Llengües altaiques

Llengües altaiques

Tipus	família lingüística i àrea lingüística
Distribució geogràfica	Àsia: Est, Nord, Central i Oest (Àsia occidental i Europa occidental)
Classificació lingüística
llengua humana llengües nostràtiques
Subdivisions
llengües turqueses llengües mongòliques llengües manxú-tungús
Distribució geogràfica
Codis
ISO 639-2	tut
ISO 639-5	tut
Glottolog	alta1235

Les llengües altaiques són una macrofamília lingüística hipotètica que s'estén des dels Balcans fins a la Sibèria oriental, amb 105 milions de parlants. Es consideren originàries de la serralada de l'Altai, entre Rússia i Mongòlia. L'existència d'una vertadera família altaica és discutible; mentre que la hipòtesi altaica ha tingut molts defensors, encara no és considerada satisfactòriament provada, i per això és incorrecte usar el terme 'família' en referència a les llengües altaiques.

Història del concepte de família altaica

Les muntanyes d'Altai, a l'Àsia central-oriental, donen nom a la família lingüística proposada.

Orígens

La primera referència coneguda a un grup lingüístic unificat de llengües turques, mongòliques i tungús prové de l'obra de Nicolaes Witsen de 1692, que podria estar basada en una obra d'Abu l-Ghazi Bahadur Khan de 1661, Genealogia dels turcmans.

Una proposta d'agrupació de les llengües túrquica, mongòlica i tungús va ser publicada el 1730 per Philip Johan von Strahlenberg, un oficial suec que va viatjar per l'Imperi Rus oriental mentre era presoner de guerra després de la Gran Guerra del Nord. Tanmateix, potser no pretenia insinuar una relació més estreta entre aquestes llengües. Les propostes posteriors per incloure les llengües coreana i japonesa en una família macroaltaica sempre han estat controvertides. La proposta original de vegades s'anomenava microaltaica per retronímia. La majoria dels defensors de l'altaic continuen donant suport a la inclusió del coreà, però menys ho fan pel japonès. Algunes propostes també incloïen l'ainuic, però això no és àmpliament acceptat ni tan sols entre els mateixos altaïstes. Serguei Stàrostin i altres han reconstruït provisionalment una llengua protoaltaica ancestral comuna per a la família Macro.

El microaltaic inclou unes 66 llengües vives, a les quals el macroaltaic afegiria el coreà, el jeju, el japonès i les llengües ryukyuenques, per a un total d'unes 74 (depenent del que es considera llengua i del que es considera dialecte). Aquestes xifres no inclouen estats anteriors de llengües, com ara el mongol mitjà, el coreà antic o el japonès antic.

Hipòtesi uraloaltaica

El 1844, el filòleg finlandès Matthias Castrén va proposar una agrupació més àmplia que més tard es va anomenar família ural-altaica, que incloïa el turc, el mongol i el manxú-tungús (=tungús) com a branca altaica, i també les Llengües samoiedes i les ugrofines com a branca uralica (tot i que el mateix Castrén va utilitzar els termes tàtar i txudic). El nom altaic feia referència a les muntanyes de l'Altai, a l'Àsia central-oriental, que són aproximadament el centre de l'àrea geogràfica de les tres famílies principals. El nom Uràlic feia referència als Urals.

Tot i que la hipòtesi de la família ural-altaica encara es pot trobar en algunes enciclopèdies, atles i referències generals similars, des de la dècada del 1960 ha estat molt criticada. Fins i tot els lingüistes que accepten la família altaica bàsica, com ara Serguei Stàrostin, descarten completament la inclusió de la branca uràlica.

El terme continua sent utilitzat per a la zona de convergència tipològica, gramatical i lèxica de l'Euràsia central. De fet, ural-altaic pot ser preferible a altaic en aquest sentit. Per exemple, Juha Janhunen afirma que «parlar d′altaic en comptes d′ural-altaic és una idea errònia, ja que no hi ha característiques areals o tipològiques específiques de l'altaic sense l'urali».

El 1857, l'erudit austríac Anton Boller va suggerir afegir el japonès a la família ural-altaica.

