 1872 ![]() ![]() ![]() ![]() |



Les eleccions generals espanyoles d'agost de 1872 foren convocades el 24 d'agost de 1872 sota sufragi universal masculí. Foren les terceres i últimes eleccions convocades durant el breu regnat d'Amadeu I, quan el seu cap de govern Manuel Ruiz Zorrilla no va obtenir majoria suficient per a poder formar govern.
En total foren escollits 391 diputats, endemés dels 11 de Puerto Rico i 18 de Cuba. A causa de l'esclat de la Tercera Guerra Carlina el País Basc era en estat d'insurrecció i els carlins controlaven part d'Aragó, Navarra i País Valencià. Alhora, els conservadors (que havien perdut el poder), els republicans federals intransigents i els partidaris de la Primera Internacional demanaren el retraïment (abstenció).
Els radicals guanyaren novament les eleccions i Ruiz Zorrilla tornà a formar govern. El president del Congrés dels Diputats fou Nicolás María Rivero i el president del Senat fou Laureà Figuerola i Ballester, ambdós radicals. Però l'11 de febrer de 1873 Amadeu I va abdicar i aleshores Congrés i Senat, en sessió conjunta, es constituïren en Assemblea Nacional, presidida per Cristino Martos Balbi (fins al 20 de març) i després per Emilio Castelar. Es proclamà la Primera República Espanyola per 258 vots contra 32, i fou nomenat president Estanislau Figueras i de Moragas, qui convocà noves eleccions per al 10 de maig de 1873.
Composició de la Cambra[modifica]
← Eleccions generals espanyoles, 24 d'agost de 1872 → | ||||||
Partit | Escons | Líder | ||||
Partit Radical | 274 | Manuel Ruiz Zorrilla | ||||
Partit Republicà Democràtic Federal | 78 | Francesc Pi i Margall | ||||
Independents constitucionals | 14 | Práxedes Mateo Sagasta | ||||
Monàrquics alfonsins | 9 | Antonio Cánovas del Castillo | ||||
Carlins independents | 3 | |||||
Republicans unitaris | 2 | |||||
No establerts | 11 |
Resultats per circumscripcions[modifica]
Catalunya[modifica]
- Barcelona
- Víctor Balaguer i Cirera (Partit Radical)
- Miquel Baltà i Pujol
- Pere Cisa i Cisa
- Joaquim Escuder (Partit Republicà Democràtic Federal)
- Tomàs Fàbregas
- Estanislau Figueras i de Moragas (Partit Republicà Democràtic Federal)
- Fèlix Macià i Bonaplata (Partit Radical)
- Anicet Mirambell i Carbonell (Partit Radical)
- José María Orense Mila de Aragón (Partit Republicà Democràtic Federal)
- Eusebi Pascual i Casas (Partit Republicà Democràtic Federal)
- Francesc Pi i Margall (Partit Republicà Democràtic Federal)
- Joan Pla i Mas (Partit Republicà Democràtic Federal)
- Robert Robert i Casacuberta (Partit Republicà Democràtic Federal)
- Baldomer Roig (Partit Republicà Democràtic Federal)
- Josep Rubau Donadeu i Corcellés (Partit Republicà Democràtic Federal)
- Frederic Rusca i Iglesias (Partit Republicà Democràtic Federal)
- Ignacio Sabater Arauco
- Salvador Sanpere i Miquel (Partit Republicà Democràtic Federal)
- Santiago Soler i Pla (Partit Republicà Democràtic Federal)
- Girona
- Adolf Clavé i Flaquer
- Eusebi Corominas i Cornell
- Narcís Guillem i Tomàs
- Antonio Orense y Lizaur
- Anicet Puig i Descals (Partit Radical)
- Francesc Sunyer i Capdevila (Partit Republicà Democràtic Federal)
- Joan Tutau i Vergés (Partit Republicà Democràtic Federal)
- Antoni Vicens i Pujol (Partit Republicà Democràtic Federal)
- Lleida
- Josep Canut i Especier
- Antoni Maria Fontanals i Miret
- Bernardo García Fernández
- Simón Gris Benítez
- Carles Martra
- Antoni Mola i Argenís
- Gregori Moncasi i Castel
- Ramon Nouvillas i Ràfols (Partit Republicà Democràtic Federal)
- Romualdo Palacio
- Eusebi Pascual i Casas (Partit Republicà Democràtic Federal)
- José María Patiño
- Tarragona
Illes Balears[modifica]
- Joaquim Fiol i Pujol (Partit Radical)
- Pedro de Gorostiza y Salas (Partit Radical)
- Eusebi Pascual i Orrios
- Joaquín Peralta y Pérez de Salcedo (Partit Radical)
- Rafael Prieto i Caules (Partit Radical)
- Gabriel Reus i Lladó (Partit Radical)
- Pere Sans i Serra (Partit Radical)
- Josep Simón i Castañer
- Antoni Villalonga Pérez (Partit Republicà Democràtic Federal)
País Valencià[modifica]
- Alacant
- Antonio Aura Boronat (Partit Republicà Democràtic Federal)
- Miquel Colomer i Bergez (Partit Republicà Democràtic Federal)
- Sebastián Fajardo Duarte
- Lorenzo Fernández Muñoz
- Lorenzo Fernández Vázquez
- Alejandro García Pujol
- Rafael Izquierdo
- Eleuterio Maisonnave Cutayar (Partit Republicà Democràtic Federal)
- Teodoro Martel y Fernández de Córdoba
- Pere Mata i Fontanet (constitucional)
- José Poveda Escribano (Partit Radical)
- Cristóbal Valdés y Ferris
- Castelló
- José María Alonso de Beraza (Partit Radical)
- Francisco de Paula Canalejas Casas (Partit Radical)
- Francisco González Chermá (Partit Republicà Democràtic Federal)
- José Fernando Hernández Socarras
- Juan Domingo Ocón Aizpiolea (Partit Republicà Democràtic Federal)
- Facundo de los Ríos Portilla (Partit Radical)
- Josep Rosell i Piquer
- Luis Vidart Schuch (Partit Radical)
- València
- José Vicente Agustí Saturres (Partit Republicà Democràtic Federal)
- Felipe Asensi Lacomba (Partit Radical)
- Vicent Barberá i Villegas (Partit Republicà Democràtic Federal)
- Francisco Castell Miralles (Partit Radical)
- Pascual Fandos Fandos (Partit Radical)
- Estanislao García Monfort (Partit Radical)
- Sinibaldo Gutiérrez Mas (Partit Radical)
- Luis de Molini Martínez (Partit Radical)
- Cristòfol Pascual i Genís (Partit Radical)
- José Pérez Guillén (Partit Republicà Democràtic Federal)
- Josep Peris i Valero (Partit Radical)
- Joan Piñol i Verges (Partit Radical)
- Domingo Ripoll y Gimeno (Partit Radical)
- Josep Rosell i Piquer
- Josep Soriano i Plasent (Partit Radical)
- Josep Cristòfol Sorní i Grau (Partit Republicà Democràtic Federal)