Llengües cahuapanes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de família lingüísticaLlengües cahuapanes
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Distribució geogràficaPerú
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües jívaro-capahuanes Modifica el valor a Wikidata
Subdivisions
Distribució geogràfica

Les llengües cahuapanes són una família lingüística de la conca amazònica del Perú septentrional. Consta de només dues llengües, el chayahuita i el jebero, parlades per uns 11.300 persones. La majoria d'aquestes són parlants del chayahuita; el jebero està gairebé extingit.

Classificació[modifica]

Les llengües cahuapanas poden classificar-se en dos grups principals:

I. Chayahuita (Balsapuertino, Cahuapa, Shawi, Chayabita, Chayawita, Chayhuita, Tshaahui, Paranapura, Shayabit). 6000 parlants (1997);[1] 11 400 (2000)[2]
1. Dialecte chayahuita
2. Dialecte cahuapana
II. Jebero (Chébero, Xébero, Xíwila). 2300-3000 (1997);[1] 2500 (2006)[3]

No és clara que relació pot existir amb altres llengües de la regió. Jorge Suárez va proposar que les llengües cahuapananes juntament amb les llengües jívaro formarien la macrofamília Jívaro-Cahuapana (o Hívaro-Kawapána). Glottolog classifica l'extint maynas com a proper al chawi.

Altres varietats cahuapanes llistades per Loukotka (1968):[4]

  • Yamorai - parlada al riu Sillai al Departament de Loreto
  • Ataguate - llengua extingida de la mateixa regió, una vegada parlada al riu Aipena i al voltant del llac Atagua (sense atestar)
  • Pamdabegue - un cop parlat al riu Aipena i al riu Paranapura al departament de Loreto (sense atestar)
  • Mikira (Shuensampi, Miquira, Mikirá[5]) - llengua extingida una vegada parlada al poble únic de Maucallacta al riu Paranapura

Història[modifica]

Els chayahuitas van ser contactats per primera vegada pels jesuïtes. Els Jéberos van acceptar la protecció de les missions després de 1638 quan van ser atacats pels maynas, un grup jívaro.

Descripció lingüística[modifica]

Aquestes llengües estan mal documentades. A partir d'un conjunt de frases compilades per Institut Lingüístic d'Estiu (1979) poden treure's algunes característiques del chayahuita, i existeix des de finals de la dècada de 1980 s'han fet treballs addicionals, la qual cosa ha permès editar un nou diccionari (Hart, 1988) amb un breu esbós de gramàtica. García Tomás (1993–4) va editar una col·lecció de quatre volums de textos, testimoniatges, etc.

Contacte amb altres idiomes[modifica]

S'han notat influències lèxiques per les famílies quítxua, arawak, candoshi, puquina i carib.[6]

Vocabulari[modifica]

Loukotka (1968) va fer una llista de vocabulari bàsic de les llengües cahuapanes.[4]

gloss Cahuapana Chayavita Jebero
u ara haná aláʔatsa
dos katu kató katáta
tres kara kará kála
cap mutu mostó móto
orella buek wuiraté wuíoga
dent nate naté látek
foc puín puíng pön
pedra napí napí láʔapi
sol kéki pií köki
lluna matáshi yuxkí rúkör
blat de moro tötrla shiʔishí chíter
gos nini niʔíni niní
canoa nũng ñong ñung

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 Anatole V. Lyovin (1997). An Introduction to the Languages of the World. Oxford: Oxford University Press, pp. 340. ISBN 0-19-508116-1.
  2. ↑ Ethnologue report for language code - Chayahuita
  3. ↑ Ethnologue report for language code - Jebero
  4. ↑ 4,0 4,1 Loukotka, Čestmír. Classification of South American Indian languages. Los Angeles: UCLA Latin American Center, 1968. 
  5. ↑ Loukotka, Čestmír. 1949. Sur Quelques Langues Inconnues de l'Amerique du Sud. Lingua Posnaniensis I: 53-82.
  6. ↑ (Tesi), 2016. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Llengües_cahuapanes&oldid=31483130»