Un exònim és l'adaptació tradicional d'un etnònim o d'un topònim (i en aquest cas es parla d'un exotopònim) en una llengua que no és la pròpia d'aquell lloc o ètnia. Alguns exemples clàssics poden ser Nàpols per Napoli, Munic per München o Còrdova per Córdoba. D'altra banda, un endònim és el topònim o etnònim en la llengua pròpia del lloc o ètnia; si es tracta d'un topònim, en aquest cas es parla d'un endotopònim.
A la majoria dels països hi ha autoritats institucionals encarregades de fixar els noms geogràfics dels estats del món. L'ONU ha organitzat una sèrie de conferències per a la normalització dels noms geogràfics (United Nations Conference on the Standardization of Geographical Names), en les quals es formulen recomanacions per proporcionar una nomenclatura geogràfica única al món.
En aquesta tasca, al llarg d'eixes conferències l'ONU es veié obligada a encunyar el terme exònim, assumint que existeixen exònims tradicionals, fermament arrelats, en diferents llengües. Encara que els accepta, recomana que, per als nous noms geogràfics que s'estiguen creant i per als que es creen en el futur –en especial en els canvis de sobirania de diferents territoris, i a causa del rebuig a la tradició colonialista en el cas dels països que adquiriren per primera vegada la seua independència–, no s'han de crear nous exònims i s'ha de fer servir el topònim oficial.
Les relacions dels territoris de la Corona d'Aragó amb diversos altres regnes hispànics i europeus des de l'edat mitjana han creat una gran quantitat d'exònims que ja han quedat en l'oblit. Se'n mostren alguns a tall d'exemple:
