Uzbek

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre la llengua uzbeka. Per al poble vegeu uzbeks. Per a biografies vegeu Ozbeg.
Infotaula de llenguaUzbek
Oʻzbekcha
ўзбекча
اۉزبېکچه‌
Tipus llengua SOV i llengua aglutinant
Parlants
Parlants nadius 27.000.000 (2015)
Parlat a Uzbekistan, Afganistan, Tadjikistan, Kirguizistan, Kazakhstan, Turkmenistan, Rússia, Turquia i República Popular de la Xina
Idioma uzbeko.png
Classificació lingüística
llengües humanes
llengües uraloaltaiques
llengües altaiques
llengües turqueses
llengües turqueses sud-orientals
Característiques
Sistema d'escriptura alfabet llatí, alfabet ciríl·lic i alfabet àrab
Institució de normalització Q24250854 i Q28006255
Nivell de vulnerabilitat 1 segur
Codis
ISO 639-1 uz
ISO 639-2 uzb
ISO 639-3 uzb
Glottolog uzbe1247
IETF uz
Modifica dades a Wikidata

L'uzbek és una llengua turquesa parlada per uns 16.500.000 persones a l'Uzbekistan i per uns 2.000.000 a la resta del món, especialment als països veïns, Xina i Rússia. Fins a començaments del segle XX s'havia escrit amb caràcters àrabs; després, amb el govern soviètic, es va canviar en favor del ciríl·lic i des de la independència uzbeca s'afavoreix la introducció de l'alfabet llatí, com passa a quasi tot l'àmbit turquès.[1]

Exemple de text en uzbek amb la traducció al català:

Uzbek Català
1-modda:
Barcha odamlar erkin, qadr-qimmat va huquqlarda teng boʻlib tugʻiladilar. Ular aql va vijdon sohibidirlar va bir-birlari ila birodarlarcha muomala qilishlari zarur.
Article 1:
Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres.

Història[modifica]

Van ser probablement parlants turcs els que es van establir a les conques dels rius Amudarià, Sirdarià i Zarafshon des de com a mínim els anys 600-700 AD, expulsant o assimilant gradualment els parlants de llengües iranianes orientals de Sogdiana, Bactriana i Khwarizm. La primera dinastia turca a la regió van ser els karakhànides en els segles del IX al XII,[2] que eren una confederació dels Karlucs, els Xigils i els Yagma, entre d'altres tribus.[3]

L'uzbek és considerat el descendent directe o una forma posterior del txagatai, l'idioma del desenvolupament literari de l'Àsia Central Turquesa en els regnes de Txagatai Khan, Tamerlà i la dinastia Timúrida.[4] (inclosos els primers governants de la Índia). La llengua va ser defensada per Ali-Shir Nava'i en els segles XV i XVI. Nava'i va ser el més gran representant de la literatura en llengua txagatai.[5][6] Va contribuir de manera significativa en el desenvoluament de la llengua txagatai i en el seu descent directe (l'uzbek) i és àmpliament considerat el fundador de la literatura uzbeka.[7][8][9][10][11][12][13] Finalment establert a Karlucs i consirada una variant de les llengües turqueses, el txagatai contenia un gran nombre de manlleus del persa i de l'àrab. Ja al segle XIX s'usava rarament en la comosició literària, però no va ser fins al segle XX que va desaparèixer definitivament.

El terme uzbek alicat a una llengua ha significat diferents coses al llarg del temps. Abans de 1921, l'uzbek i el sart es consideraven dialectes diferents:

  • El "sart" era un dialecte de la llengua turquesa sud-oriental parlada per la població turquesa més vella establerta a la regió de la Vall de Ferganà i de la regió de Kaixkadar, així com en algunes parts del que actualment és la regió de Samarcanda; contenia una quantitat més gran de persa i àrab, i no usava harmonia vocàlica.

A Khivà, els sarts parlaven una forma de turquès oguz altament pèrsica. Després de 1921, el règim soviètic va abolir el terme sart per derogatori, i va decretar que, per tant, la totalitat de la població turquesa establerta a Turkestan serien coneguts com els uzbeks, malgrat que alguns no tinguessin ascendència uzbeka.

Tanmateix, la llengua escrita que es va triar l'any 1924 com a estàndard per la nova república, tot i les protestes de bolxevics uzbeks com Fayzullah Khodjaev, no va ser l'"uzbek" pre-revolucionari sinó la llengua "sart" de la regió de Samarcanda. Edward A. Allworth va argumentar que aquest fet "va distorsionar negativament la història de la regió" i es va fer per donar identitat uzbeka a autors del segle XV com Ali-Shir Nava'i.[14] Tots tres dialectes segueixen existint juntament amb l'uzbek oral modern.