A la dècada del 1920, GJ Ramstedt i Ievgueni Polivànov van defensar la inclusió del coreà. Dècades més tard, al seu llibre de 1952, Ramstedt va rebutjar la hipòtesi uralaltaica però va tornar a incloure el coreà a l'altaic, una inclusió seguida per la majoria dels principals altaïstes (partidaris de la teoria) fins ara. El seu llibre va ser el primer intent exhaustiu d'identificar correspondències regulars entre els sistemes sonors de les famílies lingüístiques altaiques.

El 1960, Nicholas Poppe va publicar el que en efecte era una versió molt revisada del volum de Ramstedt sobre fonologia que des de llavors ha establert l'estàndard en els estudis altaics. Poppe considerava que la qüestió de la relació entre el coreà i el turc-mongòlic-tungús no estava resolta. Segons ell, hi havia tres possibilitats: (1) el coreà no pertanyia genealògicament a les altres tres, sinó que havia estat influenciat per un substrat altaic; (2) el coreà estava emparentat amb les altres tres al mateix nivell que ho estaven entre si; (3) el coreà s'havia separat de les altres tres abans que aquestes experimentessin una sèrie de canvis característics.

El 1990, Unger, emfatitzant la necessitat d'establir relacions lingüístiques rigorosament des de baix a dalt, va defensar la comparació del tungús amb l'avantpassat comú del coreà i el japonès abans de buscar connexions amb el turc o el mongol.

Tanmateix, molts lingüistes discuteixen les suposades afinitats del coreà i el japonès amb els altres tres grups. Alguns autors van intentar connectar el japonès amb les llengües austronèsiques.

El 2017, Martine Robbeets va proposar que el japonès (i possiblement el coreà) es va originar com una llengua híbrida. Ella va proposar que la llar ancestral de les llengües túrquica, mongòlica i tungúsica es trobava en algun lloc del nord-oest de Manxúria. Un grup d'aquests parlants protoaltaics (transeurasiàtics) hauria migrat cap al sud, a la moderna província de Liaoning, on haurien estat assimilats majoritàriament per una comunitat agrícola amb una llengua semblant a l'austronèsia. La fusió de les dues llengües hauria donat lloc al protojaponès i al protocoreà.

En un estudi tipològic que no avalua directament la validesa de la hipòtesi altaica, Yurayong i Szeto (2020) discuteixen, per al coreà i el japònic, les etapes de convergència cap al model tipològic altaic i la posterior divergència d'aquest model, que van donar lloc a l'actual similitud tipològica entre el coreà i el japònic. Afirmen que ambdues són «encara tan diferents de les llengües altaiques centrals que fins i tot podem parlar d'un tipus de gramàtica japonès-coreà independent. Atès que també no hi ha ni una prova sòlida d'elements lèxics protoaltaics comuns ni correspondències sonores regulars sòlides, sinó només préstecs lèxics i estructurals entre llengües de la tipologia altaica, els nostres resultats parlen indirectament a favor d'un origen paleoasiàtic de les llengües japoneses i coreanes».

Branques

Se'n distingeixen cinc branques:

• Túrquica
• Mongòlica
• Manxú-tungús
• Llengües japòniques
• Coreà

Aquest grup de llengües forma part de les anomenades aglutinants, en contrast amb les monosil·làbiques com el xinès o les flexives com el llatí. L'aglutinació vol dir que, per formar paraules, indicar complements o per conjugar els verbs, s'afegeixen preposicions o posposicions a les paraules sense modificar-les: per exemple, en tàtar de Qazan kül significa 'llac', però per a dir del llac o des del llac s'hi afegeix la posposició -ní, per tant seria külní

El massís de l'Altai que dona nom al grup lingüístic

Encara hi ha una certa confusió entre els lingüistes a l'hora de classificar aquestes llengües i no d'altres (com el coreà, el japonès o l'ainu) en aquest grup. Això és perquè se'n desconeixen els estadis més antics: pràcticament, no hi ha texts altaics anteriors al segle viii, i hi ha llengües que no es van escriure fins al segle xx.

