Samis

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «Sami».
Infotaula de grup humàSami
Sami flag.svg
Modifica el valor a Wikidata
Liv Inger Somby at Riddu Riđđu festival 2019.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Tipusètnia i pobles indígenes Modifica el valor a Wikidata
Població total85.000 (aprox.)
LlenguaLlengües sami (11)
ReligióA Suècia, Finlàndia i Noruega la majoria són luterans; també hi ha ortodoxos sobre tot a Rússia i Finlàndia. Existeix un moviment neopagà. Antigament solien practicar animisme.
Grups relacionatsFinesos, Carelians, Estonians
Geografia
EstatNoruega, Suècia, Finlàndia i Rússia Modifica el valor a Wikidata
Regions amb poblacions significatives
La meitat viuen a Noruega
Campament sami prop de Tromso en una imatge de Lluís Llagostera i Pasqual del 15 de juliol del 1909.
Família sami al voltant de l'any 1900

El poble sami (també coneguts com a lapons, una denominació caiguda en desús per tenir un origen considerat despectiu), està constituït pels grups humans indígenes que habiten a Lapònia (o, preferentment, Sápmi), regió cultural que inclou territoris del nord de Suècia, Noruega, Finlàndia i la península de Kola (Rússia). Es calcula que la població actual és d'entre 80.000 i 100.000 persones. Té llengües pròpies, les llengües sami, que pertanyen a la subfamília de llengües ugrofineses.[1]

El poble sami va ser nòmada fins a principis del segle XX i s'ha dedicat tradicionalment a tasques relacionades amb el seu entorn natural com ara la caça, la pesca, l'artesania i especialment, a la ramaderia de rens.[2]

Noms[modifica]

El poble sami és conegut també com a poble lapó (Lap(p)). Aquest nom, originari de Suècia i Finlàndia, fou exportat a les llengües europees (alemany: Lappen, francès i català: lapons, castellà: lapones, etc.). Aquest terme té el significat de «roba de captaire» i, per extensió, es fa servir com a sinònim d'«inculte» o «ximple».[3] Aquest terme, d'origen pejoratiu, mai no ha estat utilitzat pels propis samis, els quals sempre s'han anomenat a si mateixos Sámit o Sábmelaš (de família Sami).

Distribució de llengües sami

En algunes llengües samis, el terme sami fa referència només als parlants d'aquestes llengües.

Avui dia tots aquests termes per a referir-se als samis són evitats. Les institucions samis, especialment els mitjans de comunicació, usen únicament el terme sami. El terme Lap, sobretot quan és emprat per gent considerada ben informada, és considerat ofensiu.

Història[modifica]

Les poblacions samis han habitat les regions del nord d'Escandinàvia des de fa milers d'anys, si bé és difícil determinar-ne el moment exacte. L'evidència arqueològica suggereix que les costes del sud del Llac Ääninen i els voltants del Llac Ladoga seguint el Riu Utsjoki al nord de Finlàndia ja eren poblades abans del 8100 aC, ja que a partir de l'any 12000 aC el gel que cobria les terres de l'interior es van començar a fondre i això les va fer habitables. Tanmateix, les troballes més antigues associades clarament als grups sami daten del 1500 aC, i consisteixen en trossos de ceràmica i ossos de ren. La primera font documental que parla del poble sami és de l'any 98, quan l'historiador romà Tàcit va descriure a un grup de caçadors del nord que vestien amb pells i vivien en harmonia amb la natura.[1]

Lapponia, és un llibre escrit pel retòric Johannes Schefferus i constitueix la font més antiga d'informació detallada de la cultura sami. S'escrivia a causa de propaganda estrangera malaltissa (en particular des d'Alemanya) afirmant que Suècia havia guanyat al camp de batalla mitjançant Màgia de sami. Intentant corregir la fotografia de la cultura Sami entre els europeus, Magnus de la Gardie començava un primer projecte d'investigació etnològica de documentar els grups de samis, dirigits per Schefferus. El llibre fou publicat l'any 1673 i al cap de poc temps fou traduït al francès, alemany, anglès i altres llengües (curiosament, no fou traduït al suec fins al 1956). Tanmateix, una adaptació abreujava era de pressa publicada als Països Baixos i a Alemanya, on els capítols amb les seves condicions de vida difícils, amb la topografia i medi ambient, s'havien reemplaçat per històries de màgia i bruixeria.

Fins al voltant del 1500 els samis eren principalment pescadors i caçadors amb paranys, portant un estil de vida nòmada decidit per les migracions del ren. Però a partir d'aquest moment, i a causa de la cacera excessiva provocada pel fet que els samis havien de pagar impostos a Noruega, a Suècia i a Rússia, el nombre de rens va començar a disminuir. Llavors, molts samis s'instal·laren al llarg dels fiords, a la costa i a les voreres dels rius interiors per augmentar la combinació de bestiar a cuidar, caçar i pescar. Una minoria petita dels samis llavors començava a domesticar el ren, esdevenint els nòmades de rens tan coneguts i arquetípics, però que només representen aproximadament un 10% dels samis.

