Estanislao García Monfort
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1844 Utiel |
Mort | 1907 (62/63 anys) Múrcia |
Diputat al Congrés dels Diputats | |
19 de setembre de 1872 – 22 de març de 1873 | |
Circumscripció | Énguera |
Diputat al Congrés dels Diputats | |
6 de febrer de 1891 – 4 d'abril de 1894 | |
Circumscripció | Cambra de Comerç de València |
1 d'abril de 1898 – 16 de març de 1899 | |
26 de maig de 1901 – 27 de març de 1903 | |
Circumscripció | Alzira |
Dades personals | |
Formació | Universitat de València |
Activitat | |
Lloc de treball | Madrid |
Ocupació | polític |
Partit | Partit Liberal |
Estanislao García Monfort (Utiel, 1844 - Múrcia, 1907) fou un advocat i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.
Biografia
[modifica]Es llicencià en dret i en filosofia i lletres a la Universitat de València, on fou deixeble d'Eduardo Pérez Pujol. Ingressà en política de la mà de Josep Peris i Valero, president de la Junta Revolucionària de València durant la revolució de 1868, i fou membre de la Diputació de València pel Partit Progressista pel districte de Torrent el 1870. Amb aquest mateix partit fou elegit diputat pel districte d'Enguera a les eleccions generals espanyoles d'agost de 1872, i després del cop d'estat del general Pavía (1874) fou nomenat president de la Diputació valenciana, càrrec que va ocupar fins a la restauració borbònica.
Deixà la política electoral, encara que es va vincular al Partit Democràtic-Progressista i va exercir d'advocat, i el 1884 fou elegit degà del Col·legi d'Advocats de València. El 1882, alhora, va promoure un sindicat de gremis agraris i comercials contrari a la reforma de Camacho, raó per la qual fou dissolta. El 1883 fou president de la Societat Abolicionista de l'Esclavatge, i també presidí la Cambra de Comerç i l'Ateneu Mercantil de València. El 1888 va trencar definitivament amb els republicans de Manuel Ruiz Zorrilla i ingressà en el Partit Liberal Fusionista, amb el que fou elegit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1891 i 1893 en representació de la Cambra de Comerç, i en representació del districte d'Alzira a les eleccions generals espanyoles de 1898 i 1901. Mercè la seva amistat amb Práxedes Mateo Sagasta fou nomenat Director General del Deute sota el ministeri de Joaquín López Puigcerver, i ambdós foren els responsables d'eixugar el fort deute adquirit pel govern espanyol durant la Guerra de Cuba.[1]
Referències
[modifica]- ↑ Dos valencianos encarrilaron la terrible deuda de la guerra de Cuba Las Provincias, 2 d'agost de 2012
Enllaços externs
[modifica]- Javier Paniagua Fuentes y J.A. Piqueras. Diccionario Biográfico de Políticos Valencianos, 1810- 2005. València: Institut Alfons el Magnànim, 2005, p.235. ISBN 9788495484802.
- Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)