Longyearbyen

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Longyearbyen
Bandera de Longyearbyen Escut de Longyearbyen
(bandera) (escut)
Localització
Longyearbyen situat respecte Svalbard
Longyearbyen
Capital de Svalbard
Vista de la part central de Longyearbyen des de Platåberget.
Vista de la part central de Longyearbyen des de Platåberget.
Estat
• Àrea no incorporada
• Illa
Noruega
Svalbard
Spitsbergen
Gentilici longyear
Llengua oficial Noruec Bokmål
Superfície 3 km²
Altitud 6 msnm
(màx.:159 mín.:0)
Població (2016)
  • Densitat
2,075 hab.
691,67 hab/km²
Coordenades 78° 13′ 24″ N, 15° 38′ 49″ E / 78.22333°N,15.64694°E / 78.22333; 15.64694Coord.: 78° 13′ 24″ N, 15° 38′ 49″ E / 78.22333°N,15.64694°E / 78.22333; 15.64694
Distàncies 36 km de Barentsburg
113 km de Ny-Ålesund
835 km de Nordkapp
958 km de Tromsø
2043 km d'Oslo
Dirigents:
• Alcalde:

Christin Kristoffersen (Ap)
Codi postal 9170
Fundació 1906 (assentament)
2002 (municipi)
Web

Longyearbyen és una ciutat de Noruega, capital i assentament més poblat de les illes Svalbard. La ciutat s'assenta a la vall de Longyear, a la riba de badia d'Advent, una branca de l'Isfjorden situada a la costa oest de l'illa Spitsbergen. L'1 de gener de 2016 tenia una població de 2.075 habitants. Des de l'any 2002, el Consell de la Comunitat de Longyearbyen ha tingut moltes de les mateixes responsabilitats d'un municipi, inclosos els serveis públics, educació, instal·lacions culturals, bombers, carreteres i ports. La ciutat és la seu del governador de Svalbard. És assentament més septentrional del món de qualsevol tipus amb més de 1.000 residents permanents.

Coneguda com la Ciutat de Longyear fins el 1926, la ciutat fou establerta el 1906 per John Munroe Longyear, principal propietari de la Companyia Àrtica de Carbó de Boston (Arctic Coal Company), que va iniciar les operacions de mineria de carbó el mateix any. L'empresa propietària de les mines fou l'Store Norske Spitsbergen Kulkompani (SNSK), que encara duu a terme la mineria. La ciutat va ser gairebé completament destruïda per la Kriegsmarine alemanya el 8 d'agost de 1943, però, un cop finalitzada la Segona Guerra Mundial, fou reconstruïda. Longyearbyen fou una ciutat minera propietat de l'empresa abans citada fins la dècada del 1990, quan la major part de l'activitat minera es va traslladar a Sveagruva. Des d'aleshores, la ciutat ha fet un gran salt i ha avançat molt en el turisme i en la investigació, tal com ho demostra l'arribada d'institucions com el Centre Universitari de Svalbard, el magatzem de llavors de Svalbard i l'estació de satèl·lit de Svalbard. La comunitat és servida per l'aeroport de Svalbard, Longyear i l'església de Svalbard.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Cases de colors als afores de Longyearbyen.

Longyearbyen, l'assentament més gran de Svalbard, està situat a la part baixa de la vall del Longyear, al llarg del riu Longyear. La part baixa de la ciutat se situa a la costa sud-oest de la badia d'Advent, una branca de 4 quilòmetres de l'Isfjorden. Longyearbyen es troba a la Terra de Nordenskiöld, una península de l'illa de Spitsbergen, l'illa més gran de l'arxipèlag Svalbard. És la ciutat amb vida familiar més septentrional del món; la resta d'assentaments més al nord són d'investigació. A l'altre costat de la badia es troben els assentaments fantasma d'Advent City i Hiorthhamn.

Longyearbyen vist des de dalt del turó.

Longyearbyen està dividit en diversos barris. A la banda oest del riu, al llarg de la badia, s'hi troben el port i els serveis industrials. La part occidental d'aquesta zona es diu Bykaia i la part oriental Sjøområdet. Més amunt es troba Skjæringa, l'indret on hi ha les oficines del governador. Uns quants metres amunt es troba la Gamle Longyearbyen ( "L'antiga Longyearbyen") i l'església. Més amunt, es troba el cementiri, seguit del cinema, i finalment el petit nucli de Sverdrupbyen. La majoria de les institucions residencials, comercials i culturals es troben al costat est del riu. Més amunt es troba el centre universitari i Gruvedalen, la zona residencial més gran. A partir d'aquí cap al sud és la principal zona comercial, així com el lloc on hi ha l'ajuntament. A l'est es troba la zona residencial de Lia i més amunt la de Haugen, que és també la ubicació de l'escola. Als afores de la ciutat hi ha una mina i Nybyen, que s'utilitza sobretot com a allotjament per a estudiants. Cap a l'oest, al cap d'Hotellneset, s'hi troba l'aeroport. Les mines restants es troben a Adventdalen, a l'est de la ciutat.

Longyearbyen durant la nit polar.

Clima[modifica | modifica el codi]

Un senyal de trànsit just fora de Longyearbyen, advertint del perill que suposen els óssos polars. "Gjelder hele Svalbard" significa que l'advertència s'aplica a tot Svalbard.

Longyearbyen pertany a la zona de clima polar amb "estius" frescos i hiverns llargs i freds. Els estius a la ciutat són frescos, amb una màxima mitjana al juliol de 7°C. Els hiverns són molt freds a Longyearbyen amb temperatures força baixes, amb una mitjana de -21°C al febrer. Les precipitacions a la ciutat són força escasses, amb una mitjana anual de 438,6 mm, dels quals la majoria són de neu.

No obstant, els hiverns són al voltant de 20 graus més "suaus" que en latituds similars en altres parts del món gràcies al corrent càlid de l'oceà a la deriva de l'Atlàntic Nord seguint el corrent del Golf, que també manté temperatures relativament suaus a l'Europa Occidental i a Islàndia. Una descongelació sobtada pot ocórrer en qualsevol època de l'any, ja que pot ploure tots els mesos de l'any, fins i tot durant la nit polar. La temperatura màxima absoluta va ser registrada el 16 de juliol de 1979, amb 21,3 graus, mentre que la temperatura mínima absoluta va ser registrada el 4 de març de 1986, amb -46,3 graus. Els registres més antics de temps indiquen un fred registre de -49,2 °C el 28 de març de 1917 prop de Barentsburg (a 30 km de Longyearbyen).

La característica més notable del clima de Longyearbyen és la falta de llum durant més de quatre mesos - l'hivern - i molta llum amb un sol que mai es pon durant l'estiu. De fet, la nit polar comença el 26 d'octubre i acaba el 16 de febrer, i el sol de mitjanit es mostra del 19 d'abril al 23 d'agost.

Dades climàtiques a Longyearbyen
Mes gen febr març abr maig juny jul ag set oct nov des anual
Màxima rècord °C (°F) 7.7
(45.9)
6
(43)
6.3
(43.3)
7.5
(45.5)
10.6
(51.1)
15.7
(60.3)
21.3
(70.3)
18.1
(64.6)
15.2
(59.4)
8.9
(48)
7.5
(45.5)
7.2
(45)
21.3
(70.3)
Màxima mitjana °C (°F) −13.0
(8.6)
−13.0
(8.6)
−13.0
(8.6)
−9.0
(15.8)
−3.0
(26.6)
3.0
(37.4)
7.0
(44.6)
6.0
(42.8)
1.0
(33.8)
−4.0
(24.8)
−8.0
(17.6)
−11.0
(12.2)
−4.7
(23.45)
Mitjana diària °C (°F) −16.5
(2.3)
−17
(1)
−16.5
(2.3)
−12.5
(9.5)
−5
(23)
1
(34)
5
(41)
4
(39)
−1
(30)
−6.5
(20.3)
−11
(12)
−14.5
(5.9)
−7.54
(18.36)
Mínima mitjana °C (°F) −20.0
(−4)
−21.0
(−5.8)
−20.0
(−4)
−16.0
(3.2)
−7.0
(19.4)
−1.0
(30.2)
3.0
(37.4)
2.0
(35.6)
−3.0
(26.6)
−9.0
(15.8)
−14.0
(6.8)
−18.0
(−0.4)
−10.3
(13.4)
Mínima rècord °C (°F) −38.8
(−37.8)
−43.7
(−46.7)
−46.3
(−51.3)
−39.1
(−38.4)
−21.7
(−7.1)
−8.4
(16.9)
0.2
(32.4)
−3.9
(25)
−12.6
(9.3)
−20.8
(−5.4)
−33.2
(−27.8)
−35.6
(−32.1)
−46.3
(−51.3)
Precipitació mitjana mm (polzades) 22.0
(0.866)
28.0
(1.102)
29.0
(1.142)
16.0
(0.63)
13.0
(0.512)
18.0
(0.709)
24.0
(0.945)
30.0
(1.181)
25.0
(0.984)
19.0
(0.748)
22.0
(0.866)
25.0
(0.984)
271
(10.669)
Mitjana de dies de pluja (≥ 1 mm) 2 2 2 3 4 13 17 18 14 5 3 3 86
Mitjana de dies de neu (≥ 1 cm) 21 17 19 17 16 7 1 2 11 21 22 22 176
Mitja mensual d'hores de sol 0.0 0.0 77.5 228 254.2 165 155 133.3 75 12.4 0.0 0.0 1.102
Percentage d'hores de sol 0 0 n/a n/a 34.2 22.9 20.8 n/a n/a n/a 0 0 25.1
Font #1: Climate and daylight in Svalbard (Longyearbyen)[1]
Font #2: (extremes only),[2][3] (sun only)[4]
Panoràmica de Longyearbyen.
Panoràmica de Longyearbyen.
Vista de la badia d'Advent des de l'oest de Longyearbyen.
Vista de la badia d'Advent des de l'oest de Longyearbyen.

Història[modifica | modifica el codi]

Primeres empreses[modifica | modifica el codi]

La fundació de la ciutat[modifica | modifica el codi]

Segona Guerra Mundial[modifica | modifica el codi]

Després de la guerra[modifica | modifica el codi]

1980-actualitat[modifica | modifica el codi]

Demografia[modifica | modifica el codi]

Política i govern[modifica | modifica el codi]

Economia[modifica | modifica el codi]

Cultura[modifica | modifica el codi]

Transport[modifica | modifica el codi]

Galeria fotogràfica[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Climate and daylight in Svalbard (Longyearbyen)». NordicVisitor. [Consulta: maig 2011].
  2. Sjöblom, Anna. «Weather Conditions on Svalbard». [Consulta: 13 juny 2015].
  3. http://www.myweather2.com/City-Town/Norway/Longyearbyen/climate-profile.aspx?month=7
  4. http://www.svalbard.climatemps.com/sunlight.php