Boston

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Boston (desambiguació)».
Infotaula de geografia políticaBoston
Boston
Bandera de Boston Escut de Boston
flag of Boston
Boston common 20060619.jpg

Etimologia Boston
Localització
Boston ma highlight.png
42° 21′ 28″ N, 71° 03′ 42″ O / 42.357777777778°N,71.061666666667°O / 42.357777777778; -71.061666666667
Estat Estats Units d'Amèrica
Estat federat Massachusetts
Comtat Suffolk County
Entitats de població
Àrea metropolitana 5.804.816 hab.
Població
Total 655.884 (2014)
• Densitat 2.825,37 hab/km²
Gentilici Bostonià, bostoniana
Geografia
Superfície 232.140.634 m2 (232,140634 km2)
Banyat per Charles River, Neponset River, Mystic River i Boston Harbor
Altitud 43 m
Limita amb Quincy
Història
Fundador John Winthrop
Fundació 1630
Organització i govern
Legislatiu Boston City Council
• Cap de govern Marty Walsh
Indicatius
Codi postal 02150
Fus horari EDT
Altres dades
Agermanament

Web http://www.cityofboston.gov
Modifica dades a Wikidata

Boston és la capital i la ciutat més gran de l'estat de Massachusetts, als Estats Units. També és el centre cultural i de negocis de tota la regió de Nova Anglaterra, i va ser fundada el 1630. És una de les ciutats més importants dels Estats Units, amb una economia basada principalment en l'educació, la sanitat, les finances i la tecnologia punta. Segons el cens del 2010 la seva població és de 617.594 habitants.[1] L'àrea metropolitana (el Gran Boston), que inclou les ciutats properes de Cambridge, Somerville i Brookline, així com d'altres àrees residencials més allunyades de la ciutat, té uns 5,8 milions de residents.

Història[modifica | modifica el codi]

Beacon Hill i el pont Longfellow vists des de Cambridge
Massachusetts State House, Boston

Fundada el 1630, Boston va créixer ràpidament a causa de la seva rellevància com a principal port per als vaixells amb destinació a la Gran Bretanya i les Índies Occidentals des de les colònies. Durant els primers 200 anys, la ciutat va estar composta principalment per puritans que procedien de la Gran Bretanya. El 20 de març de 1760, el "Gran Incendi" de Boston va destruir 349 edificis. Poc després de la cèlebre Boston Tea Party (1773), la ciutat va tenir un paper clau en la Guerra d'Independència dels Estats Units, en la que a principis de la guerra va caure en mans rebels. Després de la guerra, la ciutat va continuar desenvolupant-se com a port internacional de comerç, exportant productes com ara rom, peix, sal i tabac. A mitjan segle XIX era ja un dels centres manufacturers més grans del país; especialment destacades eren les seves peces de roba, pells i indústries de maquinària.

A la dècada de 1840 hi van arribar onades d'immigrants procedents d'Europa, incloent un gran nombre d'irlandesos i d'italians que van aportar a la ciutat molta població catòlica. L'11 de novembre de 1848, va inaugurar-se a Boston la primera escola mèdica per a dones, la Boston Female Medical School, que més tard es fusionaria amb la Boston University School of Medicine.

Ha estat el principal centre literari del país i encara avui es disputa amb Nova York aquesta distinció. L'1 de setembre de 1897 s'inaugurà el metro de Boston, el primer de tot Amèrica del Nord. Universitats com Harvard, el MIT, el Boston College, la Boston University i la Tufts University van portar milers d'estudiantes a aquesta zona, molts dels quals s'hi han quedat. Finalment, el MIT i altres universitats han arribat a ser una font de talents en tecnologia avançada. Molts graduats del MIT, en particular, han fundat companyies tecnològiques molt pròsperes en l'àrea de Boston. Diferents polítics, entre els quals John F. Kennedy, Ted Kennedy i Tip O'Neill, van assegurar-se que Boston fos la beneficiària d'inversions federals. Boston té també diverses atraccions culturals, que inclouen el Museu de Belles Arts i dues famoses orquestres, la Boston Symphony Orchestra i la Boston Pops Orchestra.

El 15 d'abril del 2013 s'hi va produir un atemptat terrorista en el transcurs de la prestigiosa Marató de Boston que va transcendir a nivell mundial, convertint-se en el primer atemptat als Estats Units després dels de l'11 de setembre del 2001.

Economia[modifica | modifica el codi]

Els prestigiosos colleges i universitats han proporcionat indústries tecnològiques a Boston, incloent companyies de maquinari i programari com EMC Corporation i Akamai, així com companyies de biotecnologia com Millennium Pharmaceuticals i Biogen Idec. Altres companyies importants localitzades en l'àrea de Boston són Reebok, Raytheon, Gillete i Fleet Bank.

Franquícies esportives professionals[modifica | modifica el codi]

Boston és coneguda pel bàsquet, és en aquest estat on va néixer aquest esport el 1891. També aquí juguen els Boston Celtics, l'equip més antic de la NBA, el que més títols ha guanyat i pràcticament els únics que encara juguen en parquet clàssic. Però l'àrea metropolitana de Boston té equips a totes les grans lligues esportives, destaquen els Boston Red Sox de bèisbol (MLB), famosos per la seva tradicional rivalitat amb els New York Yankiees. També els Boston Bruins, el primer equip dels Estats Units a entrar a la NHL, els New England Patriots de la NFL i els New England Revolution de la Major League Soccer.

Nadius il·lustres[modifica | modifica el codi]

Ciutats agermanades[modifica | modifica el codi]

Old State House

Àrees protegides[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «2010 Demographic Profile» (en anglès). [Consulta: març 2016].
  2. NPS: Boston Harbor Islands
  3. NPS: Boston

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Boston Modifica l'enllaç a Wikidata
Guia de viatges de Boston a Wikivoyage.