Llengües carib

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de família lingüísticaLlengües carib
Distribució geogràfica Nord de l'Amazònia (antigament també Mar Carib)
Classificació lingüística
llengües humanes
llengües ameríndies
Subdivisions
Carib-Amazònic
Panare
Distribució geogràfica
Cariban languages.png
Enclavaments de les llengües caribs actuals, c. 2000, i àrees de difusió probables al segle XVI
Codis
Codi Glottolog cari1283
Modifica dades a Wikidata

Les llengües carib formen una família de llengües que actualment consta d'unes 30 llengües i uns 50 mil parlants, a Veneçuela, Guaianes, Brasil i algunes parts de Colòmbia.[1][2] Les estimacions de datació pel proto-carib el situen fa uns 3700 anys. Aquesta família és una de les més grans de Sud-amèrica si atenem a la seva extensió geogràfica (fins al segle XVIII també s'estenia pel Carib).

Alguns autors engloben[3] aquestes llengües dins d'una suposada família més gran juntament amb les llengües macro-gê, parlades a Brasil, Paraguai i la Patagònia argentina.

Les llengües carib amb més parlants en l'actualitat són el kali'na (anomenada de vegades simplement carib) amb uns 10 mil parlants. El macushi té uns 24 mil parlants i el pemon una quantitat similar.

Distribució i historia[modifica]

Les llengües carib actuals són unes 30 aproximadament, parlades sobretot al nord del Amazones però arribant fins al Mato Grosso. Anteriorment van estar esteses per les Antilles, on no es parlen des del segle XVII o XVIII.

El nombre de parlants de les llengües carib, que han sofert un enorme declivi, són parlades per unes 40 o 50 mil persones. Actualment es parlen principalment a Veneçuela (pemon, yukpa, eñepa o panare, maquiritare o yecuaná), Brasil, Guyana, Surinam i Colòmbia (carijona), havent desaparegut de les Antilles i experimentant un gran minvament a Brasil i les Guaianes. Si realment és part de les llengües carib, el grup més important d'aquesta família seria el va xocar, parlat a Colòmbia occidental. Altres llengües són el carib kariña de Surinam, Guyana i Veneçuela, el tiriyó o trio a Surinam i Brasil i waiwai, atroari, ingaricó, ikpeng, kuikuro, bacairí, apalai, hishkaryana, taulipang i macushi a Brasil.

Entre els segles XVI i XVIII, el nom carib es va aplicar per part dels cronistes a gairebé qualsevol poble de Sud-amèrica nord-occidental que oposés resistència violenta als conqueridors europeus, així les cròniques qualifiquen de caribes a pobles de dubtosa afiliació caribe com els pijaos, els andakís, alguns pobles chocós i alguns pobles txibtxes.

Classificació[modifica]

Les llengües carib estan raonablement ben estudiades, s'ha estudiat tant la divisió interna de la família com el vocabulari comparat i les característiques gramaticals generals de les mateixes. El grau de coneixement és suficientment bé com per haver-se arribat a reconstruir raonablement nombrosos aspectes del proto-carib. Igualment s'han iniciat treballs de comparació sistemàtica amb altres famílies lingüístiques, sense que s'hagi pogut establir amb total seguretat un parentiu amb altres famílies, encara que existeixen propostes prometedores en aquest sentit.

Llengües de la família[modifica]

Inclou estimacions del nombre de parlants de cada llengua amb la data d'aquest càlcul.

Carib (32)

