Dakota del Sud

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaDakota del Sud
State of South Dakota
Bandera de Dakota del Sud Escut de Dakota del Sud
Bandera de Dakota del Sud Seal of South Dakota

Sobrenom The Mount Rushmore State, The Sunshine State i The 605
Etimologia Nació Dakota
Localització
South Dakota in United States.svg
44° 30′ N, 100° 00′ O / 44.5°N,100°O / 44.5; -100
Estat Estats Units d'Amèrica
Entitats de població
Capital Pierre
Ciutat més gran Sioux Falls
Població
Total 606.000 (1919)
• Densitat 3,03 hab/km²
Llengua anglès
Geografia
Superfície 199.729 km²
Banyat per Lake Traverse, Big Stone Lake, Big Sioux River, Missouri, Bois de Sioux River, Little Minnesota River i Lake Oahe
Altitud 670 m
Punt més alt Black Elk Peak  (2209 m)
Punt més baix Big Stone Lake  (295 m)
Limita amb
Història
Anterior Dakota Territory
Fundació 2 novembre 1889
Organització i govern
Forma de govern Govern estatal
Legislatiu South Dakota Legislature
• Governor of South Dakota Dennis Daugaard
Indicatius
Fus horari
ISO 3166-2 US-SD
Codi GNIS 1785534
Altres dades

Web http://www.sd.gov
Modifica dades a Wikidata

Dakota del Sud (South Dakota) és un estat dels Estats Units d'Amèrica situat a les planes altes del Mig Oest. El seu nom prové d'una tribu dels indis Lakota (Sioux). Dakota del Sud, juntament amb Dakota del Nord, va ser admesa a la unió el 2 de novembre de 1889. La capital és Pierre i la ciutat més poblada és Sioux Falls.

Població[modifica | modifica el codi]

Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia censats a l'estat 69.052 amerindis nord-americans (9%). Per tribus, les principals són els sioux (55.644), chippewa (796) i cherokees (505).

Geografia[modifica | modifica el codi]

Característiques geogràfiques de Dakota del Sud

Dakota del Sud limita amb els estats de Dakota del Nord, Minnesota, Iowa, Nebraska, Wyoming, i Montana. El riu Missouri el divideix en dues regions geogràfiques i culturals diferenciades ("East River" i "West River"). La regió de l'est és on hi ha més població i la de sòl més fèrtil. A l'oest i els "ranch" d'agricultura i ramaderia més extensiva. Els Black Hills, que són uns turons coberts de pinedes es troben al sud-oest de l'estat, zona sagrada pels sioux, també s'hi troba el Mount Rushmore, molt visitats pels turistes. Altres zones turístiques són els badlands del Badlands National Park, Wind Cave, Custer State Park, el Crazy Horse Memorial, i Deadwood.

Clima[modifica | modifica el codi]

Dakota del Sud presenta un clima continental temperat amb quatre estacions ben diferenciades i pluviometria que va de moderada a l'est a semiàrida a l'oest. La vegetació és predominantment de praderia. Els hiverns són secs i freds i els estius càlids i subhumits. A l'estiu les màximes sovint arriben als 32 °C però les mínimes arriben als 15 °C. De vegades s'arriba als 38 °C.[1] A l'hivern, el gener s'arriba a mitjanes de -12 °C a gran part de l'estat i la mínima rècord estatal va ser de -50 °C a McIntosh el 17 de febre de 1936.

La pluviometria del nord-est de l'estat és d'uns 381 mm, la del sud-est de 635 mm,[1] però una petita zona centrada a Lead a les Black Hills arriba a 762 mm.[2]

La part de l'est de Dakota delsud es considera que es troba dins el corredor dels tornados Tornado Alley,[3] amb uns 30 tornados cada any.[4] El temps sever amb tempestes de neu i glaç (blizzards i ice storms) ocorren sovint a l'hivern.

Temperatures mitjanes mensuals màximes i mínimes a diverses ciutats de Dakota del Sud (en graus Fahrenheit i Celsius)
Ciutat Jan Feb Mar Apr May Jun Jul Aug Sep Oct Nov Dec
Aberdeen 21/1 (−6/-17) 28/9 (−2/-13) 40/21 (4/-6) 57/33 (14/1) 70/46 (21/8) 79/55 (26/13) 85/60 (29/16) 84/57 (29/14) 73/46 (23/8) 59/34 (15/1) 39/20 (4/-7) 26/6 (−3/-14)
Rapid City 34/11 (1/-12) 39/16 (4/-9) 47/23 (8/-5) 57/32 (13/0) 67/43 (19/6) 77/52 (25/11) 86/58 (30/14) 86/57 (30/14) 75/46 (24/8) 62/35 (17/2) 45/22 (7/-6) 36/13 (2/-11)
Sioux Falls 25/3 (−4/-16) 32/10 (0/-12) 44/21 (7/-6) 59/32 (15/0) 71/45 (22/7) 81/54 (27/12) 86/60 (30/16) 83/58 (28/14) 74/48 (23/9) 61/35 (16/2) 42/21 (6/-6) 29/8 (−2/-13)
[5]

