Llengües totonaques

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de família lingüísticaLlengües totonaques
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Distribució geogràficaÀrea lingüística mesoamericana
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües mesoamericanes Modifica el valor a Wikidata
Subdivisions
Distribució geogràfica
Codis
Codi Glottologtoto1251 Modifica el valor a Wikidata

Les llengües totonaques o totonaco-tepehues són una família lingüística de Mesoamèrica formada per unes set llengües. És parlat pels indígenes totonaques, que habiten en la sierra Madre Oriental entre els estats mexicans de Puebla i Veracruz, principalment. La comunitat lingüística del totonaca arriba als 200 mil parlants, que la converteixen en una de les més àmplies de Mèxic. Encara que els primers estudis classificatoris de les llengües indígenes mexicanes situaven a aquest idioma com a part de la família maia (com en el cas de Manuel Orozco y Berra), les recerques més recents han demostrat que l'evidència que sustenta aquesta hipòtesi és molt pobra, raó per la qual ha passat a constituir una família separada amb el tepehua.

Classificació[modifica]

Llengües de la família[modifica]

Encara que normalment es considera que la família totonaca està conformada per dues llengües diferents—totonaca i tepehua--, cadascuna d'aquestes llengües pot ser considerada com una família de dialectes que no sempre són mútuament intel·ligibles. La següent classificació comença a ser més àmpliament acceptada.

  • Totonaca
    • Totonaca de Papantla
    • Totonaca del centre-nord
    • Totonaca del centre-sud
    • Totonaca de Misantla
  • Tepehua
    • Tepehua de Tlachichilco
    • Tepehua de Huehuetla
    • Tepehua de Pisaflores

Com a moltes llengües indígenes de Mèxic, les llengües totonaques han estat reemplaçats lentament pel castellà. No obstant això, la varietat misanteca del totonaca és la que es troba en major perill de desaparèixer. Els altres idiomes continuen sent parlats en diverses comunitats dels estats de Pobla, Veracruz, Hidalgo i San Luis Potosí.

Relació amb altres llengües[modifica]

No s'han pogut mostrar parentius clars amb llengües d'altres famílies. Encara que alguns autors consideren prometedores algunes poques evidències que ho relacionen amb les llengües maies i les llengües mixezoque, en el context de la hipòtesi macromaia. Aquesta hipòtesi va ser proposada per Norman McQuown (1942) i examinada per L. Campbell i Terrence Kaufmann que van considerar que les dades de McQuown no recolzaven el parentiu. Posteriorment Campbell ha examinat nova evidència i considera possible l'existència d'un parentiu llunyà.

Característiques comunes[modifica]

El treball comparatiu sobre les llengües totonaca-tepuehues va començar a mitjan segle xx, quan Arana (1953) va reconstruir el sistema fonològic del proto-totonacatepehua sobre la base de 68 cognats pertanyents a tres variants de totonaca i una de tepehua. Per a la gramàtica o la sintaxi, encara en 2005 no es comptava amb cap reconstrucció completa, i han estat Levy (2001) i Mackay & Trechsel (2003) els primers intents comparatius en el nivell morfosintàctic.[1]

Fonologia[modifica]

Existeixen algunes variacions entre els repertoris de fonemes dels dialectes tepehua i totonaca. No obstant això, en les taules següents es presenta el repertori fonètic del proto-totonaca, tal com va ser reconstruït per Arana (1953); repertori que pot ser considerat com prototípic d'aquesta família lingüística. L'inventari consonàntic del proto-totonacatepehua reconstruït és el següent:

Labial Alveolar Palatal Velar Uvular Glotal
Oclusives *p *t *k *q
Fricatives *s, *ɬ *š *x *h
Africades *¢, *ƛ *č
Aproximant *w *l *y
Nasals *m *n

Els signes /š, č, ¢, ƛ, y/ estan presos de l'alfabet fonètic americanista i equivalen als signes AFI /ʃ, ʧ, ʦ, tɬ, j/.

El sistema vocàlic està format per tres timbres vocàlics /i, a, o/. Cadascun d'aquests timbres vocàlics pot aparèixer com a vocal laringalitzada o no-laringalitzada, i com llarga o breu. L'inventari de vocals breus és per tant:

Anteriors Centrals Posteriors
laring. normal laring. normal laring. normal
Tancades *ḭ *i *ṵ *u
Obertes *a̰ *a

Gramàtica[modifica]

Igual que altres idiomes indígenes d'Amèrica, les llengües totonaques són altament aglutinants i polisintètiques. A més, presenten diverses característiques pròpies de les llengües agrupades en l'àrea lingüística mesoamericana, com la preferència pel verb inicial en l'ordre sintàctic i l'ús extensiu de lexemes relacionats amb parts del cos en les construccions metafòriques i locatives.

Dos trets distintius dels idiomes totonaques són esmentats detalladament a baix. El primer, la construcció comitativa; el segon, la incorporació metafòrica del cos en la parla. Els exemples següents corresponen al totonaca de Misantla, però poden il·lustrar processos oposats en totes les varietats totonaques.

