Minnesota

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaMinnesota
Bandera de Minnesota Escut de Minnesota
Bandera de Minnesota Seal of Minnesota

Símbol Grace
Sobrenom Land of 10,000 Lakes i Gopher State
Etimologia Minnesota River
Localització
Minnesota in United States.svg
46° N, 94° O / 46°N,94°O / 46; -94
Estat Estats Units d'Amèrica
Entitats de població
Capital Saint Paul
Conté
Població
Total 5.489.594 (2015)
• Densitat 24,38 hab/km²
Llengua sense valor
Geografia
Superfície 225.163 km²
Banyat per Llac Superior, Mississipí, St. Croix River, Red River of the North, Minnesota River, Lake of the Woods i Rainy River
Altitud 365 m
Punt més alt Eagle Mountain  (701 m)
Punt més baix Llac Superior  (183 m)
Limita amb
Història
Fundació 11 maig 1858
Organització i govern
Legislatiu Minnesota Legislature
• Governadorde Minnesota Mark Dayton
Indicatius
Fus horari
ISO 3166-2 US-MN
Codi GNIS 662849
Altres dades

Web mn.gov
Modifica dades a Wikidata

Minnesota és un dels cinquanta estats que, juntament amb Washington DC, formen els Estats Units d'Amèrica. La seva capital és Saint Paul i la seva ciutat més poblada, Minneapolis. Està situat a la regió de l'Oest Mitjà del país, limitant al nord amb el Canadà, al nord-est amb el llac Superior, a l'est amb els rius Mississipí i St. Croix —que formen la major part de la seva frontera amb Wisconsin—, al sud amb Iowa, al sud-oest amb Dakota del Sud i al nord-oest amb Dakota del Nord. Va ser admès a la Unió l'11 de maig de 1858, com el trenta-dosè estat.

L'estat actual de Minnesota es va constituir a partir de la meitat oriental del Territori de Minnesota. La seva població, de més de cinc milions d'habitants, descendeix fonamentalment d'emigrants de l'Europa Occidental. Les minories ètniques principals són els afroamericans, els asiàtics, els hispans, els nadius americans descendents dels habitants originals, i les recents comunitats d'immigrants somalis i hmong.

Poc més de la meitat de la seva població es concentra a l'àrea metropolitana de les Ciutats Bessones (en anglès: Twin Cities), Minneapolis i St Paul, que són el centre de l'Estat de transports, negocis i indústries, i llar d'una comunitat artística internacionalment reconeguda. La resta de l'estat, conegut com a Gran Minnesota (Greater Minnesota), es compon de vastes praderies dedicades a l'agricultura intensiva a l'oest, de boscos caducifolis a l'est, i del menys poblat bosc boreal al nord. L'estat també és conegut pel seu sobrenom, la "Terra dels 10.000 llacs". Tals llacs, juntament amb els altres cursos d'aigua i els seus nombrosos parcs i boscos nacionals ofereixen als residents i als turistes un vigorós estil de vida a l'aire lliure.

El seu clima extrem contrasta amb la moderació dels seus habitants. L'estat és conegut per la seva política moderada a progressiva, per les seves polítiques socials i per la seva elevada participació ciutadana en temes polítics. És un dels estats més saludables i té una de les poblacions més educades i alfabetitzades.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

La paraula Minnesota prové de dakota per al riu Minnesota, Mnisota o Mnišota. Mni (de vegades escrit mini o minne) es pot traduir com a "aigua", i sota com a "lletós" (amb la variant šota 'fangós'). De fet, Mnisota pot traduir-se com "aigua tenyida de cel" i Mnišota com a "l'aigua ennuvolada de quelcom". Els nadius americans van explicar l'origen del nom als primers pobladors alliberant llet a l'aigua i anomenant-la mnisota. Molts llocs de l'estat contenen la paraula dakota per a l'aigua, com Minnehaha Falls ("Cascada" i no "aigües rialleres" com es pensa comunament), Minneiska ("Aigua blanca"), Minnetonka, ("Aigua torta"), i Minneapolis, que és una combinació de mni i la paraula grega polis ("ciutat").

Història[modifica | modifica el codi]

Fins al 1858[modifica | modifica el codi]

Els primers exploradors europeus que van explorar la regió van ser els francesos Pierre Esprit Radisson i Médard Chouart des Groseilliers l'any 1660. En aquell moment, la regió era habitada pels nadius americans sioux. Una segona tribu, els chippewa, s'instal·laria a la regió a mitjans de la dècada del 1750. Els chippewa i els sioux es convertirien immediatament en enemics.