Ecologia[modifica | modifica el codi]

La majoria de Dakota, sense incloure les Black Hills, està dominat pel bioma de la praderia temperada.[6] Però també i hi ha arbres caducifolis com els pollancres Populus secció Aegiros, "cottonwoods", oms i salzes són comuns prop dels rius i llocs arreserats (shelter belt).[7] Entré els mamífers hi ha el bisó americà, cérvols, coiots i gossos de les praderies.[8] L'ocell oficial estatal és el faisà comú introduït des de la Xina,[9] i ha àguiles calbes per tot l'estat i especialment prop del riu Missouri.[10] Hi ha diverses espècies de peixos de riu i de llac.[8] Al riu Missouri també hi ha el peix paddlefish americà.[11]

Les Black Hills són diferents de la resta de l'estat per tenir més altitud i més precipitacions que les zones planes.[12] Hi ha diverses espècies de pins com el Pi Ponderosa i el pi lodgepole i també avets.[13]

Història[modifica | modifica el codi]

Els primers habitants van ser caçadors-recol·lectors paleoamerindis i desapareixeren de la zona cap a l'any 5000 aC. Entre els anys 500 i 800 de la nostra era i visqueren els seminòmades anomenats Mound Builders. Al segle XIV hi va haver la Massacre Crow Creek.[14] Cap a 1500 els Arikara (o Ree) s'hi van assentar.[15] El contacte amb els europeus s'inicià el 1743, amb els germans exploradors LaVerendrye que reclamaren la regió per a França dins la Gean Louisiana. A principi del segle XIX els sioux en gran part subsituiren els Arikara com a grup dominant.

El 1803, els Estats Units compraren la Louisiana i exploraren la regió i des de 1817, primer com caçadors de pells, s'assentaren en la zona.[16] El 1874 es va descobrir or a les Black Hills durant una expedició militar portada a terme per George A. Custer[17][18] que entraren il·legalment a les terres reservades als Lakota.

El 29 de desembre de 1890 hi va haver la Massacre de Wounded Knee dins la reserva índia de Pine Ridge.

Economia[modifica | modifica el codi]

A la dècada de 1930 la regió patí els efectes de l'erosió (Dust Bowl) i entrà en recessió però amb l'entrada dels Estats Units a la Segona Geuerra Mundial (1941) l'economia es recuperà per la gran demanda de productes agrícoles i industrials. Després la construcció d'embassaments també potencià l'economia de Dakota del Sud. Actualment l'estat ha diversificat l'economia i ja no depèn només de l'agricultura. El turisme i té un gran pes. El Citibank es va traslladar de Nova York a Sioux Falls activant el món de les finances a Dakota del Sud.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dakota del Sud Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 «Climate of South Dakota» (PDF). National Climatic Data Center. [Consulta: 26 novembre 2008].
  2. «Precipitation Normals (1971–2000)». South Dakota State University. [Consulta: 26 novembre 2008].
  3. «Tornado Climatology». National Severe Storms Laboratory. [Consulta: 7 febrer 2009].
  4. «Annual Average Number of Tornadoes, 1953–2004». National Climatic Data Center. [Consulta: 25 juny 2009].
  5. South Dakota Weather|South Dakota Weather For Travellers and Residents
  6. «A Short Introduction to Terrestrial Biomes». www.nearctica.com. [Consulta: 22 setembre 2007].
  7. «South Dakota Flora». Northern State University. [Consulta: 22 setembre 2007].
  8. 8,0 8,1 «South Dakota Fauna». Northern State University. [Consulta: 22 setembre 2007].
  9. «Ring-Necked Pheasant». Northern State University. [Consulta: 22 setembre 2007].
  10. Hetland, Cara. South Dakota bald eagles make a comeback Publicradio.org Minnesota Public Radio. February 8, 2007. (accessed September 22, 2007).
  11. «Paddlefish». Northern State University. [Consulta: 22 setembre 2007].
  12. South Dakota's Forest Resources. Piva, R.; Haugan, D.; Josten, G.; Brand, G. (U.S. Department of Interior. Forest Service Resource Bulletin. 2007)
  13. Thompson (ed.), p. 31.
  14. Deloria and Neal (eds.), p. 161.
  15. Schell, pp. 16–18.
  16. «Chronology of South Dakota History». South Dakota Historical Society. [Consulta: 3 setembre 2007].
  17. Schell, p. 129.
  18. Schell, pp. 140–144.

Coord.: 44° 30′ N, 100° 00′ O / 44.5°N,100°O / 44.5; -100