Llengües iroqueses

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Llengües iroqueses
Parlat a: Estats Units Estats Units, Canadà Canadà
Regió: Nord dels Estats Units
Parlants: ~20.746 (c. 1995)
~20.770 (2009)[1]
Classificació genètica: Macro-sioux?
estatus oficial
Regulat per:
codis de la llengua
ISO 639-1 iro
Llengües iroqueses
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

Les llengües iroqueses són una família de llengües ameríndies parlades a l'Amèrica del Nord. Van ser de les primeres a ser posades per escrit pels europeus. Les llengües de la branca septentrional són tan semblants que a vegades han estat classificades com a dialectes. Inclouen una barreja de sons nasals i orals; de fet, cada llengua de la família té almenys un so vocal nasal.

Són les llengües pròpies de les tribus de la Confederació Iroquesa (mohawk, oneida, onondaga, seneca, cayuga i tuscarora), pobles que originàriament s'estenien per l'actual estat de Nova York, a la vall del riu Mohawk i a la regió dels Grans Llacs, i que actualment es troben escampats en reserves de Nova York, Ontario, Quebec, Wisconsin i Oklahoma. També pertanyen al mateix grup d'altres tribus menors, com els erie, conestoga o susquehannock i els hurons o wyandot. El cherokee també pertany al mateix tronc lingüístic.

Divisió interna[modifica | modifica el codi]

La família iroquesa es compon d'onze llengües.

I. Iroquès septentrional.

A. Tuscarora-nottoway.
1. Tuscarora (c. 11, 1991-1997)[2]
2. Nottoway.
B. Iroquès proto-llac.
3. Hurons.
dialectes:
4. Laurentià (?).
i. Iroquès (Confederació Iroquesa).
5. Onondaga (c. 90, 1991-1997)[4]
6. Conestoga (també Andaste, Susquehannock, Andastoerrhonon, Minqua).
a. Seneca-cayuga.
7. Seneca (4.000, 1980;[5] 175, 1991-1997;[6] 200, 2004)[7]
8. Cayuga (c. 60)[8]
b. Mohawk-oneida.
9. Mohawk (3.000, 1982;[9] 3.760, 2001;[10] 2.000-4.000, 2002;[11] 4.000, 2012)[3]
10. Oneida (1.500, 1980;[5] 250, 1991)[12]

II. Iroquès meridional.

11. Cherokee (11.000, 1980;[5] 16.400, 2000;[13] 16.000, 2012)[3]

Relacions externes[modifica | modifica el codi]

No s'ha provat vincles segurs amb altres llengües dels Estats Units encara que s'han suggerit possibles parentius. E. Sapir va proposar que les llengües iroqueses podrien estar llunyanament emparentades amb les llengües caddo. Posteriorment W. L. Chafe va aportar certa evidència morfològica en favor del parentiu, proposant que també les llengües sioux estarien emparentades amb les dues famílies anteriors.[14] No obstant això, l'evidència en favor d'aquest parentiu no sembla conclusiva.(Mithun 1999:305).

Característiques comunes[modifica | modifica el codi]

Des d'un punt de vista tipològic les llengües iroqueses són llengües polisintètiques i posseeixen gènere gramatical.

Fonologia[modifica | modifica el codi]

Existeix una quantitat raonable de treball amb el mètode comparatiu dins de la família iroquesa. En concret la fonologia les llengües que formen la subfamília iroquesa septentrional (Northern Iroquoian) ha estat reconstruïda amb gran detall[15] La reconstrucció estandart es basa en Lounsbury [1971], Chafe [1973], Foster [1977] i Mithun [1979]. L'inventari de consonants reconstruït per a proto-nordiroquès (proto-NI) és el següent:[16]

Alveolar Palatal Velar Labio-
velar
Glotal
oclusiva *t *k *kʷ
africada
fricativa *s *h
nasal *n
aproximant *r *y *w

Una característica interessant és que aquest sistema manca de bilabials /p/ o /m/ que apareixen en gairebé totes les llengües del món. El fonema /*ʦ/ té dos al·lòfons *[ʧ] davant /*y, *i/ y *[ʦ] en la resta de contexts fonètics.

Quant a les vocals es reconstrueixen cinc vocals no-nasals /*i, *e, *a, *o/ i dues vocals nasals /*ę, *ǫ/. En les llengües iroquesas conegudes abunden les vocals nasals.

Gramàtica[modifica | modifica el codi]

Les llengües iroquesas són llengües polisintétiques en les quals és freqüent trobar llargues paraules o holofrase.

