Llengua elamita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llenguaLlengua elamita
ElamischeStrichschrift.jpg
Tipus llengua morta, llengua aglutinant i llengua antiga
Parlants
Brick Shilhak-Inshushinak Louvre Sb11945.jpg
Classificació lingüística
llengües humanes
Característiques
Sistema d'escriptura elamita cuneïforme i escriptura cuneïforme
Nivell de vulnerabilitat llengua morta
Codis
ISO 639-2 elx
ISO 639-3 elx
Glottolog elam1244
IETF elx
Modifica les dades a Wikidata

L'elamita era una llengua parlada a Elam i regions veïnes, coneguda pels textos escrits en escriptura cuneïforme trobats a Susa i alguns altres llocs, i que daten d'entre el 2400[1] i el 300 aC. Es divideix en quatre períodes: vell elamita, elamita mitjà, nou elamita i elamita tardà o aquemènida. Quasi tots els materials són dels tres darrers períodes en què el llenguatge va canviar bastant en la sintaxi, i probablement a més n'hi havia diversos dialectes. No està connectada amb altres llengües, però s'ha intentat incloure-la al grup de llengües dravídiques.

Referències[modifica]

  1. Potts, D.T. (1999). The Archaeology of Elam: Formation and Transformation of an Ancient Iranian State. Cambridge University Press. p. 111. ISBN 978-0-521-56496-0.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llengua elamita Modifica l'enllaç a Wikidata