Classificació climàtica de Köppen

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La Classificació climàtica de Köppen és un dels sistemes de classificació del clima més usats.[1]

Va ser elaborat per Wladimir Köppen[2] al voltant de l'any 1900, efectuant ell mateix revisions posteriors els anys 1918 i 1936. També hi va col·laborar, en menor mesura, el Rudolf Gieger.

Köppen parteix de la hipòtesi que la vegetació espontània reflecteix fidelment el clima d'un lloc determinat.

El sistema de classificació combina les mitjanes de temperatura i precipitació i l'estacionalitat d'aquesta última. S'hi estableixen 5 grups principals (designats amb lletres majúscules: A,B,C,D,E) i el patró de la precipitació i altres característiques indicats amb lletres minúscules.w: winter,(precipitació predominant d'hivern) s:summer (per exemple).[1]

Grup A[modifica | modifica el codi]

Clima tropical,[1] temperatura mitjana del mes més fred superior a 18 °C.

Subdivisions del clima tropical:

  • Clima tropical plujós de selva humida, amb tots el mesos amb pluviometria superior a 60 mm(Af) (per exemple Singapur)
  • Clima tropical monsònic, on la major part de la precipitació es concentra a l'estiu (Am). per exemple Bangladesh.
  • Clima tropical amb estació seca i estació humida, i clima de la sabana (Aw)

Grup B[modifica | modifica el codi]

Climes sec àrid i clima semiàrid,[1] caracteritzats pel fet que la precipitació total anual és menor que l'evaporanspiració potencial.

Subdivisions:

Grup C[modifica | modifica el codi]

Clima temperat,[1] caracteritzat per temperatures dels mesos més càlids per sobre de 10 °C mentre el mes més fred és superior a -3 °C.

Subdivisions del clima temperat:

  • Clima mediterrani (Csa, Csb), situats en àrees reduïdes a la part occidental dels continents, presenten secada a l'estiu.
  • Clima subtropical humit (Cfa, Cwa), similar en temperatura amb els anteriors però sense secada d'estiu.
  • Clima temperat marítim (Cfb, Cwb), situats en el cas d'Europa al nord dels climes mediterranis, són humits tot l'any i amb temperatures moderades, estius frescos.
  • Clima marítim subàrtic (Cfc) o un tipus de clima fred , situats al nord dels anteriors com a exemple el clima d'Islàndia.

Grup D[modifica | modifica el codi]

Clima continental,[1] temperatura per sobre dels 10 °C en els seus mesos més càlids i el mes més fred per sota de -3 °C.

Subdivisions del clima continental:

  • D'estiu càlid (Dfa, Dwa, Dsa), Àsia i Nord-amèrica entre les latituds 30 i 40. Exemple: Chicago.
  • Continental d'estiu no tan càlid, per sota de 20 °C el més més càlid però per sobre de 15 °C (Dfb, Dwb, Dsb). Exemple: Estocolm.
  • Continental Subàrtic o Clima fred (taigà) (Dfc, Dwc, Dsc). Exemple: Quebec.
  • Clima continental subàrtic amb hiverns molt freds (Dfd, Dwd), només es troba a l'est de Sibèria. Exemple Verkhoyansk.

Grup E[modifica | modifica el codi]

Clima Polar,[1] caracteritzat per temperatures mitjanes per sota de 10 °C en tots els mesos de l'any.

Subdivisions del clima polar:

  • Clima de Tundra (ET), el mes més càlid té una temperatura entr 0 i 10 °C. Exemple Longyearbyen a les illes Svalbard.
  • Clima de casquet polar (EF), amb els dotze mesos de l'any amb temperatures mitjanes per sota de 0 °C. És el clima de la major part de l'Antàrtida i l'interior de Groenlàndia.

Mapamundi de Köppen-Geiger[modifica | modifica el codi]

Carta Mundial de la Classificació Climàtica de Koppen-Geiger.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Vicenç M. Rosselló, Josep M. Panareda, Alexandre J. Pérez Cueva. «Classificacions climàtiques». A: Manual de geografia física. 2a ed.. Valencia: Universitat de València, 1998, p.60-76. ISBN 9788437034669 [Consulta: 28 febrer 2014]. 
  2. «Vladimir Peter Köppen». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Classificació climàtica de Köppen Modifica l'enllaç a Wikidata