De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Un exònim és l'adaptació tradicional d'un etnònim o d'un topònim (i en aquest cas es parla d'un exotopònim ) en una llengua que no és aquella pròpia d'aquell lloc o ètnia. Alguns exemples clàssics poden ser Nàpols per Napoli , Munic per München o Còrdova per Córdoba . D'altra banda, un endònim és el topònim o etnònim en la llengua pròpia del lloc o ètnia; si es tracta d'un topònim, en aquest cas es parla d'un endotopònim .
A la majoria dels països hi ha autoritats institucionals encarregades de fixar els noms geogràfics dels estats del món. L'ONU ha organitzat una sèrie de cimeres per a la normalització dels noms geogràfics (United Nations Conference on the Standardization of Geographical Names ), en les quals es formulen recomanacions per a adoptar una nomenclatura geogràfica única al món.
En aquesta tasca, al llarg d'eixes conferències l'ONU es veié obligada a encunyar el terme exònim , assumint que existeixen exònims tradicionals, fermament arrelats, en diferents llengües. Encara que els accepta, recomana que, per als nous noms geogràfics que s'estiguen creant i per als que es creen en el futur –especialment en els canvis de sobirania de diferents territoris, i a causa del rebuig de la tradició colonialista en el cas dels països que adquiriren per primera vegada la seua independència–, no s'han de crear nous exònims i s'ha de fer servir el topònim oficial.
Llista d'exònims en català oblidats [ modifica ] Les relacions dels territoris de la Corona d'Aragó amb diversos altres reialmes hispànics i europeus d'ençà de l'edat mitjana han creat una gran quantitat d'exònims que ja han caigut en l'oblit. Vet-ne aquí alguns a tall d'exemple:
Antuèrpia ,[1] Anvers (nou exònim d'origen francès), ciutat de Flandes Burchs (Burgs), per Burgos , ciutat de Castella Cetines ,[2] Atenes (nou exònim), capital de Grècia Estives , per Tebes (nou exònim), ciutat de Grècia Florença , per Florència (nou exònim, possiblement d'origen espanyol), ciutat d'Itàlia el Goi , per Gozo (nou exònim, probablement d'origen italià), una illa de Malta Madrit , per Madrid , capital d'Espanya Port Jonc , per Pilos , ciutat de Grècia també coneguda amb el nom italià de Navarino Sant Jaume de Galícia , per Santiago de Compostel·la (nou exònim), capital de Galícia Saragossa de Sicília ,[3] Siracusa , ciutat de Sicília Sena , per Siena , ciutat d'Itàlia Sibília , per Sevilla , capital d'Andalusia Taix , per Tassos (nou exònim), una illa gregaXaca , per Sciacca , ciutat de Sicília Llista d'exònims catalans en ús [ modifica ] Nacionalitats, regions i províncies [ modifica ]
ALBERICH, Joan, i ROS, Montserrat. La transcripció dels noms propis grecs i llatins. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993. ALBERICH, *Joan, i CASANELLAS, Pere. «La transcripció al català dels noms propis bíblics grafiats en grec: l'accent». Dins Tradició i traducció de la Paraula: Miscel·lània Guiu Camps. A cura de Frederic RAURELL, Damià Roure i Pius, Ramon TRAGAN. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1993, pàgs. 377-39.
DCVB=ALCOVER, Antoni M., i MOLL. Francesc de B., Diccionari català valencià balear, Palma: Moll,1978-1979. 10 vols. *AU=Atles universal. Barcelona: Enciclopèdia Catalana i Institut Cartogràfic de Catalunya, 1999.
AUC=Atles universal català. 4a ed. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993. *BADIA i MARGARIT, Antoni M. Sons i fonemes de la llengua catalana. Barcelona: PPU, 1998.
CANTALAUSA [Combas,Loís]. Diccionari general occitan, a partir dels parlars lengadocians. Rodés: Edicions Cultura d'Òc, 2003.
