Ciutat global

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Nova York
Londres
París
Tòquio
Taipei
Hong Kong

Una ciutat global o ciutat del món (s'arriba a trobar ciutat alfa o ciutat-centre) és un concepte promogut pel departament de geografia de la Universitat de Loughborough (Anglaterra),[1] que postula que la globalització pot ser dividida en termes de llocs geogràfics estratègics que veuen la creació, facilitació o elaboració dels processos globals. Un d'aquests llocs, o ens, és la "ciutat global", en què els enllaços que uneixen la ciutat tenen un efecte directe i tangible en els afers mundials o globals a més dels efectes socioeconòmics i inclouen les influències en la cultura i en la política.

Concepte i criteris[modifica]

Definició[modifica]

La noció de ciutat global es promogué per primera volta al departament de geografia de la Universitat de Loughborough (Anglaterra),[2] malgrat que es pot trobar referenciada en diverses biografies:

  • Apareix a l'obra de l'historiador francès Frenand Braudel (1902-1985) qui l'anomenà aleshores de "ciutat del món" i que la descrigué com el lloc on "les informacions, les mercaderies, els capitals, el crèdit, els homes, l'ordre i la correspondència hi aflueixen i en surten". Segons l'autor, la potència que genera una "ciutat del món" o "súper-ciutat" exerceix influència sobre una part de l'espai terrestre anomenat "economia.-món".

Aquesta primera definició cal doncs posar-la en relació amb el concepte de globalització i el seu efecte conseqüent: l'economia-món. Es parla d'economia-món dins el llenguatge tècnica per a referir-se als efectes de l'aplicació de la globalització a tot el planeta. Segons la teoria de l'economia-món, diverses regions del planeta ostenten la capacitat innovadora del planeta degut a la seua capacitat econòmica, mentre que d'altres, jeràrquicament inferiors, assumixen únicament la capacitat productora o fabricadora, de mode que el món potenciaria una divisió factual en dos grans blocs.

Tot reprenent la definició de Fernand Braudel, les ciutats globals formarien part del primer bloc de l'economia-món des d'on, "les informacions, les mercaderies, el capital, el crèdit" i "els homes", a més, de "els ordres" o siga, els centres decisors polítics del món, hi convergixen. Aquesta darrera aproximació coincidix perfectament amb allò que postula el departament de geografia de la Universitat de Loughborough. Aquest postula que postula que la globalització pot ser dividida en termes de "llocs geogràfics estratègics" que veuen la creació, facilitació o elaboració dels processos globals. Un d'aquests llocs, o ens, és la "ciutat global", en què els enllaços que unixen la ciutat tenen un efecte directe i tangible en els afers mundials o globals, a més dels efectes socioeconòmics, incloent-hi les influències en la cultura i en la política.

  • La ciutat global és doncs dins la globalització o mundialització una potència planetària que fa girar justament l'economia-món a partir del seu centre mateix. Així, segons l'urbanista britànic Peter Hall, la ciutat global, definida l'any 1966, seria segons els seus mots, un lloc en què "s'hi mena una part del tot desproporcionada dels afers més importants del món".

La definició definitiva evocada pel britànic qui a la seua època s'interessà en les ciutats dels països industrialitzats i en fort creixement demogràfic, ha estat represa pel planificador urbà estatunidenc, John Friedman, l'any 1986. Alhora la sociòloga i economista neerlandesa d'origen estatunidenc, Saskia Sassen, l'ha tornat a introduir més recentment l'any 1991 a partir de la noció anglesa de "global city", és a dir, ciutat global, tot partint de criteris estrictament econòmic i financers (capitalitzacions borsàries).

Característiques[modifica]

Ara bé, la geògrafa Cynthia Ghorra-Bogin estima que les nocions de "ciutat del món" i "ciutat global" no són equivalents. La primera designaria una ciutat amb un rol històric, d'influència cultural a llarg termini, mentre que la segona designaria la capacitat d'una ciutat a inserir-se dins els fluxos i xarxes d'intercanvis mundials.

Per això mateix, es proposen habitualment un llistat de criteris que s'associen a la ciutat global:

  • nom conegut internacionalment (té una identitat pròpia i no se n'ha precisar el país per a la majoria de la població)
  • és seu d'organismes internacionals i grans empreses; agrupa en un únic gruix urbà gairebé tots els actors de la globalització
  • un sistema de transport avançat i amb connexions internacionals
  • tenir universitats, museus i moviments culturals reconeguts
  • és seu de mitjans de comunicació poderosos i disposa de bon accés a la xarxa
  • disposar d'equips i equipaments esportius de renom
  • haver estat seu de festivals importants, Jocs Olímpics o Exposicions Universals
  • tenir molta població i atreure migració
  • aparèixer com a icona en obres de ficció i rebre turisme massiu
  • és el centre d'una xarxa de poblacions locals
  • atmosfera cosmopolita
  • centre d'innovació i recerca a escala global i nacional
  • hi fluïxen els fluxos comercials i capitals, d'informació i migració humana

El darrer criteri i que dona sentit definitiu al concepte de ciutat-món seria la capacitat de la ciutat global per donar forma al món mitjançant tots els elements amunt llistats. El món es modela efectivament a la seua imatge segons la seua capacitat d'omplir tots els criteris abans esmentats.

Modus Vivendi[modifica]

Una altra de les característiques i no sempre parlada sobre el concepte de ciutat global és el canvi que aquesta produïx en el mode de vida o modus vivendi de la població que hi viu, a més de la població sotmesa a la seua influència directa o indirecta.

  • Una ciutat que viu les 24/24 hores del dia
  • Un centre dinàmic i una perifèria de dormida
  • Una tendència a museïtzar el centre de la ciutat per a fer-ne un atractiu, tot posant en valor els cascs antics
  • Divisió en nucli de negocis, nucli comercial, nucli d'habitatge, etc
  • Posada en marxa des de la política d'incentivació o creació de sentiment de pertinença i orgull de la seua ciutat
  • Una ciutat esdevinguda parc d'atracció; tot allò necessari per a divertir-s'hi
  • Una vida dins d'un bloc amb mobles prefabricats
  • Una ciutat altament tecnològica; ús de les noves tecnologies a dins com a fora

Els nivells de ciutat[modifica]

En un assaig per a definir i categoritzar les ciutats globals, la Xarxa i el Grup d'Estudi de les Ciutats Mundials (GaWC), la seu de la qual es troba a la Universitat de Loughborough, al comtat anglès de Leicestershire, ha categoritzat les ciutats segons la seva capacitat per a produir serveis avançats, com ara la comptabilitat, la publicitat, les finances i les lleis, segons les empreses internacionals.

El mapa mostra la distribució de les ciutats-món d'acord amb el llistat de GaWC 2010.

Història de la ciutat global[modifica]

Període clàssic[modifica]

Per bé que és del tot cert que el concepte de ciutat global aparïx amb la implantació de la globalització a partir de la dècada dels 1990 amb les polítiques neoliberals empreses des dels Estats Units i el Regne Unit amb Margaret Thatcher i Ronald Reagan, el món ja ha vist néixer anteriorment diverses ciutats globals.

Les primeres ciutats globals se situaren al Llevant, concretament a Mesopotàmia, des d'on per primera volta a la història s'hi construïen unes primeres xarxes urbanes que aglutinaven tota l'activitat econòmica, social, cultural, religiosa i política del seu espai, podent influir de forma perdurable el seu entorn. Fou el cas de Bagdad que allotja actualment el rastre d'un passat nodrit.

El subcontinent indi també presencià l'experiència d'una primera ciutat global amb un alt grau d'urbanisme, probablement, així mateix s'ha considerat, el més desenvolupat de l'era clàssica. L'urbanització Harappa s'organitzava al voltant de línies rectes i preconcebudes a diferència dels seus homòlegs llevantins. Tenia una xarxa sofisticada de clavegueram que en feien la ciutat global amb la tecnologia més avançada del món.

El món grec mai desenvolupà cap ciutat global i la capacitat d'influenciar i aglutinar el món sencer en un gruix poblacional es traslladà després de la decadència de les ciutats llevantines cap a la península d'Anatòlia, des d'on Persèpolis i, posteriorment, Constantinoble, assumiren un poder absolut, amb un flux fort d'intercanvis mundials. Roma, a la península itàlica, esdevingué, després de les colonitzacions de les gàl·lies, la península ibèrica i el litoral balcànic, la representació de l'antiguitat més il·lustrativa d'una ciutat global.

Roma girava al voltat d'un centre neuràlgic des d'on hi seia el poder central, des d'on s'organitzava el món mediterrani, la tecnologia, la cultura i la tecnologia. La xarxa urbanística començava a Roma i s'estenia a la resta de perifèries. Roma assumia el rol de lideratge dins d'una economia que malgrat ser encara agrícola, s'organitzava a partir de les decisions que es prenien dins d'un únic nucli urbà.

