Fricativa lateral alveolar sorda

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Fricativa lateral alveolar sorda
ɬ
Número AFI 148
Codificació
Entitat (decimal) ɬ
Unicode (hex) U+026C
X-SAMPA K
Kirshenbaum s<lat>
So
Modifica dades a Wikidata

La fricativa lateral alveolar sorda és un so consonàntic usat en diversos idiomes, com per exemple navaho, txuktxi, àvar, gal·lès, xosa i zulu. El seu símbol en l'Alfabet Fonètic Internacional és [ɬ].

Característiques[modifica]

Aquestes són les característiques de la fricativa alveolar sorda :

  • El seu articulació és fricativa, la qual cosa significa que el seu so és produït en la boca per una turbulència de l'aire expulsat.
  • El seu lloc d'articulació és alveolar, la qual cosa significa que s'articula bé amb la punta de la llengua - denominats respectivament apical i laminal- contra el vorell alveolar.
  • La seva fonació és sorda, la qual cosa significa que les cordes vocals no vibren durant la seva articulació.
  • És una consonant oral, la qual cosa significa que es permet que l'aire escapi a través de la boca i no a través del nas.
  • Es tracta d'una consonant lateral, la qual cosa significa que el flux d'aire passa al llarg dels costats de la llengua, més que per la meitat de la llengua.
  • El seu mecanisme de corrent d'aire és egressiu pulmònic, la qual cosa vol dir que s'articula exhalant aire des dels pulmons.

Aparició[modifica]

Dental o denti-alveolar[modifica]

Llengua Mot AFI Significat Notes
Mapudungun[1] kagü [kɜˈɣɘɬ̪] 'flegma que s'escup' Interdental; possiblement és al·lòfon de /l̪/.[1]

Alveolar[modifica]

Llengua Mot AFI Significat Notes
Adigué плъыжь [pɬəʑ] 'vermell'
Ahtna dzeł [tsəɬ] 'muntanya'
Aleutià Dialecte atkanès hla [ɬɑ] 'noi'
Amis Dialecte meridional kudiwis [kuɬiwis] 'conill'
Àvar лъабго [ˈɬabɡo] 'tres'
Basay lanum [ɬanum] 'aigua'
Berber Aït Seghrouchen altu [æˈɬʊw] 'encara no' Al·lòfon de /lt/
Bunun ludun [ɬuɗun] 'muntanya'
Bura[2] [exemple requerit] Contrasta amb [ɮ] i [ʎ̝̊].[2]
Cherokee Alguns parlants [ə̃ʔɬa] 'no' Correspon a [tɬ] en el discurs de la majoria dels oradors
Chickasaw lhinko [ɬiŋko] 'ser gras'
Xinès Taixanès[3] [ɬam˧] 'tres'
Txuktxi ԓевыт [ɬeβət] 'cap'
Muskogi rakkē [ɬakkiː] 'gran' Històricament es transcriu com a thl o tl
Dahalo [ʡáɬi] 'gras'
Eyak qe'ł [qʰɛʔɬ] 'dona'
Fali [paɬkan] 'espatlla'
Feroès hjálp [jɔɬp] 'ajudar'
Nenets del bosc [xaɬʲu] 'pluja' Nenets del bosc té tant plana /ɬ/ i palatalitzat /ɬʲ/
Groenlandès illu [iɬːu] 'casa' Realització de la geminada /l/
Hatza sleme [ɬeme] 'home'
Haida tla'únhl [tɬʰʌʔʊ́nɬ] 'sis'
Hmong hli [ɬi] 'lluna'
Islandès siglt [sɪɬt] 'han navegat'
Inuktitut akłak [akɬak] 'ós bru' Vegeu Fonologia de l'inuit
Kabardí лъы [ɬə] 'sang'
Kaska tsį̄ł [tsʰĩːɬ] 'destral'
Ostiac Dialecte sugutic ԓӓпәт [ˈɬæpət] 'set' Contrasta amb la variant palatalitzada /ɬʲ/. Correspon a /l/ o /t/ en altres dialectes
Dialecte kazym ԓапәт [ˈɬɑpət]
Mapudungun kaül [kɜˈɘɬ] 'una cançó diferent' Possible al·lòfon de /l/.
Mochica paxllær [paɬøɾ] 'mongeta de lima'
Moloko sla [ɬa] 'vaca'
Nàhuatl āltepētl [aːɬˈtɛpɛːt͡ɬ] 'ciutat' Al·lòfon de /l/
Navaho ł [ɬaʔ] 'alguns' Vegeu fonologia del navaho
Nisga'a hloks [ɬoks] 'sol'
Noruec Trøndersk tatl / tasl [tʰɑɬ] 'sissiness' Vegeu fonologia noruega
Saaroa rahli [raɬi] 'cap'
Sahaptin łp’úł [ˈɬpʼuɬ] 'llàgrimes'
Sandawe lhaa [ɬáː] 'cabra'
Sasserès morthu [ˈmoɬtu] 'mort'
Sesotho ho hlahloba [ho ɬɑɬɔbɑ] 'per examinar' Vegeu fonologia del sesotho
St’át’imcets lhésp [ɬə́sp] 'erupció'
Suec Jamtlàndic kallt [kaɬt] 'fred' Vegeu fonologia sueca
Taos [ɬìˈwēnæ] 'dona' Vegeu fonologia del taos
Tera[4] tleebi [ɬè̞ːbi] 'side'
Thao kilhpul [kiɬpul] 'estrella'
Tlingit lingít [ɬìnkít] 'persona; Tlingit'
Tsez лъи [ɬi] 'aigua'
Gal·lès llall [ɬaːɬ] '(l') altre' Vegeu fonologia gal·lesa
Yi ꆧꁨ hlop-bbop [ɬo˧˩bo˧˩] 'lluna'
Zulu isihlahla [isiˈɬaːɬa] 'arbre'
Zuni asdemła [ʔastemɬan] 'deu'

Llengües semítiques[modifica]

El so es conjectura com a un fonema per al protosemític, normalment transcrit com a ś; va desenvolupar al [ʃ] en àrab i al [s] en hebreu:

Protosemític Accadi Àrab Fenici Hebreu Arameu Gueez
ś ش š 𐤔 š שׂ s ܫ s ś

Entre les llengües semítiques, el so encara existeix en Socotrià contemporani i Mahri.[5] En gueez, està escrit mitjançant la lletra Śawt.

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]