El 1679, el francès Daniel Greysolon, a la recerca d'una ruta terrestre cap a la costa de l'oceà Pacífic, va passar per la regió. Greysolon va arribar pel llac Superior, va explorar-ne l'interior i la va annexionar a la corona francesa. Un any més tard, el belga Louis Hennepin i els seus dos socis d'exploració van ser capturats pels sioux, a l'actual Illinois. Els nadius americans se'ls van emportar a la Minnesota actual. Hennepin, en el seu viatge a Minnesota, va ser la primera persona d'ascendència europea a posar els peus a la regió on es troba actualment la ciutat de Minneapolis. Mentrestant, Greysolon havia sentit notícies sobre la captura de tres blancs desconeguts per part dels sioux, i va organitzar una missió de recerca i rescat. Després de trobar els sioux el 1679, Greysolon va reclamar amb èxit l'alliberament dels tres captius.

Els francesos van controlar la regió durant gairebé un segle, quan aquesta pertanyia a la província colonial de Louisiana, part de Nova França. El 1762, els francesos van cedir als espanyols tots els territoris de la Louisiana situats a l'oest del riu Mississipí, que incloïen tota la regió meridional de la Minnesota actual. Un any més tard, el 1763, acabaria la Guerra Franco-Índia, entre aquests i els britànics, que acabaria en derrota francesa. Sota els termes del Tractat de París, els francesos cedien totes les terres de Nova França situades a l'est del Mississipí als britànics, que incloïen la regió que actualment constitueix el nord de Minnesota. La Companyia del Nord-oest, una empresa britànica, va fundar ràpidament diversos càrrecs comercials, fins i tot en la part controlada pels espanyols. A causa de la seva situació aïllada, els espanyols no tenien cap interès per la regió meridional, allunyada dels principals centres colonials d'Espanya a l'Amèrica del Nord.

En 1783, després del final de la Guerra de la Independència dels Estats Units, els britànics van cedir totes les seves terres al sud dels Grans Llacs i a l'est del Mississipí als Estats Units. La regió del nord de Minnesota actual es va convertir immediatament en part del Territori del Nord-oest. No obstant això, els britànics van continuar amb el comerç de pells a la regió, fins al final de la Guerra del 1812. Mentre que, el 1800, els espanyols havien cedit la Louisiana als francesos. En 1803, Napoleó Bonaparte va vendre la Louisiana als Estats Units, i així, tota la regió va passar al control nord-americà. Dos anys després de la venda, Zebulon Pike va ser enviat pel govern dels Estats Units a explorar la regió.

Els nord-americans van fundar un fortalesa temporal el 1819. Un any més tard, van començar la construcció del primer assentament permanent, a prop de la confluència dels rius Mississipí i Minnesota. Va ser inaugurat el 1825, amb el nom de Fort Snelling (Fort St. Anthony). Aquest assentament es va convertir immediatament en el principal centre industrial i comercial de la regió, a més de realitzar serveis militars a la regió.

Fort Snelling també va servir de punt de partida per als exploradors que volien explorar les parts inexplorades de la regió. Un d'aquests exploradors, Henry R. Schoolcraft, va descobrir el llac Itasca, el naixement del riu Missisipí. Els nord-americans van començar a talar els boscos a finals de la dècada del 1830, i la indústria del bosc es va convertir ràpidament en la principal font d'ingressos de la regió. A la dècada del 1830 es van iniciar els primers cultius, a la regió de les Planes del Young Drift de l'est i del centre-sud de la Minnesota actual. Ràpidament es va descobrir que el sòl d'aquesta regió era extremadament fèrtil, fet que va atraure més persones a la regió.

El 1837, els sioux i els chippewa van vendre les seves terres al voltant del riu St. Croix als nord-americans. El 1851, uns quants agricultors van fundar Saint Paul, i es van convertir en la primera ciutat quan va ser incorporada el 1854.

Entre el 1783 i el 1849, Minnesota va formar part de diversos territoris: de la Louisiana, el Territori del Nord-oest, el Territori d'Illinois, el Territori de Michigan i del Territori de Wisconsin. Aquest últim territori englobava tota l'actual Minnesota, així com els actuals Estats d'Iowa i Wisconsin. Un cop les regions d'Iowa i Wisconsin van ser elevades a la categoria d'Estats, el Congrés dels Estats Units va crear el 3 de març de 1849 el Territori de Minnesota, que ocupava la resta del territori de l'ex-territori de Wisconsin.

La frontera nord, est i sud del nou Territori de Minnesota eren les mateixes de l'actualitat. La seva frontera oest, en canvi, englobava gran part dels actuals Estats de Dakota del Nord i Dakota del Sud, ja que s'estenia fins als rius Missouri i White Earth. En aquell temps, vivien a la regió prop de quatre mil habitants nord-americans d'ascendència europea. Després de convertir-se en Territori, la població va créixer ràpidament. Molts dels nous colons es van instal·lar a la regió de les Planes del Young Drift, a l'oest i al centre-sud. El creixement demogràfic va augmentar dràsticament. El 1851, els sioux, que vivien al sud. van ser forçats pel govern nord-americà a cedir totes les seves terres.

