Consonant fricativa

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Flux d'aire

Una consonant fricativa (o simplement fricativa en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una fricció o turbulència en el pas de l'aire per la boca provocada per l'apropament màxim dels òrgans articuladors sense que s'arribin a tancar del tot (en aquest cas s'articularia una oclusiva). Hi ha llengües sense fricatives i algunes amb gran abundància d'elles.

Les fricatives es poden caracteritzar per la seva sonoritat, segons si vibren les cordes vocals (com a [z]), o no (com a [f]). També es divideixen en sibilants, quan l'aire frega les dents, com a [s]; centrals, com a [x]; i laterals, quan la llengua s'aixeca dins la boca i deixar passar l'aire pels costats.

En català, són fricatius els sons [f], [s], [ʃ], [z], [ʒ]. I també [v] en els parlars que conserven aquest so.

L'Alfabet fonètic internacional descriu aquestes fricatives: