Golf de Sant Llorenç
| ||||
| Tipus | Golf  | |||
|---|---|---|---|---|
| Part de | Oceà Atlàntic Nord | |||
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Terranova i Labrador (Canadà) | |||
| ||||
| Format per | ||||
| Conca hidràulica | bassin du golfe du Saint-Laurent (fr)  | |||
| Dades i xifres | ||||
| Profunditat | 530 m | |||
| Superfície | 226.000 km² | |||
| Superfície de conca hidrogràfica | 1.600.000 km² | |||
| Mesures i indicadors | ||||
| Volum | 34.500 km³ | |||
El golf de sant Llorenç (en anglès: Gulf of Saint Lawrence, en francès: Golfe du Saint-Laurent), l'estuari més gran del món, és la sortida dels Grans Llacs de l'Amèrica del Nord cap a l'Atlàntic a través del riu Sant Llorenç.[1]
El riu desguassa al golf a través dels estrets de Jacques Cartier, entre la regió quebequesa de la Côte-Nord del Quebec i el litoral septentrional de l'illa d'Anticosti, i d'Honguedo, entre la costa sud d'aquesta illa i la península de Gaspé.
El golf limita al nord amb la península del Labrador, a l'est amb Terranova, al sud amb la península de Nova Escòcia i l'illa del Cap Bretó i a l'oest amb la península de Gaspé i Nova Brunsvic. Conté les illes d'Anticosti, Príncep Eduard i Magdalena.
A part del riu Sant Llorenç, hi desemboquen també els rius Miramichi, Natashquan, Restigouche, Margaree i Humber, entre d'altres. Els accidents principals del golf són les badies de Chaleurs, Miramichi, Saint George i Islands, i l'estret de Northumberland, que el separa de l'illa del Príncep Eduard.
El primer viatge documentat a les seves aigües per part d'exploradors europeus fou el del francès Jacques Cartier el 7 de juliol de 1534. Ara bé, l'havien precedit els pescadors europeus (bascos, bretons, normands…), que freqüentaven les costes del golf i els seus habitants des de feia anys, a la recerca de bacallans.
Història[modifica]
El golf ha proporcionat una pesquera marina històricament important per a diverses Primeres Nacions que han viscut a les seves costes durant mil·lennis i han utilitzat les seves aigües per al transport.
El primer viatge documentat per un europeu a les seves aigües va ser de l'explorador francès Jacques Cartier l'any 1534. Cartier va batejar les costes del riu Sant Llorenç amb el nom de "El país de les Canades", partint d'una paraula indígena que significa "poble" o "assentament", i va nomenar així el segon país més gran del món.[2]
Baleners Bascs van establir la seva base a l'estret de Belle Isle i van treballar estretament amb els iroquesos al golf de Saint Lawrence. El 1579 el govern anglès va tancar tots els ports anglesos a les importacions espanyoles de petroli. Com a resultat, un terç de l'oli de balena basc no es va poder vendre. La caça de balenes basca es va esfondrar al golf de Sant Llorenç i no es va recuperar mai. Els baleners bascos de Saint-Jean-de-Luz van navegar al golf de Sant Llorenç el 1583 i van començar a caçar balenes a Tadoussac.[3]
Referències[modifica]
- ↑ «golf de Sant Llorenç». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «French navigator Jacques Cartier sails the St. Lawrence River». A&E Television Networks. [Consulta: 14 juny 2021].
- ↑ Chapdelaine, Claude. Contact in the 16th Century: Networks Among Fishers, Foragers and Farmers. University of Ottawa Press, 2016, p. 65. ISBN 9780776623610.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Golf de Sant Llorenç |