El fort creixement demogràfic -concentrat principalment a la part est del Territori- va fer que la porció oriental del Territori de Minnesota fos elevada a la categoria d'Estat l'11 de maig de 1858, passant a ser el 32° Estat dels Estats Units. Aleshores tenia més de 150.000 habitants, i els seus límits territorials ja eren els actuals. La porció occidental es transformaria el 1861 en el Territori de Dakota.

Del 1858 a l'actualitat[modifica | modifica el codi]

Tres anys després de l'admissió de Minnesota a la Unió com el 32° estat nord-americà, va esclatar la Guerra Civil dels Estats Units, el 1861, contra 11 estats del sud dels Estats Units, que s'havien separat del país i havien format els Estats Confederats d'Amèrica. Va ser el primer estat nord-americà a oferir tropes a la Unió per a la lluita contra els confederats.

A l'agost del 1862, mentre les principals batalles i conflictes de la Guerra Civil passaven relativament lluny de l'Estat, els sioux van realitzar un gran atac contra les comunitats habitades per nord-americans d'ascendència europea. En aquest atac, els sioux van matar més de 500 persones, i van destruir diverses comunitats i plantacions. Les milícies de Minnesota i les tropes nord-americanes van derrotar finalment els sioux.

Després de la fi de la Guerra Civil, Minnesota va passar per un període de gran creixement i prosperitat econòmica. Es van construir grans quantitats de molins per processar el blat conreat a la regió, es van construir fàbriques a Minneapolis, i les vies fèrries van passar a connectar Minnesota amb la resta del país. A més d'això, el govern de l'estat, juntament amb les empreses ferroviàries, estava interessat a atreure més persones a la regió. El govern local i les companyies ferroviàries van distribuir grans quantitats de pamflets a Europa —especialment a la recentment unida Alemanya i a Escandinàvia—. Grans quantitats d'immigrants europeus —majoritàriament alemanys, i en menys quantitat, noruecs, suecs i irlandesos— es van instal·lar a l'Estat entre les dècades del 1870 i del 1890.

Al començament de la dècada del 1880, es van descobrir grans jaciments de ferro. Cap al 1890 se'n van descobrir alguns més, i fins i tot més endavant, a finals de la dècada del 1910. La mineria del ferro es va convertir ràpidament en una de les principals fonts d'ingressos de l'estat.

El 1889, William W. Mayo i els seus dos fills van fundar una clínica mèdica, la Clínica Mayo (en anglès: Mayo Clinic), a Rochester. La clínica es va fer molt coneguda a l'Estat, i finalment la família Mayo convertiria el que inicialment era una petita clínica en un centre hospitalari. Actualment, la Clínica Mayo és un dels centres d'investigació mèdica més prestigiosos del món.

El 1894 va originar-se un gran incendi als boscos de Minnesota, conegut com a Great Hinkley Fire. L'incendi es va estendre sobre prop de mil quilòmetres quadrats de boscos, que va causar la mort d'unes 400 persones i prop d'un milió de dòlars en danys i perjudicis. Posteriorment, el 1918, va tenir lloc un altre gran incendi, que va endur-se de nou unes 400 persones i en aquesta ocasió va causar més de 25 milions de dòlars en danys i perjudicis.

El període de gran prosperitat i creixement econòmic s'estendria fins a mitjans de la dècada del 1920. No obstant això, aquesta prosperitat només la gaudien principalment les companyies ferroviàries (que cobraven molt pel transport dels productes produïts a Minnesota cap a altres regions del país), i els establiments bancaris i polítics. Durant les dècades del 1890 i el 1900, molts grangers, miners i treballadors industrials es van unir en sindicats i cooperatives. Després de la Primera Guerra Mundial —que va fer augmentar significativament la venda del mineral de ferro i productes agropecuaris, i va estimular la industrialització de l'estat— aquests grups s'unirien entre ells per formar el Partit Agrari-Laborista, que donava suport als petits agricultors i als treballadors industrials. El primer polític d'aquest partit a fer-se governador, Floyd B. Olson, va ser triat Governador de l'Estat el 1931.

