Llengües utianes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de família lingüísticaLlengües utianes
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Distribució geogràficaOest dels Estats Units
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües penutianes
llengües yokutianes Modifica el valor a Wikidata
Subdivisions
Distribució geogràfica
  Extensió de les llengües utianes abans del contacte

Les llengües utianes (també anomenades llengües miwok-costano) constitueixen una família de llengües natives dels Estats Units parlades a la zona nord i central de Califòrnia. Els miwok i els ohlone parlaven una llengua pertanyent a aquest grup lingüístic. Totes les llengües utianes es troben en perill de desaparició.

Classificació[modifica]

Callaghan (1997) assenyala que el grau de divergència lingüística entre el proto-miwok i el proto-costano seria elevat, comparable al que existeixen entre el llatí i el sànscrit entre les llengües indoeuropees (la qual cosa suggereix molt aproximadament uns 4500 anys de separació). Això equival al fet que encara que el parentiu genètic és demostrable i la protollengua (proto-utià) és reconstruïble, el parentiu per comparació directa no és evident per si mateix i només apareix després d'una comparació extensiva de formes lèxiques.

Classificació interna[modifica]

La família utiana consta de 15 llengües (o dialectes) amb dues branques principals, la branca miwokana (miwok) i la branca costana (costanoana). La classificació següent es basa principalment en Callaghan (2001). Altres classificacions qualifiquen al costano del nord, costano del sud, i karkin com a llenguatges únics, amb els següents subgrups, cadascun considerat com a dialecte:

I. Miwok (també anomemat miwok, miwuk, moquelumnan) -

A. Miwok est
1. Miwok de les planures 1 parlant (1962)[1]
2. Miwok de la badia (també Saclan) (†) – actualment extingit.
i. Miwok Sierra
3. Miwok de la sierra del nord 6 (1994)[2]
4. Miwok de la sierra central 12 (1994)[3]
5. Miwok de la sierra del sud 7 (1994)[4]
B. Miwok Oest
6. Miwok de la costa (†) – Actualment està extingida, i probablement fou una única llengua amb dos dialectes.
a. Miwok Bodega
b. Miwok Marin
7. Miwok del llac 2 (1994)[5]
Mapa de la localització de les llengües costano, amb les principals localitats.

II. Ohlone (també anomenat Costano) (†) – Tota la família Ohlone (Costano) està actualment extingida. Chochenyo, Tamyen, i Ramaytush eren força similars i probablement foren un únic llenguatge amb diversos dialectes.

A. Costano Nord (†)
8. Chalon (també Cholon, Soledad) (†) (?) - Chalon pot ser una llengua de transició entre Costano Nord i Sud.
9. Awaswas (també Costano Santa Cruz) (†) – Tots els parlants documentats de l'Awaswas eren força diferents, pel que probablement no es tractava d'una única llengua.
10. Tamyen (també Tamien, Costano Santa Clara) (†)
11. Chochenyo (també Chocheño, Chocheno, Costano Badia Est)
12. Ramaytush (a.k.a. San Francisco Costano)
B. Costano Sur (†)
13. Mutsun (també San Juan Bautista Costano) (†)
14. Rumsen (també Rumsien, San Carlos, Carmel) (†)
C. Karkin
15. Karkin (també Carquin) (†)

Dialecte o Llengua[modifica]

En estudiar les vuit branques del costano, les fonts difereixen sobre si es tracta de vuit dialectes o de vuit llengües independents. Richard Levy es contradiu en aquest punt: primer diu que "els costanos eren un conjunt de petites tribus que parlaven una llengua comuna... distingits uns dels altres per lleugeres diferències en el dialecte", i no obstant això després conclou que "Les vuit branques de la família costano eren llenguatges separats (no-dialectes) tan diferents entre si com l'espanyol del francès." (Levy, 1978:485, "Language and Territory"). Randall Milliken (1995:24-26) afirma que hi havia vuit dialectes, i que els dialectes del nord Ramaytush, Tamyen, Chochenyo i Karkin van poder emergir durant l'era de les missions.