Nord (25)
Costaner (5)
Chaima (Veneçuela) †
Cumanagoto (Veneçuela) †
Japrería (Veneçuela) 80 (2000);[4] 95 (2002);[5] 100 (2005)[6]
Carare-Opone (Colòmbia) †
Yukpa (Colòmbia, Veneçuela) 3.000 (1997);[7] 3.000 (2000);[8] 3.000 (2005);[6] 7.630 (2007)[9]
Guyana (12)
Macushi-Kapon (4)
Kapon (3)
Akawaio o kapon (Guyana) 4.300 (1980);[2] 3.500-4.500 (1997);[7] 4.300 (2000);[4] 5.350 (2002);[10] 10.000 (2005);[6] 5.000 (2007);[11] 5.000 (2012)[12]
Patamona (Guyana) 4.700 (1990);[13] 3.000-4.000 (1997);[7] 4.700 (2000)[14]
Pemon (Veneçuela, Guyana, Brasil) 4.000-7.000 (1991);[15] 5.930 (1997);[7] 6.004 (2000);[14] 6.160 (2001)[16] 6.000 (2005)[6]
Macushí (1)
Macushi (Veneçuela, Brasil, Guyana) 11.400-13.000 (1992);[2] 5.700 (1997);[7] 11.400 (2000);[17] 29.100 (2001);[18] 25.000 (2005)[6]
Waimiri (1)
Atruahí (Brasil) 350 (1994);[2] 930 (2001);[19] 350 (2005)[6]
Waiwai (3)
Sikiana (2)
Salumá (Brasil) 240 (2000)[20]
Sikiana (Brasil, Surinam) 33 (2000);[14] 48 (2001)[21]
Waiwai (Brasil) 885-1.060 (1997);[7] 1.850 (1998);[2] 770 (2000);[14] 2.000[6]-3.110 (2005)[22]
Wama (1)
Akurio (Surinam) 10 (2000)[23]
Wayana-Trio (3)
Apalaí (Brasil) 450 (1993);[24] 420 (2005)[6]
Tiriyó (Surinam, Brasil) 1.130 (1971);[2] 2.000 (1999);[6] 1.150 (2000);[14] 2.300 (2003);[25] 2.000 (2004)[6]
Wayana (Surinam) 750 (1980);[26] 950 (1997);[7] 750 (2005)[6]
Galibi (1)
Kariña (Veneçuela, Guyana, Surinam) 10.000 (1992);[2] 6.500[6]-20.000[7](1997); 6.500[6]-10.000 (2000);[4] 7.430 (2001);[27] 6.500 (2005)[6]
Nord de Brasil (2)
Arára, Pará (Brasil) 200 (2005)[6]
Ikpeng (Brasil) 320 (2002-2005)[6][28]
Guyana occidental (5)
Mapoyo (Veneçuela) 12 (2001)[29]
Eñepa (Veneçuela) 1.200 (1997);[7] 3.540 (2001);[30] 1.200 (2005)[6]
Pémono (Veneçuela) 1 (2000)[31]
Tamanaku (Veneçuela) †
Yabarana (Veneçuela) 35 (1977);[32] 20 (2000)[14]
Sud (7)
Sud-est de Colòmbia (1)
Carijona (Colòmbia) 140 (1975);[2] 310 (2001);[33] 140 (2005)[6]
Sud de Guaiana (3)
Hixkaryána (Brasil) 550 (1994);[2] 350 (1997);[7] 600 (2000);[4] 600 (2001);[34] 600 (2005)[6]
Kaxuiâna (Brasil) 435 (1970);[2] 70 (2005)[6]
Maquiritare (Veneçuela) 5.240 (1980);[2] 1.200-4.970 (1991);[15] 5.240 (1997);[7] 5.950 (2001)[35] 5.000 (2005)[6]
Conca del Xingú (3)
Bakairí (Brasil) 950 (1999-2005)[6][36]
Kuikúro-Kalapálo (Brasil) 526 (2000);[4] 870 (2002);[37] 950 (2005)[6]
Matipuhy (Brasil) †

Parentiu amb altres llengües[modifica]

Es discuteix si les llengües chocó de Colòmbia formen part de les llengües carib. Igualment s'ha proposat que podria existir una relació lingüística llunyana amb la família macro-tupí i igualment s'han trobat correspondències amb la família macro-gê, però l'evidència està lluny de ser concloent. Recentment Rodriges [2000] va aportar certa evidència en favor d'una hipotètica gê-tupí-caribe però el treball encara és preliminar i aquesta hipòtesi requereix més estudi.

Descripció[modifica]

Fonologia[modifica]

Les vocals curtes i llargues són: /i, i, e, a, o, u/ (i, és una vocal alta, tancada, central-posterior, no arrodonida). En llengua yukpa hi ha vocals orals i nasals, en algunes variants hi ha presència de la vocal [i] com en els parlants yukpa de Sokorpa a Colòmbia. L'inventari consonàntic d'una llengua amazònica pot arribar a tenir els fonemes de la següent taula:

labial alveolar palatal velar glotal
oclusiva sorda p t k, (kʷ) (ʔ)
oclusiva sonora (b) (d) (g)
oclusiva palatalizada
africada (ʧ, ʤ)
fricativa sorda (ɸ) s (ʃ) (x) h
fricativa sonora (β) (z) (ʒ)
nasal m n ɲ
sonorant w ɾ, (l) j, (ɹ)

Els fonemes sense parèntesis es troben en totes les llengües carib, els fonemes entre parèntesis només apareixen en algunes de les llengües.

La fórmula sil·làbica és més complexa que en altres famílies de llengües amazòniques: (C)(C)V(V)(C).