Minnesota va començar a notar primers senyals de recessió econòmica durant la dècada del 1920, a causa dels baixos preus i la baixa demanda dels productes agropecuaris i el mineral de ferro que produïa. Moltes granges es van endeutar greument. Aquesta recessió es va agreujar més profundament amb la Gran Depressió de la dècada del 1930, quan la demanda nacional de les dues de les principals fonts d'ingressos de l'Estat —el blat i el mineral de ferro— havien caigut dràsticament en tot el país. Molts de treballadors van perdre els seus llocs de treball. Prop d'un 70% dels treballadors que treballaven en la mineria de ferro, per exemple, van ser acomiadats. Molts grangers, que s'havien d'enfrontar a l'endeutament, els baixos preus, sequeres i plagues de llagosta, es van veure obligats a abandonar les seves granges i traslladar-se a les ciutats.

Els govern local i el dels Estats Units van realitzar diversos programes d'assistència socioeconòmica i de construccions públiques, en un intent de minimitzar els efectes de la Depressió a l'estat. Mentrestant, les companyies mineres del ferro van començar a extreure principalment taconita, un tipus de ferro més barat però de menys qualitat, que actualment constitueix prop d'un 30% del ferro extret de Minnesota. Els efectes de la Depressió arribarien a la seva fi amb l'entrada del país a la Segona Guerra Mundial, que va crear la demanda del blat i el ferro produïts a l'estat. Un altre resultat de la guerra va ser l'inici de l'acceleració de la industrialització.

Després de la guerra, la indústria manufacturera havia superat la mineria del ferro i el cultiu de blat com a principal font d'ingressos de l'estat. La mineria del ferro, per la seva banda, havia caigut dràsticament després de la guerra, a causa de la caiguda de la demanda nacional, i la seva importància econòmica va disminuir notablement. Per estimular la indústria minera a l'estat, Minnesota va decidir proporcionar premis fiscals el 1964 als seus miners i a les siderúrgiques, per tal d'estimular la construcció de mines i indústries siderúrgiques a l'estat. Un dels principals problemes causats per la indústria de la mineria del ferro va ser la contaminació de l'aigua, causada pels residus generats per tals mines. El 1978, la Cort Suprema de l'estat va ordenar a una companyia minera de Silver Bay que parés d'abocar els seus residus al llac Superior. La companyia va ser obligada a construir un abocador especial, inaugurat el 1980. Durant les dècades del 1980 i 1990, altres companyies industrials, pressionades per grups ecologistes i pel govern de l'estat, van fer el mateix.

Mentrestant, a causa de la ràpida industrialització i la modernització de la indústria agropecuària —que va causar un èxode de les àrees rurals a les ciutats— a mitjans de la dècada del 1950 la majoria de la població de l'estat ja vivia en àrees urbanes. L'economia es va diversificar en un procés que continua en l'actualitat, i sectors com ara la prestació de serveis financers i immobiliaris i el turisme van passar a tenir una creixent importància en l'economia de l'Estat.

Geografia[modifica | modifica el codi]

És l'estat més septentrional dels Estats Units excloent Alaska; el seu Northwest Angle (en anglès: Angle Nord-oest) és l'única part dels 48 estats contigus que se situa al nord del Paral·lel 49. Limita al nord amb les províncies canadenques de Manitoba i Ontàrio, a l'est amb Wisconsin i amb el llac Superior, al sud amb Iowa, i a l'oest amb Dakota del Nord i Dakota del Sud. Amb els seus 225.365 km², o el que és el mateix, el 2,25% dels Estats Units, és el 12è estat més gran (el segon més gran entre els estats de l'Oest Mitjà). Pertany a la sub-regió d'Upper Midwest.

Terreny[modifica | modifica el codi]

La major part del terreny és relativament pla i esquitxat de llacs, que van ser erosionats per períodes glacials durant l'Edat glacial. La part de l'extrem sud-est de l'estat forma part de la Driftless Area, que no va ser coberta per la recent glaciació de Wisconsin. Aquí es troben el llac Pepin i els alts cingles del Mississipí. La part nord-est de l'estat es troba a l'Escut canadenc i està cobert per accidentades sèries de pujols, entre els quals destaca la serra de Mesabi, rica en mena de ferro, les muntanyes Sawtooth al llarg del litoral del llac Superior, els turons de Misquah i les terres altes de Laurentian.

Hi ha dues divisòries continentals a la part nord-oest —la divisòria Laurentiana i la divisòria de Sant Llorenç—, creant tres divisòries d'aigües: la pluja que cau a l'estat pot anar a parar tant al riu Mississipí, que desemboca al golf de Mèxic, com al canal de Sant Llorenç, a l'oceà Atlàntic, o a la conca de la badia de Hudson, a l'oceà Àrtic.

L'altitud mitjana de l'estat és de 366 m. El punt més alt és Eagle Mountain, amb 701 m, i el més baix, 183 m, a la superfície del llac Superior. És una de les regions geològicament més estables del país. Ha experimentat molt pocs terratrèmols al llarg de la seva història, la major part dels quals han estat de baixa intensitat; el terratrèmol més fort de l'últim segle va passar prop de Morris el 1975 i va tenir una intensitat d'entre 4,6 i 4,8 en l'escala de Richter.