Construcció comitativa[modifica]

Un tret tipològic inusual en altres llengües, però particular de la morfologia totonaca és el fet que el verb pot sofrir inflexions per més d'un subjecte. Per exemple, el verb córrer pot ser modificat al mateix temps amb afixs corresponents a la primera i segona persona, donant com a significat "corro amb tu" o "corres amb mi".

iklaatsaa'layaa'n.
/ik- laː- tsa̰ːla -yaː -. ̰ -na/
1a PERSONA - COMITATIU- córrer -IMPERFET -2a PERSONA -COMITATIU
'Tu i jo correm'

Comparació lèxica[modifica]

Els numerals en diferents varietats totonaca-tepehues són:[2]

GLOSSA Tepehua Totonaca PROTO-TT
Huehuetla Pisaflores Tlachichilco Alto
Necaxa		 Misantla
'1' laqatam tam tawm a̰ʔtín tun *tum
'2' laqatˀui tˀui tˀui a̰ʔtúː maːtṵ́ʔ *tˀṵ(i)
'3' laqatˀutu tˀutu tˀútu a̰ʔtuːtún maːatún *tˀutu(n)
'4' laqatˀatˀɪ tˀaːtˀi tˀáːtˀi a̰ʔtáːtḭ maːtá̰ːt *tá̰ːti
'5' laqakis kiːs kiːs a̰ʔki¢ís maːkí¢is *ki¢is
'6' laqačašan čášan čášan a̰ʔčašán maːčaːšán *čaːšan
'7' laqatuhun tuhún tuhún a̰ʔtoxón maːtuhún *tuhún
'8' laqa¢ˀahin ¢ahín ¢ahín a̰ʔ¢ayán maː¢iyán *¢ayán
'9' laqanaha¢ naháː¢i naháː¢i a̰ʔnaxáː¢a maːnaháː¢a *naháː¢-
'10' laqakau kaw kaw a̰ʔkauxtí maːkaːwi *káːwi

Els signes /¢,č/ de l'alfabet fonètic americanista són els equivalents dels símbols de l'Alfabet Fonètic Internacional /ʦ,ʧ/.

Referències[modifica]

  1. ↑ C. J. Mackay & F. R. Trechsel, 2003, p. 8
  2. ↑ «Totonacan Numerals (Eugene Chan)». Arxivat de l'original el 2011-05-11. [Consulta: 22 desembre 2013].

Bibliografia[modifica]

