1901

1901 en altres calendaris

Calendari gregorià	1901 MCMI
Ab urbe condita	2654
Calendari armeni	1350
Calendari xinès	4597 – 4598
Calendari hebreu	5661 – 5662
Calendaris hindús - Vikram Samvat - Shaka Samvat - Kali Yuga	1956 – 1957 1823 – 1824 5002 – 5003
Calendari persa	1279 – 1280
Calendari islàmic	1319 – 1320
Calendari rúnic	2151

Esdeveniments

Llibres anglesos de 1901

Països Catalans

• 15 d'agost, Alaró, Mallorca: la llum elèctrica arriba a l'illa per primera vegada.

Resta del món

• 10 de gener: Comença l'explotació de petroli a Texas.
• 6 de setembre, Buffalo, estat de Nova York, EUA: A l'exposició Pan-Americana, l'anarquista Leon Czolgosz fereix el President dels Estats Units William McKinley, el qual morirà al cap de 8 dies.
• 14 de setembre: Theodore Roosevelt assumeix la presidència dels Estats Units després de l'assassinat de William McKinley.
• S'estrena la pel·lícula The Countryman and the Cinematograph

Premis Nobel

• Física: Wilhelm Conrad Röntgen
• Química : Jacobus Henricus van´t Hoff
• Medicina o Fisiologia : Emil von Behring
• Literatura: Sully Prudhomme
• Pau: Jean Henri Dunant; Frédéric Passy

Naixements

Països Catalans

• 21 de gener, Barcelona: Ricard Zamora, porter de futbol catala
• 26 de febrer, Barcelona: Ramon Calsina i Baró, pintor i dibuixant català.
• 8 de març, la Guàrdia Lada, Segarra: Ramon Balcells i Basomba, metge sabadellenc.
• 24 de març, Vila-real, Plana Alta: Manuel Calduch i Almela, farmacèutic i botànic valencià
• 26 de març, Sabadell, Vallès Occidental: Josep Maria Marcet i Coll, alcalde de Sabadell entre 1940 i 1960.
• 13 d'abril, Barcelona, Província de Barcelona: Josep Amat i Pagès, pintor català
• 21 de setembre, Rivera Alta: Concha Bañuls, Soprano
• 9 d'octubre, Barcelona: Tomàs Garcés i Miravet, advocat, poeta, traductor i professor universitari català
• 15 de novembre, València: Felip Mateu i Llopis, bibliotecari i historiador valencià
• 22 de novembre, Sagunt (el Camp de Morvedre: Joaquín Rodrigo Vidre, compositor i pianista valencià (m. 1999).
• Barcelona: Manuel Bassa i Armengol, heraldista i sigil·lògraf

Resta del món

• 11 de gener, Newark (Nova Jersey): Earl Baldwin, guionista i productor de cinema estatunidenc.
• 16 de gener, Banes, Cuba: Fulgencio Batista, militar i polític cubà, cap d'estat de 1923 a 1959.
• 21 de gener, Mülheim del Ruhr, Imperi Alemany: Clara Eleonore Stinnes, corredora de cotxe coneguda per ser la primera dona a donar la volta a món en cotxe
• 3 de febrer, Xalamera, Baix Cinca: Ramón J. Sender, escriptor aragonès
• 28 de febrer, Portland EUA: Linus Pauling, químic i físic estatunidenc, Premi Nobel de Química (1954) i de la Pau (1962).
• 27 de març, Tabuse, Yamaguchi, Japó: Eisaku Satō, polític japonès, Primer Ministre del Japó (1964-1972), Premi Nobel de la Pau de l'any 1974
• 1 d'abril, Almudévar, Espanya: Francisco Ascaso Abadía, anarcosindicalista espanyol, militant de la Confederació Nacional del Treball.
• 20 de maig, Watergrafsmeer, Països Baixos: Max Euwe, escaquista holandès.
• 7 de juliol, Sora, Itàlia: Vittorio de Sica, director de cinema neorealista italià i actor
• 4 d'agost, Nova Orleans, Louisiana, EUA: Louis Armstrong, músic i cantant de jazz nord-americà.
• 20 d'agost, Modica, Sicília, Itàlia: Salvatore Quasimodo, poeta i periodista, Premi Nobel de Literatura de 1959
• 22 de setembre, Halifax, Canadà: Charles Brenton Huggins, metge canadenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1966
• 23 de setembre, Praga, Imperi Austrohongarès: Jaroslav Seifert, poeta i periodista txec, Premi Nobel de Literatura de l'any 1984
• 25 de setembre, Bromon e la Mota, França: Robert Bresson, cineasta francès.
• 5 de desembre, Nevada: Milton Erickson, metge i hipnoterapeuta
• 5 de desembre, Chicago, Illinois, EUA: Walt Disney, productor i director de cinema estatunidenc.
• 14 de desembre, Palau Reial de Tatoi, Atenes, Grècia: Pau I de Grècia, rei de Grècia des del 1947 al 1964.
• 16 de desembre, Filadèlfia (els EUA: Margaret Mead, antropòloga estatunidenca
• 27 de desembre, Berlín, Alemanya: Marlene Dietrich, actriu i cantant alemanya
• França: Louis Corman, psiquiatre.

Necrològiques

Països Catalans

• 14 de gener, Madrid: Víctor Balaguer i Cirera, polític liberal, escriptor romàntic i historiador català (n. 1824).
• 17 de febrer, París, França: Carles Casagemas i Coll, pintor català (n. 1880).
• 25 de febrer, Cartagena, Espanya: José Rogel Soriano, compositor de sarsuela valencià (n. 1829).
• 28 d'abril, Sabadell: Joan Massagué i Vilarrúbias, alcalde de Sabadell.
• 17 de desembre, Sant Andreu de Palomar, Barcelona: Pare Manyanet, eclesiàstic català, fundador dels instituts de Fills de la Sagrada Família (n. 1833).
• 29 de novembre, Madrid, Espanya: Francesc Pi i Margall, president de la Primera República Espanyola i President del consell de Ministres.

Resta del món

• 21 de gener, Barnesville, Ohio, EUA: Elisha Gray, inventor del telèfon (n. 1835).
• 27 de gener, Milà, Regne d'Itàlia: Giuseppe Verdi, compositor italià (n. 1813).
• 11 de febrer, Madrid: Ramón de Campoamor, un poeta romàntic asturià.

• 8 de març, Anvers, Bèlgica: Peter Benoit, compositor.
• 13 de març, Indianapolis, Indiana (EUA): Benjamin Harrison, 23è president dels Estats Units (n. 1833)

• 25 d'abril, Oviedo, Astúries: Leopoldo Alas, àlies Clarín, periodista i escriptor espanyol (n. 1852).
• 24 de maig: Charlotte Yonge, novel·lista
• 9 de setembre, Castell de Malromé, França: Henri de Toulouse-Lautrec, pintor francès (n. 1864).
• 14 de setembre, Buffalo, estat de Nova York, EUA: William McKinley, president dels Estats Units, després de ser ferit vuit dies abans per l'anarquista Leon Czolgosz a l'Exposició Pan-Americana (n. 1843).
• 26 de novembre, París, França: Antoni Gisbert i Pérez, pintor valencià (n. 1834).
• 25 de desembre, Munic: Josef Rheinberger, compositor i pedagog alemany.

Referències

Morts

22 de gener: illa de wight : Regne Unit mort: Victoria als 81 anys