Llengua puinave

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llenguaLlengua puinave
Tipusllengua, llengua viva i llengua definitivament amenaçada Modifica el valor a Wikidata
Ús
Autòcton deGuainía, Vichada i Amazones Modifica el valor a Wikidata
EstatColòmbia i Veneçuela Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Nivell de vulnerabilitat3 en perill Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3pui Modifica el valor a Wikidata
Glottologpuin1248 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuepui Modifica el valor a Wikidata
UNESCO309 Modifica el valor a Wikidata
IETFpui Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages2767 Modifica el valor a Wikidata

El puinave, també anomenat waipunavi o wanse (de l'autònim Wãnsöhöt), és una llengua no classificada de Sud-amèrica.

Varietats[modifica]

  • Puinave
    • Occidental: Bravos, Guaripa
    • Oriental: Mansos
  • Macú
    • Macú
    • Tikié
    • Kerarí
    • Papurí
    • Nadöbo

Noms alternatius són Puinabe, Puinavis, Uaipunabis, Guaipunavos i Uaipis .[1]

Relacions amb altres llengües[modifica]

De vegades s'intenta connectar el puinave amb altres llengües inclassificables de la zona, formant la família macro-puinave. Aquesta proposta, però, manca d'evidència suficient. Sovint es tracta d'un intent de resumir totes les llengües anomenades maku, nom d'origen arawak que simplement vol dir "llengua incomprensible".[2]

Fonologia[modifica]

Consonants[modifica]

Labials Alveolars Velars Glotals
Oclusives Orals p t k
Nasals m n
Fricatives s h

Vocals[modifica]

Anteriors

Posteriors no arrodonides[modifica]

Posteriors arrodonides
Tancades i ĩ ɯ u
Mitjanes e ɤ ɤ̃ o õ
Obertes a ã

Les síl·labes són d'estructura (C)V(C). Els fonemes /m n/ tenen [b d] com al·lòfons.

La vocal [u] es realitza com [w] si es troba al principi o al final de la síl·laba. Quan la vocal /i/ es troba en posició final, es realitza com [j], però en posició inicial, es realitza com a consonant oclusiva palatal ([ɟ] o [ɲ], depèn del nucli).

Tons[modifica]

El puinave posseeix quatre tons fonètics: alt, baix, ascendent i descendent.

Referències[modifica]

  1. Mason, John Alden. «The languages of South America». A: Steward. Handbook of South American Indians. 6. Washington, D.C., Government Printing Office: Smithsonian Institution, Bureau of American Ethnology Bulletin 143, 1950, p. 157–317. 
  2. Patience Epps, 2008. A Grammar of Hup. Mouton de Gruyter.