El sami creuava les fronteres lliurement fins a 1826, quan la frontera noruega/finlandesa/russa va ser tancada. Els samis eren encara lliures de travessar la frontera entre Suècia i Noruega segons drets heretats en el Codicil lapó de 1751 fins a 1940, quan la frontera va ser tancada a causa de l'ocupació alemanya de Noruega. Després de la Segona Guerra Mundial, no se'ls hi va permetre retornar. Les seves pastures d'estiu són utilitzades avui per Sami originaris de Kautokeino.

Mare lapona amb el seu fill en un reportatge del National Geographic del 1917

Durant molt de temps, l'estil de vida sami regnava suprem al nord a causa de la seva adaptació única a l'ambient àrtic, permetent que la cultura sami resistís les influències culturals del Sud. En efecte, durant el segle xviii, mentre els noruecs del nord de Noruega patien pels preus baixos del peix i conseqüentment provocava despoblament, l'element cultural sami es reforçava, ja que el sami era independent de subministraments del sud de Noruega.

Tanmateix, al segle xix les autoritats noruegues posen la cultura sami sota pressió en intentar fer universal la llengua i cultura noruega. També tenia lloc un desenvolupament econòmic fort del nord, donant estatus a la cultura i llengua noruega. En el costat suec i finlandès, les autoritats eren molt menys militants en els seus esforços, tanmateix, un desenvolupament econòmic fort del nord en general conduïa a debilitar lestatus i economia per als Sami.

La pressió més forta es produí entre 1900 a 1940 aproximadament, quan Noruega invertia diners i esforços considerables per destruir la cultura sami. Per exemple, qualsevol que volia comprar o arrendar terres estatals per a l'agricultura a Finnmark, havia de demostrar coneixements de llengua noruega. Un altre factor van ser les destruccions de guerra del nord de Finlàndia i Noruega dels anys 1944-45, destruint totes les cases existents i traces visibles de cultura sami. Després de la Segona Guerra Mundial, la pressió es relaxava una mica.

La bandera sami

La construcció de la central hidroelèctrica a Alta (Noruega) el 1979 portava drets samis a l'agenda política. L'agost de 1986, es va crear l'himne nacional (Sámi soga lávlla) i la bandera del poble sami. El 1989, s'elegia el primer parlament sami a Noruega. El 2005, la Llei Finnmark es passava pel parlament noruec. Aquesta llei dona una responsabilitat conjunta d'administrar les àrees de terra prèviament considerada bé d'interès general al parlament sami i al Consell Provincial de Finnmark. Aquestes àrees, un 98% de l'àrea provincial, que han estat utilitzades sempre principalment pels samis, ara pertanyen oficialment a la gent de la província, samis o noruecs, i no a l'estat noruec.

Organització i símbols[modifica]

Es calcula que la població actual és d'entre 80.000 i 100.000 persones, distribuïda de la manera següent:

  • Noruega: entre 50.000 i 65.000
  • Suècia: entre 20.000 i 40.000
  • Finlàndia: al voltant d'uns 8000
  • Rússia: al voltant de 2000

Cada sami disposa d'un vot per per elegir els representants del Parlament sami. És un parlament democràticament elegit i fa les funcions d'autoritat governamental. Tots els territoris disposen de parlament excepte Rússia.

S'ha establert per llei qui les característiques del què es considera sami, i en conseqüència, del dret a vot al Parlament sami:

  • Presència de la llengua sami a la família
  • Sentiment identitari
  • Orígens familiars

Bandera[modifica]

Tots els grups samis comparteixen la mateixa bandera, que es va adoptar l'any 1986 a la trobada anual celebrada a Åre. Va ser dissenyada per la noruega Astrid Båhl i recull els colors de la indumentària sami tradicional. El cercle simbolitza el sol (vermell) i la lluna (blau).

Himne[modifica]

L'himne sami s'anomena Sámi soga lávlla. La lletra és d'Isak Saba, que va ser el primer sami elegit al Parlament noruec. La melodia és d'Arne Sörlie.

