Llengua puinave

Llengua puinave
Wãnsöhöt
Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants nadius	3.000 (2007 )
Autòcton de	Guainía, Vichada i Amazones
Estat	Colòmbia i Veneçuela
Classificació lingüística
	llengua humana; llengua indígena; llengües ameríndies
Característiques
Nivell de vulnerabilitat	3 en perill
Codis
ISO 639-3	pui
Glottolog	puin1248
Ethnologue	pui
UNESCO	309
IETF	pui
Endangered languages	2767

El puinave, també anomenat waipunavi o wanse (de l'autònim Wãnsöhöt), és una llengua no classificada de Sud-amèrica parlada pels puinaves.

Varietats[modifica]

Puinave
- Occidental: Bravos, Guaripa
- Oriental: Mansos
Macú
- Macú
- Tikié
- Kerarí
- Papurí
- Nadöbo

Noms alternatius són Puinabe, Puinavis, Uaipunabis, Guaipunavos i Uaipis .^[1]

Relacions amb altres llengües[modifica]

De vegades s'intenta connectar el puinave amb altres llengües inclassificables de la zona, formant la família macro-puinave. Aquesta proposta, però, manca d'evidència suficient. Sovint es tracta d'un intent de resumir totes les llengües anomenades maku, nom d'origen arawak que simplement vol dir "llengua incomprensible".^[2]

Fonologia[modifica]

Consonants[modifica]

		Labials	Alveolars	Velars	Glotals
Oclusives	Orals	p	t	k
Oclusives	Nasals	m	n
Fricatives			s		h

Vocals[modifica]

	Anteriors	Posteriors no arrodonides[modifica]	Posteriors arrodonides
Tancades	i ĩ	ɯ	u
Mitjanes	e	ɤ ɤ̃	o õ
Obertes		a ã

Les síl·labes són d'estructura (C)V(C). Els fonemes /m n/ tenen [b d] com al·lòfons.

La vocal [u] es realitza com [w] si es troba al principi o al final de la síl·laba. Quan la vocal /i/ es troba en posició final, es realitza com [j], però en posició inicial, es realitza com a consonant oclusiva palatal ([ɟ] o [ɲ], depèn del nucli).

Tons[modifica]

El puinave posseeix quatre tons fonètics: alt, baix, ascendent i descendent.

Referències[modifica]

↑ Mason, John Alden. «The languages of South America». A: Steward. Handbook of South American Indians. 6. Washington, D.C., Government Printing Office: Smithsonian Institution, Bureau of American Ethnology Bulletin 143, 1950, p. 157–317.
↑ Patience Epps, 2008. A Grammar of Hup. Mouton de Gruyter.

[Mason-1950-1] Mason, John Alden. «The languages of South America». A: Steward. Handbook of South American Indians. 6. Washington, D.C., Government Printing Office: Smithsonian Institution, Bureau of American Ethnology Bulletin 143, 1950, p. 157–317.

[2] Patience Epps, 2008. A Grammar of Hup. Mouton de Gruyter.

[1]

[2]