Fonologia[modifica]

Vocals[modifica]

Anteriors
Posteriors
Tancades i u
Semitancades e o
Obertes a ɒ

Consonants[modifica]

Labials Dentals Alveolars Palatals Velars Uvulars Glotals
Nasals m n ŋ
Plosives / Africades Sordes p (ts) k q (ʔ)
Sonores b ɡ
Fricatives Sordes ɸ s ʃ χ h
Sonores β z (ʒ) ʁ
Aproximants l j
Ròtiques r

Referències[modifica]

  1. «Uzbek language». Encyclopædia Britannica [Consulta: 23 octubre 2017].
  2. Error en el títol o la url.«» (en rus). [Consulta: 23 octubre 2017].
  3. Golden, Peter. B.; Denis Sinor The Cambridge History of Early Inner Asia. Cambridge University Press, Chapter 13 – The Karakhanids and Early Islam. ISSN: 0-521-24304-1 [Consulta: 23 octubre 2017].
  4. Allworth, Edward. Central Asia: 130 Years of Russian Dominance, a Historical Overview. Duke University Press, 1994. ISBN 0-8223-1521-1. 
  5. «Navā’ī, (Mir) ‘Alī Shīr». A: Robert McHenry. Encyclopædia Britannica. 8. 15th. Chicago: Encyclopædia Britannica, Inc, 1993. 
  6. Subtelny, M. E.. «Mīr ‘Alī Shīr Nawā’ī». A: C. E. Bosworth. Encyclopaedia of Islam. VII. LeidenNew York: Brill Publishers, 1993, p. 90–93. 
  7. Valitova, A. A.. «Alisher Navoi». A: A. M. Prokhorov. Great Soviet Encyclopedia (en russian). 17. 3rd. Moscow: Soviet Encyclopedia, 1974, p. 194–195. 
  8. «Navoi, Nizamiddin Mir Alisher». A: A. M. Prokhorov. Great Encyclopedic Dictionary (en russian). 2nd. Saint Petersburg: Great Russian Encyclopedia, 1997. 
  9. «Alisher Navoi» (en anglès). Writers History. [Consulta: 26 octubre 2017].
  10. «Uzbekistan – The monuments of classical writers of oriental literature are removed in Samarqand». Ferghana News. Maxim Isaev, 07-07-2019. [Consulta: 26 octubre 2017].
  11. «Alisher Navoi and his epoch in the context of Uzbekistan art culture development [sic]». San'at Magazine. Kamola Akilova. [Consulta: 26 octubre 2017].
  12. «Uzbek Culture». UzHotels. [Consulta: 26 octubre 2017].
  13. «Alisher Navoi – The Crown of Literature» (en uzbek). Kitob.uz Children's Digital Library. [Consulta: 26 octubre 2017].
  14. Allworth, Edward A. The Modern Uzbeks: From the Fourteenth Century to the Present: A Cultural History. Hoover Institution Press, 1990. ISBN 978-0-8179-8732-9. 

Enllaços externs[modifica]

Viquipèdia
Hi ha una edició en uzbek
de la Viquipèdia
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Uzbek Modifica l'enllaç a Wikidata
Llengües turqueses
Turquès occidental
Bolgar Bolgar† | Húnnic† | Khàzar† | Txuvaix
Txagatai Aini² | Ili Turki | Lop | Txagatai† | Uigur | Uzbek
Kiptxak Baraba | Baixkir | Cumà† | Karatxai-Balkar | Karaïm | Karakalpak | Kazakh | Kiptxak† | Krymtxak | Kumyk | Nogai | Tàtar | Tàtar de Crimea¹ | Urum¹
Oghuz Afshar | Àzeri | Gagaús | Petxeneg† | Qashqai | Salar | Tàtar de Crimea¹ | Turc | Turc de Khorasan | Turc otomà† | Turcman | Urum¹
Turquès oriental
Khalaj Khalaj
Kirguís-Kiptxak Altai | Kirguís
Uigur Altai septentrional | Chulym | Dolgan | Fuyü Gïrgïs | Sakha / iacut | Khakàs | Shor | Tofa | Tuvinià | Yugur Oriental
Turc antic
Notes: ¹ Es troba en més d'un grup; ² Llengües mixtes; † Extingida