Golf de Sant Llorenç
El golf de sant Llorenç (en anglès: Gulf of Saint Lawrence, en francès: Golfe du Saint-Laurent), l'estuari més gran del món, és la sortida dels Grans Llacs de l'Amèrica del Nord cap a l'Atlàntic a través del riu Sant Llorenç.[1]
El riu desguassa al golf a través dels estrets de Jacques Cartier, entre la regió quebequesa de la Côte-Nord del Quebec i el litoral septentrional de l'illa d'Anticosti, i d'Honguedo, entre la costa sud d'aquesta illa i la península de Gaspé.
El golf limita al nord amb la península del Labrador, a l'est amb Terranova, al sud amb la península de Nova Escòcia i l'illa del Cap Bretó i a l'oest amb la península de Gaspé i Nova Brunsvic. Conté les illes d'Anticosti, Príncep Eduard i Magdalena.
A part del riu Sant Llorenç, hi desemboquen també els rius Miramichi, Natashquan, Restigouche, Margaree i Humber, entre d'altres. Els accidents principals del golf són les badies de Chaleurs, Miramichi, Saint George i Islands, i l'estret de Northumberland, que el separa de l'illa del Príncep Eduard.
El primer viatge documentat a les seves aigües per part d'exploradors europeus fou el del francès Jacques Cartier el 7 de juliol de 1534. Ara bé, l'havien precedit els pescadors europeus (bascos, bretons, normands…), que freqüentaven les costes del golf i els seus habitants des de feia anys, a la recerca de bacallans.
Referències[modifica]
- ↑ «golf de Sant Llorenç». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Coord.: 48° 0′ N, 61° 30′ O / 48.000°N,61.500°O
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Golf de Sant Llorenç  |
