Una consonant dental (o simplement dental en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de l'àpex de la llengua i la part interior de les dents incisives superiors. En algunes llengües els fonemes /d/, /t/, /n/, o /l/ són dentals, encara que aquests símbols també poden representar sons alveolars en l'Alfabet fonètic internacional; amb l'excepció de les fricatives, l'AFI representa les consonants dentals, alveolars, i postalveolars (les consonants coronals) amb les mateixes lletres atès que és poc comú que sigui necessari distingir-les per a transcriure la parla; hi ha un diacrític (̪, U+032A) que s'usa per a indicar el punt d'articulació dental si és necessari especificar.
En català, els fonemes /d/ i /t/ són dentals, mentre que /l/ i /n/ típicament són alveolars, encara que es realitzen com dentals /l̪/ i /n̪/ si precedeixen consonants dentals.
