Minnesota

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaMinnesota
Bandera de Minnesota Escut de Minnesota
Bandera de Minnesota

Símbol Grace
Sobrenom Land of 10,000 Lakes i Gopher State
Etimologia Minnesota River
Localització
Minnesota in United States.svg
46° N, 94° O / 46°N,94°O / 46; -94
Estat Estats Units d'Amèrica
Entitats de població
Capital Saint Paul
Conté
Població
Total 5.489.594 (2015)
Llengua sense valor
Geografia
Banyat per Llac Superior, Mississipí, St. Croix River, Red River of the North, Minnesota River, Lake of the Woods i Rainy River
Limita amb
Història
Fundació 11 maig 1858
Organització i govern
Legislatiu Minnesota Legislature
• Governadorde Minnesota Mark Dayton
Indicatius
Fus horari
ISO 3166-2 US-MN
Codi GNIS 662849
Altres dades

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Minnesota és un dels cinquanta estats que, juntament amb Washington DC, formen els Estats Units d'Amèrica. La seva capital és Saint Paul i la seva ciutat més poblada, Minneapolis. Està situat a la regió de l'Oest Mitjà del país, limitant al nord amb el Canadà, al nord-est amb el llac Superior, a l'est amb els rius Mississipí i St. Croix —que formen la major part de la seva frontera amb Wisconsin—, al sud amb Iowa, al sud-oest amb Dakota del Sud i al nord-oest amb Dakota del Nord. Va ser admès a la Unió l'11 de maig de 1858, com el trenta-dosè estat.

L'estat actual de Minnesota es va constituir a partir de la meitat oriental del Territori de Minnesota. La seva població, de més de cinc milions d'habitants, descendeix fonamentalment d'emigrants de l'Europa Occidental. Les minories ètniques principals són els afroamericans, els asiàtics, els hispans, els nadius americans descendents dels habitants originals, i les recents comunitats d'immigrants somalis i hmong.

Poc més de la meitat de la seva població es concentra a l'àrea metropolitana de les Ciutats Bessones (en anglès: Twin Cities), Minneapolis i St Paul, que són el centre de l'Estat de transports, negocis i indústries, i llar d'una comunitat artística internacionalment reconeguda. La resta de l'estat, conegut com a Gran Minnesota (Greater Minnesota), es compon de vastes praderies dedicades a l'agricultura intensiva a l'oest, de boscos caducifolis a l'est, i del menys poblat bosc boreal al nord. L'estat també és conegut pel seu sobrenom, la "Terra de 10 000 llacs". Tals llacs, juntament amb els altres cursos d'aigua i els seus nombrosos parcs i boscos nacionals ofereixen als residents i als turistes un vigorós estil de vida a l'aire lliure.

El seu clima extrem contrasta amb la moderació dels seus habitants. L'estat és conegut per la seva política moderada a progressiva, per les seves polítiques socials i per la seva elevada participació ciutadana en temes polítics. És un dels estats més saludables i té una de les poblacions més educades i alfabetitzades.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

La paraula Minnesota prové de dakota per al riu Minnesota, Mnisota o Mnišota. Mni (de vegades escrit mini o minne) es pot traduir com a "aigua", i sota com a "lletós" (amb la variant šota 'fangós'). De fet, Mnisota pot traduir-se com "aigua tenyida de cel" i Mnišota com a "l'aigua ennuvolada de quelcom". Els nadius americans van explicar l'origen del nom als primers pobladors alliberant llet a l'aigua i anomenant-la mnisota. Molts llocs de l'estat contenen la paraula dakota per a l'aigua, com Minnehaha Falls ("Cascada" i no "aigües rialleres" com es pensa comunament), Minneiska ("Aigua blanca"), Minnetonka, ("Aigua torta"), i Minneapolis, que és una combinació de mni i la paraula grega polis ("ciutat").