Morfologia[modifica]

Extensió de les llengües carib.[38]

Moltes de les llengües caribes tenen un interessant sistema de marcatge del subjecte i complement del verb que presenta ergativitat escindida. Les formes de primera i segona persona solen marcar-se mitjançant un sistema típicament nominatiu-acusatiu quan són agents i amb un sistema típicament ergatiu quan són pacients. En algunes llengües els factors que decideixen quan s'usa un marcatge de tipus acusatiu o ergatiu depèn del temps verbal.

Les arrels verbals són modulades per prefixos o sufixos; per exemple, el prefix wos- introdueix la noció d'acció recíproca, com en iːne 'veure', wos.iːne 'veure's mútuament'. El prefix we- i variants indica que l'acció expressada per l'arrel no implica a segones o terceres persones, com exkeːi 'coure' (per a uns altres), woxheːi 'coure (per a un mateix). El sufix -poti expressa acció iterativa, com iːnepoti 'anar veient' mentre que el sufix -kepi indica el cessament de l'acció, com iːnekepi 'no veure més'.

Exemples de posposicions són paːto 'al costat de', ta 'en', uwaːpo 'caminis', com yuːwaːpo 'davant meu', ayuːwaːpo 'davant teu'.

Comparació lèxica[modifica]

La següent taula compara els numerals de l'1 al 10 en diverses llengües carib:[39][40]

GLOSSA Carib septentrional Carib meridional PROTO-
CARIB
Yukpa Macushí Waiwai Galibi Mapoyo Panare Carijona Maquiritare Hishkaryána
1 kumarko tiwɪŋ tɛwɲi òwin tëhkenarï tʸitʸisá tenyí toːni towenyxa *tewni-
2 kosa ɛsaːɡɨnɛ sakɸaki oko sakenarï asáʔ sakanárə aːkə asako *saːkwɨna
3 koʔxer ɛseʷrɨwɨnɛ sɔɾwaːwu oruwa tomiñakënë asonwa seráurë aduwaːwə osorwawo *sorɨwa-
4 etpkosa ɛsaːɡɨrɨrɨ taˀɗɔjɛːrɛ okupàen sakorobənə asanan kënətəkərənə aːkəichea *sakɨrɨ
5 atpera miaʔ taʲkiŋ jɨm hɨthɔ ainatone tëhkenameku eña-kato-me ényatówené hyaːtodea *ayna-
6 apispa miaʔ pona tɨːmotaʲ 1+tòima 1+5+ektʸo 1+amohato *1+X
7 koxa 2 + 6 2+tòima 2+5+ektʸo 2+amohato *2+X
8 joamterpo 3 + 6 3+tòima 3+5+ektʸo 3+amohato *3+X
9 jakɔnxuro 4 + 6 4+tòima 4+5+ektʸo 4+amohato *4+X
10 omase miaʔ tamɨʔnawɨrɨ ainapatoro sakenameku pana(e)ña yöpun ənyahéchidátu amohadə *

La numeració de l'1 al 10 és la següent: ōwibß (carijona: te'nyi, yukpa: ikúma), ōko (carijona: saka'narI, yukpa:kósa), ōruwa, o:kopaime, aiyato:ne, o:winduwo:piima, o:kotueo:oIima, o:ruwatuwo: piima, o:winapo: sikiri, aiyapato:ro.

Referències[modifica]