Regions geogràfiques[modifica | modifica el codi]

Minnesota es divideix en quatre regions geogràfiques:

  • Les planes Dissected Till ocupen una petita àrea localitzada a l'extrem sud-oest. Es caracteritzen per la presència de grans quantitats de sediments d'origen glacial, deixats per antigues glaceres. També es caracteritzen pel seu terreny relativament pla i pel seu sòl molt fèrtil. Aquest últim s'erosiona molt fàcilment, i aquesta erosió fa que els rius presents a la regió excavin valls molt profundes.
  • Les planes Young Drift comprenen una llarga franja de terra que s'estén del nord-oest a la regió centre-oest de l'estat, i d'aquí, al centre-sud. Es caracteritza principalment pel seu terreny poc accidentat, marcat per la presència de muntanyes foradades de poca altitud. Les glaceres van deixar grans quantitats de sediments a la regió, encara que en menys quantitat que en les Planes Dissected Till. El seu sòl és fèrtil, i la major part de la regió s'utilitza per a la pràctica de la agropecuària.
  • L'àrea de Driftless es localitza a l'extrem sud-est. A diferència de les dues planes esmentades abans, l'àrea de Driftless no va ser afectada per les glaciacions que van ocórrer fa més de deu mil anys a Amèrica del Nord. Posseeix un terreny molt accidentat, amb altes muntanyes i valls profundes.
  • L'altiplà Superior es localitza a la regió central i al nord-est. Es considera part de l'Escut canadenc, una regió caracteritzada pel seu terreny accidentat i rocós. La major part de la regió està coberta per boscos, que es localitzen majoritàriament en aquesta regió de l'estat. Aquí s'hi localitzen tant el punt més alt com el més baix.

Fauna i flora[modifica | modifica el codi]

Tres dels grans biomes d'Amèrica del Nord convergeixen a Minnesota: les Grans Planes de l'oest, el bosc caducifoli de l'est, i la taigà septentrional de l'Escut canadenc.

Mentre que la pèrdua de l'hàbitat ha creat problemes als animals natius com la marta, el cérvol, el ren i el linx roig, l'estat conté la població de llops grisos més gran de la nació excloent Alaska i alberga poblacions considerables d'ants i cérvols de Virgínia.

Localitzat a la ruta migratòria del Mississipí (en anglès: Mississippi Flyway), l'estat té poblacions d'aus aquàtiques migratòries com oques i ànecs, així com ocells de caça com el gall fer comú, el faisà comú i Meleagris. Els llacs són plens de peixos com ara Sander vitreus, perques, lluços de riu i Esox masquinongy. Els rierols del sud-est estan poblats de truites de rierol, truites comunes i truites arc de Sant Martí.

Clima[modifica | modifica el codi]

Minnesota té un clima temperat continental, amb hiverns molt freds i estius càlids, i relativament inestable, on les condicions climàtiques poden canviar sobtadament en un curt període. El clima és típic de la seva localització continental, de la seva alta latitud, i del seu terreny poc accidentat, que permet el ràpid moviment de corrents d'aire vingudes de qualsevol direcció al llarg de l'estat. En general, les temperatures de l'estat augmenten a mesura que es viatja cap al sud. No obstant això, la major part del nord-est de l'Estat té temperatures més baixes que el nord-oest, a causa de la seva altitud mitjana més elevada. Per la seva banda, el litoral al llarg del llac Superior té hiverns i estius més suaus que les altres regions de l'estat.

És conegut nacionalment pels seus hivern rigorosos. La localitat d'International Falls, localitzada a l'extrem nord de l'estat, registra les temperatures més baixes de qualsevol ciutat nord-americana localitzada en els 48 estats contigus. A l'hivern, la temperatura mitjana del sud és d'-11 °C, mentre que la regió del nord té una temperatura mitjana menor de -19 °C. La mitjana de les mínimes al sud és de -14 °C, i al nord, de -21 °C. La mitjana de les màximes és de -3 °C al sud i de -8 °C al nord. La temperatura més baixa registrada va ser de -51°C, a Tower, el 2 de febrer de 1996.

A l'estiu, la temperatura mitjana del sud és de 23 °C, i la del nord, de 19 °C. La mitjana de les mínimes és de 17 °C al sud i de 9 °C al nord. La mitjana de les màximes és de 28 °C al sud i de 26 °C al nord. La temperatura més alta registrada va ser de 46 °C, registrada a Beardsley, el 29 de juliol de 1917, i a Moorhead, el 6 de juliol de 1936.