CASTELLS CRIBALLÉS, Margarida , i CINCA PINÓS, Dolors . Diccionari àrab català. Àrab estàndard modern. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2007.COROMINES, Joan. Estudis de toponímia catalana. Barcelona: Barcino,1970. 2 vols.
«Alguns noms propisestrangersusatssovintenformaincorrecta». Dins: Lleuresi conversesd'unfilòleg.Barcelona:ClubEditor,1971,pàgs.5560.
DECat=iccionarietimològicicomplementaridelallenguacatalana,Barcelona:Curial EdicionsCatalanesi«LaCaixa»,19791992.9vols.
OnCat=Onomasticoncataloniae.Elsnomsdellocinomsdepersonadetoteslesterres dellenguacatalana,Barcelona:CurialEdicionsCatalanesi«LaCaixa»,19891997.9 vols.
Diccionarienciclopèdic.Barcelona:EnciclopèdiaCatalana,1984.
Diccionarillatícatalà.DirigitperAntoniSEVAILLINARES.Barcelona:EnciclopèdiaCatalana, 1993.
Enciclopediaitalianadiscienze,lettereedarti.Roma:IstitutodellaEnciclopediaItaliana, 1949.
EnciclopediaZanichelli.Acurad'Edigeo.Bolonya:ZanichelliEditore,2002. * DGLC=FABRA,Pompeu.Diccionarigeneraldelallenguacatalana.Barcelona:Edhasa,1990. 24aed.
Conversesfilològiques.AcuradeSalvadorPey.Barcelona:Barcino,1955.10vols.
FONTSERÈ,Eduard.Elementsdegeografia.Barcelona:GustauGili,1938. * GONÇALVES,Rebelo.Vocabuláriodalínguaportuguesa.Coïmbra:CoimbraEditora,1966.
GDLC=Grandiccionaridelallenguacatalana.Barcelona:EnciclopèdiaCatalana,1998.
GD62=Grandiccionari62delallenguacatalana.Barcelona:Edicions62,2000.
GEC=Granenciclopèdiacatalana.Barcelona:EnciclopèdiaCatalana,19861993.2aed.24 vols.
GLC=GranLaroussecatalà.Barcelona:Edicions62,19901993.10vols.
INSTITUTD'ESTUDISCATALANS.Diccionariortogràfic.RedactatsotaladirecciódePompeuFabra. Barcelona:Institutd'EstudisCatalans,1917.
«Recomanacionsd'algunesformesdetopònims» [fullvolant]. Barcelona: Impremta Altés, 1964
«Proposiciósobreelssistemesdetransliteracióitranscripciódelsmotsàrabsalcatalà». DinsDocumentsdelaSeccióFilològicaI.Barcelona:Institutd'EstudisCatalans,1990, pàgs.141158.
DIEC1=Diccionaridelallenguacatalana.BarcelonaPalmadeMallorcaValència: EnciclopèdiaCatalana,Edicions62,Publicacionsdel'AbadiadeMontserrat,EditorialMolli Edicions3i4,1995.
«Propostasobreelsistemadetranscripcióitransliteraciódelsnomsrussosalcatalà». DinsDocumentsdelaSeccióFilològicaIII.Barcelona:Institutd'EstudisCatalans,1996, pàgs.5989.
«Propostadetranscripciódel'hebreuentextosescritsencatalà».DinsDocumentsdela SeccióFilològicaIV.Barcelona,Institutd'EstudisCatalans,2003,pàgs.4172.
DIEC2=Diccionaridelallenguacatalana.2aed.Barcelona:Edicions62iEnciclopèdia Catalana,2007.
Le Petit Robert des noms propres, París: Le Robert, 1999.
Llibred'estildeVilaweb.ElaboratsotaladirecciódeJemCabanes.[Enlínia: http://10anys.vilaweb.com/llibreestil/pdf/Llibreestilv1.pdf [Enllaç no actiu ]
Llibre d'estil del diari «Avui». Barcelona: Empúries, 1997.