  1. Dixon, 1999, p. 23-25
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 Dixon, 1999, pp. 24 (tabla 2.1), informació usada per Dixon pels seus càlculs:
    Llengües carib Abreviatura Nombre de
    parlants
    Font
    Galibi
    Kali'na o Galibi CA 10.000 Hoff 1968, 1986, 1990, 1992
    Grupo Guayana
    Tiriyó
    (Trio)
    TR 1.130 Goeje 1909; Leavitt 1971
    Karihona
    (Carijona)
    CR 140 Otterloo & Peckham 1975
    Kaxuyana o Warikyana
    (Kashuyana)
    KA 435 Derbyshire 1958, 1961; Wallace 1970
    Wai Wai WW 1.850 Hawkins 1998
    Hixkaryana HI 550 Derbyshire 1979, 1985, 1986, 1991, 1994
    Grupo Amazonia norte
    Jawaperí
    (Waimiri-Aroarí)
    WA-AT 350 Hill & Hill 1994
    Macuxí
    (Makushi)
    MA 11.400-13.000 Abbott 1991; Carson 1982; Williams 1932
    Pemong
    (Arekuna)
    AR 475 Edwards 1977, 1980
    Kapong
    (Akawaio)
    AK 4.300 Edwards 1977, 1980
    Grupo Amazonia central
    Wayana WA 950 Goeje 1909, 1946; Jackson 1972
    Apalaí AP 450 Koehn & Koehn 1986; Koehn 1994
    Makiritare
    (Dekwana)
    DE 5.240 Hall 1988
    Grupo Amazonia Sur
    Bakairi BA 570 Wheatley 1969, 1973; Souza 1994, 1995
    Kuikúro KU 277 Franchetto 1990, 1994, 1995
    Chikao
    (Txikao)
    TX 146 Emmerich 1994
    Panare
    Panare PA 1.200 Payne 1990; Doris L. Payne 1994; Gildea 1992, 1998
  3. Dixon, 1999.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Frawley, 2003: 262
  5. Ethnologue report for language code - Japreria
  6. 6,00 6,01 6,02 6,03 6,04 6,05 6,06 6,07 6,08 6,09 6,10 6,11 6,12 6,13 6,14 6,15 6,16 6,17 6,18 6,19 6,20 6,21 6,22 Henk Courtz (2008). A Carib Grammar and Dictionary. Toronto: Magoria Books, pp. 5. ISBN 978-0-9781707-6-9.
  7. 7,00 7,01 7,02 7,03 7,04 7,05 7,06 7,07 7,08 7,09 7,10 Anatole V. Lyovin (1997). An Introduction to the Languages of the World. Oxford: Oxford University Press, pp. 352-353. ISBN 0-19-508116-1.
  8. Frawley, 2003: 263-264
  9. Ethnologue report for language - Yukpa
  10. Ethnologue report for language - Akawaio
  11. Christopher Moseley (2007). Encyclopedia Of The World's Endangered Languages. Abigdon: Routledge, pp. 105. ISBN 978-0-70071197-0.
  12. Lyle Campbell & Verónica Grondona (2012). The Indigenous Languages of South America: A Comprehensive Guide. Berlín: Walter de Gruyter, pp. 202. ISBN 978-3-11025-803-5.
  13. Ethnologue report for language - Patamona
  14. 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 14,5 Frawley, 2003: 263
  15. 15,0 15,1 Robert Henry Robins & Eugenius Marius Uhlenbeck (1991). Endangered languages. Edinburgo: Edinburgh University Press, pp. 83. ISBN 978-0-85496-313-3.
  16. Ethnologue report for language - Pemón
  17. Frawley, 2003: 262-263
  18. Ethnologue report for language - Macushi
  19. Ethnologue report for language - Waimiri-Atroarí
  20. Ethnologue report for language code - Salumá
  21. Ethnologue report for language code - Sikiana
  22. Ethnologue report for language code - Waiwai
  23. Ethnologue report for language code - Akurio
  24. Ethnologue report for language code - Apalaí
  25. Ethnologue report for language code - Trió
  26. Ethnologue report for language code - Wayana
  27. Ethnologue report for language code - Carib
  28. Ethnologue report for language code - Ikpeng
  29. Ethnologue report for language code - Mapoyo
  30. Ethnologue report for language code - E’ñapa Woromaipu
  31. Ethnologue report for language code - Pémono
  32. Ethnologue report for language code - Yabarana
  33. Ethnologue report for language code - Carijona
  34. Ethnologue report for language code - Hixkaryána
  35. Ethnologue report for language code - Maquiritari
  36. Ethnologue report for language code - Bakairí
  37. Ethnologue report for language code - Kuikúro-Kalapálo
  38. N. Ostler, Empires of the World: A Language History of the World, 2005, p. 362
  39. Cariban Words
  40. Cariban numerals

Bibliografia[modifica]

  • Gordon, Raymond G., Jr. (ed.), 2005. Ethnologue: Languages of the World, Fifteenth edition. Dallas, Tex.: SIL International.
  • Desmond C. Derbyshire & G. K. Pullum, 1991:Handbook of Amazonian Languages, ISBN 978-0-89925-813-3 (referencia).
  • Dixon, R.M.W. (1999). Amazonian Languages. Nueva York: Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-57021-3.
  • William J. Frawley (2003) [1997]. International Encyclopedia of Linguistics: 4-Volume Set. Tomo I. Nueva York: Oxford University Press. ISBN 0-19-516783-X.
  • Rodrigues A. D., 2000, "‘Ge-Pano-Carib’ X ‘Jê-Tupí-Karib’: sobre relaciones lingüísticas prehistóricas en Sudamérica", in L. Miranda (ed.), Actas del I Congreso de Lenguas Indígenas de Sudamérica, Tome I, Lima, Universidad Ricardo Palma, Facultad de lenguas modernas, p. 95-104.

Enllaços externs[modifica]