Llengües

Llengües principals, famílies i subfamílies o branques:

• família túrquica:
  • branca búlgara
    • txuvaix
  • branca meridional
    • àzeri
    • gagaús
    • tàtar de Crimea
    • turc
    • turcman
  • branca occidental
    • baixkir
    • caraïta
    • karakalpak
    • kazakh
    • tàtar
  • branca oriental
    • uigur
    • uzbek
  • branca septentrional
    • altai
    • iacut
    • khakassià
• família mongòlica
  • calmuc
  • buriat
  • mongol
• família manxú-tungús
  • even
  • evenki
  • oroqen
  • manxú
  • xibe

Vegeu també

• Txulim

Bibliografia

• Aalto, Pentti. 1955. «On the Altaic initial *p-.». Central Asiatic Journal, 1, Anonymous 2008, p. 9–16.
• Antonov, Anton; Jacques, Guillaume «Turkic kümüš 'silver' and the lambdaism vs sigmatism debate». Turkic Languages, 15, 2012, p. 151–170.
• Anthony, David W. 2007. The Horse, the Wheel, and Language. Princeton: Princeton University Press.
• Boller, Anton.. Nachweis, daß das Japanische zum ural-altaischen Stamme gehört., 1857. . Wien.
• Clauson, Gerard. 1959. «The case for the Altaic theory examined.». Akten des Vierundzwanzigsten Internationalen Orientalisten-Kongresses., edited by H. Franke. Wiesbaden: Deutsche Morgenländische Gesellschaft, in Komission bei Franz Steiner Verlag.
• Clauson, Gerard. 1968. «A lexicostatistical appraisal of the Altaic theory.». Central Asiatic Journal, 13, p. 1–23.
• Doerfer, Gerhard. 1973. «Lautgesetze und Zufall: Betrachtungen zum Omnicomparativismus.». Innsbrucker Beiträge zur Sprachwissenschaft, 10.
• Doerfer, Gerhard. 1974. «Ist das Japanische mit den altaischen Sprachen verwandt?». Zeitschrift der Deutschen Morgenländischen Gesellschaft, 114.
• Doerfer, Gerhard.. Mongolica-Tungusica., 1985. . Wiesbaden: Otto Harrassowitz.
• Georg, Stefan. 1999 / 2000. Haupt und Glieder der altaischen Hypothese: die Körperteilbezeichnungen im Türkischen, Mongolischen und Tungusischen ('Head and members of the Altaic hypothesis: The body-part designations in Turkic, Mongolic, and Tungusic'). Ural-altaische Jahrbücher, neue Folge B 16, 143–182.
• Kortlandt, Frederik. Harrassowitz. Transeurasian verbal morphology in a comparative perspective: genealogy, contact, chance, 2010, p. 153–164. 
• Lee, Ki-Moon and S. Robert Ramsey. A History of the Korean Language., 2011. . Cambridge: Cambridge University Press.
• Menges, Karl. H.. Altajische Studien II. Japanisch und Altajisch., 1975. . Wiesbaden: Franz Steiner Verlag.
• Miller, Roy Andrew.. University of Washington Press. Origins of the Japanese Language: Lectures in Japan during the Academic Year 1977–1978., 1980. ISBN 0-295-95766-2. 
• Ramstedt, G.J.. Einführung in die altaische Sprachwissenschaft I. Lautlehre, 1952. . 'Introduction to Altaic Linguistics, Volume 1: Phonology', edited and published by Pentti Aalto. Helsinki: Suomalais-Ugrilainen Seura.
• Ramstedt, G.J.. Einführung in die altaische Sprachwissenschaft II. Formenlehre, 1957. . 'Introduction to Altaic Linguistics, Volume 2: Morphology', edited and published by Pentti Aalto. Helsinki: Suomalais-Ugrilainen Seura.