MESTRES,JosepM.,iSANTAMARIA,Carolina.«Elsnomspropisgeogràficsnocatalans».Revista deLlenguaiDret27(1997),pàgs.2378.
MESTRES,JosepM.;COSTA,Joan;OLIVA,Mireia,iFITÉ,Ricard.Manuald'estil.Laredacciói l'ediciódetextos.Barcelona:EumoiUniversitatdeBarcelona, 1995
MOLL, Juli. «Qüestions detoponímiauniversal».DinsActesdelXXXIColloquidelaSocietat d'Onomàstica(Barcelona2004).(En premsa).
ORDÓÑEZ i GARCIA, David. «L'adaptació de topònims estrangers al català».Dins BASSAIMARTÍN, Ramon;CASELLASIVIVES,Ester,iPLANISIGILI,Hermínia,coords.,XIXJornada d'AntroponímiaiToponímia(Muro,2006).PalmadeMallorca:UniversitatdelesIlles Balears,2007, pàgs. 49-67.
PCE=PetitCurialEnciclopèdicIllustrat.DirigitperMaxCahner.Barcelona:Curial,1979.
REALACADEMIAESPAÑOLA.Diccionariopanhispánicodedudas.Madrid:RealAcademiaEspañola, 2005. SC=SalvatCatalà.Diccionarienciclopèdic,Barcelona:SalvatEditores,19851988.
SUMIEN,Domergue.«Lostoponimsinternacionalsenoccitan».2001
TORRASIRODERGAS,Josep.«Transcripcióitransliteraciódenomsestrangersescritsenalfabets nollatins».DinsVIGO,Josep,iMESTRES,iJosepM.,IIISeminarideCorrecciódeTextos.
Laterminologiailacorrecciódetextos.Barcelona:Institutd'EstudisCatalans,2006, pàgs.127135. 3e.Lamultienciclopèdiatemàtica.DirigitperJesúsGiraltiRadigales.Barcelona:Enciclopèdia Catalana,20062007.8vols.
VALLÈS,Emili.Pallas.Diccionaricatalàcastellàfrancès,Barcelona:Pallas,1927.
↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 «Vilaweb: llibre d'estil ». Vilaweb. [Consulta: 9 febrer 2019]. ↑ «Cetines ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 3 febrer 2019]. ↑ «Siracusa ». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. [Consulta: 22 gener 2019]. ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 4,13 4,14 4,15 Batlle , Mar «Eines i criteris per a l'ús de la toponímia no catalana en català ». Llengua Nacional [Barcelona], núm. 89, 2014, pàg. 34-36.↑ 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 5,11 5,12 5,13 5,14 5,15 5,16 5,17 5,18 5,19 5,20 5,21 5,22 5,23 5,24 5,25 5,26 5,27 5,28 5,29 5,30 5,31 5,32 5,33 5,34 5,35 5,36 5,37 5,38 5,39 5,40 5,41 5,42 5,43 5,44 5,45 5,46 5,47 5,48 5,49 5,50 Institut d'Estudis Catalans. Ortografia catalana (2017) ISBN 978-84-9965-360-0 ↑ «Aïnsa ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 15 setembre 2019]. ↑ «Alagó ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 11 setembre 2019]. ↑ «Albalat de Cinca ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 17 abril 2020]. ↑ «Albarrasí ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 11 setembre 2019]. ↑ «Almudàfar ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 17 abril 2020]. ↑ «Binacet ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 17 abril 2020]. ↑ «Binèfar ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 11 setembre 2019]. ↑ «Calataiud ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 11 setembre 2019]. ↑ «Castilló de Sos ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 15 setembre 2019]. ↑ «Castellseràs ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 11 setembre 2019]. ↑ «Xalamera ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 15 setembre 2019]. ↑ «Esplucs ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 11 setembre 2019]. ↑ «Estadella ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 11 setembre 2019]. ↑ «Fonts ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 17 abril 2020]. ↑ «la Fova de Terrantona ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 15 setembre 2019]. ↑ «la Perdiguera ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 15 setembre 2019]. ↑ «Mirambell ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 11 setembre 2019]. ↑ «Mosquerola ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 10 setembre 2019]. ↑ «Penyalba ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 10 setembre 2019]. ↑ «Sobrarb ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 4 febrer 2019]. ↑ «Tarassona ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 11 setembre 2019]. ↑ «Cabdet ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 11 febrer 2019]. ↑ «Conca ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 11 febrer 2019]. ↑ «Còria ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 11 setembre 2019]. ↑ «Xavier ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 11 setembre 2019]. ↑ 31,00 31,01 31,02 31,03 31,04 31,05 31,06 31,07 31,08 31,09 31,10 31,11 31,12 31,13 31,14 31,15 31,16 31,17 31,18 31,19 Batlle , Mar «Consideracions sobre l'ús de la toponímia estrangera en català ». Llengua i Ús [Barcelona], núm. 53, 2013. ISSN : 2013-052x .↑ «els Abruços ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 6 febrer 2019]. ↑ «Agenès ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 4 febrer 2019]. ↑ «Ais de Provença ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 10 febrer 2019]. ↑ «Alps Penins ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 21 abril 2020]. ↑ «Alsàcia ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 3 febrer 2019]. ↑ «les Ardenes ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 10 febrer 2019]. ↑ «Arieja ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 9 febrer 2019]. ↑ «Armanyac ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 4 febrer 2019]. ↑ «Alps Marítims ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 9 febrer 2019]. ↑ «Alvèrnia ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 9 febrer 2019]. ↑ «Barceloneta de Provença ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 10 febrer 2019]. ↑ 43,0 43,1 43,2 43,3 Generalitat Valenciana. Criteris lingüístics de l'Administració de la Generalitat ISBN 978-84-482-6161-0 ↑ «Baviera ». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. [Consulta: 19 gener 2019]. ↑ «Bellcaire ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 19 febrer 2019]. ↑ «Alps Bernesos ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 21 abril 2020]. ↑ 47,00 47,01 47,02 47,03 47,04 47,05 47,06 47,07 47,08 47,09 47,10 47,11 47,12 47,13 Ordóñez i Garcia , David. Enciclopèdia Catalana. Els topònims d'alfabet no llatí a l'Enciclopèdia ↑ «Bigorra ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 4 febrer 2019]. ↑ «les Boques del Roine ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 10 febrer 2019]. ↑ «Borbonès ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 7 febrer 2019]. ↑ «Brunsvic ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 18 gener 2019]. ↑ «Bruges ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 15 setembre 2019]. ↑ «Calàbria ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 5 febrer 2019]. ↑ «Bohèmia ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 1r febrer 2019]. ↑ «mont Cerví ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 22 setembre 2019]. ↑ «Xampanya ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 3 febrer 2019]. ↑ «Comtat Venaissí ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 10 febrer 2019]. ↑ «Cornualla ». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. [Consulta: 20 gener 2019]. ↑ «Còrsega ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 9 febrer 2019]. ↑ «la Costa Blava ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 19 febrer 2019]. ↑ «Cúmbria ». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. [Consulta: 20 gener 2019]. ↑ «Dalmàcia ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 15 febrer 2019]. ↑ «la Haia ». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. [Consulta: 16 gener 2019]. ↑ «Dobrudja ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 16 setembre 2019]. ↑ «el Donasà ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 4 febrer 2019]. ↑ «canal de la Mànega ». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. [Consulta: 3 febrer 2019]. ↑ «Escalda ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 10 febrer 2019]. ↑ «Gascunya ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 3 febrer 2019]. ↑ «Gran Est ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 9 febrer 2019]. ↑ «Grisons ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 7 febrer 2019]. ↑ «Alts del Sena ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 9 febrer 2019]. ↑ «Holanda ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 7 febrer 2019]. ↑ «Illa de França ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 9 febrer 2019]. ↑ «Caríntia ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 19 gener 2019]. ↑ «Cuiàvia ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 17 abril 2020]. ↑ «Llemosí ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 9 febrer 2019]. ↑ «Llombardia ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 6 febrer 2019]. ↑ «Lorena ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 3 febrer 2019]. ↑ «Lionès ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 3 febrer 2019]. ↑ «Mazòvia ». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. [Consulta: 17 abril 2020]. ↑ «Malines ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 24 gener 2019]. ↑ «Mosa ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 10 febrer 2019]. ↑ «Moràvia ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 1r febrer 2019]. ↑ «Muntènia ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 15 setembre 2019]. ↑ «Alta Garona ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 9 febrer 2019]. ↑ «Nimega ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 24 gener 2019]. ↑ «Normandia ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 9 febrer 2019]. ↑ «Oltènia ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 15 setembre 2019]. ↑ «Orleanès ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 3 febrer 2019]. ↑ «Palatinat ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 19 gener 2019]. ↑ «Picardia ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 1r febrer 2019]. ↑ «Podlàquia ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 17 abril 2020]. ↑ «Pomerània ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 31 gener 2019]. ↑ «Pulla ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 5 febrer 2019]. ↑ «Renània ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 3 febrer 2019]. ↑ «Saxònia ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 31 gener 2019]. ↑ «Sardenya ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 9 febrer 2019]. ↑ «Suàbia ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 31 gener 2019]. ↑ «Selva Negra ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 10 febrer 2019]. ↑ «Salon de Provença ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 19 febrer 2019]. ↑ «Sebastopol ». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. [Consulta: 16 gener 2019]. ↑ «Escània ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 10 febrer 2019]. ↑ «Eslavònia ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 31 gener 2019]. ↑ «Estíria ». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. [Consulta: 19 gener 2019]. ↑ «Estíria ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 19 gener 2019]. ↑ «els Sudets ». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. [Consulta: 1r febrer 2019]. ↑ «Santa Creu ». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. [Consulta: 17 abril 2020]. ↑ «Valàquia ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 15 setembre 2019]. ↑ «Territori de Belfort ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 9 febrer 2019]. ↑ «Turíngia ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 31 gener 2019]. ↑ «Turena ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 3 febrer 2019]. ↑ «Transsilvània ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 7 febrer 2019]. ↑ «Úmbria ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 5 febrer 2019]. ↑ «Valclusa ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 10 febrer 2019]. ↑ «llac dels Quatre Cantons ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 19 setembre 2019]. ↑ «Voivodina ». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. [Consulta: 28 gener 2019]. ↑ «Volínia ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 16 abril 2020]. ↑ «Valònia ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 3 febrer 2019]. ↑ «Vístula ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 21 setembre 2019]. ↑ «Zelanda ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 7 febrer 2019]. ↑ «Suez ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 29 abril 2020]. ↑ «Bengasi ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 29 abril 2020]. ↑ «Port Saïd ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 29 abril 2020]. ↑ «Col·lo ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 19 setembre 2019]. ↑ «illes Mascarenyes ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 24 setembre 2019]. ↑ «Meknès ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 19 setembre 2019]. ↑ «Pretòria ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 16 setembre 2019]. ↑ «Gabes ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 24 setembre 2019]. ↑ «Constantina ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 29 abril 2020]. ↑ «Socotra ». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. [Consulta: 28 abril 2020]. ↑ «Tetuan ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 29 abril 2020]. ↑ «illes Aleutianes ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 27 gener 2019]. ↑ «Amazones ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 27 gener 2019]. ↑ 134,0 134,1 134,2 134,3 David Ordóñez i Garcia. XIX Jornada d'antroponímia i toponímia. Muro (2006). L'adaptació de topònims estrangers al català ISBN 978-84-7632-996-2 ↑ «Baixa Califòrnia ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 25 gener 2019]. ↑ «Baixa Califòrnia Sud ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 25 gener 2019]. ↑ «les Bermudes ». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. [Consulta: 28 gener 2019]. ↑ «Bogotà ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 25 gener 2019]. ↑ «Colúmbia Britànica ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 25 gener 2019]. ↑ «Califòrnia ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 25 gener 2019]. ↑ «Cap Bretó ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 26 gener 2019]. ↑ «les Caiman ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 28 gener 2019]. ↑ «illes Caiman ». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. [Consulta: 28 gener 2019]. ↑ «Illes Malvines ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 25 gener 2019]. ↑ «Les Malvines ». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Arxivat de l'original el 2019-01-26. [Consulta: 25 gener 2019]. ↑ «Geòrgia (EUA) ». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. [Consulta: 25 gener 2019]. ↑ «Gran Llac dels Ossos ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 26 gener 2019]. ↑ «els Grans Llacs ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 26 gener 2019]. ↑ «la Guaiana Francesa ». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. [Consulta: 25 gener 2019]. ↑ «Martinica ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 25 gener 2019]. ↑ «Mont-real ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 26 gener 2019]. ↑ «Nova Brunsvic ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 18 gener 2019]. ↑ «Nova Jersey ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 25 gener 2019]. ↑ «Nou Mèxic ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 26 gener 2019]. ↑ «Nova Orleans ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 25 gener 2019]. ↑ «Nova York ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 25 gener 2019]. ↑ «Terranova ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 25 gener 2019]. ↑ «Carolina del Nord ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 25 gener 2019]. ↑ «Dakota del Nord ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 25 gener 2019]. ↑ «Territoris del Nord-oest ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 26 gener 2019]. ↑ «Nova Escòcia ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 25 gener 2019]. ↑ «Patagònia ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 25 gener 2019]. ↑ «Pennsilvània ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 25 gener 2019]. ↑ «Filadèlfia ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 25 gener 2019]. ↑ «illa del Príncep Eduard ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 26 gener 2019]. ↑ «muntanyes Rocalloses ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 28 gener 2019]. ↑ «muntanyes Rocoses ». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. [Consulta: 28 gener 2019]. ↑ «Terra del Foc ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 27 gener 2019]. ↑ «Sant Llorenç ». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. [Consulta: 26 gener 2019]. ↑ «Carolina del Sud ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 25 gener 2019]. ↑ «Dakota del Sud ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 25 gener 2019]. ↑ «Trinitat ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 25 gener 2019]. ↑ «Illes Verges ». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. [Consulta: 25 gener 2019]. ↑ «Virgínia ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 25 gener 2019]. ↑ «Virgínia de l'Oest ». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Arxivat de l'original el 2018-12-15. [Consulta: 25 gener 2019]. ↑ «Bàssora ». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. [Consulta: 24 gener 2019]. ↑ «Tonquín ». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. [Consulta: 22 abril 2020]. ↑ «illes Volcano ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 22 abril 2020]. ↑ «Trebisonda ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 24 gener 2019]. ↑ «Alps Australians ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 21 abril 2020]. ↑ «Illes de la Societat ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 24 gener 2019]. ↑ «Illes Marqueses ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 24 gener 2019]. ↑ «Illa de Pasqua ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 24 gener 2019]. ↑ «illa dels Cangurs ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 21 abril 2020]. ↑ «Nova Bretanya ». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. [Consulta: 19 gener 2019]. ↑ «Nova Geòrgia ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 22 abril 2020]. ↑ «Nova Guinea ». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. [Consulta: 30 gener 2019]. ↑ «Nova Hannover ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 30 gener 2019]. ↑ «Nova Gal·les del Sud ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 19 gener 2019]. ↑ «Territori del Nord ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 24 gener 2019]. ↑ «Nova Caledònia ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 24 gener 2019]. ↑ «Austràlia Meridional ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 24 gener 2019]. ↑ «Alps Neozelandesos ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 21 abril 2020]. ↑ «Tahití ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 24 gener 2019]. ↑ «Tasmània ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 24 gener 2019]. ↑ «Austràlia Occidental ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . [Consulta: 24 gener 2019].
Enllaços externs [ modifica ]