Història[modifica | modifica el codi]

Fins el 1858[modifica | modifica el codi]

Els primers exploradors europeus que van explorar la regió van ser els francesos Pierre Esprit Radisson i Médard Chouart des Groseilliers l'any 1660. En aquell moment, la regió era habitada pels nadius americans sioux. Una segona tribu, els chippewa, s'instal·laria a la regió a mitjans de la dècada del 1750. Els chippewa i els sioux es convertirien immediatament en enemics.

El 1679, el francès Daniel Greysolon, a la recerca d'una ruta terrestre cap a la costa de l'oceà Pacífic, va passar per la regió. Greysolon va arribar pel llac Superior, va explorar-ne l'interior i la va annexionar a la corona francesa. Un any més tard, el belga Louis Hennepin i els seus dos socis d'exploració van ser capturats pels sioux, a l'actual Illinois. Els nadius americans se'ls van emportar a la Minnesota actual. Hennepin, en el seu viatge a Minnesota, va ser la primera persona d'ascendència europea a posar els peus a la regió on es troba actualment la ciutat de Minneapolis. Mentrestant, Greysolon havia sentit notícies sobre la captura de tres blancs desconeguts per part dels sioux, i va organitzar una missió de recerca i rescat. Després de trobar els sioux el 1679, Greysolon va reclamar amb èxit l'alliberament dels tres captius.

Els francesos van controlar la regió durant gairebé un segle. Va pertànyer llavors a la província colonial de Louisiana, part de Nova França. El 1762, els francesos van cedir als espanyols tots els territoris de Louisiana situats a l'oest del riu Misisipi, que incloïen tota la regió meridional del Minnesota actual. Un any més tard, el 1763, acabaria la Guerra Franco-Indígena entre ells i els britànics, que es traduiria en la derrota francesa. Sota els termes del Tractat de París, van cedir totes les terres de Nova França situades a l'est de Misisipi als britànics, que incloïen la regió que actualment constitueix el nord de Minnesota. The North West Company, una empresa britànica, va fundar ràpidament diversos càrrecs comercials, fins i tot en la part controlada pels espanyols. No tenien cap interès per la regió meridional, donada la seva ubicació aïllada, allunyada dels principals centres colonials d'Espanya a Amèrica del Nord.

En 1783, després del final de la Guerra d'Independència dels Estats Units, els britànics van cedir totes les seves terres al sud dels Grans Llacs i a l'est de Misisipi als Estats Units. La regió del nord de Minnesota actual es va convertir immediatament en part del Territori del Nord-oest. No obstant això, els britànics van continuar amb el comerç de pells a la regió, fins al final de la Guerra de 1812. Mentre que, el 1800, els espanyols havien cedit a la Louisiana francesa. En 1803, Napoleó Bonaparte va vendre Louisiana als Estats Units, i així, tota la regió va passar al control nord-americà. Dos anys després de la venda, Zebulon Pike va ser enviat pel govern dels Estats Units per explorar la regió.

Els americans van fundar un fort temporal el 1819.5 Un any més tard, van començar la construcció del primer assentament permanent, a prop de la confluència dels rius Mississippi i Minnesota. Va ser inaugurat el 1825, amb el nom de Fort Snelling (Fort St. Anthony). Aquest assentament es va convertir immediatament en el principal centre industrial i comercial de la regió, a més de realitzar serveis militars a la regió.

Fort Snelling també va servir de punt de partida per als exploradors que volien explorar les parts inexplorades de la regió. Un d'aquests exploradors, Henry R. Schoolcraft, va descobrir el llac Itasca, el naixement del riu Misisipi. Els nord-americans van començar a netejar els boscos a finals de la dècada de 1830, i la indústria maderera es va convertir ràpidament en la principal font d'ingressos de la regió. A la dècada de 1830 es van iniciar els primers cultius, a la regió de Young Drift Plains, a l'est i sud-central de Minnesota. Ràpidament, es va notar que el sòl d'aquesta regió era extremadament fèrtil, el que va passar a atraure més persones a la regió.