Període modern[modifica]

L'Edat Mitjana veu desaparèixer del tot l'existència de ciutats globals a tot Europa. El món asiàtic fa perdurar el model de ciutat global mercès a l'empenta que emprengueren les dinasties xineses posteriors a la voluntat unificadora dels Qin. La dinastia Hang procedix efectivament a construir un model centralitzat mitjançant un únic gruix urbà que tot i les uniformalitzacions, és lluny de semblar realment a una ciutat global.

Per veure l'aparició novament del concepte, caldrà esperar-se a l'Edat Moderna i la implantació del model absolutista a la França de Lluís XIV. La monarquia francesa emprengué un programa reformatori del regne que volgué fer de Versalles el centre universal d'Europa. El Rei-Sol posà en vogue la construcció de ciutats altament urbanitzades, organitzades segons un pla que girava a l'entorn d'un centre polític, el palau reial, al voltant del qual, una sèrie d'avingudes, nodrides de places, projectaven el model absolutista per tot el regne i a la resta d'Europa.

Des d'aquest centre urbà, s'hi feia fluir el comerç, el capital, la cultura i el poder polític, a més del religiós. L'Església catòlica, dins del context de la Contrareforma, reprèn el model absolutista i reconstruïx l'antiga capital romana dins d'un barroc exuberant que ha de recordar la potència i la centralitat del poder polític, moral i econòmic de Roma i el cristianisme catòlic.

Període contemporani[modifica]

El segle XIX veu aparèixer una acceleració profunda del model centralitzat mercès a la industrialització i a la implantació de la ideologia de l'Estat-nació. Aquesta posa en marxa el concepte de capitalitat a l'entorn de la qual ha de girar obligatòriament tota una Nació, oimés, ha de transformar-se el model a seguir a per a la resta de nacions.

França esdevé altra volta el model per excel·lència. La industrialització accelera el procés i amb la introducció del capitalisme, París, Londres o Berlín esdevenen les primeres ciutats globals. El poder, els fluxos comercials, el capital, la cultura i l'activitat social s'hi concentraven. Berlín, per exemple, centre giratori del romanticisme, font de cultura del segle XIX. París i Londres, capitals decisòries, posseïdores, per exemple, de les colònies africanes i asiàtiques en la seua majoria. Berlín, alhora, centre de producció industrial, lloc d'innovació i impuls del continent europeu.

Després de la Segona Guerra Mundial, les ciutats globals es traslladen als Estats Units transformats, juntament amb la Unió Soviètica, en la potència mundial. Allà, Nova York, Xicago, Washington, a més de Boston, entre altres, esdevenen el centre de la innovació, del comerç, de l'èxit del capitalisme, del poder i alhora de la cultura. Després d'un domin quasi bé absolut d'Europa, des del punt de vista artístic i cultural, els Estats Units prenen el relleu amb el postmodernisme. L'entrada a l'era de la globalització a partir de la dècada dels 1990 i l'assotament que produí la Gran Recessió del 2008, virà i desplaçà altre cop la construcció de ciutats globals. El continent asiàtic pateix a partir de la dècada del 2008 d'un creixement espectacular, qualificat aleshores de "miraculós", que portà la República Popular de la Xina a disputar-se el lideratge ideològic i econòmic del món amb els Estats Units. Hong Kong, Xangai, Singapur o Pequín esdevingueren ciutats globals, centre de flux comercial, humà, de poder i diners.

És justament al segle XXI que es replanteja tota la teoria al voltant de les megalòpolis per a adaptar la realitat a la nova ideologia imperant: la globalització. Així és com sorgixen nous replantejaments del que són les noves ciutats. Aquestes, titllades de globals, han d'ésser, dins la globalització, les noves Constantinoble d'antuvi, imatge d'un poder que al capdavall ostenta imposar el model capitalista i neoliberal a tot el planeta, essent, això sí, model de creació i invenció. En aquesta cursa, el món llevantí aprofita la recessió econòmica del 2008 i l'eixida de l'era soviètica per tal d'afirmar-se i engegar una dura competència amb el món asiàtic. Neixen així ciutats globals al mig del desert: Dubai, etc.

