Consonant oclusiva

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Flux d'aire

Una consonant oclusiva (o simplement oclusiva en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una interrupció o tancament total del pas de l'aire durant un moment (d'aquí ve el nom d'oclusiva). Aquest terme sol limitar-se a les consonants orals, encara que les consonants nasals estrictament també serien "oclusives".

Les oclusives més freqüents en diferents llengües són [p], [t], [k] i [m]. No existeixen vocals oclusives, només consonants, que es poden dividir en sonores o sordes segons si vibren o no les cordes vocals. Igualment hi ha llengües que diferencien entre oclusives llargues i breus segons el temps que es produeix l'oclusió.

En català, són oclusius els sons [p], [b], [t], [d], [k], [g]. En una part del mallorquí s'hi troben també les oclusives palatals [ɟ] i [c] com a variants posicionals de les velars davant de vocals anteriors.

L'Alfabet fonètic internacional descriu aquestes oclusives: