1901
Salta a la navegació
Salta a la cerca
| Tipus | any |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1901 (MCMI) |
| Islàmic | 1319 – 1320 |
| Xinès | 4597 – 4598 |
| Hebreu | 5661 – 5662 |
| Calendaris hindús | 1956 – 1957 (Vikram Samvat) 1823 – 1824 (Shaka Samvat) 5002 – 5003 (Kali Yuga) |
| Persa | 1279 – 1280 |
| Armeni | 1350 |
| Rúnic | 2151 |
| Ab urbe condita | 2654 |
| Efemèrides | |
| Naixements - Defuncions | |
| Categories | |
| Esdeveniments (Eleccions - Esports) Obres (Pel·lícules - Discs) | |
| Anys | |
| 1898 1899 1900 - 1901 - 1902 1903 1904 | |
| Dècades | |
| 1870 1880 1890 - 1900 - 1910 1920 1930 | |
| Segles | |
| segle xix - segle xx - segle xxi | |
 | |
Esdeveniments[modifica]
- Països Catalans
- Resta del món
- 10 de gener: Comença l'explotació de petroli a Texas.[2]
- 6 de setembre, Buffalo, estat de Nova York, EUA: A l'exposició Pan-Americana, l'anarquista Leon Czolgosz fereix el President dels Estats Units William McKinley, el qual morirà al cap de 8 dies.
- 14 de setembre: Theodore Roosevelt assumeix la presidència dels Estats Units després de l'assassinat de William McKinley.
- S'estrena la pel·lícula The Countryman and the Cinematograph
Premis Nobel[modifica]
- Física: Wilhelm Conrad Röntgen
- Química : Jacobus Henricus van´t Hoff
- Medicina o Fisiologia : Emil von Behring
- Literatura: Sully Prudhomme
- Pau: Jean Henri Dunant; Frédéric Passy
Naixements[modifica]
- Països Catalans
- 21 de gener, Barcelona: Ricard Zamora, porter de futbol catala
- 26 de febrer, Barcelona: Ramon Calsina i Baró, pintor i dibuixant català.
- 8 de març, la Guàrdia Lada, Segarra: Ramon Balcells i Basomba, metge sabadellenc.
- 24 de març, Vila-real, Plana Alta: Manuel Calduch i Almela, farmacèutic i botànic valencià
- 26 de març, Sabadell, Vallès Occidental: Josep Maria Marcet i Coll, alcalde de Sabadell entre 1940 i 1960.
- 13 d'abril, Barcelona, Província de Barcelona: Josep Amat i Pagès, pintor català
- 21 de setembre, Rivera Alta: Concha Bañuls, Soprano
- 9 d'octubre, Barcelona: Tomàs Garcés i Miravet, advocat, poeta, traductor i professor universitari català
- 15 de novembre, València: Felip Mateu i Llopis, bibliotecari i historiador valencià
- 22 de novembre, Sagunt (el Camp de Morvedre: Joaquín Rodrigo Vidre, compositor i pianista valencià (m. 1999).
- Barcelona: Manuel Bassa i Armengol, heraldista i sigil·lògraf
- Resta del món
- 11 de gener, Newark (Nova Jersey): Earl Baldwin, guionista i productor de cinema estatunidenc.
- 16 de gener, Banes, Cuba: Fulgencio Batista, militar i polític cubà, cap d'estat de 1923 a 1959.[3]
- 21 de gener, Mülheim del Ruhr, Imperi Alemany: Clara Eleonore Stinnes, corredora de cotxe coneguda per ser la primera dona a donar la volta a món en cotxe
- 3 de febrer, Xalamera, Baix Cinca: Ramón J. Sender, escriptor aragonès
- 28 de febrer, Portland EUA: Linus Pauling, químic i físic estatunidenc, Premi Nobel de Química (1954) i de la Pau (1962).
- 27 de març, Tabuse, Yamaguchi, Japó: Eisaku Satō, polític japonès, Primer Ministre del Japó (1964-1972), Premi Nobel de la Pau de l'any 1974
- 1 d'abril, Almudévar, Espanya: Francisco Ascaso Abadía, anarcosindicalista espanyol, militant de la Confederació Nacional del Treball.
- 20 de maig, Watergrafsmeer, Països Baixos: Max Euwe, escaquista holandès.