  • Arana Osnaya, Evangelina (1953): "Reconstrucción del protototonaco", Revista Mexicana de estudios Antropologicos, 13, pp. 1-10.
  • Carolyn J. Macklay & Frank R. Trechsel (2005): Totonaco de Misantla, en Archivo de lenguas indígenas de México, ed. COLMEX, ISBN 968-12-1183-9.
  • Aikhenvald, Alexandra Y. Classifiers: A typology of noun categorization devices.. Oxford: Oxford University Press, 2003. 
  • Andersen, G. P.. «Totonaco del Cerro Xinolatéṕetl». A: Las lenguas totonacas y tepehuas: Textos y otros materiales para sus estudios. México, D.F.: Universidad Nacional Autónoma de México, 2012, p. 181–193.  (castellà)
  • Anonymous. Norman McQuown. Arte Totonaca. México, D.F., 1990.  (Facsimile). (castellà)
  • Arana Osnaya, Evangelina «Reconstruccion del protototonaco». Revista Mexicana de estudios Antropologicos, 13, 1953, pàg. 1–10. (castellà)
  • Aschman, H.P. «Totonaco phonemes». International Journal of Applied Linguistics, 12, 1, 1946, pàg. 34–43.
  • Beck, David. Upper Necaxa Totonac. Munich: Lincom GmbH, 2004. ISBN 3-89586-821-3. 
  • Beck, David «Ideophones, adverbs, and predicate qualification in Upper Necaxa Totonac». International Journal of American Linguistics, 74, 1, 2008, pàg. 1–46.
  • Beck, David. «Totonaco de Río Necaxa». A: Las lenguas totonacas y tepehuas: Textos y otros materiales para sus estudios. México, D.F.: Universidad Nacional Autónoma de México, 2012, p. 195–267.  (castellà)
  • Bishop, Ruth G. «Consonant play in lexical sets in Northern Totonac». Summer Institute of Linguistics Mexico Workpapers, 5, 1984, pàg. 24–31.
  • Brown, Cecil H.; Beck, David; Kondrak, Grzegorz; Watters, James K.; Wichmann, Søren «Totozoquean». International Journal of American Linguistics, 77, 3, 2011, pàg. 323–372.
  • Davletshin, Albert (2008). "Classification of the Totonacan languages" a Paper read at the conference “Problemy izuchenija dal'nego rodstva jazykov (k 55 -leti C. A. Starostina),”.  
  • de Léon, Lourdes; Levinson, Stephen C. «Spatial Description in Mesoamerican Languages (Introduction)». Zeitschrift für Phonetik, Sprachwissenschaft und Kommunikationsforschung, 45, 6, 1992, pàg. 527–29.
  • García Rojas, Blanca. Dialectología de la zona totonaco-tepehua.. Escuela Nacional de Antropología e Historia (Master’s Thesis), 1978. (castellà)
  • Ichon, Alain. La religión de los totonacos de la sierra. México, D.F.: Instituto Nacional Indigenísta, 1969.  (castellà)
  • INALI «Catálogo de las lenguas indígenas nacionales: Variantes lingüísticas de México con sus autodenominaciones y referencias geoestadísticas» (PDF online facsimile). Diario Oficial de la Federación. Imprenta del Gobierno Federal, SEGOB [México, D.F.], 652, 9, 14-01-2008, pp.22–78 (first section),1–96 (second section),1–112 (third section). OCLC: 46461036. (castellà)
  • Lam, Yvonne «The straw that broke the language's back: Language shift in the Upper Necaxa Valley of Mexico». International Journal of the Sociology of Language, 195, 2009, pàg. 219–233.
  • Levy, Paulette. Fonologia del Totonaco de Papantla. Universidad Nacional Autónoma de México, 1987.  (castellà)
  • Levy, Paulette. Totonaco de Papantla, Veracruz. El Colegio de México, 1990.  (castellà)
  • Levy, Paulette. «Body Part Prefixes in Papantla Totonac». A: Spatial Description in Mesoamerican Languages, 1992, p. 530–542. 
  • Levy, Paulette «From "part" to "shape": Incorporation in Totonac and the issue of classification by verbs». International Journal of American Linguistics, 65, 1999, pàg. 127–175.
  • Levy, Paulette. «Totonaco de Papantla: El Cerro del Carbón». A: Las lenguas totonacas y tepehuas: Textos y otros materiales para sus estudios. Mexico City: Universidad Nacional Autónoma de México, 2012, p. 345–466.  (castellà)
  • Levy, Paulette; Beck (eds.), David. Las lenguas totonacas y tepehuas: Textos y otros materiales para sus estudios. México, D.F.: Universidad Nacional Autónoma de México, 2012.  (castellà)
  • MacKay, Carolyn. A Grammar of Misantla Totonac. Salt Lake City: University of Utah Press, 1999. ISBN 0-87480-455-8. 
  • MacKay, Carolyn; Trechsel, Frank R. «Tepehua de Pisaflores, Veracruz». A: Las lenguas totonacas y tepehuas: Textos y otros materiales para sus estudios. México, D.F.: Universidad Nacional Autónoma de México, 2012a, p. 107–118.  (castellà)
  • MacKay, Carolyn; Trechsel, Frank R. «Totonaco de Misantla, Veracruz». A: Las lenguas totonacas y tepehuas: Textos y otros materiales para sus estudios. México, D.F.: Universidad Nacional Autónoma de México, 2012b, p. 119–179.  (castellà)
  • McFarland, Teresa. «Totonaco de Filomeno Mata». A: Las lenguas totonacas y tepehuas: Textos y otros materiales para sus estudios. México, D.F.: Universidad Nacional Autónoma de México, 2012, p. 269–291.  (castellà)
  • McQuown, Norman. Gramatica de la lengua totonaca (Coatepec, Sierra Norte de Puebla). Universidad Nacional Autónoma de México, 1990. 
  • Mithun, Marianne «The Evolution of Noun Incorporation». Language, 60, 1984, pàg. 847–94. DOI: 10.2307/413800.
  • Nichols, Johanna «Head-marking and dependent-marking grammar». Language, 6, 2, 1986, pàg. 56–119.
  • Reid, A.A.; Bishop, Ruth G. Diccionario de Totonaco de Xicotepec de Juarez, Puebla. Instituto Lingüístico de Verano (ILV), 1974.  (castellà)
  • Roman Lobato, Gabriela. «Totonaco de San JUan Ozelonacaxtla, Puebla». A: Las lenguas totonacas y tepehuas: Textos y otros materiales para sus estudios. México, D.F.: Universidad Nacional Autónoma de México, 2012, p. 321–344.  (castellà)
  • Smythe Kung, Susan. «Simbolismo sonoro y lenguaje expresivo en el tepehua de Huehuetla [Sound symbolism and expressive language in Huehuetla Tepehua]». A: Memorias del VIII Encuentro Internacional de Lingüística en el Noroeste, tomo 3. Hermosillo: Editorial UniSon, 2006, p. 331–354.  (castellà)
  • Smythe Kung, Susan. «Tepehua de Huehuetla». A: Las lenguas totonacas y tepehuas: Textos y otros materiales para sus estudios. México, D.F.: Universidad Nacional Autónoma de México, 2012, p. 65–106.  (castellà)
  • Tino, Jorge. «Totonaco de Olintla». A: Las lenguas totonacas y tepehuas: Textos y otros materiales para sus estudios. México, D.F.: Universidad Nacional Autónoma de México, 2012, p. 293–319.  (castellà)
  • Watters, James K. «Tepehua de Tlachichilco». A: Las lenguas totonacas y tepehuas: Textos y otros materiales para sus estudios. México, D.F.: Universidad Nacional Autónoma de México, 2012, p. 43–64.  (castellà)

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Llengües_totonaques&oldid=32952555»