Buruixaski

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaBuruixaski
بروشسکی burū́šaskī
Tipusllengua natural i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants87,000 (2000)
Parlat aCaixmir Modifica el valor a Wikidata
Autòcton deGilgit-Baltistan i Jammu i Caixmir
EstatPakistan
Classificació lingüística
llengua humana Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaUrdu orthography (en) Tradueix i alfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Nivell de vulnerabilitat2 vulnerable Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3bsk Modifica el valor a Wikidata
SILbsk
Glottologburu1296 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuebsk Modifica el valor a Wikidata
UNESCO1599 Modifica el valor a Wikidata
IETFbsk Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages1614 Modifica el valor a Wikidata
Extensió geogràfica del Buruixaski.

Buruixaski (بروشسکی - burū́šaskī) és una llengua aïllada[1] parlada a les zones on viu el poble buruixo, és a dir a les valls de Hunza, Nagar, Yasin, Ishkoman-Barjungle i algunes zones de Gilgit al nord del Pakistan i també per uns 300 buruixos que viuen a Srinagar, Índia.[2][3] Altres noms per a la llengua són Brugaski, Kanjut (Kunjoot), Verchikwār, Boorishki, Brushas (Brushias) i Miśa:ski.

Escriptura[modifica]

El buruixaski és un idioma parlat. De vegades s'escriu amb l'alfabet utilitzat per l'urdú, una versió de l'alfabet persa, però l'ortografia no ha estat fixada. Nasir al-Din Nasir Hunzai ha escrit poesies en buruixaski utilitzant l'alfabet urdú.

Fonologia[modifica]

El buruixaski té cinc vocals /i e a o u/. Diverses contraccions resulten en vocals llargues; les vocals tenses tenen la tendència de ser més llargues i menys "obertes" que les no tenses. ([i e a o u] oposades a [ɪ ɛ ʌ ɔ ʊ]).

Les consonants recollides per Berger (1998) es mostren a continuació en la seva transcripció i AFI:

Bilabial Dental Alveolo-palatal Retroflexa Velar Uvular Glotal
Nasal m /m/ n /n/ ṅ /ŋ/
Oclusiva aspirada ph /pʰ/[4] th /tʰ/ ṭh /ʈʰ/ kh /kʰ/ qh /qʰ/[5]
normal p /p/ t /t/ ṭ /ʈ/ k /k/ q /q/
sonora b /b/ d /d/ ḍ /ɖ/ g /g/
Africada aspirada[6] ch /t͡sʰ/ ćh /t͡ɕʰ/ c̣h /ʈ͡ʂʰ/
plain c /t͡s/ ć /t͡ɕ/ c̣ /ʈ͡ʂ/
sonora j /d͡ʑ/[7] j̣ /ɖ͡ʐ/[8]
Fricativa sorda s /s/ ś /ɕ/ ṣ /ʂ/ h /h/
sonora z /z/ ġ /ʁ/
Vibrant r /r/
Aproximant l /l/ y [j][9] ỵ /ɻ/[10] w [w][9]

Referències[modifica]

  1. ↑ Burushaski language, Encyclopædia Britannica online
  2. ↑ Munshi, Sadaf «Jammu and Kashmir Burushaski: Language, language contact, and change». linguistlist.org, 2006. Arxivat de l'original el 2017-02-02 [Consulta: 30 juliol 2010].
  3. ↑ «[repositories.lib.utexas.edu/bitstream/handle/2152/2777/munshis96677.pdf?sequence=2 PDF]».
  4. ↑ La pronunciació varia: [pʰ] ~ [p͡f] ~ [f]
  5. ↑ La pronunciació varia: [qʰ] ~ [q͡χ] ~ [χ]
  6. ↑ El dialecte Yasin no té africades aspirades.
  7. ↑ De vegades pronunciat [ʑ]
  8. ↑ De vegades pronunciat [ʐ]
  9. ↑ 9,0 9,1 Berger (1998) considera [w] i [j] com a al·lòfons de /u/ i /i/ que tenen lloc davant vocals tenses.
  10. ↑ Aquest fonema té diverses pronunciacions, totes d'elles sons lingüísticament rars. Les descripcions varien.