Comparació lèxica[modifica | modifica el codi]

Els numerals en diferents llengües iroqueses són:

GLOSSA Septentrional Meridional PROTO-
IROQUÉS
Mohawk Oneida Onondaga Cayuga Seneca Tuscarora Cherokee
'1' ʌ́hska úskah skáta skaːt sgaːd ę́ˑči saàkwu *ska-
'2' tékeni téken/
tékni
tekní tekhniː dekniːh néˑktiˑ tʰáʔli *tekni
'3' áhsʌ áhsʌ̠/
áhsʌ
ʔáhsɛ̨ áhsɛ̜ sëh áhsę joʔi *áhsę
'4' kayéːli kayé kayé.(i) kéih geːih hę́ʔtahk nvhki *kayeː-
'5' wísk wisk hwíks kwis wis wihsk hiski *hwisk
'6' yàːyak yáˑyahk ʔahyáʔk hyeːiʼ yeːiʼ úhyaʔk suútáli *hyaʔk
'7' jáˑtah tsyaˑták tsyaták tsyáːtahk dzaːdak čáˑʔnahk (kahlkwoóki)(b) *ʦyaˑtahk
*sutare(a)
'8' saʔtéːku téklu téˑkɛ̨ˑ tekrǫʼ degyöʼ néˑkręʔ chaneéla *tekru
'9' kyóhtu wáˑtlu wáʔˑtɛ̨ˑ kyohtǫʼ ʤohdǫːh níhręʔ sohneéla *
'10' oyéːli̠ oyeˑli washɛ̨́h washɛ̜ː washęːh wáhθhęʔ skoóhi *
En la taula anterior /y/ és l'equivalent AFA del signe de l'AFI /j/.
(b) El terme apareix en Wyandot smb el significat de '7' i en cherokee amb el significat de '6'.
(b) Préstec del muskogi.

Esforços de revitalització lingüística[modifica | modifica el codi]

Pel 2012 un programa en llengua iroquesa, el Certificate in Iroquois Linguistics for Language Learners, ofert a la Universitat de Syracuse, està dissenyat per als estudiants i professors d'idiomes que treballen en revitalització lingüística.[17][18]

El Six Nations Polytechnic a Ohsweken (Ontario) ofereix un diploma de llengua Ogwehoweh i programes de grau en mohawk o cayuga.[19]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Ethnologue:Statistical summaries
  2. Ethnologue report for language code: tuscarora
  3. 3,0 3,1 3,2 Asya Pereltsvaig (2012). Languages of the World: An Introduction. Cambridge: Cambridge University Press, pp. 186. ISBN 978-1-10700-278-4.
  4. Ethnologue report for language code: onondaga
  5. 5,0 5,1 5,2 Kenneth Katzner (1986) [1977]. The Languages of the World. Londres: Routledge, pp. 359-360; segons el cens de 1990 hi havia 430.000 parlants de llengües indígenes a EEUU. ISBN 0-7102-0861-8.
  6. Ethnologue report for language code: senenca
  7. Campbell, George L. (2004). Compendium of the World's Languages. Florida: Taylor & Francis. p. 1474. ISBN 0-415-20297-3.
  8. Ethnologue report for language code: cayuga
  9. John R. Edwards (1998). Language in Canada. Cambridge: Cambridge University Press, pp. 135-136. ISBN 978-0-52156-328-4.
  10. Ethnologue report for language code: mohawk
  11. Mark C. Baker (2002). The Atoms Of Language: The Mind's Hidden Rules Of Grammar. Nueva York: Basic Books, pp. 85. ISBN 978-0-46500-522-2.
  12. Ethnologue report for language code: oneida
  13. Ethnologue report for language code: cherokee
  14. Wallace L. Chafe, 1973, 1976
  15. M. Mithun, 1979.
  16. Mithun, 1979, p. 162
  17. «Certificate in Iroquois Linguistics for Language Learners». University College. [Consulta: 6 setembre 2012].
  18. Gale Courey Toensing. «Iroquois Linguistics Certificate at Syracuse University Comes at Important Time for Native Languages». Indian Country Today Media Network, 2012-09-02. [Consulta: 6 setembre 2012].
  19. Six Nations Polytechnic

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Chilton, Elizabeth. "Farming and Social Complexity in the Northeast." North American Archaeology. Ed. Timothy R. Pauketat and Diana Dipaolo Loren. Malden: Blackwell Publishing Ltd., 2005. 138-160.
  • Goddard, Ives (Ed.). (1996). Languages. Handbook of North American Indians (W. C. Sturtevant, General Ed.) (Vol. 17). Washington, D. C.: Smithsonian Institution. ISBN 0-16-048774-9.
  • Mithun, Marianne. (1999). The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-23228-7 (hbk); ISBN 0-521-29875-X.
  • Chafe, Wallace L. (1973). Siouan, Iroquoian, and Caddoan. In T. Sebeok (Ed.), Current trends in linguistics (Vol. 10, pp. 1164-1209). The Hague: Mouton. (Reprinted as Chafe 1976).
  • Chafe, Wallace L. (1976). Siouan, Iroquoian, and Caddoan. In T. Sebeok (Ed.), Native languages in the Americas (pp. 527-572). New York: Plenum. (Originally published as Chafe 1973).
  • Chafe, Wallace L. (1976). The Caddoan, Iroquioan, and Siouan languages. Trends in linguistics; State-of-the-art report (No. 3). The Hague: Mouton. ISBN 90-279-3443-6.