Descripció lingüística[modifica]

Fonologia[modifica]

L'inventari consonàntic reconstruït pel proto-uti ve donat per:[6]

Labial Dental Post-
alveolar
Palatal Velar Labio-
velar
Glotal
Obstruent
no-contínua
*p *t *ṭ *k *kw
Obstruent
contínua
*s *ṣ *h
Sonant nasal *m *n
no-nasal *l *y *w

Quant a les vocals hi ha 6 vocals breus i 6 vocals llargues com mostra el següent quadr3:

Anterior Central Posterior
Tancada *i, *iˑ *i, *iˑ *u, *uˑ
Mitjana *e, *eˑ *o, *oˑ
Oberta *a, *aˑ

Comparació lèxica: numerals[modifica]

La següent tabla mostra els numerals de l'1 al 10 en diverses variants de miwok i costano:[7]

GLOSSA Costano Miwok
karkin proto-
costano
septentrional
proto-
Costano
meridional
Miwok de la
planura
Miwok de la
Sierra C
Miwok del
llac
proto-
miwok
1 nistxan *himen *himitsa kenaty keñe kenne *kene
2 otxin *usin *utxin ʔojoko- otiko otta *ʔoṭi
3 kapxan *kapxan *kapxan teloko toloksu teleka *telo-
4 katawaš *katwats *ut?it ʔojeko oyisa otota *ʔoyisa-
5 misuru *misur *parw?š kasoko masoka kedekko *maso.ka
6 tanipos *saken *(imi)nuksa temepu temoka patsadat *temo.ka
7 kenetis *kenetis *utuktsa kenekak kenekagu cemlawi *kene.kak
8 kawinta- kawinta ottaia *kawinṭa
9 talan *tala- *paki woʔe woe kenenhekak *woʔe-
10 tagteitis *tantsarkt ʔekuke naatca ukukulsi *naʔača

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  1. Broadbent, Sylvia. (1964). The Southern Sierra Miwok Language. University of California publications in linguistics (Vol. 38). Berkeley: University of California Press.
  2. Origin of the word Yosemite (and linked references)
  3. Callaghan, Catherine A. (1991). Utian and the Swadesh list. In J. E. Redden (Ed.), Papers for the American Indian language conference, held at the University of California, Santa Cruz, July and August, 1991 (pp. 218–237). Occasional papers on linguistics (No. 16). Carbondale: Department of Linguistics, Southern Illinois University.
  4. Callaghan, Catherine. (1997). "Evidence for Yok-Utian", International Journal of American Linguistics, Vol. 63, No. 1 (Jan., 1997), pp. 18-64.
  5. Callaghan, Catherine. (2001). More evidence for Yok-Utian: A reanalysis of the Dixon and Kroeber sets International Journal of American Linguistics, 67 (3), 313-346.
  6. Levy, Richard. 1978. Costanoan, in Handbook of North American Indians, Vol. 8 (California). William C. Sturtevant, and Robert F. Heizer, eds. Washington, DC: Smithsonian Institution, 1978. ISBN 0-16-004578-9 / 0160045754, pages 485-495.
  7. Milliken, Randall. A Time of Little Choice: The Disintegration of Tribal Culture in the San Francisco Bay Area 1769-1910. Menlo Park, CA: Ballena Press Publication, 1995. ISBN 0-87919-132-5 (alk. paper)
  8. Mithun, Marianne. (1999). The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-23228-7 (hbk); ISBN 0-521-29875-X.
  9. Teixeira, Lauren. The Costanoan/Ohlone Indians of the San Francisco and Monterey Bay Area, A Research Guide. Menlo Park, CA: Ballena Press Publication, 1997. ISBN 0-87919-141-4.
  • Traducido directamente de English Wikipedia.

Enllaços externs[modifica]