Llengües khoisànides
| Tipus | família lingüística  |
|---|---|
| Nadius | 370.000 |
| Classificació lingüística | |
| ens objecte objecte abstracte llenguoide família lingüística | |
| Codis | |
| ISO 639-2 | khi |
Les llengües khoisànides són uns 30 idiomes, molts d'aquests en perill d'extinció, que es parlen a l'Àfrica, al sud-est i a l'est. Aquest grup de llengües constitueixen un phylum, no una família, ja que la seva relació no està provada encara. Actualment, molts lingüistes diuen que en realitat són dos grups de llengües diferents, però manca documentació suficient per establir-ho amb seguretat. La majoria d'escrits antics són fets per missioners i no per parlants nadius, i de moltes llengües no es posseeix cap registre.
Destaca la presència de clics (és a dir, sorolls que es fan petant la llengua) com a fonema, que ha estat incorporat com a manlleu en altres famílies lingüístiques de la zona. Tot el sistema consonàntic és força ric.
Usen la declinació, si bé és més important l'ordre de paraules dins la frase per a determinar-ne la funció sintàctica. Hi ha tres gèneres. La categoria gramatical depèn del context i amplien el vocabulari amb composts. No tenen més de deu numerals amb una paraula pròpia.
El nama és la llengua khoisànida més estesa i la parlen unes 250.000 persones; té la consideració oficial de llengua nacional de Namíbia. La llengua sandawe (de Tanzània) n'és la segona, amb 40.000 parlants, encara que actualment se l'acostuma a classificar com a llengua aïllada. I la llengua ju, la tercera, amb 30.000 parlants. Altres modalitats lingüístiques khoisànides estan en perill de desaparició o ja han desaparegut.
L'origen del nom khoisan es troba en els dos pobles principals que parlen aquestes llengües, els khoikhois (sovint anomenats hotentots) i el que els antropòlegs anomenen sans (boiximans, san és el nom que els donen els khoikhois i que ells rebutgen).
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llengües khoisànides |
- Köhler, O. (1971) 'Die Khoe-sprachigen Buschmänner der Kalahari', Forschungen zur allgemeinen und regionalen Geschichte. (Festschrift Kurt Kayser). Wiesbaden: F. Steiner, 373–411.
- Treis, Yvonne (1998) 'Names of Khoisan languages and their variants', in Schladt, Matthias (ed.) Language, Identity, and Conceptualization among the Khoisan. Köln: Rüdiger Köppe, 463–503.
- Vossen, Rainer (1997) Die Khoe-Sprachen. Ein Beitrag zur Erforschung der Sprachgeschichte Afrikas. Köln: Rüdiger Köppe.
- Westphal, E.O.J. (1971) 'The click languages of Southern and Eastern Africa', in Sebeok, T.A. (ed.) Current trends in Linguistics Vol. 7: Linguistics in Sub-Saharan Africa. Berlin: Mouton, 367–420.
- Winter, J.C. (1981) 'Die Khoisan-Familie'. In Heine, Bernd, Schadeberg Thilo C. & Wolff, Ekkehard (eds.) Die Sprachen Afrikas. Hamburg: Helmut Buske, 329–374.
