Llengües uralianes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Llengües Uralianes
Distribució
geogràfica:
Europa central, Escandinàvia i nord de Sibèria
Classificació
genètica
:
S'ha proposat relacions amb altres llengües, però no hi ha res demostrat.
Subdivisions:
Llengües uralianes
Mapa de les llengües uralianes

Les llengües uralianes (també anomenades llengües uràliques) estan formades per una família d’unes 30 llengües aproximadament i són parlades per més de 20 milions de persones. El nom ‘Uralià’ es deu al fet que el seu origen es troba al voltant dels Urals. Entre les llengües més destacades d’aquesta família lingüística es troben l’hongarès, el finès i l’estonià.

Història[modifica | modifica el codi]

Controvèrsia sobre l’origen[modifica | modifica el codi]

En els últims temps, els lingüistes han situat l’Urheimat (de l’alemany: ur: ‘original’; Heimat: ‘llar’) de les llengües proto-uràliques als voltants del riu Volga, situat a l’oest dels Urals i molt proper a la zona on es diu que va tenir origen la família Indoeuropea. Altres lingüistes, com Gyula Lásló situa aquest origen a la zona entre el riu Okà i el centre de Polònia. Els lingüistes E. N. Setälä i M. Zsirai el situen entre els rius Volga i Kama. Altres lingüistes defensen, en canvi, que l’origen va tenir lloc a l’àrea del Mar Bàltic, mentre que d’altres postulen l’origen a la zona més septentrional de la Sibèria.

Estudis de l’Uralià[modifica | modifica el codi]

La similitud entre l’hongarès i el finès ja va proposar-se el segle xvii, pel lingüista alemany Martin Vogel, que va establir diversos paral·lelismes gramàticals i lèxics entre ambdues llengües, i el lingüista suec Georg Stiernhielm, que va veure grans similituds entre moltes paraules del sami, l’estonià i el finès, així com algunes entre el finès i l’hongarès. Per tant, aquests dos lingüistes van ser els primers a destacar el que esdevindria posteriorment com a família ugrofinesa i més endavant com a família uraliana, diferenciades entre altres llengües parlades a Europa per no pertànyer a la família Indoeuropea.

El primer treball sistemàtic de parentiu entre algunes llengües que avui dia considerem part de la família uraliana es deu a János Sajnovics l’any 1770. En aquest treball s’estipulava un parentiu entre la llengua sami i l’hongaresa basat en funcions gramaticals. Aquest treball va ser ampliat posteriorment per Sámuel Gyarmathi, establint les relacions de parentiu de la família lingüística uraliana sobre bases fermes. Malgrat això, el treball en què es fa servir de forma sistemàtica el mètode comparatiu per emparentar les llengües uralianes és el de Joszef Budenz. En aquest treball es proposava una relació genètica de parentiu entre les llengües ugrofineses i algunes llengües altaiques. Posteriorment, el treball d’Otto Donner va criticar molts aspectes estipulats per Budenz i va rebutjar-ne la classificació. En canvi, Donner, basant-se únicament en correspondències lèxiques va proposar l’hongarès, el vogul i l’ostiac com a llengües que formaven un grup especial dins del grup úgric.

Classificació interna[modifica | modifica el codi]

L’estructura interna de la família uraliana està en discussió des que es va proposar. D’entre tots els models de classificació els únics grups genètics que no han estat qüestionats són:

El que encara està en discussió és la relació entre aquestes llengües. S’ha acostumat a incloure, per exemple, les llengües obi-úgriques dins del grup de l’hongarès, tot i que hi ha hagut sempre dificultats per reconstruir el proto-hongarès i sembla que les similituds porten a pensar que l’ostiac i el vogul són més a prop de les llengües samoiedes més que no pas de l’hongarès. Un dels arbres de classificació, que acostuma a aparèixer als llibres de text és el següent:[1]

Proto-Uràlic
Ugro-finès
Fínic
Bltofinès

Livonià



Finès



Estonià



Karelià



Volgàic

Marí



Mordví




Sami



Úgric
Hongarès

Magyar



Obi-úgric

Ostiac



Vogul





Samoiede
Septentrional

Nenets



Enets



Nganasan



Meridional

Selkup



Kamas-sam



Mator-sam





S’han realitzat grans esforços per relacionar totes les llengües uralianes entre si i entre altres llengües pertanyents a altres grups lingüístics.