La taxa de precipitació mitjana anual de pluja augmenta a mesura que es viatja en direcció a l'est. La regió oest rep menys de 50 centímetres anuals de pluja per any, mentre que la regió est rep més de 80 centímetres. La taxa de precipitació de neu, per la seva banda, augmenta a mesura que es viatja en direcció al nord. El sud rep prop de 50 centímetres anuals de neu per any, mentre que el nord rep aproximadament 180 centímetres anuals.

Llacs i rius[modifica | modifica el codi]

És un dels estats més coberts per cossos d'aigua dels Estats Units. El seu sobrenom, La terra dels 10.000 llacs, no és cap exageració: té 11.842 llacs de més de 10 acres (40.500 m²). El llac més gran és el llac Red, amb 1.100 km². El percentatge de l'àrea ocupada per aigua de l'estat és de prop del 5% de la seva superfície total. Però si comptem la part del llac Superior (el cos d'aigua més gran i més profund de l'estat) aquest percentatge augmenta al 8,4%.

Té 6.564 rius i rierols naturals, que sumen una longitud total de 111.000 quilòmetres. El riu més llarg dels Estats Units i el tercer del món, el Mississipí, comença el seu camí de 6.270 km al llac Itasca, al nord. S'uneix al riu Minnesota a l'altura de Fort Snelling, i al sud-est amb molts rierols de truites. El riu Vermell del Nord, al llit del glacial llac Agassiz, drena la part nord-occidental de l'estat cap al nord, per desembocar al llac Winnipeg, al Canadà.

La conca hidrogràfica del Mississipí cobreix prop del 57% de la superfície de l'estat, seguida de la del riu Vermell, amb un 30%. Per la seva banda, els rius que desemboquen al llac Superior, tots localitzats a l'extrem nord-est, cobreixen el 13% restant de l'Estat.

Àrees protegides[modifica | modifica el codi]

Minnesota alberga moltes zones verdes. L'estat té 71 parcs estatals, 53 boscos estatals, dos boscos nacionals i moltes altres reserves i parcs regionals. El Boundary Waters Canoe Area Wilderness es localitza a la frontera nord-est de l'estat, i l'Itasca State Park, el naixement oficial del riu Mississipí, es localitza en la secció nord-oest de l'estat. El Departament de Recursos Naturals de Minnesota és l'encarregat de gestionar els parcs i boscos estatals.

Les àrees sota gestió del Servei de Parcs Nacionals són:

  • Grand Portage National Monument a Grand Portage
  • Mississippi National River and Recreation Area, dins de les Ciutats Bessones
  • North Country National Scenic Trail
  • Pipestone National Monument a Pipestone
  • Parc Nacional de Voyageurs

Xarxa urbana[modifica | modifica el codi]

La capital és Saint Paul, localitzada al centre-est de l'estat, al llarg del marge oriental del riu Mississipí. Saint Paul limita a l'altre costat del riu amb la ciutat més poblada de l'estat, Minneapolis. Les dues ciutats juntament amb els seus suburbis comprenen l'àrea metropolitana de les Ciutats Bessones (en anglès: Twin Cities), la setzena àrea metropolitana més gran dels Estats Units, i alberga aproximadament al 59% de la població de l'estat a dia 1 d'abril de 2005. La resta l'estat es coneix com a Gran Minnesota (en anglès: Greater Minnesota).

Les ciutats amb una població superior als 50.000 habitants (2010) són, en ordre descendent: Minneapolis, Saint Paul, Rochester, Duluth, Bloomington, Brooklyn Park, Plymouth, Eagan, St. Cloud, Coon Rapids, Burnsville, Eden Prairie, Maple Grove, Woodbury, Blaine, i Minnetonka. D'aquestes ciutats, només Rochester, Duluth, i St. Cloud són fora de l'àrea metropolitana de les Ciutats Bessones.

Demografia[modifica | modifica el codi]

El cens de 2005 estima la població en 5.132.799 habitants, que el converteixen en el 21è estat més poblat de la nació. La seva població ha augmentat en 213.307 habitants (4,3%) des de l'any 2000. L'augment demogràfic des del 2000 és a causa d'un creixement natural de 161.252 persones (358.012 naixements contra 196.760 morts) i una migració neta de 54.032 persones a l'estat. Les migracions externes han donat lloc a un augment net de 70.800 persones, mentre que les migracions internes van produir una pèrdua neta de 16.768 persones.

El 2004, el 6,1% dels residents no havien nascut als Estats Units, comparat amb el 11,1% de la nació.