Dia nacional sami[modifica]

El Dia nacional sami es celebra el 6 de febrer a tot el territori Sápmi des de l'any 1993. Es va escollir aquesta data en honor de la primera trobada nacional del poble sami celebrada a Trondheim el 6 de febrer de l'any 1917.[2]

Activitat econòmica[modifica]

L'economia sami es fonamenta en els següents sectors:[4]

  • Ramaderia de rens: indústria centenària que representa l'activitat fonamental dels sami. Els diversos grups s'organitzen en sameby que regula el dret a la cria de rens.
  • Artesania
  • Caça
  • Pesca
  • Turisme

Religió[modifica]

Quan es parla de religió sami s'està fent referència a la religió precristiana que es va practicar fins a aproximadament el segle xviii. La religió sami es basava en la natura i dividia el món en tres esferes: la subterrània, la terra i el cel. Cada esfera tenia els seus propis déus i entitats.[1] També compartia alguns elements amb la mitologia nòrdica, incorporats possiblement des del moment en què es van establir relacions comercials amb els vikings, així com d'altres religions Circumpolars com les de Sibèria i Amèrica del Nord. La religió antiga va desaparèixer fa molt de temps, però alguns elements han estat recuperats per grups de neo-pagans.

Es coneix que a cada grup hi havia una mena de líder religiós, coneixedor dels llocs sagrats, la natura i amb poders curatius, que a través d'un tambor ple de símbols era capaç d'entrar en estat de trànsit per resoldre els contratemps del dia a dia.[2]

A partir del segle XI els missioners catòlics van començar a construir monestirs per tota la costa àrtica. Un cop establerts a les terres del nord, a partir del segle segle xvii l'Estat i l'Església van col·laborar per forçar al poble sami a abandonar la seva religió.[1] La pressió augmentà especialment després de la reforma Luterana, quan es van començar a requisar els tambors cerimonials sami, que es cremaven o bé s'enviaven als museus a l'estranger. Si es considerava que un sami posseïa poders de bruixeria se l'acusava de fetilleria. Durant aquest període molts samis la seva religió tradicional d'amagat a casa, mentre que els diumenges anaven a l'església.

A Noruega, al voltant del 1720, l'Apòstol dels samis Thomas von Westen va fer cremar tambors i convertí gent per la força. El vicari suec Lars Levi Laestadius va iniciar un moviment purità entre els samis al voltant de 1840. Aquest moviment és encara molt dominant en àrees de parla sami. Pel que fa a la península de Kola i al nord oriental de Finlàndia, així com alguns grups de Noruega, són membres de l'Església Ortodoxa.

El coneixement de la religió sami ha arribat fins els nostres dies gràcies a la investigació de J.P. Gaimard i Lars Levi Lestadius. Tot i que no es tracta d'una obra exhaustiva recull textos sobre rituals i sagues samis comuns entre els grups del sud, del nord i l'est. Es van presentar en tres blocs: Teoria dels Déus, Teoria del Sacrifici i Teoria de la Profecia.

Llengua[modifica]

Article principal: Llengües sami

La llengua sami es divideix en tres dialectes principals: el sami oriental, el sami central (inclòs el sami del nord, el sami pite i el sami lule), i el sami meridional. La tradició oral sami és molt rica i antiga, i recull tant històries de ficció com coneixements de la vida diària a la natura i a la comunitat.

Els primers rastres escrits de la llengua sami es remunten als anys 1600, amb la traducció de la literatura missionera. Les primeres publicacions d’autors samis van aparèixer al voltant de l'any 1900. El 1910, Johan Turi va publicar Muitalus sámiid birra (La història dels lapons). L'any 1937 Anta Pirak va publicar Jåhttesáme viessom (La vida d’un nòmada), que descriu les tradicions i forma de vida dels samis de Jokkmokk. L'any 1938 es va publicar Sáme siida - samebyn acompanyat per un recull de dibuixos sobre la vida Sami creats per l'artista Nils Nilsson Skum. El llibre il·lustrat Valla renar (Pastor de Rens) va descriure la ramaderia tradicional de rens. Després d'aquesta renaixença hi va haver un període de silenci que no va remuntar fins a la dècada de 1970i.[2]

Indumentària tradicional[modifica]

El vestit tradicional sami es s'anomena kolt. El vestit va acompanyat d'un xal, cinturó sabates i cordons tradicionals, i es sol complementar amb joies, guants, pantalons i barrets.

El seu disseny varia segons l'origen i la família, però sempre presenta els colors característics sami: vermell, verd, groc i blau. Les característiques del kolt també poden variar segons el sexe, l'edat i l'estat civil del portador. Actualment el poble sami el sol utilitzar en dies de celebració, com en el Dia nacional sami o en celebracions familiars.

Antigament es confeccionaven artesanalment a les cases amb pell de ren pròpia i teixits comprats als comerciants. Actualment se sol utilitzar pell de vedell combinada amb seda, vellut i fibres sintètiques.[1][5]

Rep noms diferents segons l'àrea:[2]

  • Gapta: àrea sud. Es caracteritza pels brodats de perles o amb fil d'estany a la part del pit, coll i cinturons.
  • Gábde: zona de Luleå. Presenta un coll de tela de colors combinat amb pell de ren i algun brodat, i el cinturó és teixit.
  • Gákti: àrea nord. Abundància de teles grogues i vermelles.