- 7 de juliol, Sora, Itàlia: Vittorio de Sica, director de cinema neorealista italià i actor
- 4 d'agost, Nova Orleans, Louisiana, EUA: Louis Armstrong, músic i cantant de jazz nord-americà.
- 20 d'agost, Modica, Sicília, Itàlia: Salvatore Quasimodo, poeta i periodista, Premi Nobel de Literatura de 1959
- 22 de setembre, Halifax, Canadà: Charles Brenton Huggins, metge canadenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1966
- 23 de setembre, Praga, Imperi Austrohongarès: Jaroslav Seifert, poeta i periodista txec, Premi Nobel de Literatura de l'any 1984
- 25 de setembre, Bromon e la Mota, França: Robert Bresson, cineasta francès.
- 5 de desembre, Nevada: Milton Erickson, metge i hipnoterapeuta
- 5 de desembre, Chicago, Illinois, EUA: Walt Disney, productor i director de cinema estatunidenc.
- 14 de desembre, Palau Reial de Tatoi, Atenes, Grècia: Pau I de Grècia, rei de Grècia des del 1947 al 1964.
- 16 de desembre, Filadèlfia (els EUA: Margaret Mead, antropòloga estatunidenca
- 27 de desembre, Berlín, Alemanya: Marlene Dietrich, actriu i cantant alemanya
- França: Louis Corman, psiquiatre.
Necrològiques[modifica]
- Països Catalans
- 14 de gener, Madrid: Víctor Balaguer i Cirera, polític liberal, escriptor romàntic i historiador català (n. 1824).
- 17 de febrer, París, França: Carles Casagemas i Coll, pintor català (n. 1880).
- 25 de febrer, Cartagena, Espanya: José Rogel Soriano, compositor de sarsuela valencià (n. 1829).
- 28 d'abril, Sabadell: Joan Massagué i Vilarrúbias, alcalde de Sabadell.
- 17 de desembre, Sant Andreu de Palomar, Barcelona: Pare Manyanet, eclesiàstic català, fundador dels instituts de Fills de la Sagrada Família (n. 1833).
- 29 de novembre, Madrid, Espanya: Francesc Pi i Margall, president de la Primera República Espanyola i President del consell de Ministres.
- Resta del món
- 21 de gener, Barnesville, Ohio, EUA: Elisha Gray, inventor del telèfon (n. 1835).
- 27 de gener, Milà, Regne d'Itàlia: Giuseppe Verdi, compositor italià (n. 1813).
- 11 de febrer, Madrid: Ramón de Campoamor, un poeta romàntic asturià.
- 8 de març, Anvers, Bèlgica: Peter Benoit, compositor.
- 13 de març, Indianapolis, Indiana (EUA): Benjamin Harrison, 23è president dels Estats Units (n. 1833)
- 25 d'abril, Oviedo, Astúries: Leopoldo Alas, àlies Clarín, periodista i escriptor espanyol (n. 1852).
- 24 de maig: Charlotte Yonge, novel·lista
- 9 de setembre, Castell de Malromé, França: Henri de Toulouse-Lautrec, pintor francès (n. 1864).
- 14 de setembre, Buffalo, estat de Nova York, EUA: William McKinley, president dels Estats Units, després de ser ferit vuit dies abans per l'anarquista Leon Czolgosz a l'Exposició Pan-Americana (n. 1843).
- 7 de novembre, Pequín (Xina): Li Hongzhang, militar, polític i diplomàtic xinès (n. 1823).
- 26 de novembre, París, França: Antoni Gisbert i Pérez, pintor valencià (n. 1834).
- 25 de desembre, Munic: Josef Rheinberger, compositor i pedagog alemany.
Referències[modifica]
- ↑ Pizà i Rosselló, Gaspar. L'electricitat a Alaró (1901): història de la primera central elèctrica de Mallorca. Ajuntament d'Alaró, 2001.
- ↑ Jillson, Cal. Texas Politics 4th Edition: Governing the Lone Star State (en anglès). Routledge, 2013, p. 14. ISBN 1135015473.
- ↑ Padrón, José Luis; Betancourt, Luis A. Batista: últimos días en el poder (en castellà). Ediciones Unión, 2008, p.471. ISBN 9592098018.
Morts
22 de gener: illa de wight : Regne Unit mort: Victoria als 81 anys
