Fricativa palatal sonora
| Fricativa palatal sonora | |
|---|---|
| ʝ | |
| Número AFI | 139 |
| Codificació | |
| Entitat (decimal) | ʝ |
| Unicode (hex) | U+029D |
| X-SAMPA | j\ |
| Kirshenbaum | C<vcd> |
| Braille |   |
| So | |
|
|
|
 |
|
La fricativa palatal sonora és un so que es representa amb el signe [ʝ] a l'AFI (una lletra "j" minúscula amb un llaç a la cua).
Apareix a llengües com el grec modern, el suec, el neerlandès (flamenc), el berber, i com a variant posicional en algunes variants del castellà on "ll" i "y" es confonen.
Característiques[modifica | modifica el codi]
- És un so sonor perquè hi ha vibració de les cordes vocals.
- És palatal perquè la llengua en articular-lo toca el paladar i el contacte produeix una fricció o turbulència en el pas de l'aire que fa que es consideri un so fricatiu.
- És un so pulmonar central.
- És una consonant.
En català[modifica | modifica el codi]
En català, aquest so existeix només en el subdialecte mallorquí, i encara només en algunes àrees, les mateixes on existeix la realització del so [ɟ] com a al·lòfon de /g/. Aquest so és també un dels cinc al·lòfons del fonema /g/. Concretament, el fonema /g/ presenta l'al·lòfon [ʝ] quan es troba en context d'aproximantització i davant una vocal anterior. Així, trobam aquest so en mots com agafa, hagués, nega o agui(s)ar.
Val a dir que aquest so és coincident amb la realització ieista del fonema /ʎ/, i per tant, un parlant ieiesta pot interpretar el mot "cagar" com a "callar" quan el senti pronunciat per un parlant que fa aquesta peculiar realització.
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
