Oslo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Oslo
Ajuntament
Escut
Ubicació d'Oslo
País Noruega
Regió Østlandet
Comtat Oslo
Superfície 454,03 km²
Població 613.285[1] hab.
(Gener de 2012)
Densitat 1,4 hab./km²

Oslo, antigament anomenada Kristiania i històricament coneguda en català com a Cristania, és un municipi i ciutat de Noruega, capital i ciutat més poblada del país. Tanmateix la ciutat forma un comtat (flyke) independent homònim, que amb 647.676 habitants el 2015 (12% de la població total del país) és el més gran de Noruega. La ciutat forma la tercera àrea metropolitana més gran d'Escandinàvia, només superada per Copenhaguen i Estocolm, que s'estén a la regió d'Østlandet. Osloïtes

Situada al sud-oest del país, a l'extrem nord del fiord d'Oslo, Oslo és el centre econòmic i governamental de Noruega. La ciutat és també el principal centre comercial de Noruega, destacant quant a la banca, la indústria i el transport. És també important quant a les indústries marítimes i el comerç marítim a Europa. Oslo és una de les ciutats pilot del Consell d'Europa i el programa de les ciutats interculturals de la Comissió Europea. L'alcaldessa de la ciutat és la socialista d'esquerra Marianne Borgen.

Oslo fou fundada l'any 1040 pel rei Harald III, establerta el 1048 com a principal centre de comerç del país. Més tard la ciutat fou elevada a bisbat el 1070 i finalment a capital del país durant el regnat d'Haakon V, al voltant de 1300. Després de ser destruïda per un incendi el 1624, la ciutat fou reconstruïda a l'altre costat de la badia, prop de la fortalesa d'Akershus, pel rei Cristià IV que li donà nom de Kristiania. Es va establir com a municipi l'1 de gener de 1838. Arran d'una reforma de l'ortografia, es va conèixer del 1877 al 1925 com a Cristiania, any en el qual es va restaurar el seu nom noruec original d'Oslo.

Història[modifica | modifica el codi]

D'acord a les sagues escandinaves, Oslo va ser fundada pels voltants de l'any 1048 pel rei Harald III, encara que recerques arqueològiques recents han trobat tombes cristianes anteriors a l'any 1000, cosa que prova que una comunitat ja s'havia implantat anteriorment sobre l'indret. Això va justificar la celebració del mil·lenari d'Oslo des de l'any 2000.

L'origen del nom de la ciutat continua sent bastant fosc. Mentre que lo ve probablement de lee (port), ós pot tenir diverses explicacions. Podia tractar-se d'un déu de la mitologia nòrdica, d'una desembocadura de riu o del flanc d'un pujol.

La fortalesa d'Akershus.

Va ser considerada la capital després del regnat de Håkon V (1299-1319), el primer rei a establir-se permanentment a la ciutat, i qui va iniciar la construcció de la fortalesa d'Akershus. El 1387, el regne de Noruega va passar a estar sota domini danès, i Oslo va esdevenir un petit centre administratiu provincial, mentre que el rei en títol residia a Copenhaguen. Per mostrar fins a quin punt això va provocar que la ciutat s'esborrés de la història, la universitat d'Oslo no es va inaugurar fins al 1811.

Oslo va ser destruïda per un incendi el 1624, i va ser reconstruïda a l'altre costat de la badia, prop de la fortalesa d'Akershus, pel rei Christian IV, que li donà nom: Christiania o Kristiania.

Avinguda de Karl Johans el 1890.

El 1814, amb la dissolució de la unió entre els regnes de Noruega i Dinamarca, Kristiania va tornar a ser una veritable capital. Es va convertir en el centre de comerç i cultural de Noruega, i molts edificis simbòlics es van anar construint durant el segle, com el Palau Reial (1848), el Parlament o Stortinget (1866), la universitat, el Teatre Nacional i la Borsa. Freqüentada per artistes de renom internacional com Henrik Ibsen, Edvard Munch, Knut Hamsun i Sigrid Undset (Premi Nobel de literatura), Christiania va conèixer igualment una edat d'or cultural.

La ciutat va recuperar el seu antic nom, Oslo, el 1925.

Oslo va acollir els sisens jocs olímpics d'hivern 1952, consagrant així el seu estatut de gran ciutat del món occidental. El maig de 1995 hi van ser signats els Acords d'Oslo entre israelians i palestins, sota l'ègida dels Estats Units d'Amèrica.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Vista d'Oslo des de Holmenkollen

Oslo ocupa el territori que se situa al límit septentrional del fiord que porta el seu nom. En totes les altres direccions, la ciutat està envoltada de pujols verdosos. Pels voltants s'hi compten una quarantena d'illes, la més important és Malmøya (0,56 km²), així com no menys de 343 llacs. Aquests últims constitueixen una font important d'aigua potable per a tot l'oest de la ciutat.

El punt més elevat és el pujol Kirkeberget, de 629 metres. Encara que la superfície coberta per la ciutat sigui molt destacable respecte a les altres metròpolis europees, la població osloïta continua sent feble: el territori municipal comprèn nombrosos parcs i espais oberts, donant-li un aspecte airejat i verd.

Encara que la majoria dels boscos i dels llacs que envolten Oslo siguin privats, existeix un ampli consens popular apuntant a la seva conservació, a risc de perjudicar el desenvolupament de la ciutat. Nombrosos barris d'Oslo sofreixen per tant de congestió, el que és compensat pel marc de vida únic ofert als ciutadans: l'accés quasi immediat a la naturalesa salvatge.

Clima[modifica | modifica el codi]

Segons la classificació climàtica de Köppen Oslo té un clima continental humit (Dfb)

La durada del dia varia molt segons sigui estiu o hivern. De més de 18 hores a mitjans d'estiu es passa a només 6 hores a l'hivern. El corrent del Golf contempera molt el seu clima malgrat la seva alta latitud.


Dades climàtiques de Oslo-Blindern (1961-1990), Norway
Mes gen febr març abr maig juny jul ag set oct nov des anual
Màxima rècord °C (°F) 12.5
(54.5)
12.8
(55)
17.0
(62.6)
21.8
(71.2)
27.7
(81.9)
32.2
(90)
30.5
(86.9)
34.2
(93.6)
24.9
(76.8)
21.0
(69.8)
14.4
(57.9)
12.4
(54.3)
34.2
(93.6)
Màxima mitjana °C (°F) −1.8
(28.8)
−0.9
(30.4)
3.5
(38.3)
9.1
(48.4)
15.8
(60.4)
20.4
(68.7)
21.5
(70.7)
20.1
(68.2)
15.1
(59.2)
9.3
(48.7)
3.2
(37.8)
−0.5
(31.1)
9.57
(49.22)
Mitjana diària °C (°F) −4.3
(24.3)
−4.0
(24.8)
−0.2
(31.6)
4.5
(40.1)
10.8
(51.4)
15.2
(59.4)
16.4
(61.5)
15.2
(59.4)
10.8
(51.4)
6.3
(43.3)
0.7
(33.3)
−3.1
(26.4)
5.69
(42.24)
Mínima mitjana °C (°F) −6.8
(19.8)
−6.8
(19.8)
−3.3
(26.1)
0.8
(33.4)
6.5
(43.7)
10.6
(51.1)
12.2
(54)
11.3
(52.3)
7.5
(45.5)
3.8
(38.8)
−1.5
(29.3)
−5.6
(21.9)
2.39
(36.31)
Mínima rècord °C (°F) −24.3
(−11.7)
−24.9
(−12.8)
−20.2
(−4.4)
−9.8
(14.4)
−2.7
(27.1)
1.4
(34.5)
5.0
(41)
3.7
(38.7)
−2.0
(28.4)
−7.4
(18.7)
−16.0
(3.2)
−20.8
(−5.4)
−24.9
(−12.8)
Precipitació mitjana mm (polzades) 49
(1.93)
36
(1.42)
47
(1.85)
41
(1.61)
53
(2.09)
65
(2.56)
81
(3.19)
89
(3.5)
90
(3.54)
84
(3.31)
73
(2.87)
55
(2.17)
763
(30.04)
Mitjana de dies de precipitació 6 4 6 5 5 7 7 8 7 8 8 6 77
Mitja mensual d'hores de sol 40 76 126 178 220 250 246 216 144 86 51 35 1.668
Font #1: Norwegian Meteorological Institute eklima.met.no
Font #2: Met.no[2] (precipitation > 3 mm)

Administració[modifica | modifica el codi]

El Palau reial.

