Apalatxes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de geografia físicaApalatxes
(en) Appalachian Mountains Modifica el valor a Wikidata
Imatge
TipusSerralada Modifica el valor a Wikidata
Localització
ContinentAmèrica Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaTerranova i Labrador (Canadà) Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata Map
 38° N, 79° O / 38°N,79°O / 38; -79
Dades i xifres
Cims destacatsmés alt: Mont Mitchell (Carolina del Nord)
Altitud2.037 m Modifica el valor a Wikidata
Mida480 (amplada) × 2.400 (longitud) km
Punt més altmont Mitchell Modifica el valor a Wikidata  (2.037 m Modifica el valor a Wikidata)
TravessaEstats Units d'Amèrica, Canadà i França Modifica el valor a Wikidata
ItinerariEstats Units d'Amèrica, Canadà i Saint-Pierre i Miquelon (França)
Història
PeríodeOrdovicià Modifica el valor a Wikidata
Cronologiade l'Ordovicià fins al Permià

Els Apalatxes o les Muntanyes Apalatxes (en anglès: Appalachian Mountains o the Appalachians), són un sistema vast de serralades de plegament de la costa est de l'Amèrica del Nord. S'estenen des de Terranova i Labrador, al Canadà fins a Alabama, als Estats Units, tot i que la regió més septentrional del sistema es troba a Gaspe, Quebec. Constitueixen l'element morfològic de major elevació de la regió oriental de l'Amèrica del Nord paral·lel a la costa. Són una barrera pels desplaçaments d'est a oest.

El sistema es va formar aproximadament fa 480 milions d'anys en el període Ordovicià. Havia tingut muntanyes tan elevades com en els actuals Alps i Muntanyes Rocoses, però actualment presenta relleus suavitzats per la perllongada acció dels agents exògens.[1][2] El sistema està dividit en diverses serralades amb alçades mitjanes de 1.000 msnm. El punt més elevat del sistema és el Mont Mitchell, localitzat la serralada Black, a Carolina del Nord, amb 2.037 msnm.[3]

El límits precisos dels Apalatxes depenen de la definició que se'n faci. El servei geològic United States Geological Survey (USGS) defineix la divisió fisiogràfica dels Appalachian Highlands, formada per 13 províncies fisiogràfiques: l'Atlantic Coast Uplands, Eastern Newfoundland Atlantic, Maritime Acadian Highlands, Maritime Plain, Notre Dame and Mégantic Mountains, Western Newfoundland Mountains, Piedmont (United States), Blue Ridge Mountains, Ridge-and-valley Appalachians, Saint Lawrence Valley, Appalachian Plateaus, New England province, i Adirondack Mountains.[4][5] Una definició comuna no inclou les Muntanyes Adirondack, les quals geològicament pertanyen a l'orogènesi Grenville.[6][7]

Aquesta serralada està principalment ubicada als Estats Units però s'estén fins al sud-est del Canadà, forma una franja de 160 a 480 km d'amplada i va des de l'illa de Terranova a Alabama central. Aquest sistema de muntanyes està dividit en una sèrie de serralades. En total fa uns 2.400 km de llargada.

Origen del nom[modifica]

Detall del mapa de Diego Gutiérrez's (1562) que ja dona el nom "Appalachia" ("Apalchen"). Tret del mapa Americae sive qvartae orbis partis nova et exactissima descriptio.

El terme Apalatxe (Appalachian) es refereix a diverses regions associades a la serralada de muntanyes. En sentit lax es refereix a tota la serralada de muntanyes amb els turons que l'envolten i la regió d'altiplans. El terme sovint es fa servir de manera més restringida per a referir-se a regions de les Muntanyes Apalatxes del centre i del sud, normalment incloent-hi zones dels estats de Kentucky, Tennessee, Virgínia, Maryland, Virgínia de l'Oest, i Carolina del Nord, i també, de vegades, s'estén a Geòrgia i Carolina del Sud, i també Pennsilvània i el sud d'Ohio.

Les Muntanyes Ouachita a Arkansas i Oklahoma eren originàriament també part dels Apalatxes, però se'n van desconnectar al llarg de la història geològica.

Quan exploraven la costa nord de Florida l'any 1528, els membres de l'expedició de Narváez, amb Álvar Núñez Cabeza de Vaca, van trobar una vila d'amerindis prop de l'actual Tallahassee, Florida, el nom dels quals van transcriure com Apalchen o Apalachen [a.paˈla.tʃɛn].[8]

Després de l'expedició d'Hernando de Soto de 1540, els catrògrafs espanyols van donar el nom de la tribu ameríndia també a les muntanyes. El primer ús d'Apalatxes per la serralada de muntanyes és en el mapa de Jacques le Moyne de Morgues, de l'any 1565.[9]

Un nom que també es feia servir, en anglès, per la serralada era "Allegheny Mountains," "Alleghenies," i fins i tot "Alleghania." Al principi del segle xix, Washington Irving proposà canviar el nom pel d'Appalachia o Alleghania.[10]

Geografia[modifica]

Muntanyes Blue Ridge
Bald Mountains
Mapa en relleu ombrejat de l'Altiplà de Cumberland i els Ridge-and-Valley Appalachians a la frontera entre Virgínia i Virgínia de l'Oest

La regió dels Apalatxes es considera generalment la divisió geogràfica entre la costa est dels Estats Units i la regió del Midwest del país. La divisió continental oriental segueix les muntanyes dels Apalatxes des de Pennsilvània fins a Geòrgia.