Les classificacions[modifica]

Al mes d'octubre del 2008, la revista Foreign Policy, en associació amb l'empresa consultora A. T. Kearney i el Chicago Council on Global Affairs, varen publicar un rànquing de ciutats globals sobre la base de les consultes a la Dra. Saskia Sassen, el Dr. Witold Rybczynski, entre molts. Foreign Policy va apuntar que les més grans ciutats i les millor interconnectades del món ajuden a establir els programes mundials, són en condicions d'afrontar els perills transnacionals i servixen com a centres d'integració mundial. En són els motors del creixement per als països i les portes d'accés als recursos de les seus regions.[3]

Les classificacions es varen establir en base a l'avaluació de vint-i-quatre indicadors distribuïts entre cinc àrees: activitat de negocis, capital humà, l'intercanvi d'informació, activitat cultural i compromís polític. Aquest requadre conté les seixanta-cinc ciutats sobre les quals es realitzà l'estudi esmentat, tot considerant-ne els principals centre globals de l'actualitat.

Posició Ciutat Compatge
1 Nova York 6.22
2 Anglaterra Londres 5.86
3 Japó Tòquio 5.42
4 França París 5.35
5 Hong Kong Hong Kong 4.14
6 Estats Units Xicago 3.94
7 Estats Units Los Ángeles 3.90
8 Singapur Singapur 3.45
9 Austràlia Sidney 3.44
10 Corea del Sud Seül 3.40
11 Bèlgica Brussel·les 3.29
12 Estats Units San Francisco 3.26
13 Estats Units Washington DC 3.25
14 Canadà Toronto 3.13
15 Xina Pequín 3.12
16 Alemanya Berlín 3.03
17 Espanya Madrid 3.02
18 Àustria Viena 2.96
19 Estats Units Boston 2.78
20 Alemanya Francfort 2.78
21 Xina Xangai 2.78
22 Argentina Buenos Aires 2.73
23 Suècia Estocolm 2.71
24 Suïssa Zurich 2.68
25 Rússia Moscou 2.61
26 Catalunya Barcelona 2.57
27 Emirats Àrabs Units Dubai 2.56
28 Itàlia Roma 2.56
29 Països Baixos Àmsterdam 2.54
30 Mèxic Ciutat de Mèxic 2.41

Estudi GaWC[modifica]

Estudi GaWC 1999[modifica]

Un estudi portat a terme l'any 1999 pel Grup d'Estudis sobre Globalització i Ciutats Globals (GaWC, sigles en anglès) de la Universitat de Loughborough a Londres, definí els criteris, paràmetres i nivells, classificant diverses ciutats que llavors foren considerades ciutats globals.

L'estudi classifica segons la puntuació de cada ciutat en tres diferents nivells de grups. A més a més, l'estudi entrega la llista de certes ciutats que potencialment serien ciutats globals dins d'un futur. Alguns aspectes de l'estudi foren considerats factors distorsius que afavoreixen les ciutats angloxasones.

Font: Inventory of World Cities

Ciutats Gobals Alfa
  • 12 punts:
Londres, Nova York, París i Tòquio.
  • 10 punts:
Xicago, Fràncfort, Hong Kong, Los Àngeles, Milan, Singapur.
Ciutats globals Beta
  • 9 punts:
San Francisco, Sídney, Toronto, Zurich.
  • 8 punts:
Brussel·les, Ciutat de Mèxic, Madrid, São Paulo
  • 7 punts:
Moscou, Seül.
Ciutats globals Gamma
  • 6 punts:
Àmsterdam, Boston, Dallas, Düsseldorf, Ginebra, Houston, Johannesburg, Melbourne, Osaka, Praga, Santiago, Taipei, Washington, Yakarta.
  • 5 punts:
Bangkok, Estocolm, Montreal, Pequín, Roma, Varsòvia.
  • 4 punts:
Atlanta, Barcelona, Berlín, Budapest, Buenos Aires, Copenhaguen, Estambul, Hamburgo, Kuala Lumpur, Manila, Miami, Mineàpolis, Munich, Xangai.
Ciutats que presenten probabilitats fortes d'esdevenir ciutats globals
Ciutats que presenten probabilitats mitjanes d'esdevenir ciutats globals
Ciutats que presenten probabilitats febles d'esdevenir ciutats globals

Referències[modifica]

  1. LeGates, Richard T.; Stout, Frederic. City Reader. Routledge, 2011, p. 563. ISBN 1135264139. 
  2. LeGates, Richard T.; Stout, Frederic. City Reader. Routledge, 2011, p. 563. ISBN 1135264139. 
  3. «The 2008 Global Cities Index». Foreign Policy, Noviembre/Diciembre de 2008,   [Consulta: 31 octubre 2008].