Bibliografia[modifica]

  • Anderson, Gregory D. S. 1997. Burushaski Morphology. Pages 1021–1041 in volume 2 of Morphologies of Asia and Africa, ed. by Alan Kaye. Winona Lake, IN: Eisenbrauns.
  • Anderson, Gregory D. S. 1999. M. Witzel's "South Asian Substrate Languages" from a Burushaski Perspective. Mother Tongue (Special Issue, October 1999).
  • Anderson, Gregory D. S. forthcoming b. Burushaski. In Language Islands: Isolates and Microfamilies of Eurasia, ed. by D.A. Abondolo. London: Curzon Press.
  • Backstrom, Peter C. Burushaski in Backstrom and Radloff (eds.), Languages of northern areas, Sociolinguistic Survey of Northern Pakistan, 2. Islamabad, National Institute of Pakistan Studies, Qaid-i-Azam University and Summer Institute of Linguistics (1992), 31-54.
  • Bashir, Elena. 2000. A Thematic Survey of Burushaski Research. History of Language 6.1: 1–14.
  • Berger, Hermann. 1956. Mittelmeerische Kulturpflanzennamen aus dem Burušaski [Names of Mediterranean cultured plants from B.]. Münchener Studien zur Sprachwissenschaft 9: 4-33.
  • Berger, Hermann. 1959. Die Burušaski-Lehnwörter in der Zigeunersprache [The B. loanwords in the Gypsy language]. Indo-Iranian Journal 3.1: 17-43.
  • Berger, Hermann. 1974. Das Yasin-Burushaski (Werchikwar). Volume 3 of Neuindische Studien, ed. by Hermann Berger, Lothar Lutze and Günther Sontheimer. Wiesbaden: Otto Harrassowitz.
  • Berger, Hermann. 1998. Die Burushaski-Sprache von Hunza und Nager [The B. language of H. and N.]. Three volumes: Grammatik [grammar], Texte mit Übersetzungen [texts with translations], Wörterbuch [dictionary]. Altogether Volume 13 of Neuindische Studien (ed. by Hermann Berger, Heidrun Brückner and Lothar Lutze). Wiesbaden: Otto Harassowitz.
  • Casule, Ilija. 2010. Burushaski as an Indo-European language. Languages of the World 38. Múnic: Lincom.
  • Casule, Ilija. 2003. Evidence for the Indo-European laryngeals in Burushaski and its genetic affiliation with Indo-European. The Journal of Indo-European Studies 31:1-2, pp 21-86.
  • van Driem, George. 2001. Languages of the Himalayas: An Ethnolinguistic Handbook of the Greater Himalayan Region, containing an Introduction to the Symbiotic Theory of Language (2 vols.). Leiden: Brill.
  • Greenberg, Joseph H., and Merritt Ruhlen. 1992. Linguistic Origins of Native Americans. Scientific American 267(5): 94–99.
  • Grune, Dick. 1998. Burushaski – An Extraordinary Language in the Karakoram Mountains.
  • Lorimer, D. L. R. 1935–1938. The Burushaski Language (3 vols.). Oslo: Instituttet for Sammenlignende Kulturforskning.
  • Morgenstierne, Georg. 1945. Notes on Burushaski Phonology. Norsk Tidsskrift for Sprogvidenskap 13: 61–95.
  • Munshi, Sadaf. 2006. Jammu and Kashmir Burushaski: Language, language contact, and change. Unpublished Ph.D. Dissertation. Austin: University of Texas at Austin, Department of Linguistics.
  • van Skyhawk, Hugh. 2003. Burushaski-Texte aus Hispar. Materialien zum Verständnis einer archaischen Bergkultur in Nordpakistan. Beiträge zur Indologie 38. ISBN 3-447-04645-7.
  • Starostin, Sergei A. 1996. Comments on the Basque-Dene-Caucasian Comparisons. Mother Tongue 2: 101–109.
  • Tiffou, Étienne. 1993. Hunza Proverbs. University of Calgary Press. ISBN 1-895176-29-8
  • Tiffou, Étienne. 1999. Parlons Bourouchaski. Paris: L'Harmattan. ISBN 2-7384-7967-7
  • Tiffou, Étienne. 2000. Current Research in Burushaski: A Survey. History of Language 6(1): 15–20.
  • Tikkanen, Bertil. 1988. On Burushaski and other ancient substrata in northwest South Asia. Studia Orientalia 64: 303–325.
  • Varma, Siddheshwar. 1941. Studies in Burushaski Dialectology. Journal of the Royal Asiatic Society of Bengal, Letters 7: 133–173.
  • Witzel, Michael. 1999. Early Sources for South Asian Substrate Languages. Mother Tongue (Special Issue, October 1999): 1–70

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Buruixaski&oldid=32370501»