Terranova
 Terranova | |||||
|---|---|---|---|---|---|
Ktaqmkuk (mic)  | |||||
|
|||||
 | |||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Canadà | ||||
| Província | Terranova i Labrador | ||||
| Població humana | |||||
| Total | 479.538 (2016) | ||||
| • Densitat | 4,41 hab./km² | ||||
| Idioma oficial | Newfoundland English (en)  Newfoundland French (en) gaèlic irlandès de Terranova | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 108.860 km² | ||||
| Banyat per | golf de Sant Llorenç | ||||
| Altitud | 814 m | ||||
| Punt més alt | The Cabox (en) (814 m) | ||||
| Economia | |||||
| Moneda | dòlar canadenc | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Fus horari | |||||
Terranova (Newfoundland) és una illa de l'oest de l'oceà Atlàntic, situada davant les costes del nord-est de l'Amèrica del Nord. L'estret de Belle Isle la separa de la península del Labrador. Té una superfície de 111.390 km². La majoria de la població es concentra a la península d'Avalon.
El cap Spear de Terranova és el punt més a l'est del Canadà i de tota l'Amèrica del Nord.
Els anglesos van establir la colònia de Terranova el 1610, que es va centrar principalment en la pesca del bacallà. Pel Tractat d'Utrecht de 1713, que va posar fi a la Guerra de Successió Espanyola, els britànics van guanyar la possessió dels territoris francesos de Terranova i Acàdia, l'últim dels quals va ser rebatejat com a Nova Escòcia.[1] Amb l'Entente Cordiale de 1904, els francesos van renunciar als drets que mantenia des del Tractat d'Utrecht sobre una part de la costa occidental de Terranova, tot i que van conservar el dret de pescar a la costa.[2] Administrativament, es va unir al Canadà el 1949,[3] formant part de la província canadenca de Terranova i Labrador, la més oriental de l'estat. La capital provincial, St. John's està situada al sud-est de l'illa. Fou anomenada Terra Nova per l'italià Giovanni Caboto el 1497.
A L'Anse aux Meadows, al nord de l'illa, s'hi han trobat restes arqueològiques d'un possible assentament viking. Probablement, corresponen a la Vinland ('Terra del Vi') citada per la saga de Leif Eriksson.
Referències[modifica]
- ↑ Taylor, Alan. American Revolutions: A Continental History, 1750-1804 (en anglès). W. W. Norton & Company, 2016, p. 19. ISBN 978-0393082814.
- ↑ Hiller, J.K.. The French Treaty Shore (en anglès). Heritage. Newfoundland and Labrador, 2011.
- ↑ Castro Rea, Julián. Los sistemas políticos de América del Norte en los noventa: desafíos y convergencias (en castellà). UNAM, 1999, p. 186. ISBN 968367481X.
Bibliografia[modifica]
- Prowse, D.W. 2002. A History of Newfoundland. Boulder Publications, Portugal Cove, Newfoundland.
- Neary, Peter. 1996. Newfoundland in the North Atlantic world, 1929-1949. McGill-Queen's University Press, Montreal, Quebec.
- Gibbons, Henry K. 1997. The Myth and Mystery of John Cabot: The Discoverer of North America, Marten Cat Publishers, Port Aux Basques, Newfoundland.
- Harris, Michael. 1992. Rare Ambition: The Crosbies of Newfoundland. Penguin. ISBN 0-14-023220-6.
- Vintage literature
- Charles Pedley, History of Newfoundland, (London, 1863).
- Philip Tocque, Newfoundland as it Was and Is, (London, 1878).
- Joseph Hatton and Moses Harvey, Newfoundland: Its History and Present Condition, (Lonson, 1883).
- Arnold Kennedy, Sport and Adventure in Newfoundland and West Indies, (London, 1885).
- D. W. Prowse, History of Newfoundland, (second edition, London, 1897).
- Moses Harvey, Newfoundland, England's Oldest Colony, (London, 1897).
- F. E. Smith, The Story of Newfoundland, (London, 1901).
- Beckles Wilson, The Truth About Newfoundland, The Tenth Island, (second edition, London, 1901).
- J. P. Howley, Mineral Resources of Newfoundland, (St. John's, 1909).
- P. T. McGrath, Newfound in 1911, (London, 1911).
- Kevin Major, As Near To Heaven by Sea, (Toronto, 2001).
- John Gimlette, Theatre of Fish, (Hutchinson, London, 2005). ISBN 0-09-179519-2.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Terranova |