Tipologia[modifica | modifica el codi]

Característiques principals[modifica | modifica el codi]

Tipològicament les llengües uralianes presenten grans diferències. No obstant això, entre elles també es troben grans similituds: una morfologia aglutinant molt rica amb sufixos monosemàntics, un sistema de casos molt extens, un ordre de constituents que segueix el patró SOV, un sistema de negació format a partir de la flexió d’un auxiliar, harmonia vocàlica, entre d’altres.

Fonologia[modifica | modifica el codi]

  • Les llengües uralianes es caracteritzen a nivell fonològic per tenir un ampli ventall de vocals, distribuïdes tant entre vocals aïllades com diftongs. A nivell del paradigma consonàntic, la majoria de llengües uralianes presenten una palatalització com a articulació secundària, formant parells mínims entre [n] i [ɲ], [t] i [c] o [l] i [ʎ]. Algunes llengües de la branca fínica han perdut aquesta palatalització original.
  • Algunes de llengües uralianes presenten harmonia vocàlica. De les vocals que formen el lexema de la paraula depenen les vocals dels sufixos, tant derivatius com flexius, de la paraula.
  1. Finès: talo ‘casa’, talossa ‘dins de casa’ / vene ‘vaixell’, veneessä ‘dins el vaixell’.
  2. Hongarès: ember ‘home’, emberek ‘homes’ / madár ‘ocell’, madarak ‘ocells’.
  • No es té constància si aquesta característica ve donada pel proto-uràlic, ja que no totes les llengües d’aquesta família presenten harmonia vocàlica. Una possible explicació també és que hagi estat influïda pel turc
  • Cap de les llengües de la família presenta el to com a element fonològicament contrastiu.
  • En la majoria de llengües uralianes l’accent acostuma a estar situat a la primera síl·laba de la paraula, tot i que algunes llengües si que el tenen com a contrast fonològic.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Les llengües uralianes es caracteritzen per tenir un sistema de casos molt extens. Algunes de les llengües arriben a tenir més de 15 casos diferents en el seu paradigma morfològic. No obstant això, la reconstrucció del proto-uràlic només comptava amb 6 casos gramaticals. Actualment, els casos comuns per a totes les llengües de la família són: nominatiu (sense marca), acusatiu i tres tipus de locatius (distingint entre ‘en’, ‘cap a’, ‘de’). 
  • L’absència de distinció de gènere gramatical també és un tret distintiu de les llengües de la família uraliana, incloent-hi la distinció dels pronoms de tercera persona del singular.
  • El verb negatiu existeix en gairebé totes les llengües de la família. Això vol dir que el negatiu s’expressa a partir de la conjugació d’un auxiliar que expressa la negació. L’hongarès, en canvi, fa servir un adverbi negatiu.
  • Les llengües uralianes també es caracteritzen per l’ús de postposicions en lloc de preposicions.
  • Les expressions que inclouen numerals es fan conservant la forma singular del nom.
  • Les llengües uralianes expressen el possessiu amb sufixos nominals. No obstant això, la possessió també es pot expressar mitjançant altres casos gramaticals i l’ús del verb ‘ser’. Això fa que moltes de les llengües no tinguin un verb per a ‘tenir’.
    • Hongarès: ‘(Nekem) van egy autóm’. Literal: (a mí [datiu]) és un cotxe-meu. Traducció: (Pel que fa a mí) tinc un cotxe.
  • Cap de les llengües uralianes presenta determinant article. L’hongarès és l’única que el presenta, per influències de l’alemany.[2]

Tipologia sintàctica[modifica | modifica el codi]

  • L’ordre dels constituents de la gran majoria de les llengües uralianes segueix el patró SOV (subjecte-objecte-verb). En algunes llengües de la branca ugrofinesa, però, aquest ordre no és del tot obligatori i tendeixen a fer servir la tipologia SVO (subjecte-verb-objecte), influïdes per les llengües indoeuropees. 