Races i ètnies[modifica | modifica el codi]

Al voltant del 75% de la població té ascendència europea occidental i septentrional. Els grups ètnics principals són els alemanys (37,3%), els noruecs (17,0%), els irlandesos (12,2%), i els suecs (10, 0%). L'estat tenia una reputació de ser relativament homogeni, però això està canviant. Els xinesos i japonesos són una de les minories de l'estat, juntament amb la població llatinoamericana. Els immigrants que rep actualment l'estat provenen de tot el món, com els miao, els somalis, els vietnamites, els indis, els de l'Orient mitjà i els emigrants de l'antic Bloc de l'Est. L'estat té la tercera major població de parlants de miao dels Estats Units. Molts d'aquests nous immigrants estan sent ajudats per congregacions religioses.

Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia censats a l'estat 82.227 amerindis nord-americans (1,8%). Per tribus, les principals són els chippewa (39.910), sioux (7.541), cherokees (2.746), winnebago (727), iroquesos (570) i blackfoot (536).

Piràmide d'edats[modifica | modifica el codi]

La distribució de la població per edats el 2000 era:

  • 18+ 3.632.585 (73,8%)
  • 21+ 3.414.300 (69,4%)
  • 62+ 696.775 (14,2%)
  • 65+ 594.266 (12,1%)
  • Mitjana d'edat (anys) 35,4

Religió[modifica | modifica el codi]

La majoria de la població (un 60%) és protestant, encara que també hi ha una part important de catòlics romans (una quarta part de la població). La denominació protestant més gran és el luteranisme.

En anys recents, els nous immigrants han afegit noves religions a Minnesota, i ara hi ha mesquites islàmiques, temples budistes, mandirs hindús a l'estat (la major part en l'àrea metropolitana de Minneapolis-St. Paul), encara que el nombre d'habitants que s'ha incorporat a religions no cristianes continua encara sent baix.

Economia[modifica | modifica el codi]

L'Oficina d'Anàlisi Econòmica (Bureau of Economic Analysis, BEA) del Govern dels Estats Units estima el producte interior brut el 2005 a 233.300 milions de dòlars. La renda per capita era de 36.184 dòlars en 2004, la vuitena de la nació. Els ingressos mitjans per llar eren aproximadament de 48.000 dòlars el 1999, també classificats els vuitens de la nació (Oficina del Cens dels EUA). La mitjana dels ingressos domèstics mitjans per comtat varia de 17.369 dòlars al Comtat de Todd a 42.313 dòlars al Comtat de Hennepin. En general, els salaris són més baixos en les àrees més rurals, especialment en la part nord-occidental de l'estat.

Les vendes al detall per capita van ser de 10.260 dòlars el 1997, superiors a la mitjana dels Estats Units, 9.190 dòlars. Roseville, un suburbi de les Ciutats Bessones, té les vendes per capita més altes de l'estat (14.870 dòlars), si bé els ingressos totals són molt més alts a Minneapolis, St. Paul, Bloomington i Edina.

Indústria i comerç[modifica | modifica el codi]

L'economia s'ha transformat en els últims 200 anys, d'una economia basada en matèries primeres a una altre de basada en els productes acabats i la prestació de serveis. Les primeres activitats econòmiques van ser el comerç de pells i l'agricultura. Aquesta última és encara una part important de l'economia estatal, encara que avui només ocupa un petit percentatge de la població, al voltant del 2%. És un productor destacat dins dels Estats Units, sobretot pel que fa a la remolatxa sucrera, la soia, i el blat de moro. L'agroindústria de l'estat ha canviat de la mera producció al processament i fabricació de productes alimentaris. Les empreses capdavanteres en el ram son, entre d'altres, General Mills, Cargill (mòlta), la Hormel Foods Corporation d'Austin (productes carnis processats), i la Schwan Food Company de Marshall (aliments congelats).

La silvicultura, una de les primeres indústries en desenvolupar-se en l'estat, es manté forta gràcies a la tala, al processament de la pasta de cel·lulosa, a la fabricació de productes forestals i a la producció de paper.

Era famosa per les seves mines de ferro, que eren responsables d'una part significativa de la mena de ferro produït al món durant més d'un segle. Tot i que actualment la mena pura es troba bastant reduïda, es manté forta la mineria de la taconite, que utilitza processos desenvolupats localment per mantenir actiu el sector. La 3 M Co. (anteriorment Minnesota Mining and Manufacturing Co.), una empresa que va tenir els seus orígens en la mineria, avui és una diversificada fabricant de productes industrials i de consum.

Com podríem esperar en un estat bolcat cap a les activitats a l'aire lliure, hi ha diverses empreses que fabriquen vaixells i altres productes recreatius. Polaris Industries fa motos de neu i altres vehicles recreatius de camp a través.

La venda al detall està representada per la Target Corporation, Best Buy, i la International Dairy Queen, totes radicades a les Ciutats Bessones. El centre comercial més gran dels Estats Units, el Mall of America, es localitza a Bloomington. Ecolab proporciona serveis i subministraments de sanejament.