• Ramstedt, G.J.. Einführung in die altaische Sprachwissenschaft III. Register, 1966. . 'Introduction to Altaic Linguistics, Volume 3: Index', edited and published by Pentti Aalto. Helsinki: Suomalais-Ugrilainen Seura.
• Robbeets, Martine. 2004. Swadesh 100 on Japanese, Korean and Altaic. Tokyo University Linguistic Papers, TULIP 23, 99–118.
• Robbeets, Martine.. Is Japanese related to Korean, Tungusic, Mongolic and Turkic?, 2005. . Wiesbaden: Otto Harrassowitz.
• Strahlenberg, P.J.T. von.. 1975. Studia Uralo-Altaica. Szeged and Amsterdam.. Das nord- und ostliche Theil von Europa und Asia...., 1730. . Stockholm.
• Strahlenberg, P.J.T. von.. Arno Press. Russia, Siberia and Great Tartary, an Historico-geographical Description of the North and Eastern Parts of Europe and Asia...., 1738. . English translation of the previous.
• Tekin, Talat. 1994. Altaic languages. In The Encyclopedia of Language and Linguistics, Vol. 1, edited by R.E. Asher. Oxford i Nova York: Pergamon Press.
• Vovin, Alexander «About the phonetic value of the Middle Korean grapheme ᅀ.». Bulletin of the School of Oriental and African Studies, 56, 1993, p. 247–259. DOI: 10.1017/S0041977X00005504.
• Vovin, Alexander. 1994. «Genetic affiliation of Japanese and methodology of linguistic comparison.». Journal de la Société finno-ougrienne, 85, p. 241–256.
• Vovin, Alexander. 2001. «Japanese, Korean, and Tungusic: evidence for genetic relationship from verbal morphology.». Altaic Affinities. (Proceedings of the 40th Meeting of PIAC, Provo, Utah, 1997), edited by David B. Honey and David C. Wright, 83–202. Indiana University, Research Institute for Inner Asian Studies.
• Vovin, Alexander.. University of Hawaii Press. Koreo-Japonica: A Re-Evaluation of a Common Genetic Origin, 2010. 
• Whitney Coolidge, Jennifer.. Oxbow Books. Southern Turkmenistan in the Neolithic: A Petrographic Case Study., 2005. 
• Blažek, Václav. Altaic numerals. In: Blažek, Václav. Blažek, Václav. Masarykova univerzita Brně. Numerals: comparative-etymological analyses of numeral systems and their implications: (Saharan, Nubian, Egyptian, Berber, Kartvelian, Uralic, Altaic and Indo-European languages), 1999. ISBN 8021020709. . Vyd. 1. V Brně: Masarykova univerzita, 1999, pàgines  102–140.;
• Dybo, Anna «New trends in European studies on the Altaic problem». Journal of Language Relationship, 14, 2017, p. 71–106. DOI: 10.31826/jlr-2017-141-208.
• Finch, Roger. Expressions of Gender in the Altaic World, 2021, p. 57–84. DOI 10.1515/9783110748789-008. ISBN 978-3-11-074878-9. 
• Greenberg, Joseph H. 1997. Does Altaic exist?. In: Irén Hegedus, Peter A. Michalove, and Alexis Manaster Ramer (editors), Indo-European, Nostratic and Beyond: A Festschrift for Vitaly V. Shevoroshkin, Washington, DC: Institute for the Study of Man, 1997, 88–93. (Reprinted in Joseph H. Greenberg, Genetic Linguistics, Oxford: Oxford University Press, 2005, 325–330.)