Lexicografia[modifica | modifica el codi]

A continuació es mostra una gran selecció de cognats del vocabulari bàsic, que el formen parts del cos, membres de la família, animals, objectes de la natura, verbs bàsics, pronoms bàsics, numerals.

Català Proto-uràlic Finès Estonià Sami

septentrional

Marí Komi Hongarès Samoiede
foc *tuli tuli (tule-) tuli dolla tul tyl- Tűz tu
peix *kala kala kala guolli kol - hal xalʲa
xarxa *pesä pesä pesa beassi pəžaš poz fészek pʲidʲa
mà, braç *käti käsi (käte-) käsi giehta kit ki kéz -
ull *śilmä silmä silm čalbmi šinča śin szem sæw°
braça *süli syli süli salla šülö syl öl tʲíbʲa
vena *sïxni suoni (suone-) soon suotna šün sën in te'
os *luwi luu luu - lu ly - le
fetge *mïksa maksa maks - mokš mus máj mud°
orina *kunśi kusi (kuse-) kusi gožža kəž kudź húgy -
anar *meni- mennä (men-) minema mannat mija- mun- megy-/men- mʲin-
viure *elä- elää (elä-) elama eallit ila- ol- él- jilʲe-
morir *kaxli- kuolla (kuol-) koolema - kola- kul- hal- xa-
rentar *mośki- - mõskma1 - muška- myśky- mos- masø-

1dialecte Võro

Proto-uràlic[modifica | modifica el codi]

El proto-uràlic va poder ser reconstruït fins a cert grau gràcies al mètode lingüístic comparatiu. Gran feina de reconstrucció es deu al lingüista finlandès Juha Janhunen, que va tenir especial interès en la comparació sistemàtica de les formes del proto-fino-pèrmic i el proto-samoiede, deixant de banda les llengües úgriques, ja que no es tenia constància de cap proto-úgric.

En el Uralisches Etymologisches Wörterbuch (1986), Károly Rédei fa la l’aportació més important de recopilació de reconstruccions del proto-uràlic, amb més de 475 termes i afixos reconstruïts. No obstant això, aquest treball presenta nombroses dificultats, perquè moltes derivacions etimològiques tenen irregularitats en el paradigma i caldria una dedicació molt més sistemàtica per arribar a tenir una reconstrucció tan detallada com la del proto-indoeuropeu.

Comparació[modifica | modifica el codi]

Cap de les llengües uralianes té el perfil ideal tipològic de la família. Els trets tipològics amb presència variable entre els grups de les llengües uralianes presenten:

Trets Samoiede Obi-úgric Hongarès Pèrmic Marí Mordví Fínic Sami
Palatalització + + ± + - + - +
Llargada consonàntica - - + - - - + +
Gradació consonàntica -1 - - - - - + +
Harmonia vocàlica -2 -2 + - + + + -
Umlaut/Ablaut + + - - - - -3 +
Nombre dual + + - - - - - +
Distinció locatiu intern i extern - - + + + + + -
Inflexió dels determinatius + + + - - + - -
Veu passiva - + + - - + + +
Verb negatiu + - - + + ± + +
Ordre SVO - - - ±4 - + + +

Notes

1.     Només en Nganasan la presenta de forma clara.

2.     Només en varietats marginals arcaiques.

3.     Només ha estat trobat en Livonià.

4.     En Komi, però no en Udmurt.  

Altres hipòtesis de classificació[modifica | modifica el codi]

Durant els anys, les llengües uralianes s’han arribat a emparentar amb diverses famílies amb les quals tenen alguns trets, sobretot lèxics, comuns. La família que ha portat més controvèrsia ha estat l’altaica, ja que ambdues famílies presenten harmonia vocàlica i una gran presència d’aglutinació, així com algunes similituds gramaticals i fonològiques. Malgrat això, s’ha acceptat àmpliament que les coincidències són degudes al contacte lingüístic més que no pas a un origen comú.