Algunes institucions financeres amb seu a Minnesota són la U.S. Bancorp, el TCF Bank, i la Wells Fargo & Co. Les companyies asseguradores més importants són la St. Paul Travelers i la Thrivent Financial for Lutherans.

El sector de l'alta tecnologia està representat per Honeywell, Cray Computers, Imation, i una seu d'IBM a Rochester. Medtronic representa al creixent sector biomèdic de l'estat, originat per la investigació universitària. Rochester és la seu de la Clínica Mayo, una de les clíniques mèdiques més famoses del món.

Ús i producció d'energia[modifica | modifica el codi]

L'electricitat produïda als aerogeneradors ha guanyat certa popularitat, especialment a la regió sud-oest, més ventosa. Al juny de 2006, l'estat era el quart productor d'energia eòlica del país, amb 744 MW instal·lats i un projecte d'un parc eòlic addicional, que tindrà una potència de 128 MW.

Com molts estats del Midwest que suporten freds hiverns, Minnesota depèn fortament del gas natural per a les calefaccions domèstiques. Al voltant de dos terços de les llars utilitzen aquest combustible. L'estat no produeix el seu propi petroli, encara que disposa de la major refineria de petroli de tots els estats no productors de petroli, la Pine Bend Refinery. Un dels oleoductes més llargs del món, la Lakehead Pipeline, travessa l'estat pel nord. La major part del petroli que utilitza l'estat prové del Canadà i del nord-oest dels Estats Units.

Impostos estatals[modifica | modifica el codi]

Minnesota té tres tipus impositius de l'impost sobre la renda, que van del 5,35% al ​​7,85%. L'impost sobre les vendes és del 6,5% per a la major part dels articles. L'estat no grava aquest impost a la roba, alguns serveis o el menjar per al consum domèstic. Sí que grava el menjar preparat, les llaminadures i els refrescos. L'estat també grava un impost d'ús per als articles comprats en un altre lloc però que s'utilitzen. Els propietaris de finques paguen un impost sobre els béns immobles al seu comtat, municipi, districte escolar i districte d'impostos. Són tres els factors que afecten a la quantia dels impostos: la quantitat que gasten els governs locals per proporcionar serveis a la comunitat, el valor de mercat estimat de la propietat i la classificació de la propietat.

Les empreses i els individus de Minnesota van pagar una mitjana d'un 11,8% de la seva renda en impostos locals i estatals el 1998 (Departament de la Renda de Minnesota).

Govern i administració[modifica | modifica el codi]

Divisió de poders[modifica | modifica el codi]

Constitució[modifica | modifica el codi]

Divisió administrativa[modifica | modifica el codi]

Política[modifica | modifica el codi]

La capital és Saint Paul, localitzada a l'est de l'estat, contigua a Minneapolis. Des del 6 de gener de 2011, el Governador és el demòcrata Mark Dayton. La Tinent Governadora és Tina Smith, que també va estar al capdavant del Departament de Transports de Minnesota. Compta amb 8 escons a la Cambra de Representants dels Estats Units.

Minnesota és conegut per ser un estat populista d'esquerres. En aquest estat, el Partit Demòcrata s'anomena partit demòcrata dels grangers i dels obrers (Democratic-Farmer-Labor Party - DFL), com a conseqüència de la fusió entre el partit demòcrata local i un partit més a l'esquerra. El DFL ha dominat molt de temps Minnesota però ha d'afrontar-se avui a un Partit Republicà en plena conquesta de l'estat. Pel que fa als amerindis nord-americans, els Chippewa de Minnesota tenen una organització pròpia.

Cultura[modifica | modifica el codi]

Art i arquitectura[modifica | modifica el codi]

Cultura popular[modifica | modifica el codi]

Esports[modifica | modifica el codi]

Societat[modifica | modifica el codi]

Educació[modifica | modifica el codi]

Biblioteques i universitats[modifica | modifica el codi]

Salut[modifica | modifica el codi]

Crim i seguretat[modifica | modifica el codi]

Economia[modifica | modifica el codi]

L'Oficina d'Anàlisis Econòmiques Bureau of Economic Analysis estima que el producte interior brut de Minnesota el 2003 era de $211 bilions. La renda per capita el 2003 era de $34,031, la desena als Estats Units. La renda mitjana per família era el 1999 d'aproximadament $48 000, quedant en vuitè lloc a la nació. En general els salaris són més baixos en zones rurals, particularment a la part nord-oest de l'estat.

Transports[modifica | modifica el codi]

Mitjans de comunicació[modifica | modifica el codi]

Símbols d'estat[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Minnesota Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 46° N, 94° O / 46°N,94°O / 46; -94