Un tret important de la serralada és la vall longitudinal anomenada la Gran Vall dels Apalatxes, que, al sud, divideix el sistema muntanyós en dues parts iguals, però al nord el separa de les muntanyes de l’Adirondack.[3]

El Sender dels Apalatxes (Appalachian Trail) és una ruta de senderisme de 3.500 km que va des del mont Katahdin a Maine fins al mont Springer a Geòrgia, recorrent una gran part del sistema dels Apalatxes. El Sender Internacional dels Apalatxes (International Appalachian Trail) és una extensió d’aquesta ruta de senderisme a la part canadenca de la serralada dels Apalatxes a Nova Brunswick i Quebec.

Regions[modifica]

Tot el sistema es pot dividir en tres grans seccions:[11]

Nord[modifica]

El tram nord va des de la província canadenca de Terranova i Labrador fins al riu Hudson. Inclou les muntanyes Long Range i les muntanyes Annieopsquotch a l'illa de Terranova, les muntanyes Chic-Choc i les muntanyes Notre Dame al Quebec i Nova Brunswick, elevacions disperses i petites serralades en altres llocs de Nova Escòcia i Nova Brunswick, les muntanyes Longfellow a Maine, les White Mountains a Nou Hampshire, les Green Mountains a Vermont i els Berkshires a Massachusetts i Connecticut. Les muntanyes Metacomet Ridge a Connecticut i al centre-sud de Massachusetts, tot i que es troben dins de la província dels Apalatxes, són un sistema més jove i no estan associades geològicament amb els Apalatxes. Els turons de Montérégie (Monteregian Hills), que creuen les Green Mountains al Quebec, tampoc estan associats amb els Apalatxes.

Central[modifica]

El tram central va des de la vall d'Hudson fins al riu Nou (Gran Kanawha), que travessa Virgínia i Virgínia de l'Oest. Comprèn (excloent diversos grups menors) els Apalatxes de la Serralada i la Vall (Ridge-and-Valley Appalachians) entre l’altiplà d’Allegheny i la Gran vall dels Apalatxes (Great Appalachian Valley), les terres altes de Nova York-Nova Jersey (New York-New Jersey Highlands), les muntanyes Taconic a Nova York i una gran part de les Blue Ridge.

Sud[modifica]

La part del sud és formada per una gran extensió de l'altiplà de Piedmont, inclinat vers l’oest i que voreja la plana costanera atlàntica, la prolongació de les Blue Ridge, les serralades Black i Unaka, de Carolina del Nord i Tennessee i la continuació de la regió del Great Valley, enllaçant l'altiplà del Cumberland, a l’oest, amb muntanyes de menor importància.[3]

Les muntanyes Adirondack de Nova York de vegades s'inclouen amb mapes de la cadena dels Apalatxes, però de fet són una extensió meridional de les Muntanyes Laurentianes del Canadà.[6][7]

A més de les autèntiques muntanyes plegades, conegudes com la Província de la Serralada i la Vall (Ridge and Valley Province), la zona de l'altiplà disseccionat al nord i a l'oest de les muntanyes s'acostuma a agrupar amb els Apalatxes. Això inclou les muntanyes Catskill de la Baixa Nova York, els Poconos a Pennsilvània i l'altiplà d'Allegheny de la regió Southern Tier de Nova York, l'oest de Pennsilvània, l'est d'Ohio i el nord de Virgínia Occidental. Aquest mateix altiplà es coneix com a altiplà de Cumberland al sud de Virgínia de l'Oest, a l'est de Kentucky, a l'oest de Virgínia, a l'est de Tennessee i al nord d'Alabama.

Referències[modifica]

  1. «The Mountains That Froze the World». AAAS. Arxivat de l'original el 2013-06-09. [Consulta: 4 abril 2012].
  2. «Geology of the Great Smoky Mountains». usgs. [Consulta: 4 abril 2012].
  3. 3,0 3,1 3,2 «Apalatxes». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «Physiographic divisions of the conterminous U. S.». U.S. Geological Survey. [Consulta: 6 desembre 2007].
  5. «The Atlas of Canada — Physiographic Regions». [Consulta: 7 desembre 2007].
  6. 6,0 6,1 «Geomorphology From Space — Appalachian Mountains». NASA. Arxivat de l'original el 2007-12-06. [Consulta: 27 desembre 2007].
  7. 7,0 7,1 Weidensaul, Scott. Mountains of the Heart: A Natural History of the Appalachians. Fulcrum Publishing, 1994, p. ix. ISBN 1-55591-139-0. 
  8. Stewart, George. Names on the Land: A Historical Account of Place-Naming in the United States. Nova York: Random House, 1945, p. 11-13, 17, 18. 
  9. Walls, David (1978), "On the Naming of Appalachia" In An Appalachian Symposium, pp. 56-76.
  10. Stewart, George R. (1967). Names on the Land. Boston: Houghton Mifflin Company.
  11. Aquest article incorpora text d'una publicació actualment en domini públic: Chisholm, Hugh, ed. (1911). Encyclopædia Britannica (11a ed.). Cambridge University Press.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Apalatxes