A la següent taula es mostren les similituds consonàntiques per a la formació de diferents trets gramaticals a les diferents famílies uralianes i altaiques (per ordre: finès, sami, pèrmic, hongarès, Obi-úgric, samoiede, turc, mogol i tungús).

Consonant Significat Finès Samoiede Pèrmic Hongarès Obi-úgric Samoiede Turc Mongol Tungús
m meu + + + + + + + + +
n locatiu + + + + + + + + -
m gerundiu + + + - + + + + +
n genitiu + + + - - + + + +
t plural + + + - + + + + +
t ablatiu + + + - - + + + +
t locatiu - - - + + + + + +
m acusatiu + + + - + + - - +
k imperatiu + + - - - + - - +
l plural - - + - + + + + +
k latiu + + + - - - + - +
n latiu + - + - + + - - -
t teu + + + + - - - - +
s seu + + + + - - + +- -
s latiu + + + - - - - + +
k plural - + + + - + + - -

No obstant això, s’han

postulat altres parentius més llunyans:

  • Hipòtesi uràlic-yukaghir:  La hipòtesi uràlic-yukaghir identifica l’uralià i el yukaghir com a llengües independents dins de la mateixa família lingüística.  Igual que amb les llengües altaiques, s’ha acceptat que les similituds presents en ambdues famílies són degudes a contacte entre les llengües antigues.
  • Hipòtesi esquimouràlic: aquesta hipòtesi, els antecedents de la qual es remunten al segle xviii, associa la família uraliana amb l’equimoaleutiana.
  • Hipòtesi uralo-siberiana: Marcos Wöldike va afirmar el 1746 que l’hongarès estava emparentat amb l’idioma esquimal de Groenlàndia. Més endavant, el filòleg Rasmus Rask va incloure l’esquimal dins de la família “Escinbiana” i va presentar correspondències lèxiques que la relacionaven amb les llengües uralo-altaiques, concretament amb el finlandès. Anys després, Knut Bergsland va publicar un article el 1959 sobre aquesta hipòtesi presentant similituds gramaticals. Finalment, el 1998 Michael Fortescue va donar arguments detallats per relacionar les llengües esquimoaleutianes, les yukaghires i les uràliques a dins la família uralo-siberiana.
  • Hipòtesi Nostràtica i Euroasiàtica: la hipòtesi nostràtica, postulada el 1903 per Holger Pedersen i posteriorment per Vladislav Illič-Svityč i Aharon Dolgopolsky en els anys 60, relaciona l’uràlic amb l’indoeuropeu, l’altaic i altres famílies d’Àsia. La hipòtesi Euroasiàtica, postulada per Greenberg entre els anys 2000 i 2002, de la mateixa manera que la hipòtesi nostràtica, relaciona l’uralià amb l’indoeuropeu i l’altaic, però en difereix per l’exclusió d’aquesta llista de les llengües caucàsiques meridionals,  dravídiques i afroasiàtiques, i incloent-hi el chukotko-kamtchatkà, el nivejí, l’ainu, i l’esquimoaleutià. Reconstrucció de les terminacions personals i possessives en la família euroasiàtica:
Nombre Persona Proto-uràlic Proto-turc Proto-tungús Proto-Indogermànic
Singular 1 m m m m
2 t ng t s
3 s(V) s(V) n t
Plural 1 m+PL m+PL m+PL me(n)
2 t+PL ng+PL t te
3 s+PL - t ent
  • Hipòtesi indouraliana: aquesta és la proposta que menys interès ha tingut dins del món de la lingüística, tot i haver-se publicat un diccionari on es deixa constància d’algunes similituds entre les llengües uralianes i les dravídiques pel que fa a alguns termes lèxics o morfemes gramaticals.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Marcantonio, Ángela. The Uralic Language Family: Facts, Myths and Statistics., 2002, p. 330. 
  2. Nose, Masahiko «Contact-induced Language Change and Grammaticalization: A case study in Papua New Guinea.». , pàg. 12.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llengües uralianes Modifica l'enllaç a Wikidata