• Hahn, Reinhard F. 1994. «LINGUIST List 5.908, 18 d'agost de 1994.», 19-08-1994. Arxivat de l'original el 23. 03. 2019. [Consulta: 25 març 2023].
• Janhune, Juha. 1995. Prolegomena to a Comparative Analysis of Mongolic and Tungusic. Proceedings of the 38th Permanent International Altaistic Conference (PIAC), 209–218. Wiesbaden: Harrassowitz.
• Johanson, Lars. 1999. «Cognates and copies in Altaic verb derivation». Arxivat de l'original el 16. 01. 2022. [Consulta: 25 març 2023].. In: Language and Literature – Japanese and the Other Altaic Languages: Studies in Honour of Roy Andrew Miller on His 75th Birthday, edited by Karl H. Menges and Nelly Naumann, 1–13. Wiesbaden: Otto Harrassowitz. (Also: HTML version.)
• Johanson, Lars. 1999. «Attractiveness and relatedness: Notes on Turkic language contacts». Arxivat de l'original el 31. 03. 2022. [Consulta: 25 març 2023].. Proceedings of the Twenty-Fifth Annual Meeting of the Berkeley Linguistics Society: Special Session on Caucasian, Dravidian, and Turkic Linguistics, edited by Jeff Good and Alan C.L. Yu, 87–94. Berkeley: Berkeley Linguistics Society.
• Johanson, Lars.. Structural Factors in Turkic Language Contacts, 2002. . translated by Vanessa Karam. Richmond, Surrey: Curzon Press.
• Kim, Jangsuk; Park, Jinho «Millet vs rice: an evaluation of the farming/language dispersal hypothesis in the Korean context» (en anglès). Evolutionary Human Sciences, 2, 2020. e12. DOI: 10.1017/ehs.2020.13. ISSN: 2513-843X. PMC: 10427441. PMID: 37588344.
• Kortlandt, Frederik. 1993. The origin of the Japanese and Korean accent systems. Acta Linguistica Hafniensia 26, 57–65.
• Martin, Samuel E. «Lexical Evidence Relating Korean to Japanese». Language, 42, 1966, p. 185–251. DOI: 10.2307/411687. JSTOR: 411687.
• Nichols, Johanna. Linguistic Diversity in Space and Time, 1992. DOI 10.7208/chicago/9780226580593.001.0001. ISBN 9780226580579. 
• Robbeets, Martine. 2004. «Belief or argument? The classification of the Japanese language.». Arxivat de l'original el 04. 03. 2021. [Consulta: 25 març 2023]. Eurasia Newsletter 8. Graduate School of Letters, Kyoto University.
• Ruhlen, Merritt.. Stanford University Press. A Guide to the World's Languages, 1987. ISBN 978-0-8047-1250-7. 
• Sinor, Denis.. Indiana University. Essays in Comparative Altaic Linguistics, 1990. ISBN 0-933070-26-8. . Research Institute for Inner Asian Studies..
• Vovin, A. «Japanese, Korean, and Other 'Non-Altaic' Languages». Central Asiatic Journal, 53, 2009, p. 105–147. DOI: 10.13173/CAJ/2009/1/9.
• {{ref-publicació|cognom1=Yurayong|nom1=Chingduang|cognom2=Szeto|nom2=Pui Yiu|publicació=International Journal of Eurasian Linguistics|data=2020-08-05 |volum=2|títol=Altaicization and De-Altaicization of Japonic and Koreanic|url=https://brill.com/view/journals/jeal/2/1/article-p108_5.xml|llengua=anglès|issue=1|pàgines=108–148|doi=10.1163/25898833-12340026|s2cid

