Iroquesos

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de grup humàIroquesos
1914 Panoramic View of Iroquois.jpg
Tipus ètnia
Població total 125.000
Religió protestantisme, catolicisme i Longhouse Religion Tradueix
Part de Primeres Nacions
Geografia
Estat Ontàrio, Quebec, Nova York, Wisconsin, Carolina del Nord i Oklahoma
Modifica les dades a Wikidata

Els iroquesos o haudenosaunee (en llengües iroqueses)[1] són nadius d'Amèrica del Nord. El poble iroquès es va formar al voltant de la regió dels Grans Llacs, inicialment al sud d'Ontàrio, una província de Canadà, i al nord-est dels Estats Units.[2] Els iroquesos eren inicialment nòmades. Fins que al segle XVII van formar el que actualment es coneix com la Confederació Iroquesa.

Avui dia existeixen diverses comunitats iroqueses als Estats Units, sobretot a Nova York, Wisconsin, i Oklahoma. També hi ha comunitats iroqueses que van emigrar de Canadà a França la dècada de 1920 arran d'una crisi econòmica i es van instal·lar majoritàriament als departaments francesos d'Aude i Gard. [cal citació]

Característiques culturals[modifica]

Organització social[modifica]

Es constituïen en una cultura matrilineal, on la tradició es passava per la via de les dones. Això és que el clan o la comunitat estava constituït per famílies centrades en la dona. Els fills rebien el nom del clan de la mare. Eren les dones, en concret la més assenyada del clan, juntament amb unes altres que l'aconsellaven, les que triaven els nous caps.[3] Preveien una mena d'unió matrimonial fàcilment dissoluble per part d'ambdós contraents. La descendència d'aquest tipus d'unió era reconeguda per tota la tribu, però els iroquesos no només consideraven fills i filles als seus propis sinó a tots els fills dels seus germans; per contra consideraven nebots i nebodes als fills de les seves germanes.

Dones iroqueses treballant (gravat del segle XVII)

Habitatge[modifica]

Els poblats iroquesos estaven formats per grans cases comunals de fusta en les quals podien viure entre 5 i 20 famílies, en estances unifamiliars.

Les cases tenien obertures a la teulada per permetre la sortida de fum de les llars compartides, afavorir la ventilació i permetre l'entrada de llum.

A finals del segle XVII, les cases comunals van començar a ser substituïdes per habitatges unifamiliars.[1]

Alimentació[modifica]

Els iroquesos vivien de l'agricultura. Conreaven 17 varietats de blat de moro, 60 de fesols i 7 de carbasses, considerades les tres germanes del Creador. També conreaven 11 classes de fruits-secs, gira-sols i tabac.[1]

Guerra[modifica]

La guerra era important en la societat iroquesa, ja que per als homes era una forma d'aconseguir respecte personal. Els presoners de guerra eren esclavitzats o "adoptats" per substituir familiars morts. Les baixes militars i les malalties van incrementar la necessitat de captius, que van esdevenir una part significativa de la població als assentaments iroquesos de finals del segle XVII.[2]

Bandera[modifica]

Bandera iroquesa

La bandera de la nació iroquesa fou creada a la dècada de 1980. Es basa en el Cinturó Wampum de Hiawatha, creat a partir de grans de petxines de color porpra i blanc per simbolitzar la unió forjada quan els antics enemics van enterrar les seves armes sota el Gran Arbre de la Pau. Representa les cinc nacions iroqueses originals que foren unides pel Pacificador Hiawatha. El símbol de l'arbre al centre representa un Pi Blanc de l'Est, les agulles dels quals s'agrupen en grups de cinc.[4][5]

Relacions internacionals[modifica]

Portada del passaport iroqués anterior al 2010

El govern iroquès ha emès passaports des de 1923, quan les autoritats iroqueses van emetre un passaport per a l'estadista cayuga Deskaheh (General Levi) per viatjar a la seu de la Lliga de les Nacions.[6]

Més recentment, els passaports s'han emès des de 1997 i van tenir reconeixement internacional fins al 2001 quan, arrel dels atacs de l'11 de setembre, es varen deixar de reconèixer a diverses fronteres mundials.[7] Els iroquesos de la selecció nacional de lacrosse foren autoritzats pel govern dels Estats Units per viatjar amb els seus propis passaports per a un torneig internacional de lacrosse a Anglaterra després de la intervenció personal de la secretària d'Estat Hillary Clinton el 14 de juliol de 2010, una autorització que fou posteriorment rebutjada. El govern britànic es va negar a reconèixer els passaports Iroquesos i va negar l'entrada els membres de l'equip al Regne Unit.[8] La Nació Onondaga va gastar USD 1,5 milions en una actualització al passaport per complir amb els requisits de seguretat internacional vigents.[9]

La selecció nacional de lacrosse es considera una organització a nivell nacional en la competició internacional de lacrosse. És l'únic esport internacional en el qual la nació Iroquesa té un equip reconegut per la FIL. Actualment s'està considerant la possibilitat d'ampliar la quantitat d'esports i la seva afiliació al Comitè Olímpic Internacional.

El Gran Consell de la Confederació Iroquesa va declarar la guerra a Alemanya en 1917 durant la Primera Guerra Mundial i de nou en 1942 en la Segona Guerra Mundial.[10]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Tribu Iroqués». EcuRed. [Consulta: 9 maig 2017].
  2. 2,0 2,1 «Iroquois» (en anglès). Encyclopædia Britannica. [Consulta: 9 maig 2017].
  3. Arcos, Iván. «iroqueses», 10-01-2013. [Consulta: 9 maig 2017].
  4. «Haudenosaunee Flag» (en anglès). [Consulta: 9 maig 2017].
  5. «The Iroquois Flag». Iroquouis Nationals. [Consulta: 9 maig 2017].
  6. Courey Toensing, Gale. «Iroquois Nationals forfeits first game» (en anglès). Indian Country Today, 16-07-2010. [Consulta: 9 maig 2017].
  7. MacAskill, Ewen. «Iroquois lacrosse team cleared to travel by America – then blocked by Britain» (en anglès). The Guardian. Londres: Guardian News and Media Limited, 15-07-2010. [Consulta: 9 maig 2017].
  8. Kaplan, Thomas. «Iroquois Defeated by Passport Dispute» (en anglès). The New York Times. Nueva York: The New York Times Company, 16-07-2010. [Consulta: 9 maig 2017].
  9. Benny, Michael. «Iroquois spend $1.5 million to upgrade passports» (en anglès). CNY Central. Sinclair Broadcasting Group, 19-07-2010. [Consulta: 9 maig 2017].
  10. Morgan, Thomas. «Native Americans in World War II» (en anglès). [Consulta: 9 maig 2017].