La ciutat d'Oslo constitueix un comtat noruec dotat d'un funcionament particular: el govern de la ciutat (Byråd en noruec), fundat en el parlamentarisme, és confiat a sis comissaris (els byråder) designats pel consell municipal. Aquest últim, barreja de 59 membres escollits pels habitants, continua sent no obstant això l'autoritat suprema de la ciutat i controla l'activitat dels comissaris.

Des de l'última reforma entrada en vigor l'1 de gener de 2004, la ciutat s'ha dividit en 15 viles (bydel) dotades d'un baix grau d'autonomia.

Turisme[modifica | modifica el codi]

Port d'Oslo i Ajuntament

Monuments cèlebres

Museus

Transports[modifica | modifica el codi]

El "trikk": Tramvia d'Oslo
Bus urbà d'Oslo

Aeris[modifica | modifica el codi]

  • Aeroport d'Oslo. S'hi arriba amb un tren d'alta velocitat (Flytoget)
  • Aeroport de Sandefjord. Situat a Torp, a dues hores de distància.

Marítims[modifica | modifica el codi]

Hi ha connexions diàries amb ferri cap a Kiel (Alemanya), Copenhaguen (Dinamarca), Frederikshavn (Dinamarca) i Nesodden.

Ferroviaris[modifica | modifica el codi]

Oslo Sentralstasjon és l'estació principal d'Oslo. Des d'aquí hi ha connexions en direcció a Trondheim, Bergen, Stavanger, Estocolm (Suècia), Göteborg (Suècia) i Copenhaguen (Dinamarca). El 2004 els trens noruecs van ser els tercers més puntuals d'Europa. Els quatre primers mesos del 2005, la puntualitat era del 92,9%. Durant l'hivern les condicions meteorològiques com la neu i les tempestes poden provocar cancel·lacions i retards en les rutes que travessen les muntanyes del centre del país.

Celebritats[modifica | modifica el codi]

Hi ha persones nascudes o residents a Oslo que han assolit notorietat pública, entre les quals destaquen:

Divers[modifica | modifica el codi]

  • L'escriptor Bjørnstjerne Bjørnson, cap a 1870, va qualificar Oslo de ciutat dels tigres (Tigerstaden). Des de llavors, aquest nom s'ha fet quasi oficial, fins al punt que en la celebració del mil·lenari de la ciutat es van posar una sèrie d'escultures de tigres al voltant de l'ajuntament.
  • Un quadre molt obac d'Oslo va ser escrit per Knut Hamsun en una novel·la titulada Sult (La gana) i datant de 1890. (adaptat al cinema el 1966)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Statistics Norway». Statistics Norway. www.ssb.no.
  2. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta met.no

Coord.: 59° 54′ 50″ N, 10° 45′ 05″ E / 59.91389°N,10.75139°E / 59.91389; 10.75139


Comtats de Noruega Escut de Noruega
Akershus våpen.svg Akershus | Aust-Agder vapen.svg Aust-Agder | Buskerud våpen.svg Buskerud | Finnmark våpen.svg Finnmark | Hedmark våpen.svg Hedmark | | Hordaland våpen.svg Hordaland | Møre og Romsdal våpen.svg Møre og Romsdal | Nordland våpen.svg Nordland | Nord-Trøndelag våpen.svg Nord-Trøndelag | Oppland våpen.svg Oppland | Oslo komm.png Oslo | Østfold våpen.svg Østfold | Rogaland våpen.svg Rogaland | Sogn og Fjordane våpen.svg Sogn og Fjordane | Sør-Trøndelag våpen.svg Sør-Trøndelag | Telemark våpen.svg Telemark | Troms våpen.svg Troms | Vest-Agder våpen.svg Vest-Agder | Vestfold våpen.svg Vestfold
Coat of arms of the Governor of Svalbard.svg Svalbard | Bouvet | Jan Mayen