Bibliografia

• Aalto, Pentti. 1955. «On the Altaic initial *p-.». Central Asiatic Journal, 1, Anonymous 2008, p. 9–16.
• Antonov, Anton; Jacques, Guillaume «Turkic kümüš 'silver' and the lambdaism vs sigmatism debate». Turkic Languages, 15, 2012, p. 151–170.
• Anthony, David W. 2007. The Horse, the Wheel, and Language. Princeton: Princeton University Press.
• Boller, Anton.. Nachweis, daß das Japanische zum ural-altaischen Stamme gehört., 1857. . Wien.
• Clauson, Gerard. 1959. «The case for the Altaic theory examined.». Akten des Vierundzwanzigsten Internationalen Orientalisten-Kongresses., edited by H. Franke. Wiesbaden: Deutsche Morgenländische Gesellschaft, in Komission bei Franz Steiner Verlag.
• Clauson, Gerard. 1968. «A lexicostatistical appraisal of the Altaic theory.». Central Asiatic Journal, 13, p. 1–23.
• Doerfer, Gerhard. 1973. «Lautgesetze und Zufall: Betrachtungen zum Omnicomparativismus.». Innsbrucker Beiträge zur Sprachwissenschaft, 10.
• Doerfer, Gerhard. 1974. «Ist das Japanische mit den altaischen Sprachen verwandt?». Zeitschrift der Deutschen Morgenländischen Gesellschaft, 114.
• Doerfer, Gerhard.. Mongolica-Tungusica., 1985. . Wiesbaden: Otto Harrassowitz.
• Georg, Stefan. 1999 / 2000. Haupt und Glieder der altaischen Hypothese: die Körperteilbezeichnungen im Türkischen, Mongolischen und Tungusischen ('Head and members of the Altaic hypothesis: The body-part designations in Turkic, Mongolic, and Tungusic'). Ural-altaische Jahrbücher, neue Folge B 16, 143–182.
• Kortlandt, Frederik. Harrassowitz. Transeurasian verbal morphology in a comparative perspective: genealogy, contact, chance, 2010, p. 153–164. 
• Lee, Ki-Moon and S. Robert Ramsey. A History of the Korean Language., 2011. . Cambridge: Cambridge University Press.
• Menges, Karl. H.. Altajische Studien II. Japanisch und Altajisch., 1975. . Wiesbaden: Franz Steiner Verlag.
• Miller, Roy Andrew.. University of Washington Press. Origins of the Japanese Language: Lectures in Japan during the Academic Year 1977–1978., 1980. ISBN 0-295-95766-2. 
• Ramstedt, G.J.. Einführung in die altaische Sprachwissenschaft I. Lautlehre, 1952. . 'Introduction to Altaic Linguistics, Volume 1: Phonology', edited and published by Pentti Aalto. Helsinki: Suomalais-Ugrilainen Seura.
• Ramstedt, G.J.. Einführung in die altaische Sprachwissenschaft II. Formenlehre, 1957. . 'Introduction to Altaic Linguistics, Volume 2: Morphology', edited and published by Pentti Aalto. Helsinki: Suomalais-Ugrilainen Seura.
• Ramstedt, G.J.. Einführung in die altaische Sprachwissenschaft III. Register, 1966. . 'Introduction to Altaic Linguistics, Volume 3: Index', edited and published by Pentti Aalto. Helsinki: Suomalais-Ugrilainen Seura.
• Robbeets, Martine. 2004. Swadesh 100 on Japanese, Korean and Altaic. Tokyo University Linguistic Papers, TULIP 23, 99–118.
• Robbeets, Martine.. Is Japanese related to Korean, Tungusic, Mongolic and Turkic?, 2005. . Wiesbaden: Otto Harrassowitz.
• Strahlenberg, P.J.T. von.. 1975. Studia Uralo-Altaica. Szeged and Amsterdam.. Das nord- und ostliche Theil von Europa und Asia...., 1730. . Stockholm.
• Strahlenberg, P.J.T. von.. Arno Press. Russia, Siberia and Great Tartary, an Historico-geographical Description of the North and Eastern Parts of Europe and Asia...., 1738. . English translation of the previous.
• Tekin, Talat. 1994. Altaic languages. In The Encyclopedia of Language and Linguistics, Vol. 1, edited by R.E. Asher. Oxford i Nova York: Pergamon Press.
• Vovin, Alexander «About the phonetic value of the Middle Korean grapheme ᅀ.». Bulletin of the School of Oriental and African Studies, 56, 1993, p. 247–259. DOI: 10.1017/S0041977X00005504.
• Vovin, Alexander. 1994. «Genetic affiliation of Japanese and methodology of linguistic comparison.». Journal de la Société finno-ougrienne, 85, p. 241–256.