Música[modifica]

La cantant Mari Boine

Una tradició sami molt interessant és el cant de joik (no s'ha de confondre amb els yoicks de crida utilitzats en la cacera de guineus). Els Joiks se'ls canta tradicionalment a cappella, normalment cantat lentament i profund a la gola amb el contingut emocional aparent de pena o ràbia. Els Joiks poden ser dedicats als animals i als ocells de la natura, a gent o ocasions especials, i poden ser alegres, tristos o malenconiosos.

Els misioners cristians i els sacerdots els consideraven com cançons del Diable. En aquests darrers anys, els instruments musicals sovint acompanyen els joiks. La cantant sami Mari Boine presentava joiks a l'audiència mundial quan el barrejava amb música rítmica com jazz i rock en uns quants premiats àlbums en els anys 80 i 90. Recentment també s'ha provat d'introduir-lo en el hip-hop d'artistes com Xzibit i Vanilla Ice [cal citació].

Els anys 00 i 10 han sorgit músics i bandes samis d'estils molt diversos, com rap (SlinCraze, Amoc, Áilu Valle i Duolva Duottar), rock (Felgen Orkester, Tiina Sanila-Aikio, Intrigue, Alit Boazu), o electropop (Ágy), i una gran quantitat d'artistes que combinen el yoik amb música moderna, alguns dels quals han guanyat molta popularitat, com Sofia Jannok, Jon Henrik Fjällgren, Fred Buljo, o ISÁK.[6]

Des del 1990 s'organitza anualment el concurs musical Sámi Grand Prix, en que músics samis competeixen en les categories de cançó i joik tradicional.[7]

Gastronomia[modifica]

La dieta sami es basa principalment en la caça i la pesca i es complementa amb herbes i baies de temporada. Les carns més habituals són les d'ant, os i ren. Aquest últim representa una gran font d'aliment, ja que se n'aprofita pràcticament tot: carn, sang, ossos, pell, budell, llet. Els peixos més habituals a la taula sami són les truites i els salmons salvatges. Tant la carn com el peix es poden consumir frescos, fumats o en salaó.

Pel que fa a les herbes i baies, les móres vermelles i l'herba de l'esperit sant són les més característiques de la dieta sami.[8]

Ressorgiment cultural[modifica]

Per compensar la repressió passada, les autoritats de Noruega, Suècia i Finlàndia ara fan un esforç per recolzar les institucions culturals samis i promoure la cultura i la llengua sami. Es reconeix, el 1993 per primera vegada, el 6 de febrer com Dia Nacional de sami.

  • Hi ha notícies diàries en sami a la TV nacional als tres països, així com programes amb nens. Hi ha també ràdio en sami.
  • Es publiquen setmanaris en sami, com Ávvir, que va néixer de la fució dels diaris Min Áigi i Áššu, junt amb unes quantes revistes.
  • Hi ha un teatre sami a Kautokeino, Noruega, així com a Kiruna, Suècia, on es representen obres d'autors samis o traduccions internacionals.
  • Un cert nombre de novel·les i reculls de poesia es publiquen tots els anys en sami del nord, ocasionalment també en uns altres llengües samis.
  • L'educació en sami com a primera llengua està disponible en els tres països, fins i tot fora de l'àrea sami.
  • Sámi Allaskuvla, una universitat sami, està situada a Kautokeino. La llengua sami s'estudia en unes quantes universitats a tots els països, sobretot a la Universitat de Tromsø, que considera el sami una llengua materna, no una llengua estrangera.
  • Festivals nombrosos per tota l'àrea sami celebren aspectes diferents de la cultura sami. El més conegut en el costat noruec és Riddu Riđđu, un festival de música a Olmmaivaggi/Manndalen. Entre el més festiu hi ha els festivals que tenen lloc a Kautokeino i Karasjok abans de la migració de primavera a la costa. Aquests festivals combinen cultura tradicional amb fenòmens moderns com curses de moto de neu.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Sápmi: the land, the people (en anglès). Samiskt informationscentrum. ISBN 9789198150049. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Samerna: ett av världens urfolk (en suec). Samiskt informationscentrum. ISBN 9789198350296. 
  3. Rapp, Ole Magnus; Catherine Stein «Sámis don't want to be ‘Lapps'». Falta indicar la publicació. Aftenposten, 08-02-2008 [Consulta: 3 octubre 2008].
  4. «Näringar - Samer.se». [Consulta: 29 juny 2021].
  5. «Klädedräkten - Samer.se». [Consulta: 29 juny 2021].
  6. https://beneathnorthernlights.com/list-of-sami-music-band-and-artists/
  7. https://www.nrk.no/sapmi/sami-grand-prix-leksikon-1.2147094#2018
  8. «Mat - Samer.se». [Consulta: 29 juny 2021].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Samis