El 1837, els Sioux i els Chippewa van vendre les seves terres al voltant del riu St. Croix als nord-americans. El 1851, uns pocs agricultors van fundar Sant Pau, i es van convertir en la primera ciutat, quan va ser incorporada en 1854.

Del 1858 a l'actualitat[modifica | modifica el codi]

Geografia[modifica | modifica el codi]

D'una superfície de 217 736 km², Minnesota té una població de 4 919 479 habitants (2000). La capital de Minnesota és Saint Paul però Minneàpolis és també una ciutat molt influent dins l'estat. El riu Mississippí neix al nord de l'estat. El seu afluent, el Minnesota, té també el seu naixement al sud-est de l'estat, i desemboca al riu Missisippí a prop de Saint Paul.

Terreny[modifica | modifica el codi]

Regions geogràfiques[modifica | modifica el codi]

Fauna i flora[modifica | modifica el codi]

Clima[modifica | modifica el codi]

Llacs i rius[modifica | modifica el codi]

Àrees protegides[modifica | modifica el codi]

Xarxa urbana[modifica | modifica el codi]

Demografia[modifica | modifica el codi]

Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia censats a l'estat 82.227 amerindis nord-americans (1,8%). Per tribus, les principals són els chippewa (39.910), sioux (7.541), cherokees (2.746), winnebago (727), iroquesos (570) i blackfoot (536)

Races i ètnies[modifica | modifica el codi]

Piràmide d'edats[modifica | modifica el codi]

Religió[modifica | modifica el codi]

La majoria de la població (6 de cada 10) són protestants, encara que també hi ha una part important de catòlics romans (una quarta part de la població). La denominació protestant més gran és el luteranisme.

En anys recents, els nous immigrants han afegit noves religions a Minnesota, i ara hi ha mesquites islàmiques, temples budistes, mandirs hindús a l'estat (la major part en l'àrea metropolitana de Minneapolis-St. Paul), encara que el nombre de minnesotians que s'han incorporat a religions no cristianes continua encara sent baix.

Economia[modifica | modifica el codi]

Indústria i comerç[modifica | modifica el codi]

Ús i producció d'energia[modifica | modifica el codi]

Imposts estatals[modifica | modifica el codi]

Govern i administració[modifica | modifica el codi]

Divisió de poders[modifica | modifica el codi]

Constitució[modifica | modifica el codi]

Divisió administrativa[modifica | modifica el codi]

Política[modifica | modifica el codi]

Minnesota és conegut per ser un estat populista d'esquerres. En aquest estat, el Partit Demòcrata s'anomena partit demòcrata dels grangers i dels obrers (Democratic-Farmer-Labor Party - DFL), com a conseqüència de la fusió entre el partit demòcrata local i un partit més a l'esquerra. El DFL ha dominat molt de temps Minnesota però ha d'afrontar-se avui a un Partit Republicà en plena conquesta de l'estat. Pel que fa als amerindis nord-americans, els Chippewa de Minnesota tenen una organització pròpia.

Cultura[modifica | modifica el codi]

Art i arquitectura[modifica | modifica el codi]

Cultura popular[modifica | modifica el codi]

Esports[modifica | modifica el codi]

Societat[modifica | modifica el codi]

Educació[modifica | modifica el codi]

Biblioteques i universitats[modifica | modifica el codi]

Salut[modifica | modifica el codi]

Crim i seguretat[modifica | modifica el codi]

Economia[modifica | modifica el codi]

L'Oficina d'Anàlisis Econòmiques Bureau of Economic Analysis estima que el producte interior brut de Minnesota el 2003 era de $211 bilions. La renda per capita el 2003 era de $34,031, la desena als Estats Units. La renda mitjana per família era el 1999 d'aproximadament $48 000, quedant en vuitè lloc a la nació. En general els salaris són més baixos en zones rurals, particularment a la part nord-oest de l'estat.

Transports[modifica | modifica el codi]

Mitjans de comunicació[modifica | modifica el codi]

Símbols d'estat[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Minnesota Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 46° N, 94° O / 46°N,94°O / 46; -94