• Vovin, Alexander. 2001. «Japanese, Korean, and Tungusic: evidence for genetic relationship from verbal morphology.». Altaic Affinities. (Proceedings of the 40th Meeting of PIAC, Provo, Utah, 1997), edited by David B. Honey and David C. Wright, 83–202. Indiana University, Research Institute for Inner Asian Studies.
• Vovin, Alexander.. University of Hawaii Press. Koreo-Japonica: A Re-Evaluation of a Common Genetic Origin, 2010. 
• Whitney Coolidge, Jennifer.. Oxbow Books. Southern Turkmenistan in the Neolithic: A Petrographic Case Study., 2005. 
• Blažek, Václav. Altaic numerals. In: Blažek, Václav. Blažek, Václav. Masarykova univerzita Brně. Numerals: comparative-etymological analyses of numeral systems and their implications: (Saharan, Nubian, Egyptian, Berber, Kartvelian, Uralic, Altaic and Indo-European languages), 1999. ISBN 8021020709. . Vyd. 1. V Brně: Masarykova univerzita, 1999, pàgines  102–140.;
• Dybo, Anna «New trends in European studies on the Altaic problem». Journal of Language Relationship, 14, 2017, p. 71–106. DOI: 10.31826/jlr-2017-141-208.
• Finch, Roger. Expressions of Gender in the Altaic World, 2021, p. 57–84. DOI 10.1515/9783110748789-008. ISBN 978-3-11-074878-9. 
• Greenberg, Joseph H. 1997. Does Altaic exist?. In: Irén Hegedus, Peter A. Michalove, and Alexis Manaster Ramer (editors), Indo-European, Nostratic and Beyond: A Festschrift for Vitaly V. Shevoroshkin, Washington, DC: Institute for the Study of Man, 1997, 88–93. (Reprinted in Joseph H. Greenberg, Genetic Linguistics, Oxford: Oxford University Press, 2005, 325–330.)
• Hahn, Reinhard F. 1994. «LINGUIST List 5.908, 18 d'agost de 1994.», 19-08-1994. Arxivat de l'original el 23. 03. 2019. [Consulta: 25 març 2023].
• Janhune, Juha. 1995. Prolegomena to a Comparative Analysis of Mongolic and Tungusic. Proceedings of the 38th Permanent International Altaistic Conference (PIAC), 209–218. Wiesbaden: Harrassowitz.
• Johanson, Lars. 1999. «Cognates and copies in Altaic verb derivation». Arxivat de l'original el 16. 01. 2022. [Consulta: 25 març 2023].. In: Language and Literature – Japanese and the Other Altaic Languages: Studies in Honour of Roy Andrew Miller on His 75th Birthday, edited by Karl H. Menges and Nelly Naumann, 1–13. Wiesbaden: Otto Harrassowitz. (Also: HTML version.)
• Johanson, Lars. 1999. «Attractiveness and relatedness: Notes on Turkic language contacts». Arxivat de l'original el 31. 03. 2022. [Consulta: 25 març 2023].. Proceedings of the Twenty-Fifth Annual Meeting of the Berkeley Linguistics Society: Special Session on Caucasian, Dravidian, and Turkic Linguistics, edited by Jeff Good and Alan C.L. Yu, 87–94. Berkeley: Berkeley Linguistics Society.
• Johanson, Lars.. Structural Factors in Turkic Language Contacts, 2002. . translated by Vanessa Karam. Richmond, Surrey: Curzon Press.
• Kim, Jangsuk; Park, Jinho «Millet vs rice: an evaluation of the farming/language dispersal hypothesis in the Korean context» (en anglès). Evolutionary Human Sciences, 2, 2020. e12. DOI: 10.1017/ehs.2020.13. ISSN: 2513-843X. PMC: 10427441. PMID: 37588344.
• Kortlandt, Frederik. 1993. The origin of the Japanese and Korean accent systems. Acta Linguistica Hafniensia 26, 57–65.
• Martin, Samuel E. «Lexical Evidence Relating Korean to Japanese». Language, 42, 1966, p. 185–251. DOI: 10.2307/411687. JSTOR: 411687.
• Nichols, Johanna. Linguistic Diversity in Space and Time, 1992. DOI 10.7208/chicago/9780226580593.001.0001. ISBN 9780226580579. 
• Robbeets, Martine. 2004. «Belief or argument? The classification of the Japanese language.». Arxivat de l'original el 04. 03. 2021. [Consulta: 25 març 2023]. Eurasia Newsletter 8. Graduate School of Letters, Kyoto University.
• Ruhlen, Merritt.. Stanford University Press. A Guide to the World's Languages, 1987. ISBN 978-0-8047-1250-7. 
• Sinor, Denis.. Indiana University. Essays in Comparative Altaic Linguistics, 1990. ISBN 0-933070-26-8. . Research Institute for Inner Asian Studies..
• Vovin, A. «Japanese, Korean, and Other 'Non-Altaic' Languages». Central Asiatic Journal, 53, 2009, p. 105–147. DOI: 10.13173/CAJ/2009/1/9.