Sahaptin

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sahaptin
ichishkíin sínwit
Parlat a: Estats Units
Regió: Oregon
Parlants: 1.073 (2000)[1]
Classificació genètica: Llengües penutianes dels turons (penutià)

   Llengües shahaptianes
   Sahaptin

estatus oficial
Regulat per:
codis de la llengua
ISO 639-2 nez
ISO 639-3 nez
ISO 639-3 nez
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

El sahaptin o shahaptin (derivat de l'exònim salish: Sħáptənəxw 'estranger') és una llengua penutiana dels turons pertanyent al grup shahaptià parlat en una part de l'altiplà nord-oest al llarg del riu Columbia i els seus afluents al sud de l'estat de Washington, nord d'Oregon i sud-est d'Idaho.

El programa de Recursos Culturals de la tribu yakama està promovent l'ús del nom tradicional de la llengua, ichishkíin sínwit, en lloc del terme "sahaptin" que significa 'estranger [a la terra]'[2]

Dialectes[modifica | modifica el codi]

El sahaptin està format per quatre llengües que formen un continu dialectal :[3]

  • Grup sahaptin septentrional
    • Continu dialectal sahaptin del nord-oest: Klickitat (Klikitat), Tainapam (Taidnapam, Upper Cowlitz), Upper Nisqually (Mishalpam), Yakama (Yakama), Pshwanpawam
    • Continu dialectal sahaptin del nord-est: Wanapam (Wanapum), Palouse (Palus), Lower Snake (Chamnapam, Wauyukma, and Naxiyampam), walla walla (Waluulapan)
  • Grup sahaptin meridional (continu del riu Columbia): Umatilla, Rock Creek, Tenino (John Day, Celilo (Wayampam), Tygh Valley)

Gramàtica[modifica | modifica el codi]

Hi ha gramàtiques publicades,[4][5] un diccionari actual,[6] i un corpus de texts.[7][8] El sahaptin té una sintaxi ergativa amb sonoritat directament inversa i diverses construccions aplicatives.[9]

El cas ergatiu inflecta la tercera persona nominal persona només quan l'objecte directe és la primera o segona persona (els exemples a continuació són del dialecte Umatilla).

1) i-q̓ínu-šana yáka paanáy
3nom-see-asp bear 3acc.sg
‘l'ós el va veure’
2) i-q̓ínu-šana=aš yáka-nɨm
3nom-see-asp=1sg bear-erg
‘l'ós em va veure’

El contrast directe-invers pot ser suscitat amb exemples com el següent. En l'invers el transitiu directe objecte és coreferencial amb el subjecte en la clàusula precedent.

Directe:

3) wínš i-q̓ínu-šana wapaanłá-an ku i-ʔíƛ̓iyawi-ya paanáy
man 3nom-see-asp grizzly-acc and :3nom-kill-pst 3acc.sg
‘l'home va veure l'ós i el va matar’

Invers:

4) wínš i-q̓ínu-šana wapaanłá-an ku pá-ʔiƛ̓iyawi-ya
man 3nom-see-asp grizzly-acc and inv-kill-pst
‘l'home va veure l'ós, i l'ós el va matar’

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Cens dels Estats Units del 2000 relacions 384 parlants a Oregon i 669 a Washington
  2. Beavert, Virginia and Hargus, Sharon Ichishkíin sínwit yakama = Yakima Sahaptin dictionary. Toppenish, Wash. : Heritage University; Seattle : in association with the University of Washington Press, 2009; 492 pp. OCLC 268797329
  3. Sharon Hargus 2012, First position clitics in Northwest Sahaptin
  4. Jacobs, 1931.
  5. Rigsby and Rude, 1996.
  6. Beavert & Hargus, 2009.
  7. Jacobs, 1929.
  8. Jacobs, 1937.
  9. Rude, 2009.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Beavert, Virginia, and Sharon Hargus (2010). Ichishkiin Sɨ́nwit Yakama/Yakima Sahaptin Dictionary. Toppenish and Seattle: Heritage University and University of Washington Press.
  • Hargus, Sharon, and Virginia Beavert. (2002). Yakima Sahaptin clusters and epenthetic [ɨ]. Anthropological Linguistics, 44.1-47.
  • Jacobs, Melville (1929). Northwest Sahaptin Texts, 1. University of Washington Publications in Anthropology 2:6:175-244. Seattle: University of Washington Press.
  • Jacobs, Melville (1931). A Sketch of Northern Sahaptin Grammar. University of Washington Publications in Anthropology 4:2:85-292. Seattle: University of Washington Press.
  • Jacobs, Melville (1934). Northwest Sahaptin Texts. English language only. Columbia University Contributions to Anthropology 19, Part 1. New York: Columbia University Press.
  • Jacobs, Melville (1937). Northwest Sahaptin Texts. Sahaptin language only. Columbia University Contributions to Anthropology 19, Part 2. New York: Columbia University Press.
  • Mithun, Marianne. (1999). The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-23228-7 (hbk); ISBN 0-521-29875-X.
  • Rigsby, Bruce, and Noel Rude. (1996). Sketch of Sahaptin, a Sahaptian Language. In Languages, ed. by Ives Goddard, pp. 666-692. Handbook of North American Indians, Volume 17. Washington, D.C.: Smithsonian Institution.
  • Rude, Noel. (1988). Pronominal prefixes in Klikitat Sahaptin. In Papers from the 1988 Hokan-Penutian Languages Workshop: Held at the University of Oregon, June 16–18, 1988, compiled by Scott DeLancey, pp. 181–197. Eugene, Oregon: University of Oregon Papers in Linguistics.
  • Rude, Noel. (1994). Direct, inverse and passive in Northwest Sahaptin. In Voice and Inversion, ed. by T. Givón. Typological Studies in Language, Vol. 28:101-119. Amsterdam: John Benjamins.
  • Rude, Noel. (2009). Transitivity in Sahaptin. Northwest Journal of Linguistics, Vol. 3, Issue 3, pp. 1–37.